Qayta ishlangan nashri t o s h k e n t

Sizga  hurmat  bilan  Jayrona».
M irvali  x atn i  o ‘qib,  b o ‘sh ash ib   o ‘tirib   qoldi.  Bu  y aram as  qiz 
yan a  u sochgan  d o n n i c h o 'q ib  q o ch d i.  X atn in g  m azm u n ig a q a ra - 
g a n d a ,  u n c h a lik   dili  o g ‘rim ag an g a  o ‘xshaydi.  Bu  to sh   q a l’ad a n  
o m o n -e s o n   q u tu lib   k etganiga  sh u k r q ily ap ti,  shekilli.
L ekin  M irvali  n ih o y a td a   e h tiy o tk o r  o d a m .  T ulki  q o rd a   iz 
q o ld irm aslik   u c h u n   d u m i  b ilan  izlarini  su p u rib   k etg an id ek ,  u 
h a m   b iro n   jo y d a   iz  q o ld irm a sd i.  U  x o n a la rn i  b ir-b ir  ay lan ib , 
jih o zlam i k o ‘zdan  kechirdi. Televizom i  ushlab k o ‘rdi.  Q o ‘yilm apti. 
Q o ‘yilgan  b o i s a ,  к о ф и з!  issiq b o i a r d i .  Q o z iq d a n   fo to a p p a ra tn i
91

---

olib,  k a d r ra q am ig a  q arad i.  0 ‘n y e ttin c h i  k ad rd a  t o ‘x tag an ch a 
tu rip ti.  V id eo k assetalarn i  b ir-b ir  q o ‘lig a o lib   q arad i.  H am m asi 
jo y id a.  D e m a k ,  u  h e c h   n arsaga  teg m ag an .  F a q a t,  faq at  o m b u r- 
n in g  x o n a d a   q o lg an i  ch ak k i boMgan e k a n .  B itta sh u  o m b u r p a n d  
bergan. A ttang.  Y aram as  R asulbekning pandavaqiligi bu.
Bari b ir x a tn in g   ru h i  u n g a  a n c h a  task in   b e ra rd i.  U n d a  za rd a , 
a la m  sezilm asdi.  T o sh k e n td a  k o ‘rishaylik,  q a d rd o n  b o ‘lib q o ld ik - 
ku,  d eg an i  u n i  a n c h a  tin c h itd i.
M irvali  k elay o tg an id a tab iati  n ih o y a td a   ravshan  edi.  M aish at 
h a m   m a n a  shu  k o ‘tarinkilikka y arasha b o ‘ladi,  d eb  o ‘ylagan edi.
H a m m a   o ‘ylari  c h ip p a k k a   c h iq d i.  Ja y ro n a   u n i  d o g ‘d a   q o l- 
d irib ,  to sh   qafasni  p a rc h a la b  q o c h ip ti.
Y an a  b ir  y o m o n   ish  sh u k i,  M irvali  m uyu lish g a  k elg an d a, 
h a r   g a lg id ek ,  sh o fy o rg a  ja v o b   b e rib   y u b o rg a n   ed i.  « N iva»da 
q a y ta m a n ,  d e b   o ‘ylagan  edi.  E n d i  «N iva»  y o ‘q,  u n i  o lib  kelgan 
m ash in a ketib qolgan.  Bu y erd a x ab ar qilish u c h u n   na telefon bor, 
na ratsiya.
Mirvali garang ahvolda edi.  Piyoda yurib tog‘m a-to g ‘, dovonm a- 
d o v o n   o sh ish   o so n m i?
U   n im a  b o ‘lsa  h a m ,  b iro n  c h o ‘p o n n in g  o tin i o la rm a n ,  d eg an  
o ‘y b ilan   esh ik k a  q o ‘sh  q u lf  u rib ,  g ‘o rd a n   ch iq d i.
IX
T o lib jo n   h a r  k u n i  k a tta   y o ‘lga  c h iq ib ,  S a m a rq a n d —K ito b , 
P a n jik e n t—S h a h risa b z   m a rsh ru tid a   q a tn a y d ig a n   a v to b u slard an  
g a z e ta   o lib  kelardi.  B olalar  h a m   u n g a  ergashib  b o rib   kelishardi. 
B ekat gavjum  ed i.  U n d a  kavkazlik b ir yigit kabob sotadi.  LangNl- 
lab  y o n a y o tg a n   k o ‘m ir tep asig a  q o ‘yilg an   ch o y d ish   h a m m a   vaqt 
v aqirlab q a y n a b   tu ra d i.  T o lib jo n   b o la la rn i  q a to r o ‘tq a z ib  q o ‘yib, 
k abob  o lib b erad i.
K ab o b c h id a n  sal n a rid a  b ir n e c h a  x o tin  k leyonka yozib kiyik- 
o ‘ti,  rav o ch , q u ru t sotib o ‘tirad i.  Y o‘ln in g  soya tarafid a d o im o  b ir 
eski «M oskvich» turadi.  Egasi faner qutiga asal to ‘la shisha bankalam i 
q o ‘y ib ,  to g ‘  a s a li,  d e b   s o ta d i.  U   a sli  N is h o n n in g   Q o v c h in  
q ishlog‘id a n ,  asali h a m  p ax ta gu lin i em g an   a rilam ik i. A m m o   h ar 
gal avtobus kelganda y o ‘lo v ch ilar g u rra yopirilib,  bu  «tog1 asali»ni 
ta la b   k etish ad i.  K eyingi  av to b u s  k e lg u n c h a   yigit  «M oskvich» 
b agajn ig id an  yangi  «tog1  asallari»ni  olib,  q u ti ustiga terib  q o ‘yadi.
9 2

---

B o z o rc h a   to g 1  yoM larida  q o r  erib ,  q a tn o v   m avsum i  b o sh la - 
n ish i  b ilan   b irin c h i  av tobusni  d a sta -d a sta   c h u c h m o 1 m a la r  bilan 
ku tib  olad i.  Bu  payt  ad irlard ag i  lo lalar x azo n   b o ‘lib,  t o ‘piq  b o ‘yi 
kelib qolgan bug‘doyzorlarda lolaqizg'aldoq alvon k o ‘rpasini yopib 
tashlagan b o ‘ladi.  Lola sayriga to 'y m ay  qolgan o d am lar to g 1  lolasini 
ко1 rib, ko‘zlari yashnab ketadi.  Sam arqandga qaytayotgan, Term izga 
o 'tay o tg an   m ashinalarning orqa oynalari  lolayu c h u c h m o 'm alarg a 
to ‘lib ketadi.  Q ovchinlik asalchi yigit ham  savdo m avsum ini boshlab 
yuboradi.  Kabobchi q o ‘rasidan chiqqan tu tu n  yonbag‘irlarda suzadi. 
A na sh u n d an  keyin sal fursat o ‘tm ay,  «bozorcha»ga ravoch chiqadi. 
V itam inga tash n a yoMovchilar ravoch xarid qiladilar.  S h u n d o q q in a 
p a stlik d a   sh o v illab   o q a d ig a n   so y d a n   b o la la r  m o y   b aliq   tu tib  
c h iq a d ila r.  O y  q u lo g ‘id a n   to!  navdasi  o ‘tk azilib   sh o d a   q ilingan 
b a liq lar  a n c h a  
p a y tg ach a  tip irc h ila b   tu ra d ila r. Y o ‘lo v ch ilar 
dun y o d a to g 1 soyining baligMdek shirin baliq bo'lm asligini biladilar. 
Savdoga chiqqaniga qanoat qilmay, bolalar yana tutib chiqqunlaricha 
kutib turadilar.  lyulning  o ‘rtalariga borib, bozorchaga olm a chiqadi. 
Bu  y e rn in g   olm asig a  d o ri  sep ilm ay d i.  H a s h a ro td a n   xoli  to g 1 
qurshovidagi o lm a z o rla r k o ‘klam d a y o m g ‘ir suvi, y o zd a to m irlari 
oralab sizib o ‘tadigan buloq  suvlarini shim iradi.  C h a n g -g 'u b o rd a n  
xoli  bogM arda  y etilgan  b u   o lm a la r  m in g   d a rd g a  d av o   edi.  A sfalt 
y o ‘l  c h etid a o lm a  t o ‘la p aq irch alar tizilib ketardi.
T in im s iz   o ‘t ib   tu r g a n   a v to b u s ,  m a s h in a la r d a n   tu s h g a n  
y o io v c h ila r  b ir z u m d a   b o z o rc h a n i  «yalab»  k etish ard i.
Ertagi o lm a tovsilishi bilan  k e tm a -k e t o ‘rik chiqadi.  U  to m o n i 
Q a rsh i,  bu to m o n i Jizzax  o ‘riklari q o q i b o ‘lgan,  tu n u k a  to m larg a 
yoyilgan o 'rik la r q u ritib  q o p lab  boMingan p ay td a bu yerlard a endi 
rang oladi. Avgust etagiga kelib g 'a rq  pishadi. T o g ‘ o'rig id an  turshak 
solib  boN m aydi,  u n d a n   q iy o m   va  k o m p o t  pish irish   kerak.  T o g 1 
o 'rig id a n  pishirilgan k o m p o td a n  tabiiy v anilin hidi  keladi.  B unaqa 
ajib  x u sh b o 'y   q iy o m u   k o m p o tla m i  sh a h a rlik la r h a d d a n   tash q ari 
yaxshi  k o 'rish a d i.  B u  yoN dan  oN ganki  o d a m   b o r,  b ir-ik k i  p a q ir 
xarid qilib k etm asa k o 'n g li jo y ig a tu sh m ay d i.
Ana shundan keyin bozorchaga doNana chiqadi.  K etm a-ket kuzgi 
o lm a ,  n o k  b o zo ri  b o sh la n a d i.  A n z u r p iy o zin i  so 'ra y d ig a n la rn in g  
son-sanogN   y o 'q .  Y o ‘l  c h e tla rid a   y o n g ‘oq   toN a  q o p la r  q alash ib  
ketadi.
T o q q a   q o r   tu s h is h i  b ila n   a v to b u s la r n in g   q a tn o v i  h a m  
siyraklashib,  q o r  te p a d a n   pastga  a sta -se k in   tu sh a   b o sh lag an d a
93

---

avtobuslar qatnovi butunlay to ‘xtaydi.  Faqat azam at yuk m ashinalari 
—  «A lka»lar  q ish in -y o z in   b a ro b a r  q a tn a b   tu ra d i.
S o ‘nggi yo4ovchilargina kaklik bozorini  k o ‘rib qoladilar. T o ‘rt- 
besh  yoM ovchi-xaridorga  tulki b ilan  b o ‘rsiq  terisi  tegib q oladi.
YoMlarni  o d a m   b o 'y i  q o r  b o sad i.  C h o ^ q q ilarn i,  yonbagM ru 
yoMlarni  b u lu t o ‘raydi.  N ih o y a td a   tin iq  b ir jim lik  b o sh la n a d i.  Bu 
su k u n atn i b u lu tlar tepasidan  u ch ib  o ‘tadigan  reaktiv sam olyotning 
gurillashi  b uzadi.
X o n a d o n la r   a tr o f id a   c h o ‘q q id a n   x o 'r a k   iz la b   tu s h g a n  
h a y v o n la rn in g   izlari  q o la d i.  K a k lik la r  o c h iq   esh ik la rg a   kirib 
keladilar...
T olibjon  bugun  katta y o ld a g i gavjum  bekatga borm aydi.  O n a- 
siga b erg an  v a'd asig a b in o a n   K iyiksovdiga b o rad i.  B ugungi g aze- 
talarn i  avtobus shofyori  k abobchi  yigitga tash lab   ketaveradi.
N o n u s h ta d a n   keyin  Z a y n a b   b itta   xaltaga  n o n ,  q a n d -q u rs , 
y ong‘o q ,  tu tm ay iz,  q u ru q  c h o y  solib b erdi.  K etar o ld id a n   k am p ir 
T o lib jo n n i  yoniga ch a q irib ,  b o lam ,  K iyiksovdi  m o m o m g a  tilovat 
q il,  tilo v at q ilish n i b ila sa n m i,  d eb   so ‘rad i.  T o lib jo n ,  b ilm a y m a n , 
d eb  ja v o b  qildi.
—  H a y ,  m ay li,  « Q u lh u   A llohi  ah ad » n i  u ch   m a rta   o ‘qisang, 
Q u r’o n  o ‘rniga o ‘ta d i,  —  dedi.
T o lib jo n ,  u n i  h a m   b ilm a y m a n ,  ded i  xijolatlik  bilan.
—  H ay,  m ayli,  —  dedi  yan a k am pir.  —  S en ketaver,  shu  yerda 
tu rib   o^zim   o ‘qib  q o ‘y a m a n .  S avobi  sen g a  teg sin   d eb ,  m o m o g a  
iltijo  q ilam an .
T o lib jo n   o n a m n in g   dili  o g ‘rim asin   d e b ,  «xo‘p,  x o ‘p,  o n a» , 
d eg a n c h a  ch iq ib  ketdi.  K am p ir o rq a d a n  ja v ra b  qoldi:
—  H o y ,  te n ta k ,  bevoshlik qilib to g ‘an g n i q iy n am a!  G ‘orlarg a 
k irm ag in , ja r  yoqasiga b o rm a g in ,  y u m ro n q o z iq   uyasiga qoMingni 
tiq m a ,  ilo n -c h a y o n la r  c h a q ib   o lm a sin .  Q u s h la rn in g   bolasiga 
teg m ag in ,  o n asi  q a rg ‘aydi...
T olibjon  A zizbekni  erg ash tirib  y o ‘lga tu sh d i.
0 ‘n  u c h  yoshlardagi  b o ‘yi c h o ‘zilib qolgan  b u  b o la sira gapga 
a ra la sh m a s  ed i.  T o lib jo n   u n i  yaxshi  ta n iy d i.  O tasi  R a v sh a n b e k  
degan c h o 'p o n  edi. T olibjondan b esh -o lti yosh kichik b o ‘lsa kerak. 
H o z ir  T o lib jo n   u n in g   b a sh a ra sin i  u n u tib   y u b o rip ti.  E slashga 
harakat qilsa h am  eslolm adi.  R avshanbek bedarak y o ‘qolgan.  K o‘p 
q id ir is h d i,  k o ‘rd im   d e g a n   o d a m   b o M m a d i.  Bu  b o la   o ta s i 
y o ‘qolgandan keyin  m ushtdek boshi bilan  ro ‘zg‘o r tebrata boshladi.
9 4

---

0 ‘zin i  o ‘tg a - c h o lq q a   u rib ,  p u l  to p a rd i.  A v to b u s  b e k a tid a   e rta  
b a h o rd a n   to   q o r tu s h g u n c h a   ra v o ch   s o ta d i,  b a liq  s o ta d i.  T o q q a  
ch iq ib  o ‘rik terib keladi,  k iyiko't terad i,  qosh q orayganda y o n g 'o q  
toMa  ik k ita  q o p n i  e sh a k n in g   g a rd a n ig a   ayri  ta sh la b   k elad i.  S hu 
e s h a k jo n iv o r bilan  q a n c h a   ravoch,  o ‘rigu d o ‘lan a tashidi.  Buvisi, 
T olibjon  Kiyiksovdiga b o rarm ish , d eb  eshitib, atayin unga q o ‘shdi. 
O ta n g g a   a ta b   K iyiksovdi  m o m o   m a q b a ra sig a   sh a m   y o q ,  d eb  
ta y in la d i.  A ta b   q o ‘ygan  y e ttita   ta n g a n i  ro ‘m o lc h a s in in g   u ch  iga 
tu g ib   berdi.
—  B or,  b o lam   A zizbek,  T o lib jo n g a  h a m ro h  b o ‘l.  M u sh td e k - 
k in a  b oshingga  ro ‘zg ‘o r  tashvishi  tu sh d i.  O ta n g   boMsa  seni  shu 
ahvolga  solib  q o ‘ya rm id i,  b o r,  b o ra v e r,  m en i  o ‘y la m a ,  m e n   b ir 
x udo q a rg ‘agan o d a m m a n ,  — deya o rqasidan  m u n g li q arab  qoldi.
T o lib jo n  u n i  yoniga ch aq ird i.
—  Birga g ap lash ib  ketaylik, A zizbek.
A zizbek ju d a  kolhlik yigit b o ‘lib o ‘sayotgan edi. Ovozi d o ‘rillab, 
iyagidagi tuklar m urtga aylana boshlapti. Qarashlari o ‘ychan. Onasiga 
o ‘x sh ay ap tim ik in ,  o tasig am i?  L ekin  b o la n in g   ich id a  q a n d a y d ir 
a lam , p in h o n iy  iztirob tu g ‘yon qilayotgani bilinib turardi.  O nasini 
ju d a   k o 'h lik  deyishadi.  Q o ‘n i-q o ‘sh n ilar orasida,  q a d a m in i chakki 
b o sa rd i,  d eg an   g a p la r  h a m   b o ‘lib  o 'tg a n d i.  H a tto   b esh ik   t o ‘yida 
b ir xotin,  kasofati eriga urdi, d eb  aytganini  ham  eslashadi. Tolibjon 
A zizbekni  q a n d a y   qilib  gapga  solishni  b ilm ay ,  o ‘y lan ib   tu rib , 
keyin  s o ‘radi:
—  K a tta   e n a n g   so g '-sa lo m a tm ila r?   Bir  kirib,  k o ‘rib  chiq ay  
d e y m a n ...
T o lib jo n   u y o g ig a  gap  to p o lm a y  t o ‘xtab qoldi.
—  H ali  baquvvatlar.  0 ‘zlariga o ‘zlari ovqat  pishirib yeydilar.
T o lib jo n   h a y ro n   b o ‘ldi.  Savol  n azari  b ilan   A zizbekka  qaradi.
A zizbek  u n in g  n im a  d e m o q ch ilig in i  sezib, ja v o b  qildi:
—  K atta e n a m  ay a m n in g  qoM laridan  o v q at yem aydilar.
—  N eg a?  —  d ed i  T olibjon.
Bola ja v o b  q ilish g a q iy n ald i.  A n c h a  jo y g a c h a   in d a m a y  b o rd i. 
A ytish  ju d a   h a m   q iy in   b o ‘lgan  alla q a n d a y   a la m li,  iztirobli  b ir 
g ap n i  tiliga c h iq a z o lm a y  q iy n alard i.  T o lib jo n   b u n i sezdi.  A ytm ay 
q o ‘ya qolsa h a m   mayli ed i-y a, deb  m avzuni o ‘zgartirm oqchi boMib 
tu rg a n  e d i, A zizbek q a t’iy dedi:
—  M irvali  to g ‘a n i  b ir  k u n   e m a s-b ir  k u n   o ‘ldirib  k etam an . 
U ni y om on k o 'ram an .  D adam ni shu yo‘q qilgan.  B ilam an, bilam an.
95

---

U yda  d a d a m n i  ikkita  q o ‘sh o g ‘iz  m iltig ‘i  b o r.  O rq a sid a n   poylab 
b o rib   o tib   tash lay m an .
B olaning  ovozi  b o ‘g ‘ilib,  oxirgi  g a p larin i  a y to lm a y ,  yuzini 
tesk ari  b u rd i.  E tagi  b ilan   k o ‘zin i,  b u ru n la rin i  artib   oldi.
—  K atta enam  kechalari  Mirvali tog‘ani qarg‘ab chiqadi. A yam ni 
q a rg ‘aydi.  K eyin  uv  to rtib   y ig ‘laydi.  M en   h a m   b o ‘y n ig a  osilib 
yig‘laym an.
T o lib jo n   pastki  labini  q a ttiq   tish lab ,  q o sh la rin i  c h im ird i.
—  T o lib   to g ‘a,  T olib  to g ‘a ,  o sm o n g a  q a ra n g ,  b u rg u t  b o lasin i 
u c h irm a  qilyapti!  M an a,  d u rb in d a n  qarang!
T olibjon A zizbek bergan durbin bilan c h o ‘qqiga qaradi. O ftobda 
o p p o q   q o rla r  c h a q n a b ,  k o ‘zni  o lad ig an   c h o ‘q q in in g   sh u n d o q  
y o n g in a sid a   b a h a y b a t  b ir  b u rg u t  g o h   m u n k ib ,  g o h   u c h ish g a  
in tilay o tg an   b u rg u tc h a n in g   u  y o n id a n -b u   y o n ig a  o ‘tib ,  b a ’zan  
ta g id a n   kelib  tu rtib ,  u n i  y o ‘lga  so lard i.  B u rg u tc h a   q a n o tla rin i 
p irp ira tib ,  o ‘zin i  e p lay o lm ay ,  o ‘q  te k k a n d e k ,  pastga s h ito b  b ilan 
m unkib ketardi.  O n a burgut sh o ‘ng‘ib, xuddi uni  ilib olayotgandek, 
tagiga kirardi-da,  yana uchishga undardi.
Y olg‘iz  o y o q   y o lld a,  q a y n o q   tu p ro q q a   b ag T in i  b erib   yotgan 
k a p c h a   ilo n   b e z o v ta la n ib   b o s h in i  k o ‘ta r d i.  K ey in   h u ju m g a  
layyorlanayotgandeк kulcha b o ‘lib kapgirga o ‘xshagan boshini tizza 
b o ‘yi  k o ‘ta rd i-d a ,  ayri  tilin i  o ‘y n a tib ,  q im irla m a y   tu rib   q oldi.
U n i to sh b o ‘ron qila boshladilar.  S h u n d a u d u m i b ilan tu p ro q n i 
c h a n g itib   sh u   c h a n g - to ‘z o n   o rasig a  kirib  y o 'q   b o ‘ldi.  T o lib jo n  
d u rb in n i k o ‘ziga tu tib ,  c h o ‘qqi to m o n g a  qaradi.  B urgut en d i y o ‘q, 
olis-olislarga bolasini erg ash tirib  k etib b o ‘lgandi.
A zizbek T o lib jo n n in g  y o n id a in d am ay  b o rard i.
T o lib jo n   u n in g  d ad asin i esladi.  Y uvoshgina,  kam gap yigit edi. 
B o d o m g u l  d e g a n   c h iro y li  b ir  q izg a  u y la n d i,  d e b   q u lo g ‘iga 
ch alin g an d i.
H a q iq a ta n ,  B od o m g u l  h a d d a n   tash q ari ch iro y li,  sh a d d o d  qiz 
edi.  Bu atro fd a u n d a n  xushovoz qiz y o ‘q  edi.  C h in m n d a n i chertib 
q o ‘sh iq  b o sh la g a n d a   o ‘y n ag an   h a m   o ‘y n a rd i,  o ‘y n a m a g a n   h a m . 
Q is h lo q   t o ‘y la ri  u siz   o ‘tm a s d i.  U   o ‘z in in g   c h ir o y lilig id a n  
zavqlanardi.  Q oshidan bir enlik yuqorida b ir tekis qirqilgan patiga*, 
q u lo g ‘in in g  ostiga t o ‘g ‘rilab  q irq ilg an  sa ta n g  soqoliga b e h i  u ru g ‘i 
ivitilgan  suv  su rtib   y altiratard i.  Y ig itla m in g   k o ‘zi  kuysin,  d eb
* 
P a t —
 p e s h o n a d a n   q ir q i l g a n   s o c h .
96

---

d u rran i c h a p  to m o n g a  sal  qiyshaytiribroq ta n g 'ird i.  U  sira p a rd o z 
qilm asd i.  C h u n k i  s h u n d o g 'a m   u n in g   nim   qizil  lablari,  sariq q a 
m oyil  o q ish   ch e h ra si  h a r  q a n d a y   p a rd o z d a n   k o ‘rim li  ed i.  U 
b o y su n lik lar kiy ad ig an   k ash tali  k am zul  b ilan  d av rag a tu sh g a n d a , 
silkinib  c h irm a n d a   c h e rtg a n d a   d av ra la r jim ib   q o lard i.  A yniqsa, 
o 'rta g a  yoqilgan gulxan atrofida aylanib q o ‘shiq aytayotganda, yuzi 
a la n g a d a n   y ash n a b   k e tard i.  B o ‘ynidagi  q izil,  k o 'k   m u n c h o q la r, 
qulogM dagi  b a ld o q la ri  y altirab ,  yig itlar  ko'ksiga  u c h q u n   b o 'lib  
sa c h rard i.  A na  sh u n d o q   qiz  R av sh an b ek k a  n a sib   qildi.  U  to g ‘- 
to sh la rd a  e c h k ila r suruvi  k e tid a  ch an g g a b e la n ib   y u ra rk a n ,  faqat 
shu beqiyos xo tinini  q o ‘m sab,  c h o ‘q q ilar tepasiga chiqardi.  O lisda 
quyuq k u m u sh   rang tu m a n la r orqasida  ko‘rinm ay qolgan q ishlog‘i 
tom onga qarardi.
O b lastn in g   ilg‘o r   c h o ‘p o n la ri  q a to ri  b ir  yili  R avshanbekka 
h a m   o rd e n  c h iq ad i.
R avshanbek bu quvonchli voqea m unosabati bilan  uyida ziyofat 
b e ra d i.  Y o r - b ir o d a r la r ,  q a r in d o s h - u r u g ‘la r,  so v x o z   fa o lla ri 
yigMlishadi.  M irvalini d astu rx o n n in g  to ‘riga olishadi.  Z iyofat avjiga 
c h iq a d i.  S h ira k a y f  m e h m o n la r,  B o d o m g u ld an   esh itay lik ,  shu 
bugun aytm asa qach o n  aytadi, deb turib olishadi.  Bitta tug‘ib yanada 
y ash n ab   ketg an   B o d o m g u l  lovullab  y o n ay o tg an   o lo v d ek   c h a k a n  
k o ‘ylak  kiyib,  c h irm a n d a  bilan  o ‘rtaga  tu sh ad i.  M irvali  k o ‘radiyu 
o g ‘zi  lang ochilgancha yopilm ay qoladi.  B odom gul silkinib-silkinib 
c h irm an d a chertib, goh b aland, goh past tiniq ovozda term a aytadi. 
M irvali  tu m o n a t  yig‘ilgan  bu  ziy o fatd a  B o d o m g u ld a n   b o sh q an i 
k o ‘rm ay d i,  s h ira k a y f y ig itlam in g   ovo zlarin i  esh itm a y d i,  q u lo g ‘i 
faqat  B o d o m g u ln in g  to sh d a n -to sh g a   urilib tu sh ay o tg an  to g ‘  suvi- 
n in g  ovozi  kabi  q o ‘n g ‘iro q d ek   ovozini  e sh ita d i,  xolos.
M irv a lin in g   n iy ati  b u z ila d i.  U  b ilan   u c h ra s h is h n in g   m in g  
xil  y o ‘lin i  iz la d i.  O x iri  s o v x o z   h a v a s k o r la r in i  te le v iz o rg a  
c h iq a ris h n i  T o s h k e n t  b ilan   k elish ib ,  m ark a z d a g i  k lu b d a  u c h - 
to ‘rt  kun  re p e titsiy a   q ilish g a  u n i  c h a q irtird i.  B o d o m g u ln i  h a r 
kuni  m a sh in a d a   o lib   kelib  y u rish d i.  S h u n d a y  k u n la rn in g  b irid a , 
birga ovqatlanam iz, d eb  uni C h o rch in o ig a chaqirtirishdi.  Rasulbek 
u n i  m a sh in a d a   o p k e lib ,  o ‘zi,  h o z ir  k e la m a n ,  d e b   q a y tib   ketd i. 
Bu yerda  M irvalidan boshqa  hech   kim  y o ‘q edi.  R asulbek y o ‘lning 
y a rm id a   m a sh in a   ic h id a   m a g n ito fo n   q o ‘yib  o ‘tird i:  a g a r  b iro n  
m a s h in a  b u   to m o n g a   o ’tm o q c h i  b o 'ls a ,  n o z ik   m e h m o n la r b o r, 
d eb   q ay tarad i.
7 —  S.  A h m a d .  J i m j i t l i k
9 7

---

B odom gul  ta b ia ta n   y engilroq  ayol  boM ganidan  M irvaliga  tez 
elakishdi. A na shu k u ndan boshlab oralaridagi  m unosabat tezlashib 
ketdi.  M irvali  unga  shu  q a d a r  b erilib  k etd ik i,  b ir  kun  k o ‘rm asa 
tu ro lm a y d ig a n  b o ‘lib q oldi.  R av sh an b ek  to q q a   ketgan  p ay tlard a, 
h a tto   uyiga  h a m   b e m a lo l  b o ra d ig a n ,  b a 'z a n   k e c h a la ri  y o tib  
qoladigan o d a t  chiqardi.
R avshanbekning enasi  M irvali  kelgan tu n d a   nevarasini bag‘riga 
b o sib   y ig ‘lab  c h iq a rd i.  B ir  k u n   to n g   m a h a li  M irvali  c h iq ib  
k eta y o tg a n d a   k a m p ir  u n i  t o ‘x tatib ,  y ax sh ilik ch a  n a sih a t  q ild i, 
yalinib-yolvordi:
—  B olam , guldek ro ‘z.g‘orini buzm ang!  Bittagina arzanda bolasi 
b o r-a!  0 ‘g ‘lim   p ay q ab   q o lsa,  ju d a   x u n u k   ish la r  b o ‘lib  k etad i, 
sh u n i  bilasizm i?
M irvali  u n d a n   ta p   to rtm a y ,  siz  b u   ishlarga  a ra la sh m a n g , 
kam pir, dediyu ch iq d i-k etd i.  M irvalining q o ‘lidan  h a r ish  kelishini 
k a m p ir yaxshi  bilardi.  U n g a  te n g   kelib  boN m aydi,  tik   q arag an n i 
y o ‘q qilib y u b o rad i.
K am pir q o n  yigMab qolaverdi.  Mirvali kelib-ketishdan tiyilmadi. 
K a m p ir o ‘g ‘liga  aytay desa  o ra d a  g a p  q o c h ib ,  b o lam   sh ik ast  yeb 
qoladi, degan o ‘y bilan alam ini ichiga yutdi. T ong otguncha nevarasi 
A zizbekning p eshonasini silab,  y o m o n larg a o ‘lim  tilab chiq ad ig an  
boMdi. 
Y axshilikcha  keliniga  n a sih a t  q ilm o q c h i  boMgan  ed i, 
B odom gul gapni  kalta qildi:
—  H aftalab  to g ‘u to sh la rd a  y o ‘q b o ‘lib  k etad ig an  o ‘g ‘lingizni 
y o ‘liga  k o ‘z tikib yosh  u m rim n i o ‘tk azay m i?  D u n y o g a  ikki  m a rta  
kelm aym an-ku!
A na  s h u n d a n   keyin  k a m p ir  k e lin in in g  qoM idan  o v q at  yem ay  
q o ‘ydi.  U n i  h a ro m   bilib,  k irini  h a m   o ‘zi  yuvib,  q o z o n -to v o g ‘ini 
h a m  b o ‘lak qildi. A m m o  lo m -m im  d eb  Bolasiga b u  t o ‘g ‘rida o g ‘iz 
o c h m a y ,  k o ‘z  y o sh larin i  y utdi.
K a m p ir  o ‘g ‘lini  so 'n g g i  b o r  to q q a   ketish  o ld id a   x o tin in in g  
sochlarini silab xayrlashayotganida k o ‘rgan.  0 ‘sh an d a u n in g  jig ar- 
b ag ‘ri  q o n  b o ‘lib o q q a n  ed i.  R a v sh an b ek  o ‘sh a  k e tg a n c h a  qay tib  
kelm adi.  D o m -d a ra k siz  ketd i.  N a  tirig i,  n a  oMigi  to p ild i.  H a r b ir 
g ‘o r ,  h a r   b i r   o ‘n g ir n i  q a d a m - b a q a d a m   q a r a b   c h i q is h d i. 
T o p ish o lm ad i.  K am p ir bolasiga aza o c h o lm a y ,  n a  q o ra  kiyishini, 
n a  o q   kiyishini  biladi.  B od o m g u l  b ir-ik k i  o y   p a rish o n x o tirro q  
b o ‘Iib y u rd i-y u ,  y an a asliga  kelib,  se rta q in  b o ‘lib q oldi.  B o‘y n id a
98

---

m arvaridlar,  b a rm o q la rid a  brilliant  k o ‘zli  u zu k lar p aydo b o 'ld i.  U 
kiygan  k o ‘y lak larn i bu  to m o n la rd a  b iro n   ayol  kiym agan.
Bu  g a p la rd a n   T o lib jo n n in g   xab ari  y o ‘q.  F a q a t  A zizbekning 
boyagi,  Mirvali to g ‘ani otib tashlaym an, deganidan, bola dadasining 
o ‘lim ini  M irvalidan ko‘ryapti, deb o ‘yladi. N ah o tk i shunday b o ‘lsa? 
N a h o tk i  M irv alin in g  q o ‘li  o d a m  o ‘ldirishga k o ‘tarilsa?!  M u m k in  
e m a s,  T o lib jo n ,  g o ‘d a k n in g   ezilib  tu rg a n   yuragini  b a tta r  ezm ay  
d eb ,  b u  t o ‘g ‘rida b o sh q a g ap  o c h m a d i.
T olibjonlar kelganda m aqbara oldida yonboshiga «U zteleradio» 
deb yozilgan m ikroavtobus turardi.  M aqbara orqasidagi so‘rida ikki- 
u c h ta   baxshi  tizzasiga  d o ‘m b irasin i  q o ‘yib,  yoshi  o ltm ish la rd a n  
oshib qolgan sh a h a rlik b ir  ayol bilan qizg‘in bahslashib o ‘tirishipti. 
Berigi so‘rida o ‘zi yosh b o ‘lishiga q aram ay, soqoli k o ‘ksiga tushgan 
t e le o p e r a to r   o y o g ‘in i  s a la n g la tib   o ‘t i r i p t i .  Y o rd a m c h is i  b ir 
y o n b o sh id a  « U ch  o yoq», o g ‘zi o ch ilib  q o lg an  su m k ad an   k o ‘rinib 
turgan  kassetalarga bosh q o ‘yib, a p p aratn i q u ch o q lag an ch a xurrak 
o tib  uxlayapti.
C h in o r tanasiga qoqilgan p atn isd ek  tu n u k a d a  yozuv.  T olibjon 
y aq in   kelib  o ‘qidi:
« U sh b u   K iyiksovdi  m o m o   m a q b a ra si  in so n n in g   ta b ia tg a , 
jo n iv o rla rg a   boMgan  b u y u k   m u h a b b a ti  ram zi  sifatida  D A V LA T 
M U H O F A Z A S IG A  olingan».
T o s h o ‘c h o q q a   biratoM a  t o ‘rtta   q u m g ‘o n   q o ‘yib,  tagiga  o ‘t 
q alay o tg an  yigit T o lib jo n n in g  oldiga keldi.
—  S o ‘rila r b a n d   e d i-y a ,  m e h m o n .  A navu  yerga  p alo s t o ‘shab 
b era qolay. T o sh k e n td a n   o p a  k in o ch ilarn i olib  keptilar,  shunga...
T o lib jo n  b u  o p a   kim   e k a n ,  d eb   h ay ro n  boMib tu rg an  ed i,  yigit 
to p q irlik  b ila n  ja v o b  qildi:
—  T a n im a y siz m i,  b u   o p a   b iz n in g   togM ardagi  x o tin la rd a n , 
b a x sh ila rd a n   q o ‘sh iq la r,  d o s to n la r  y o zib   o la d ila r.  A laviya  o p a  
sh u   kishi  b o ‘lad ila r-d a !  K o ‘p   y ax sh i,  k o ‘p  p o k iza  ay o l  b u   kishi. 
T elevizorga h am  te z -te z  chiqib turadilar.  M anavi yozuvni k o ‘rdin- 
g iz m i,  s h u n i  h a m   o p a   T o s h k e n td a n   y o z d irib   o lib   k eld ila r,  —  u 
sh u n d a y  d eb  c h in o r tan asig a qoqilgan tu n u k ad ag i  boyagi  yozuvni 
k o 'rsatd i.
T o lib jo n  b ilan A zizbek  m aq b aran i aylanib,  u y o q -b u  yoqlarini 
k o ‘rib  boM gunlaricha  yigit  y o n g ‘o q   tagiga  p alo s  t o ‘sh a b ,  o ‘rtaga 
dasturxon yozib q o ‘ydi. Y o‘l yurib an cha charchashgan edi.  Baxshilar 
b ila n   b erilib   s u h b a t  q ila y o tg a n   A laviya  o p a   u la rn in g   b e o z o r
99

---

o ‘tirish larig a  z im d a n   q a ra b   q o ‘y ard i.  K eyin  u  o ‘rn id a n   tu rib  
k o ‘zo y n ag in i  o ld i-d a ,  b ir-b ir b osib  u la r tep asig a  keldi.
—  K iyiksovdi  m o m o n i  ziy o rat  q ilgani  k eld in g larm i?  Balli, 
balli  sizlarga!
O p a  s o ‘rid a  oyoq  o siltirib   o ‘tirib   to liq q a n   edi.  U la r q ato rig a 
kelib,  o y o q n in g   ch ig ilin i  yozay  d eb   c h o rd a n a   q u rib   o ltirib   oldi. 
T o lib jo n   u n d an :
—  K iyiksovdi  m o m o  tarix d a boN ganm i,  u  haqidagi  rivoyatlar 
t o bg ‘rim i?  —  d e b  so ‘radi.
O paning ovozi otinoylam ing ovoziga o'xshab,  faqat bitta notada 
y u rar ekan.  U  sh o sh ilm ay  M o m o  to ‘g ‘risida gapira boshladi:
—  T arix d a  sh u n d a y   o d a m   o ‘tg an .  T arixiy  m a n b a la rd a   bu 
onaxonning nom i tez-tez uchrab turadi.  H aqiqatan ham  bu tabarruk 
o n axon  hayvonlar fe’l-atvorini ju d a  yaxshi bilganlar.  H atto  yirtqich 
h ay v o n lar  ham   u  k ishining k o ‘zlariga b ir  q ara g a n d a  gi p n o z la n ib  
qo lg an .  O n ax o n   q irq   u c h   y o sh d a  o ‘za ro   ch iq ish m a y ,  b ir-b irin i 
q irib   tash lag an   q a b ila d o sh la rid a n   ara z la b ,  bu  to m o n la rg a   kelib 
q o lg an ,  ta n h o lik d a   k u n   k ech irg an .  H a y v o n la r  bilan  d o ‘stlash ib , 
o ‘sh a la r  b ilan   o v u n ib   u m r o T k azg an .  M ing  to 'q q iz   yuz  yigirm a 
y ettin ch i yilda  kelganim da h a m  bu  m a q b aran i ziyorat q ilg an m an . 
Em izikli bolasidan ajralgan kiyikni q an d o q  qilib sog‘ganlari ttf g 'r i-  
sid a g i  riv o y a tn i  s h u   y e rd a g i  k e k s a la r d a n   y o z ib   o lg a n d im . 
A kadem iyaning folklorshunoslikka bag‘ishlangan to ‘plam larida bir 
necha m arta nashrqilindi. 0 ‘sha kelganimda « N a m o z o ‘g‘ri» romaniga 
m aterial  yig‘ib  y urgan  A bdulla  Q o d iriy   b ilan   sh o ir  C hoM ponni 
shu yerda u c h ratg an m an .  Q odiriy ChoM ponga sh u n d ay  d eg an  edi: 
«A bdulham id,  shu  rivoyatni b ir d o sto n  qilm aysizm i? Ju d a  o ‘qishli 
b ir narsa boNardi.  Rivoyat — nasrd an  k o ‘ra nazm ga yaqin.  Siz buni 
ju d a  eplardingiz.  Q adim  afsonalardagi  K leopatralam i yozdingiz.  Bu 
u n d a n   yaxshi  c h iq a d i.  In so n n in g   ta b ia t  b ilan   birligi,  jo n iv o rla r 
bilan d o ‘stligi t o ‘g ‘risidagi b u  d o sto n  yoshlarim izga tab iatn i g 'o ra t 
q ilish   e m a s,  u n i  av ay lash ,  u n g a  m e h r  q o ‘y ish n i  o ‘rg atard i» . 
C hoM pon  Q o d iriy n in g   bu  iltim o sin i  b ajo n id il  q ab u l  q ild i.  «Agar 
o ‘m i kelib qolsa, m en ham  yangi rom anga kiritishga urinib ko‘ram an. 
S hu joylarga N o m o z  b o tim i olib kelam an», deydi Q odiriy.  D oston 
yozishni diliga tugib yurgan C h o ‘lp o n n in g  boshiga turli sh o ‘rishlar 
tu sh ib ,  n iy atin i  am alg a  o sh iro lm a d i.  A b d u lla  Q o d iriy   h a m   yangi 
ro m an n i b o sh lam ay  turib,  arm o n u   h asratd a otilib ketdi.  0 ‘sh an d a 
Q o d iriy   K iyiksovdi  m o m o   E ro n u   H in d isto n d a ,  T u rk iy a  b ilan
100

---

A fg‘o n is to n   tara fla rd a   h a m   m a sh h u r,  d eg a n   edi.  R ivoyatlarga 
q a ra g a n d a ,  B o b o rah im   M ash rab   K a tta q o ‘rg ‘o n g a kelg an d a  S o ‘fi 
O lloyor uni  Kiyiksovdi m o m o  ziyoratiga olib kelgan em ish.  M anavi 
m a q b a ra n i  A m ir  T e m u r  q u rd irg a n .  U stidagi  lavha  bitilgan  k o ‘k 
to sh n i  U lu g ‘bek   o ‘rn a tg a n .  Bu  —  tarix d a   bitilgan  a n iq   gap.  H a r 
qalay,  bu jo y n i e h tiy o t qilish  kerak,  so x ta d in d o rla rn in g  d a ro m a d  
m anbaiga aylantirib olishlariga y o ‘l b erm aslik  kerak...
A zizbek  K iyiksovdi  m o m o   m aq b a ra sin i  q u c h o q la b ,  sag‘an a 
gM shtlarini  silardi.  K o ‘z yoshlari selo b a b o ‘lib  iltijo qilardi:
—  M om o!  M o m o g in am !  D a d a m   qay d a?  A yting,  siz  bilasiz, 
m o m o jo n !  K iyik larin g izd an ,  o sm o n d a   u c h ib   yurgan  q u sh la rin - 
g iz d a n ,  b o ‘rila rd a n ,  tu lk ila rd a n ,  a y iq la rd a n   s o ‘ran g ,  d a d a m  
qaydaligini  aytishsin.  Jo n   m o m o ,  d a d a m n in g   d arag in i  aytishsin. 
M en  d a d a g in a m n i so g 'in ib   k etd im .  K atta e n a m  y ig'layverib k o ‘r 
b o ‘lay  d ey ap ti.  K ech alari  tiq   etsa,  esh ik k a  q a ra b ,  y o ‘l  poylaydi. 
M o m o g in a m ,  d a d a m n i  to p ib   b erin g ,  to p ib   bering!  Y o lv o ram an . 
S o v u q d a   q o lg an   k iy ik larin g izn i  b o q ib ,  q o ‘yib  y u b o rg a n m a n . 
Quslilaringizga don sepam an.  Q o r y o qqan paytlarda  kiyiklaringizga 
a ta b   yoMlarga  xashak  uyib  q o ‘ya m a n .  D a d a m   q an i?  D ad ag in am  
q an i?  T o p ib   b erin g , jo n   m om o!
T olibjon u n in g  tepasiga keldi.  Sag‘a n a  pastida Azizbek sochgan 
ta n g a la r yo tard i.  T o lib jo n   u n i q o ‘ltig ‘id an   olib tu rg ‘azdi.
—  BoMdi,  b o i d i ,   Aziz.  0 ‘zing  esli  b o la sa n -k u .  Q o ‘y,  q o ‘y 
en d i, jiyan!  —  U  o ‘pkasi t o ‘lib aytadigan gapi  b o ‘g ‘ziga kelib turib 
q o lg an d ek ,  hiq illab  g ap iro lm ad i.
T o lib jo n n in g  dili v ayron boMdi.  T o m o g ‘id an  o v q at o ‘tm ad i.
B oshiga to g 'd e k  g ‘a m  a g 'd a rilg a n ,  yaxshi  d eb ,  m e h rib o n   deb 
o ‘ylagan  o d a m la rd a n  faqat y o m o n lik   k o ‘raverib,  ularga ish o n ch i- 
ni  y o ‘q o tg an   A zizbek  en d i  u m rin in g  o x irig ach a  iz tiro b d a y a sh a - 
sh in i,  h a m m a d a n  sh u b h a lan ad ig an ,  n a fratlan ad ig an ,  ru h i  m ayib, 
q a h ri  q a ttiq ,  ayovsiz,  sh afq atsiz  b ir  kim sa  b o ‘lib  q o lish i  m u m - 
kinligini  o ‘ylab  T o lib jo n   ezilib  ketdi.
A laviya  o p a   ju d a   h u sh y o r  ay о  I  edi.  T o g ‘a -jiy a n la r  o rasid a 
a lla q a n d a y  dilgirlik b o rlig in i  bilib  b ax sh ila r to m o n g a   ketdi.  U lar 
k u n   p e sh in d a n  o q q a n d a  o rq ag a q ay tish d i.  T o lib jo n   to z a   hav o d a, 
c h iro y li  m a n z a ra la rn i  k o T ib ,  b ir  o z   k o ‘n g lim   y o rish a r,  d eb  
o ‘ylagandi.  K iyiksovdi  m o m o  ziy o rati h a m  tatim ad i.
Y o ‘ln in g   yarm iga  k elish g an d a  u z o q d a  xarsang  to sh d a   o rq a 
o ‘g irib   o ‘tirg an   b ir  o d a m n in g   qorasi  k o ‘rin d i.  K im   boMdi  ekan?
101

---

Z iy o ratg a  k elg a n la rd a n  biri  b o ‘Isa  kerak,  d eb   o ‘yladi.  X arsangda 
o ‘tirg an  kim sa o d a m  sharp asin i sezib o ‘m id a n   k o ‘tarildi.  0 ‘girilib 
qaradi.  K im sasiz bu to sh lar orasida o d am  bolasiga d u c h  kelganidan 
sev in g an d ek ,  ikki  q o ‘lini  silkitib  b u la r  to m o n   kela  b o sh lad i.
Bu — Jay ro n a edi.  U n in g  k o ‘ylak etaklari yirtilib,  laxtak-laxtak 
b o ‘lib osilib qolgan.  T o sh lard a,  shag‘allarda yurav erg an id an  tuflisi 
y irtilib ,  b arm o q la ri  c h iq ib   tu rard i.
Jayrona A svonda,  Iskandariyada,  Q ohirada,  M ozam bikda unga 
h a m ro h   boMgan.  O ra la rid a   m u h a b b a tg a   o ‘x sh ash   g ap lar  o ‘tgan. 
T o lib jo n   olis  ara b   y u rtla rid a   ish la r  e k a n ,  Ja y ro n a   u n in g   shaxsiy 
ta ijim o n i  b o ‘lgan.  S h a d d o d ,  b ir g ap irsan g ,  ikkini  q ay ta ra d ig a n , 
k o ‘p   o ‘q ig an ,  k o ‘p  m u to la a   q ilg an ,  m u lo h a z a li  q iz   edi.  B u tu n  
q u rilish   a h lin in g   k o ‘zini  o ‘y n a tib ,  o lo v d ek   kiyinib  yu rard i.
—  Bu  to m o n la rd a   n im a   q ilib   y u rib siz,  J a y ro n a ?   —  ded i 
n o g a h o n iy  u ch ra sh u v d a n   h a y ro n   b o ‘lgan T o lib jo n .
—  S o ‘ram an g .  G a p   k o ‘p.  U k a m   sh u   to m o n la rd a   g eo lo g lar