Sh. M. Narziyev sh. X. Kiikbonov

T itra sh kasalligin i old in i olish b o 'y ich a p ro fila k tik ta d b irla r. 
T itrash 
ta sin n i k am ay tirish d a y u q o rid a k o 'rsa tilg a n texnik tad b irlard an tashqari profilaktik 
ta d b irla r h am q o 'lla n ila d i 
B u n in g uchun titrash bilan ishlovchi jih o z la r bilan 
ish lash g a 18 y o sh g a to 'lm a g a n , tibbiy k o 'rik d a n va y o 'riq n o m a d a n o 'tm a g a n
sh ax slarg a ruxsat etilm aydi. T itrash bilan ishlovchi jih o z la r ish latilad ig an x onaning 
h aro rati 16°C dan kam b o 'lm a slig i lozim A g ar bunday jih o z la r tashqi m u h itd a
106

---

ishlatilsa, ish jo y i y o n id a isitilad ig an v a harorati 22°C dan kam b o im a g a n dam olish 
xonalari b o 'lis h i zaru r Ishchi titrash bilan ishlovchi jih o z la r bilan ishlaganda, h ar 1 
so atd a 10-15 m in u t tan affu s qilishi v a jih o z b ilan ish lash n in g um um iy vaqti ish 
sm en asin in g 2/3 q ism id an o rtiq b o 'lm a slig i lo zim B u n d a u z lu k siz ishlash vaqti 15- 
20 m inutdan o sh m aslig i zarur. T itrash g a xavfli m ash in alar va jih o z la r bilan 
ish lag an d a ish v aq tid an tashqari ish lash g a ru x sat etilm aydi.
Ish jo y la rin in g titrash g a x avfliligi d arajasin i an iq lash d a N V A -1, IS H V -1, V IP -
2, VR-1 m arkali asboblardan, 3501 tipidagi a sb o b la r k o m p lek tid an h am d a «B ryul v a
K yer» v a R F T (G erm an iy a) m arkali asboblardan foydalaniladi.
2 .7. Ishlab c h iq a rish d a zararli n u rla n ish la r, u la rn in g x u su siy a tla ri va inson
o r g a n izm ig a ta ’siri
O 'z b e k isto n R esp u b lik asi to m o n id an 2 0 0 0 -y il 3 1 -a v g u std a qabul qilingan 
"R ad iatsiy av iy x av fsizlik t o ‘g ‘n s id a ” gi Q o n u n (k elg u sid a Q o n u n ) nin g asosiy 
m aqsadi rad iatsiy av iy x av fsizlik n i, fu q aro lar hayoti, s o g 'lig 'i va m ol-m ulkini, 
sh u n in g d ek , atro f-m u h itn i ionlash tiru v ch i n u rlan ish z a ra n t a ’sirid an m u h o faza qilish 
t a ’m inlash bilan b o g 'liq m u n o sab atlam i ta rtib g a solishdan iborat
Q onun o 'z tu zilish ig a k o 'r a 5 ta b o 'lim va 28 ta m od d ad an tashkil to pgan, ularda 
asosiy tu sh u n c h a la rn in g t a ’rifi berilgan, rad iatsiy av iy x av fsizlik n i ta rtib g a solish, 
rad iatsiy av iy
t a ’m in lash g a 
q o 'y ila d ig a n
talablar, 
rad iatsiy av iy
av ariy a so d ir 
b o 'lg a n d a rad iatsiy av iy x av fsizlik n i ta ’m inlash qanday ta rtib d a am alg a o shirilishi 
lozim ligi bayon etilgan
Q onurm ing 
1 -b o 'lim id a
qo n u n n in g
m aqsadi, 
q o 'lla n ila d ig a n
asosiy 
tu sh u n ch alar, 
rad iatsiy av iy
xavfsizlikni 
t a ’m in lash n in g
asosiy 
tam oyillari, 
fu q a ro la m in g radiatsiyaviy x av fsizlig in i ta m in la s h d a g i h u q u q v a m ajburiyatlari 
m asalalarig a oid m a lu m o tla r b e n lib , u larning m o h iy ati b ayon etilgan.
Q o n u n n in g 2 - b o 'l im i d a "R ad iatsiy av iy xav fsizlik n i t a ’m in lash sohasini tartib g a 
s o lis h " deb n o m lan ad ig an v a x av fsizlik n i t a ’m in lash sohasi d av lat to m o n id an qanday 
tartib d a am alga o sh irilish i lozim ligi k o 'rs a tib o 'tilg a n b o 'lib , qan d ay tartib d a bu 
m asala n azo rat qilib b o n la d i, dav lat ek sp ertizasi q anday b o 'la d i kabi sav o llarg a oid
107

---

m a ’lu m o tlar b ayon etilgan. 
D av lat m iq y o sid a R e sp u b lik a m iz d a radiatsiyaviy 
xav fsizlik n i ta m inlash so h asid ag i d a v la t nazorati “ S a n o atd a v a k o n ch ilik d a 
ish la m in g b ex ata r olib b o rilish im " n a z o ra t qiluvchi h u q u q berilg an n azo rat qilish 
ag en tlig i, 
O 'z b e k isto n R esp u b lik asi 
S o g 'liq n i 
saq lash v azirlig i, 
O 'z b e k isto n
R esp u b lik asi tabiatni m u h o faza qilish d av lat q o 'm ita s i v a O 'z b e k is to n R espublikasi 
dav lat bo jx o n a q o 'm ita si to m onidan olib b o n la d i deb bayon etilgan.
Q o n u n n in g 3- b o 'lim id a “R ad iatsiy av iy x av fsizlik n i t a ’m in lash g a d o ir ta la b la r” 
b ayon e tilg an b o 'lib (jam i 12-22 m od d alar) b o 'lim d a tabiiy rad io n u k lid lar t a ’sir etish 
c h o g 'id a . o ziq -o v q at m ahsulotlarini ishlab ch iq arish d a h a m d a ichim lik suvidan 
fo y d alan ish d a , tibbiy rentgen rad io m an tiq iy m u o lajalar o 'tk a z is h d a x av fsizlik qanday 
t a ’m inlanishi to 'g 'r is id a batafsil m a ’lu m o tlar keltirilgan.
Q o n u n n in g 12-m oddasida rad iatsiy av iy xav fsizlik n i t a ’m in lash y o 'lla ri k o 'rsa tib
o 'tilg a n . U lar qu y id ag ilard an iborat:
• R ad iatsiy av iy x av fsizlik n i ta 'm in la sh dasturini ishlab chiqish va am alg a 
o shirish;
• 
Io n lash tiru v ch i n u rlan ish
m anbalaridan fo y d alan ish d a fu q aro lar olgan 
n u rlan ish n ig shaxsiy dozalarini n azo rat qilish va h iso b g a o lish d a y a g o n a davlat 
tiz im ig a am al qilish;
• R ad iatsiy av iy t a ’sir tufayli fu q aro lar s o g 'lig 'ig a zarar y e tk a z ilish xavfi yu q o ri 
b o 'lg a n lig i uchun to 'la n a d ig a n to v o n turlari v a m iqdorm i b elg ilab q o 'y is h ;
• R ad iatsiy av iy av ariy a n a tija sid a fu q aro lar so g lig 'ig a h am d a ular m ol m u lk ig a 
y etk az ilg an zararni qoplash,
• Io n lash tiru v ch i n u rlan ish m an b alarid an fo y d alan ish bilan b o g 'liq faoliyat 
tu rlarin i belgilash;
• Io n lash tiru v ch i n u rlan ish m an b alarin in g ek sp o rt v a im p o rt qilinishini davlat 
to m o n id an tartib g a solish;
• T ib b iy p ro filak tik ta d b irla r o 'tk a z ish ;
• R adiatsiyaviy v aziy a t h am d a radiatsiyaviy x av fsizlik n i t a ’m inlash chora 
tadbirlari to 'g 'r i s i d a fu q aro lam i x a b a rd o r qilish;
• F u q a ro la rg a rad iatsiy av iy x av fsizlik ch o ra-tad b irlarin i o 'rg a tish ;
108

---

• R ad iatsiy av iy a v a riy a la r n a tija sid a n u rla n ish g a d u c h o r b o 'lg a n fu q aro larg a 
y o rd a m k o 'rsa tis h ;
• R a d io a k tiv iflo slan ish z o n ala rid a fu q a ro la m in g y a sh a s h ig a d o ir alohida 
tartib lam i jo riy etish;
• T eg ish li h u d u d d a rad iatsiy av iy av ariy alar o q ib atlarin i b a rta ra f etish ;
• R ad iatsiy av iy a v ariy a y u z a g a kelishi x av fi b o 'lg a n ta q d ird a tezk o r chora- 
ta d b irla m i tash k il etish v a o 'tk a z ish .
Q o n u n n in g 1 3 -m o d d asid a rad iatsiy av iy x av fsizlik h o latin i b ah o lash tartiblari 
k o 'rsa tilg a n . U m u m an , rad iatsiy av iy x av fsizlik holatini bah o lash , rad iatsiy av iy
x av fsizlik n i t a ’m inlash tad b irlarin i rejalash tirish v a am alg a o sh irish , m azk u r tadbirlar 
sam arad o rlig in i 
tahlil 
etish 
c h o g 'id a
m ah alliy
d a v la t 
h o k im iy a t 
organlari, 
rad iatsiy av iy x av fsizlik so h a sid a ta rtib g a solishni am alg a o sh iru v ch i d av lat o rg an lari, 
sh u n in g d ek , io n lash tiru v ch i n u rlan ish m an b alarid an fo y d a la n u v c h ila r to m o n id an olib 
boriladi.
“ R ad iatsiy av iy avariya so d ir b o 'lg a n d a radiatsiyaviy x av fsizlik n i t a ’m in lash ” 
to 'g 'r is id a g i m a ’lu m o tla r qonun h u jjatlarin in g 4 - b o ‘lim idagi 23-25 m od d alard a 
keltirilgan. B u b o 'lim d a fu q a ro la r v a a tro f-m u h itn i rad iatsiy av iy av ariy alard an
m u h o faza q ilin ish sh artlig i (23 v a 24 - m o d d alarid a) b ild irilg an v a ionlash tiru v ch i 
n u rlan ish d an fo y d alan ish d a x iz m a t q ilu v ch ilarn i avariya so d ir b o 'lg a n d a qanday 
m ajb u riy atlari borligi bayon etilgan.
Q o n u n n in g 5 - b o 'lim i “ Y a k u n iy q o id a la r” xalqaro sh artn o m alar, nizom larni hal 
etish v a q o n u n hu jjatlari ta la b la n m b u zganligi uchun m a s ’ul sh ax slar qanday 
ja v o b g a rlik k a tortilishi b o ra sid a kerakli m a ’lu m o tla r bayon etilgan.
R ad iatsiy a (lot. rad iatio n -n u rlan ish ) - y ad ro v iy o 'z g a ris h la r o q ib atid a vuju d g a 
k elad ig an elek tro m ag n it v a k o rp u sk u ly ar n u rlan ish lar, qu y o sh n u rlan ish i, kosm ik 
n u rla r oqim lari. R ad iatsiy an in g tirik o rg a n iz m g a t a ’siri ra d iatsiy a dozasi bilan 
belg ilan ad i v a u rentgen (r) b ilan o 'lc h a n a d i. R a d ia tsiy a m iqdori sin g u v ch i radiatsiya 
v a b o sh q a rad io ak tiv n u rlan ish larn in g sh ik astlo v ch i ta ’sirig a b o g 'liq . B ir k u n d a 20 r 
g a c h a ra d iatsiy a kishi o rg an izm i u ch u n x a v fs iz d o za h iso b lan ad i B u n d an ortiq 
m iqdordagi rad iatsiy a o rg a n iz m d a g i to 'q im a la m i sh ik astlab , kishini n u rlan ish
109

---

k asallig ig a m ubtalo qiladi 
R ad iatsiy a dozasi dozim etrik a sb o b la r y o rd am id a 
o 'lc h a n a d i. R ad io ak tiv m o d d a ( « - , / ? - , y - n u r la r , n ey tro n lar v a b.) v a b o sh q a 
io n lo v ch i n u rlan ish m an b a (rentgen q u n lm a )la ri 
bilan 
ish lag an d a, 
u lam in g
zararlo v ch i dozasini x av fsiz n u rlan ish d o zasig ach a k a m a y tirish u chun tad b irlar 
kom pleksi ishlab chiqilgan.
B erk n u rlan ish m anbalari (germ etik n u rlan ish m anbalari, re n tg e n qurilm alari, 
tezlatk ich lar va b.) dan atrot'-m uhitga radioaktiv m o d d alar tarq alm ay d i. B unday 
m an b alar bilan ish lag an d a o rg a n iz m g a faqat tashqi n u rlan ish t a ’sir qiladi. T ashqi 
nu rlan ish dozasini k am ay tirish uchun n u rlan ish m ay d o n id a ish lash vaqtini m inim al 
h o latg a keltirish, uzoq m a so fa d a tu rish v a m an b a yoki ob y ek tn i e k ra n la sh kerak.
O ch iq nurlanish m anbalari bilan ish lag an d a rad io ak tiv m o d d a la r n afas y o 'li, 
o sh q o zo n , ichak yo k i te n orq ali o rg a n iz m g a k in sh i m um kin. Ichki n u rlan ish dozasini 
kam ay tirish uchun tex n o m an tiq iy u sk u n a v a ish jo y in i g erm etik lash , v en tily atsiy a 
tizim larig a filtr q o 'y is h , sh ax siy h im o y a v o sita la n d a n fo y d alaru sh v a radiatsion 
g ig iy e n a qoidalariga am al qilish zarur. R ad io ak tiv m o d d a v a b o sh q a ionlovchi 
n u rlan ish m anbalan bilan ish lay d ig an ham m a k o rx o n alard a ra d ia tsiy a xavfsizligi 
xizm ati (R X X ) radiatsion n az o ra t olib boradi.
R ad io ak tiv zah arlan ish deb, yer, atm osfera, su v v a turli xil y ad ro v iy p o rtlash
n atijasid a v u ju d g a kelgan chang v a iflo slik lar bilan zararlan ish g a aytiladi.
R adioaktiv zah arlan ish n in g 4 zonasi m avjud:
A zonasi - m o 'ta d il zaliarlam sh zonasi, zaharlanish z o n a sin in g chetki qism id a 
rad iatsiy a sathi po rtlash d an 1 soat o 'tg a n d a - 8 r/s ni, lO soatda 0,5 r/s ni tashkil 
qiladi. B u zonada, o d a td a ish lar to 'x ta tilm a y d i O chiq jo y la rd a z o n a n in g o 'rta la rid a
ish lar b ir necha soatga to 'x ta tila d i.
В zonasi - kuchli zah arlan ish zonasi. Z o n an in g tashqi ch e g a ra sid a 1 soatdan 
keyin radiatsiya zaharlanishi 240 R /soat, 10 soatdan keyin 15 r/so atn i tashkil qiladi 
B u zonadagi o b y ek tlard a is h la r b ir su tkadan 3 su tk ag ach a to 'x ta tilis h i m um kin. 
U lardagi ishchi x izm atch ilar fuqaro m uhofazasi in sh o o tlarid a y ash irin ad ilar.