A. P. R im k ev ic h

8 8
.  O y n in g   Y er  a tro fid a   a y la n ish   c h a s to ta s in i  to p in g  
(1 4 -ja d v a lg a   q arang).
8 9 .  D ia m e tri  300  m m   boM gan  c h a r x to s h n in g   ish c h i 
sirtidagi  n u q ta la rin in g   tezligi  35  m /s   d a n   oshm asligi  lozim . 
1400  a y l/m in ;  2800  a y l/m in   tezlik  b ilan   ay lan ay o tg an   elek tr 
dvigatel  valiga  sh u   ch a rx to sh n i  q o ‘yish  m u m k in m i?
90 .  S am o ly o tn in g   havo  v in tin in g   (p a rrag in in g )  aylanish  
c h a sto ta si  1500  a y l/m in .  U c h ish   tezligi  180  k m /s o a t  boMsa, 
90  k m   m a so fa n i  b o sib   oM gunga  q a d a r   h av o   v in ti  n e c h a  
m a rta   aylanadi?
91 .  K arusel  dastg oh i  p latfo rm a sin in g   aylanish   davri  4  s. 
A y la n ish   o ‘q id a n   2  m   n a rid a g i  p la tfo rm a   n u q ta la r in in g  
tezligini  toping.
92 . Y ukni  0,4   m /s  tezlik  b ilan   koM arishda d ia m e tri  16 sm  
boM gan  chigM r  b a r a b a n in in g   a y la n ish   c h a s to ta s i  q a n d a y  
boMishini  toping.
9 3 . Y e rn in g   su tk alik   a y la n is h id a   T o s h k e n t  k eng lig id a 
(4 1 o20')  Y er  sirti  n u q ta la rin in g   tezligi  q an d a y ?  Y er  radiusini 
6400  km   ga  te n g   d eb   qabul  qiling.
94 .  Q u d u q   chigMri  d astasin in g   radiusi  tro s  o ‘raladigan  
valning  radiusidan  3 m a rta   katta.  C h elak n i  10 m   ch u q u rlik d a n  
20  s  ich id a  koM arishda  d asta  o x irin in g  tezligi  q a n d a y  boMadi?
95 . Y ern in g   s u n ’iy  yoMdoshi  doiraviy  o rb itasin in g   ra d iu ­
sini  4  m a rta   o rttirg a n d a   u n in g   aylanish  davri  8  m a rta   o rtad i. 
B u n d a  yoM doshning  o rb ita   b o ‘y ic h a   h a ra k a tla n is h   tezligi 
n e c h a   m a rta   o ‘zgaradi?
96.  S o atn in g   m in u t  m ili  se k u n d   m ilid an   3  m a rta   u zu n . 
M illar  u c h la rin in g   chiziqli  tezlik lari  nisb atin i  top in g .
9 7 .  H a ra k a t  I  sh k iv d a n   (2 2 -  ra sm )  IV  sh k iv g a  ik k ita 
tasm ali  u z a tm a   y o rd a m id a  u zatilad i.  A gar  I  shkiv  m in u tig a 
1200  m arta  aylansa,  shkivlam ing  radiuslari r,  = 8  sm ,  r2 = 32  sm , 
r 3 =  11  sm ,  r4 = 55  sm   boMsa,  IV  shkivning  ay lan ish   c h a s to ­
tasini  (a y l/m in   h iso b id a)  to p in g .  II  va  III  shkivlar b itta   valga 
bik r  qilib  m ah k am lan g a n .
20

---

98 .  D oiraviy arran in g  d iam etri 
6 0 0   m m .  A rr a   o ‘q ig a   d ia m e tr i 
300  m m   boMgan  shkiv  o ‘tkazilgan 
b o ‘lib,  u n i  dvigatel  valiga  o ‘rn a - 
tilg a n   d ia m e tri  120  m m   boMgan 
shkiv aylantiradi.  A gar dvigatel vali 
1200  a y l/m in   tezlik   b ilan   aylansa, 
a rra   tish la rin in g   tezligi  q anday?
9 9 .  Poyezd egrilik radiusi 800 m  
boM gan  b u rilish d a   20  m /s   tezlik  
b ila n   h a ra k a tla n a y o tg a n d a   u n in g  
m arkazga in tilm a tezlanishi  qanday 
boM adi?
100.  Q uy osh o ‘z o ‘qi  atro fid a  ay lan ish id a u n in g  ek vatori- 
dagi  n u q ta la rn in g  tezligi  2  k m /s.  Q u y o sh n in g  o ‘z o ‘qi atro fid a 
aylanish  d avrini  va  e k v a to r  n u q ta la rin in g   m arkazga  in tilm a 
tezla n ish in i  toping.
101.  «N iva»  k o m b a y n in in g   d ia m e tri  600  m m   boMgan 
yanch ish  b arab an in in g  aylanish davri  0,046 s ga teng.  B araban 
t o ‘gM nidagi  n u q ta la r n in g   te z lig in i  va  u la rn in g   m a rk a z g a  
in tilm a   te z la n ish in i  to p in g .
102.  M ark azg a  in tilm a  tezla n ish   erkin  tu sh ish  te z la n ish i- 
ga tenglashishi u c h u n   radiusi 40  m  boMgan qavariq k o ‘prikning 
o ‘rta sid a n   av to m o b il  q a n d a y   te z lik d a   oMishi  lozim ?
103.  G E S   tu rb in a s in in g   ish ch i  gM ldiragining  d ia m e tri 
7,5  m   boMib,  u  93,8  a y l/m in  c h a sto ta  bilan  aylanadi.  T u rb in a 
k u rakchalari  u ch larin in g  m arkazga in tilm a tezlanishini toping.
104. A vtom obil  72  k m /s o a t  tezlik  b ila n   h ara k a tla n g a n d a  
gM ldiraklarining  aylanish  ch a sto ta si  8  s™1  boMsa,  avto m o b il 
gM ldiraklarining  yoMga  teg a d ig a n   n u q ta la rin in g   m ark a zg a 
in tilm a   tezla n ish i  topilsin.
105.  Ik k ita   m o d d iy   n u q ta   /?,  va 
rad iu sli  a y la n a la r 
b o ‘y ic h a   h a ra k a tla n m o q d a ,  b u n d a   R^  = 2 R r   U larning:
a)  ch iziq li  tezliklari  te n g   boMgan;
b)  d a v rla ri  te n g   boM gan  h o lla rd a g i  m a rk a z g a   in tilm a  
tezla n ish larin i  taqqoslang.
1 0 6 .  G id r o t u r b i n a   is h c h i  g M ld irag in in g   ra d iu s i  b u g 6 
tu rb in asin ik ig a  q ara g a n d a   8  m a rta   k a tta ,  aylanish  ch asto tasi
2 2 -  rasm .
21

---

esa  40  m a rta   kichik.  T u rb in a   g ‘ildiraklari  to ‘g ‘inidagi  n u q ta ­
larin in g   te zlik larin i  va  te z la n ish la rin i  taqqoslang.
107. 
B urab  y u rg iz ila d ig a n   o ‘y in c h o q   a v to m o b il  tek is 
h a ra k a tla n ib ,  t  v aq t  ic h id a   s  y o ‘lni  bosib  o ‘td i.  A vtom obil 
g ‘ildiragining  d ia m e tri  d   ga  teng.  G N ld ira k la m in g   aylanish 
c h a sto ta sin i  va  g ‘ild irak   to ‘g ‘inidagi  n u q ta la rn in g   m arkazga 
in tilm a   te z la n is h in i  to p in g .  Iloji  boM sa,  m a sala d ag i  a n iq  
m a ’lu m o tla rn i  tajrib a  y o ‘li  b ilan   oling.
II  bob.  Dinamika asoslari
108.  Q uyidagi  hollarda qaysi jism larnin g ta ’siri  k o m pen sa- 
tsiy alan ish in i  tu sh u n tirin g :
a)  suv  o sti  kem asi  suvda  tin c h   h o la td a   tu rib d i;
b ) suv  osti  kem asi  suv  tu b id a   turibdi.
109.  P a ra sh u tc h i  to ‘g ‘ri  chiziqli  tek is  h a ra k a tla n ib   tu s h - 
m o q d a .  Q aysi  jis m la r n in g   t a ’siri  k o m p e n s a ts iy a la n is h in i 
tu sh u n tirin g .
110.  B ola  v o d o ro d   toM dirilgan  s h a m in g   ip id an   ush lab 
tu rib d i.  A gar sh a r tin c h   h o la td a  b o ‘lsa,  q an d a y  t a ’sirlar o ‘zaro  
k o m p en satsiy alan a d i?
B ola  ipni  q o ‘yib yubordi.  N im a   u c h u n  sh a r tezlan u v ch an  
h arak atg a  keldi?