Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

Amaliy topshiriqiar
1-topshiriq.
„T u lk i, x o ‘roz, m u s h u k “ ertagini q a y ta h i k o y a
qilish u c h u n kirish suhbati va e r t a k n i h i k o y a qilib b e r g a n d a n
s o ‘ng b e r ila d ig a n savollarni t a y y o rla n g .
2-topshiriq.
D a s t u r a s o s i d a q a y t a h i k o y a q ilish u c h u n
m a z m u n i q i s q a e r t a k y o k i h i k o y a t a n l a n g v a m a s h g ‘i i l o t
ish lan m as in i tuzing.
3-topshiriq.
T a r b iy a c h in in g b o l a l a r n i h ik o y a qilishga o 'r g a t i s h
m a sh g ‘ulotini kuza tin g , bu m a s h g ‘u lo tn i y o z ib oling va m u h o k a m a
eting.
4-topshiriq.
M a g n i t o f o n y o r d a m i d a tu rli yosh g u r u h i d a g i
b o la la r n in g h ik o y a la rin i y ozib o lin g . Bu h ik o y alarn i q u y id a g i
u s u ld a ta h lil qiling:
1) b a y o n etish rejasining m a n tiq iy lig i;
2) b o l a n u t q i n i n g t o ‘g ‘riligi ( g r a m m a t i k , f o n e ti k , l e k s i k
t o m o n d a n ) ;
3) b o la n u t q i n i n g ifodaliligi, m a z m u n d o r lil i g i, ifoda v o sita la ri;
4) t a r b iy a c h i n in g y o rd a m i ta la b e t i ld im i (savolni t a k r o r l a s h ,
aytib tu rish va h.k.).
5-to p sh iriq .
T u r l i y o s h g u r u h l a r i d a b o l a l a r n i n g c r k i n
m a v z u l a r d a t u z g a n h ik oyalarini m a g n i t o f o n g a y o z ib o lin g v a u n i
quyidagi u s u ld a tahlil qiling:
1) n u t q n i n g t o ‘g ‘riligi;
2) b o la n u t q i n i n g e m o ts io n allilig i;
3) v o q e a n i t a n l a s h d a m u s t a q i ll ik d a ra ja s i.
6-to p s h iriq . Bolalarni rasmlarga q a r a b hik o y a qilishga o ‘rgatish 
b o ‘y ich a 2 — 3 ta m a s h g ‘ulot i s h l a n m a s i n i tu zing.
7-topshiriq. 
Q . S h o d iy e v a n in g , , 0 ‘rta g u r u h bolalari n u t q i n i
o ‘stiris h ‘4(T ., , , 0 ‘q i t u v c h i “ , 1993- yil) k i t o b id a n „ B o g 'l a n g a n
n u tq n i riv o jla n tiris h “ (24— 3 4 - s a h if a l a r ) b o l i m i a so sid a ré f é r â t
tuzing.

---

X 
B O B
N U T Q 0 ‘S T I R I S H B O ‘Y IC H A
I S H L A R N I R E J A L A S H T I R I S H
M a k t a b g a c h a t a r b iy a muassasasi tarb iy a ch isi faoliyaîida t a ’- 
lim -ta rb iy av iy i s h l a m i rejalashtirish va u n i a m a l g a oshirish j u d a
m u h i m b o sq ic h h i s o b l a n a d i . R ejada u m u m i y p e d a g o g ik -p s ix o - 
logik v a z if a la r b i l a n b i r q a t o r d a , m a x s u s v a z if a la r h a m o ‘z 
aksini topadi. Savodli rejalashtirilgan va rejalashtirilmagan ishlarning 
o ‘z v a q tid a b ajarilishi b o la nutqig ag in a e m a s , balki u n in g h a r
t o m o n l a m a riv o jla n ish ig a h a m t a 's i r etadi.
Ish la m i re ja l a s h t ir is h n i n g asosiy m a n b a y i — bu davlat t a ’lim 
s ta n d a rti va „ B o l a l a r n i rivojlantirish, m a k ta b g a tayyorlash îayanch 
d a s t u r i “ h i s o b l a n a d i . U l a r d a turli y o sh g u r u h l a r id a g i b o la la r 
faoliyat tu rlarid a g i t a r b i y a m aq sad i, b ilim la r liajmi va darajasi, 
hosil q ilin a d ig a n k o ‘n i k m a va m a la k a la r k o 'rsa tilg a n . S h u n in g - 
d e k , b o l a n i n g t u g ‘i l g a n i d a n yetti y o s h g a c h a b o ‘lgan d a v r id a
j i s m o n i y , a q liy , a x l o q i y , n a f o s a t ta r b i y a s in i a m a l g a o sh irish
b o 'y i c h a ta x m i n iy ish m a z m u n i h a m o ‘z aksini t o p g a n . N u t q
o kstirish b o ‘y ic h a i s h l a m i rejalashtirishda b o la l a r t o m o n id a n o n a
tilini o 'z la s h îiris h q o n u n i y a t l a r i n i h isobga olish zarur. Bolalar 
t o m o n i d a n a t r o f d a g i l a r n i n g n u tq in i t u s h u n i s h va u n i idrok qilish 
u n i n g n u tq o rg a n la ri m u s k u lla rin in g m a s h q qilinganligiga b o g ‘liq 
b o l i b , b o la la r n in g t o v u s h m a d a n iy a ti b o ’y i c h a n u tq iy faolügini 
osh irish m a s h g 'u l o t l a r i d a g i n a em as , balki m a s h g 'u l o t d a n tashqari 
vaqtlarda h a m rejalashtirilishi lozim. Artikulatsiya a p pa ratining aniq 
va t o ‘g ‘ri h a r a k a t i n u t q a n i q , ifodali, m a z m u n l i b o l i s h i n i n g
asosi h is o b la n a d i. B o l a la r b o g 'c h a s id a o n a tilini o 'r g a tis h dasturi 
m a k ta b d a g id a n farq qilib, b o g 'c h a bolalariga jo n li so 'z la sh u v nutqi 
a m a l i y o 'r g a t i l i b , u l a r o ‘z n u tq la rin i k a t t a l a r n i n g n u tq la rig a , 
b ad iiy a d a b iy o t a s a r la r i n i n g til n a m u n a l a r ig a taqlid qilish orqali 
ega lla y d ilar. N u t q n i t u s h u n i s h va b o l a l a r n i n g fikr yu ritish in i 
rivojlantirish b o ‘y i c h a m a s h g ‘ulotlarni re ja lash tirish d a u la rn in g
hissiy tasavvurlariga ta y a n ib , tev a ra k -a tro fn i o ‘rab o igan o b yektlar 
va h o d is a la r b ila n t a n i s h t ir is h n i solz bilan bogMab olib borishni 
n a z a r d a t u t m o q z a r u r . B u n d a , albatta, ta n is h tir is h , tu shuntirish 
m e t o d l a r i d a n f o y d a l a n i b , h o d i s a l a r n i n g o ' z a r o b o g 'l i q l i g i ,
280

---

m u n o s a b a tla r i h iso b g a o lin ad i. C h u n o n c h i : p r e d m e t la r n i k u z a - 
tish va te k sh irish , o ‘y i n c h o q l a r n i va illu stra tsiy a la rn i (r a s m la rn i) 
k o ‘rib c h iq ish , o ‘sim lik va h a y v o n o t d u n y o s i n i , ta b ia t va ijtim oiy 
h a y o t h o d isa la rin i k uza tish va h o k a z o la r b o l a l a r n in g savollari, 
ta r b i y a c h i n i n g k o ‘rsa tish i, t u s h i m t i r i s h i , h i k o y a qilib b e r is h i, 
badiiy asarlarni o ‘q ib b erish , t o p i s h m o q l a r n i n g jav o b in i t o p is h , 
xalq m a q o l la r i d a n fo y d a la n ish kabi u s u l l a r y o r d a m i d a rejadagi 
ishlar a m a lg a o s h irib boriladi.
N u t q o ‘stirish m a s h g ‘u lo tla rid a , a y n i q s a , b o la la r n in g b a d iiy
asarlarni o ‘qib, h ik o y a qilib b erish larig a k a t t a a h a m i y a t beriladi. 
B adiiy a sa rlarn i q a y t a h ik o y a qilib b c r is h g a o ‘rgatish va u la rn i 
s a h n a la sh tir is h , s h e 'r n i y o d oldirish t a r b i y a c h i g a katta m a h o r a t
va m a s ’uliyat y u k lay d i. M u a l li f t o m o n i d a n b a d iiy as a r m a z m u n i
q a n c h a l ik y o rq in i fo d a la n g a n b o ‘lsa, u n d a ish tir o k e tu v c h ila r n in g
n u tq la r i ( g a p l a r i ) b o l a l a r g a ifo d a li, m a z m u n l i y e t k a z ils a , u 
b o la la rn i h a y a jo n la n tira d i, h is -tu y g ‘u l a r i n i n g rivojlanishiga, a s a r
q a h ra m o n la ri bilan b o ‘ladigan v o q e a la rn in g u z o q esda saqlanishiga, 
lug‘a tin in g b oyishiga h a m d a n u tq i n in g g r a m m a t i k j i h a t d a n t o ‘g ‘ri 
shakllan ib b o rish ig a ijobiy t a ’sir k o ‘rsatadi. B o la la r h e c h q a n d a y
q iyinchiliksiz t a r b i y a c h i n in g a s a r y u z a s i d a n b e r g a n savollariga 
ja v o b b era o la d ila r, ay rim s o ‘z la rn i, j u m l a l a r n i tak ro rla y d ila r, 
q a h r a m o n l a r n i n g ijobiy va salbiy t o m o n l a r i n i xarak terlab b e r a -
dilar, t a rb iy a c h ig a ta q lid qilib, u la r n i n g o v o z i n i o ‘xshatishga h a -
rakat qiladilar.
Y uq o ri sa v iy a d a y o zilg an b a d iiy a s a r l a r b o l a l a r n in g n u t q
n o r m a l a r i n i ( m c ’y o r l a r i n i ) n u i v a f f a q i y a t l i o ‘z l a s h t i r i s h l a r i g a
h a m d a tilning e m o t s i o n a l t o m o n la r i n i his e t i s h qobiliyati riv o j­
lanishiga, o g ‘zaki n u t q n i n g in t o n a ts io n ifodaliligi shak llan ish ig a 
t a ’sir etadi.