Termodinamika va statistik fizika


  I  b o b g a   o id   m a s a la   v a   sa v o lla r


bet11/561
Sana29.07.2021
Hajmi
#131801
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   561
Bog'liq
Terma dinamika va statistik fizika

1.5.  I  b o b g a   o id   m a s a la   v a   sa v o lla r
1. 
B itta  to ‘g ‘ri  chiziq  b o 'y ich a  h a ra k a tla n u v c h i  ik k ita  z a rra ­
ning  elastik  to'qnashishi  u c h u n   Liuvill  teorem asi  o'rinli  ekanligi 
ko'rsatilsin.
Y echish.  S istem a  u c h u n   e n erg iy a  v a   im pu lsn in g   saq lan ish  
q o n u n la rin i  yozam iz:
2
 
2
 
2
 

P l 

P2
 
pl 

P2 
r, 
!  ~  

P i 
P
2
 
P l  “Ь  P
2
 •
2
 m1 
2
 m
2
 
2
 ml 
2 m2
Z a rra la rn in g   to 'q n a s h u v g a c h a   v a   to 'q n a s h u v d a n   k e y in g i 
fazalar  fazosining  d ifferen sial  h a jm la ri  qu y id ag ich a  bog 'lan g an :
d r   =  D d r   yoki  d p ip
2
  =   D d p ^ p .,,
bu  y e rd a   D  -   o 'tish i  yakobiani:
D  -
d(<7l  ,  9 ( P i , P z )
d( Pl  - P 2 )
d ( P i ,
  P2 )
E nergiya  v a  im pu lslarn ing   saq lanish   q o n u n larid an   q u y id a - 
g ilarn i  topam iz:

m, — m2 
2m, 

m ?—m, 
2 m,
P  =  —  ..... L Pi 
-   -P 2.P   =  
1
  p
2
  + ------ ^ - P l.
m l +m 2 
m 1 +m 2 
m, +m 2 
rrij +m2
U s h b u   if o d a la r d a n   fo y d a la n ib   o ‘tis h   y a k o b ia n in i  h is o b la s h  
n atijasid a  D  =  1  ekanligini,  y a ’ni  d p 'p
2
  =   d p ^   ni  hosil  qilamiz. 
D e m ak ,  ik k i  z a rr a n in g   e la s tik   to 'q n a s h is h id a   f a z a la r   fazo si 
h ajm i  s a q la n a r  ekan.
2. 
S o 'n u v ch i kichik  te b ra n is h la r b a ja ra y o tg a n  ossillyatorning 
fazaviy  tra e k to riy a si  an iq lansin   v a  chizilsin.  V aq t  o 'tish i  bilan 
fazaviy  h ajm n in g   o'zgarishi  topilsin.
Y e ch ish .  B izga  m e x a n ik a d a n   m a ’lu m k i,  s o 'n u v c h i  k ic h ik  
te b ra n is h la r   b a ja ra y o tg a n   o ssilla to rn in g   h a r a k a t  te n g la m a si 
q u y id ag i  k o 'rin ish d a   yoziladi:
21


  +   ~/X  -j-  OJgX  =   О,
b u   y erd a   ujn  -   erk in   te b ra n ish la r  chastotasi, 
7
  -   so‘nish  koef-
fitsiyenti. 
7
 «  w bo'lganda  sistem a  so 'n u v ch i  kichik  te b ra n ish la r 
bajaradi.  Bu  holda  ko o rdinata  v a  im pulsni  q u y idagicha  yozish 
m um k in :
B u  y e rd a   x 0  v a  p
0
  m os  ra v is h d a   o ssilato rn in g   b o sh lan g 'ic h  
v a q td a g i  k o o rd in atasi  v a  im pulsi.  T en g lam a   y ech im lari  y o r-
S h u n d a y   qilib,  fazaviy  h ajm   v a q t 
0
‘tishi  bilan  eksponensial 
k a m a y a r  ekan.  Fazaviy  tra e k to riy a   sp irald an   ib o rat  bo'dadi.
3.  Ideal  q a y ta ru v c h i  q u ti  devo rlarig a  p erp en d ik u lar  y o 'n a- 
lishda,  doim iy tezlik  bilan  h a ra k a tla n u v c h i zarrach an in g  fazaviy 
tra e k to riy a sin i  (p,  q)  tek islik d a  chizing.  H a ra k a t  y o ‘nalishida 
q u ti  o'lcham i 
2
a.
4.  B oshlang'ich  z
0
  n u q ta d a n   v ertik al  yuqoriga  y o 'n alg an   г
>0 
tezlik  bilan  g rav itatsiy a  m aydonida  h a ra k a tla n u v c h i    m assali 
jism n in g   fazaviy  tra e k to riy a sin i  aniqlang.
5.  K u lo n   k u c h i  t a ’sirid a  q o 'z g 'a lm a s   +e  z a ry a d g a   tom on 
h a ra k a tla n u v c h i  m   m assali  —e  zary a d g a  ega  z a rra   u ch u n   faza­
viy  tra e k to riy a n i  aniqlang  va  chizing.  B oshlang'ich  m om entda 
zarran in g   im pulsi  p
0
  =  
0
  va  qo'zg'alm as  zary a d d an   r Q m asofada 
jo y lash g an .
6
.  B oshlang'ich  holati  A (p 0,  z 0),  B (p0,  z Q  +   a),  C(p
0
  +   b,  z0) 
fazaviy  n u q ta la r  bilan  aniqlangan,  doim iy  og'irlik  m aydonida 
h a ra k a tla n a y o tg a n   u c h ta   z a rra   u c h u n   Liuvill  teo rem asin i  te k - 
shiring.
7.  I k k ita   s h a m in g   a b s o lu t  n o e la s tik   to 'q n a s h is h i  u c h u n  
Liuvill  te o rem asin i  tekshiring.
8
.  G am ilton  form alizm idan  foydalanib  |/(и>(Г, t)) d r  =  const 
ekanligini  isbotlang.  Bu  y e rd a   f{uj)  -   cheksizda  nolga  intiluvchi+
p  =  e 
2
  (p
0
  cos io0t — т х аш0  sin iv0t ) .
dam ida  fazaviy  hajm n i  hisoblash  q u y id ag i  natijani  beradi:
f ( t )  = JJd rd p   = e~7T ( 0).
22


n o rm iro v k a   s h a rtin i  v a  —   =  {H ,w }  te n g la m a n i  q a n o a tla n -
tiru v ch i  ehtim ollik  zichligi;  /(u;)  -   ш  — 
0
  da  nolga  ay lan u v ch i 
ixtiyoriy  funksiya;  H  -   G am ilton  funksiyasi.
Yechish.  F  =  |/(ги (Г , t) ) d r   =  const  d a n  v a q t  b o'yicha  hosilani
P u asson   q a v slarid an   fo y d alan ib   o‘zg artiram iz,  y a ’ni
K in etik   en erg iy a  fa q a t  im p u lslarg a   v a  p o ten sial  e n erg iy a 
fa q a t  k o o rd in atalarg a  bog‘liqligini,  y a ’ni  H(q,  p)  =  T(p)  +   U(q) 
ekanligini  hisobga  olsak,  m asala  s h a rtig a   binoan
S h u n d a y   qilib,  h a q iq a ta n   h a m   b e rilg a n   in te g ra ln in g   v a q t 
b o 'y ich a  o'zgarishi  nolga  ten g   bo'ladi.
9.  Ishq alan ish   k uchi  tezlikka  proporsional  b o 'lg an   m u h itd a  
h a ra k a tla n a y o tg a n   z a rra   u c h u n   (p,  q)  tek islik d a  fazaviy  tra e k - 
to riy an i  toping  va  dpdq  fazaviy  h ajm n in g  v a q t  bo'yicha  o'zga- 
rishini  hisoblang.

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   7   8   9   10   11   12   13   14   ...   561




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish