Sh. M. Narziyev sh. X. Kiikbonov

og 'ir form asi 
40 0-600 R d o zad a n u rla n g a n d a sodir 
b o 'la d i B unday h o ld a um um iy o g 'ir holat: kuchli b osh o g 'r i g 'i k o 'n g il aynash, 
ichdan qon kelish, b a ’zan x u sh d an k etish yoki b ird a n ig a h o ls iz la n is h , sh illiq
q a v a tla r v a te rig a qo n q u y ilish i, m ilk atrofidagi sh illiq q av atlari n ek ro zi k u zatilad i 
L e y k o tsitla r, 
e ritro ts itla r va tro m b o tsitla r 
m iq d o ri 
k esk in
p asay ib
ketadi. 
O rg a n iz m n in g h im o y a x o ss a la rin in g p asay ib k etganligi sababli h ar xil y u q u m li 
aso ratla r paydo b o 'la d i N urlanish k asallig in in g
nihoyatda o g 'ir Jorm asi 
600 R dan 
yuqori d o z a d a n u rla n g a n d a v u ju d g a k elad i, ag ar d a v o la n ilm a s a o d a td a 2 haftadan 
keyin, kam h o llard a k ey in ro q o 'lim g a olib keladi. O 'lis h vaqti n u rlan ish d o zasin in g
d arajasig a va d a v o m lilig ig a b o g 'liq b o 'lad i.
H ayv o n la rd a n u rlan ish k asalligi. 
H ayvonlarda nurlanish kasalligining 
yengil
Jormasi 
qisqa vaqtli um um iy h o latm n g susayishi, ba zan is h tah an in g y o 'q lig i, u n ch a 
y u q o ri b o 'lm a g a n leykotsitlar va 2 5 -5 0 % lim fotsitlar m iq d o ri kam ayishi bilan 
xarakterlanadi. B u form a 150-250 R d oza bilan n u rlan g an d a so d ir b o 'la d i
H ayvonlar 250-400 R d o zad a nurlan g an d a k asallik n in g
o'rtacha form asi
nam oyon b o 'lad i 
B u n d a um um iy ho latm n g susayishi, ish tah an in g b o 'g 'ilis h i, 
b ezo v ta b o 'lish , b a 'z a n q isqa v aq tli ich ketishi, q o 'y la rd a 5 kun d an 8 kun g ach a 
ju n la rin in g to 'k ilish i (epilyatsiya) kuzatiladi L eykotsitlar m iqdori 50 % , lim fo tsitlar 
esa 75 % gach a pasayadi, ikki h aftadan keyin eritro tsitlar va tro m b o tsitlar ham
kam ayib ketadi S hilliq qav atlard a qon quyilishi so d ir b o 'lis h i m u m k in A so ra tla r
11?

---

( o ‘p k a sh a m o lla sh , m in d a lin a la rd a n ek ro tik ja ra y o n la r a tr o f k ab ilar) qolm agan 
ta q d ird a tu zalish bo sh lan ad i 
A m m o n u rlam sh n i o 'z v a q tid a d a v o la m a sa k o 'p
h o lla rd a h a r x il a s o r a tla r q o ld iris h i m u m k in . B u n d a y h o la td a 7-10 % g ach a 
h ay v o n lar n o b u d b o 'la d i.
N u rlan ish k asallig in in g
og'ir formasi
400 - 750 R d o zad a riv o jlan ad i. B u fo rm a 
h ad d an ta sh q a ri h o lsiz la n ish , ta n a h aro rati k o 'ta rilis h i, ju n to 'k ilis h i, ley k o tsitlar, 
e ritro tsitla r v a tro m b o tsitlar rniq d o rin in g keskin kam ayib ketishi (1 0 0 0 -5 0 0 x u jay ra
1 m m 3 qonda), sh illiq p a rd a la r v a terig a qon quyilishi (ju n y o 'q jo y la rd a k o 'rin ib
tu ra d i) b ilan n am o y o n b o 'la d i. Ich k etib , ax lat k o 'p in c h a qon bilan keladi; 
o rg an izm n in g suvsizlanishi q o n n in g quyuqlashuvi, gavdaning kichrayishi kuzatiladi 
K asallik h a r xil aso ratla r q o ld irish i m um kin. A m m o u z o q v a q t d av o la sh n a tija sid a
h a y v o n la r n in g b ir q ism i j u d a se k in lik b ila n s o g 'a y i b k etad i
N u rlan ish k asallig in in g eng