Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti

(S h .S a ’duila. „U loqcham " she'ri.)
„ T o p in g ! a r - c h i, m e n qaysi s h e ’r d a n p a r c h a o 'q i d i m , k im bu 
s h e ’rni oxiriga y e tk a z a d i“ . B olalar s h e ’m i o x irig ac h a aytib beradilar.

---

T a rb iy a c h i n a v b a td a g i vazifani d i q q a t b i l a n tin g la sh n i ta k lif etadi. 
„ T o p i n g l a r - c h i , b u s a h n a qaysi e r t a k d a n ? “ — d e b
stol ustiga 
tulki va 
t u r n a n i n g ra sm larin i q o 'y a d i . „ B u p a r r a n d a b iz n in g
m a s h g ‘u l o t i m i z g a q a y si e r t a k d a n y u g u r i b k e l d i ? “ T a r b i y a c h i
o l d i n d a n b i r b o l a n i q a r g ‘a qilib ta y in la g a n boMadi. Q a r g ‘a qilib 
tay in lan g an b o l a „ Q a r - q a r , q a r “ d e b tarb iy a c h in in g oldiga yugurib 
keladi. B o la la r e s a u n i n g qaysi e r t a k d a n ekanligini to p a d ila r. 
S o ‘n gra ta r b i y a c h i b olalarga „Q izil S h a p k a c h a “ ertagiga ishiangan 
ra s m la r n i k o ‘r s a t a d i v a u l a r n i m a h a q i d a ekanligini s o lraydi. 
S o ‘n g ra ta r b i y a c h i b i t ta d a n o ‘g ‘il va q iz b o la n i c h iq a r a d i, u l a r
B o ‘ri va Qizil S h a p k a c h a dialogini aytib b erad ilar. S h u n d a n s o ‘ng 
ta rb iy a c h i b o l a l a r g a turli e r ta k v a h i k o y a l a r d a n p a r c h a la r aytib 
b e rish n i t a k l i f e ta d i.
A d a b i y v i k t o r i n a n i t a s h k i l e t i s h h a r b i r t a r b i y a c h i d a n
ijodkorlikni t a la b e ta d i. T a rb iy a c h i a d a b iy v ik to rin a n i „ K i m k o ‘p 
t o p i s h m o q a y t a d i ? K im k o kp m a q o l a y ta d i? K im tez aytish u v n i 
b ir n afas c h i q a r i s h d a u c h m a r t a ay ta d i? K im e n g k o ‘p 
s h e ' r
b ila d i? “ kabi s h i o r l a r o s tid a o ‘tkazishi m u m k i n .
A d a b iy v i k t o r i n a l a r n i b ir n e c h a m a v z u l a r asosida h a m tashkil 
e tis h m u m k i n . M a s a l a n , „Yil f a s lla r i“ , „ E r ta k l a r o l a m i d a “ , 
„ T a b ia t t o ‘g ‘ri s i d a “ , „ H a y v o n o t o l a m i d a “ va h o k az o la r. B u n d a y
m a v z u la rd a o ‘t k a z ila d ig a n a d a b iy v ik to rin a la r u c h u n b i r n e c h a
ku n ( o 'y i n l a r u c h u n ajratilgan v a q t d a ) tayyorgarlik ishlari olib 
boriladi. B o la l a r sevim li asarlari u c h u n chizilg an ra s m la r jo y -
lashtirilgan a l b o r n va p a p k a la rn i k o ‘rib c h i q i s h a d i , ilgari tin g la n - 
g a n e r ta k va h i k o y a l a r n i, s h e ’r va to p is h m o q l a r n i eslariga tu s h i- 
ris h a d i , e r t a k u c h u n i s h i a n g a n r a s m l a r n i k o ‘rib c h i q i s h a d i ,
b elg ilan g an k u n o l d i n d a n tay y o rla b q o ‘yilgan kito b la r ( k o ‘rg a z m a
m avzusi a s o sid a ) stol ustiga qo'yiladi. B o lalar b o g ‘c h a x o dim la rini 
va b o s h q a g u r u h b o lalarini taklif etadilar. U larga kitob k o ‘rg a zm a- 
sini k o ‘rsatib, s h e ' r l a r aytib b e r is h a d i, t o p i s h m o q l a r aytish va 
to p ish , e r t a k l a r n i h ik o y a qilib berish tashkil etiladi.
A d a b i y v i k t o r i n a n i t a s h k il e t i s h u c h u n o l d i n d a n u n i n g
s s e n a r i y s in i t u z i b o lis h m a q s a d g a m u v o f i q d i r . B uni h a r b i r
tarb iy a ch i o ‘z m a h o r a t i g a q a r a b tu zish i kerak.
1 1 - § . Badiiy a sarlarn i sahnalashtirish
M a k t a b g a c h a t a r b i y a y o s h i d a g i b o l a l a r fa q a t t i n g lo v c h i 
b o 'l i b g i n a q o l m a y , balki to m o s h a b in la r d i r . B olalar b o g 'c h a s i d a
badiiy a s a rla rn i s a h n a la s h tir is h n in g bir n e c h a turi mavjud. Bularga

---

q o ‘g i r c h o q te a t r i. soya ( k o ‘la n k a ) t e a t r i , stol teatri, b a r m o q
teatri, dia film la r, ra d io va te le v id e n iy e o r q a li s a h n a la s h tir ilg a n
a s a r l a r bilan t a n i s h i s h k irad i. B o la l a r q o ‘g ki r c h o q yoki s o y a
t e a t r in i n g s p e k ta k lla r in i t o m o s h a q ilis h n i y ax sh i k o ‘radilar. Bu 
t o m o s h a l a r b o l a l a r u c h u n k a t t a t a r b i y a v i y a h a m i y a t g a e g a .
S a h n a la s h tirilg a n a s a rla r b o l a l a r n in g e s t e t i k t a s a w u r i n i b o y it a d i , 
c h u n k i s p e k t a k l d a s a n 'a t n i n g b ir q a n c h a tu rlari: badiiy s o 'z ,
t a s v iriy s a n ' a t ( b e z a k , q o ‘g l i r c h o q l a r y o k i s i l u e t l a r ) , s a h n a
s a n ’ati, m u s iq a va h o k a z o la r b ir la s h g a n b o ‘ladi. S p e k t a k ln i n g
b olalarn i o ‘ziga j a l b qila o lish in in g s a b a b i s h u k i , u n d a ish tir o k
e tu v c h i q o ' g 'i r c h o q l a r j o n l a n a d i , t o 's i q o r q a s id a yoki e k r a n d a
s o d i r b o ‘l a y o t g a n v o q e a la r n i h a q i q i y d e b b i l a d i la r . S e v im li
q a h r a m o n l a r i b i l a n q a n d a y v o q e a l a r s o d i r b o ‘lishi h a q i d a
q a y g ‘u ra d ila r, q a h r a m o n o g ‘ir ah v o lg a t u s h i b q o l g a n d a y o r d a m
berishga h arak at qiladilar. K o ‘rgan s p ek tak llarin i bir-birlariga g a p i- 
rib b e ra d ila r, b u n i n g natijasida u l a r n i n g n u t q i rivojlanib b o r a d i. 
R e s p u b l ik a m iz n i n g b a r c h a v ilo y a tla rid a q o ‘g ‘ir c h o q teatri boMib, 
bu q o ^ g ï r c h o q te a t r la r i n in g r e p c r t u a r i d a n m a k t a b g a c h a ta rb iy a
y o sh id ag i b o l a l a r u c h u n s p e k t a k ll a r o krin o lg a n . Q o ‘g 'i r c h o q
t c a t r ja n io a si b o l a l a r b o g ‘c h a s id a t e z - t e z s p e k t a k l n a m o y is h e ti b
tu rish a d i. Q o kg ‘ir c h o q teatrin i b o l a la r b o g ‘c h a s ig a ta k lif e t i s h d a n
avval b o g 'c h a m u d ira s i yoki t a rb iy a c h i o l d i n d a n sp ektaklni qaysi 
g u r u h u c h u n n a m o y i s h etish m u m k i n l i g i n i a n i q ïa s h i k e r a k . 
B olalar b o g ’c h a s id a q o ‘g kirc h o q yoki k o 'l a n k a te a trin i o ‘z kuchlari 
bilan tashkil e tis h h a m m u m k in . Q o ‘g ‘i r c h o q teatrin i k u n n i n g
ikkinchi y a r m i d a k o 'rsa tis h m a q s a d g a m u v o fiq . Q o ‘g ‘irchoq te a tri 
za ld a , ag a r zal b o l m a s a , g u r u h x o n a s i d a k o ‘rsatiladi. O l d i n d a n
spek tak lg a z a ru riy n a rsa la rn i t a y y o rla b q o ‘y is h kerak. B o lalarn i 
o ‘t q a z i s h u c h u n q u l a y j o y t a y y o r l a n i s h i , y a ' n i n a m o y i s h
etilayotgan n arsalar a n iq k o 'rin ib turishi lo z im . Q o ‘g ‘i r c h o q la m in g
k o ‘rinishini t o ‘rt j o y d a n tekshiriladi: o kr t a d a n , b irin c h i q a t o r n i n g
ikki c h e k k a s i d a n va o rq a q a t o r n i n g c h e k k a jo y l a r id a n . S tu lla rn i 
q o ‘yish u c h u n 5 — 6 yoshli bolalarn i j a l b q ilish kerak.
0 ‘y i n c h o q I a r sp e k ta k lin i kichik g u r u h l a r d a quyidagi e r ta k l a r
asosida tayyorlash m u m k in : o kzbek xalq e r t a k l a r i d a n ,,Qizgka n c h iq
i t u . „ F i l b i l a n X o l r o z kk, , , B o ‘ri b i l a n E c h k i “ , r u s x a l q
e rta k la rid a n ,,S h o lg ko m ‘k; o krta g u r u h u c h u n L . N .T o l s t o y n i n g
„ Ik k i o ‘rt o q “ , „ U c h a y iq “ , o ‘zb e k x alq d o s t o n l a r i d a n „ A lp o -
m i s h “ , „ G o ^ o ' g l i “ ; katta g u r u h l a r u c h u n o kz b e k xalq e r ta k l a r i­
d a n „E gri va T o ' g ' r i “ , „ S a x iy b il a n B a x i!‘\ A. A v l o n iy n i n g
,,X o‘roz ila B okri‘\ Sh. P yeroning „Oi7.il S h a p k a c h a “ va hokazolar.
18 — Q. Shodiyeva
273

---

0 ‘y i n c h o q l a r te a tri u c h u n o d d iy b o l a l a r stoli salina b o l i b
xizm at qiladi. U n g a v o q e a la r rivojiga k o ‘ra z a r u r b o l g a n b ez ak lar 
qo'y ilad i, S p e k t a k l u c h u n yaxshi h o la td a g i ( h a t t o , yangi) o ‘yin- 
c h o q l a r t a n l a n a d i .
T a rb iy a c h i 
o ky i n c h o q l a r sp ek tak lin i b o s h l a s h d a n o ld in o ‘z 
stulining ikki y o n i g a stu lch a q o ‘yadi. Bitta stulchaga hali spektaklga 
q a t n a s h m a g a n o ' y i n c h o q l a r n i , i k k i n c h i s i g a e s a q a t n a s h g a n
o ‘y in c h o q la r n i q o ‘y a d i. T a rb iy a c h i stulga o ktirg an ho ld a, e rta k n i 
hikoya qiladi va e r ta k d a g i h ik oyaning b o rish ig a qarab, o ‘y in c h o q n i 
stol b o ‘ylab h a r a k a t l a n t i r a d i .
Soya ( k o l a n k a ) teatri b o la la rd a qiziqish u y g ‘otadi. Soya teatri 
erta k larn i in s s e n i r o v k a la s h n i n g ken g t a r q a l g a n turi. Soya te a trin i 
n a m o y i s h e t i s h e r t a k yoki h ik o y a , m a s a l n i o 'q i s h b i l a n b i r
v a q t d a n a m o y i s h e t i l a d i . S o y a t e a t r i o ' z i n i n g b i r q a n c h a
xususiyatlariga ega: s ilu e tla rn in g h arakatsizligi, ularni k e tn ia - k e t 
q o ‘y ish n in g i m k o n i y a t i yo'q ligi; soya t e a t r i d a „T ulki va T u r n a “ , 
„ B o ‘g ‘i r s o q “ v a h o k a z o l a r n i n a m o y i s h e t i s h m u m k i n . S o y a 
te a tr in in g i m k o n iy a t l a r i n i kengaytirish u c h u n b ir p e rso n a jn in g
b ir n e c h ta silu e tla ri (ko"rinishlari) ta y y o rla n a d i.
Soya t e a t r in i n a m o y i s h etish u c h u n b irin c h i k u n l a r d a 3 ta 
tarbiyachi ishtirok etadi: l tasi ekran o ld id a o 'tirib , niatnni o'qiydi, 
2 tasi esa e k r a n o r a s id a tu rib , siluetlarni b o s h q a r a d i. S pek tak ln i 
k o ‘rsa tish n in g b i r q a n c h a v ariantlari b o r. A sa rn in g h a m m a s i n i
o ‘qish m u m k i n y o k i m u a l l if m a tn in i o ‘qish bilan c h e g a ra la n ish
m u m k i n , p e r s o n a j l a r n i n g s o ‘z in i e s a e k r a n o r q a s id a tu r g a n
t a rb iy a c h ila r a y t i b t u ris h a d i.
T a r b i y a c h i l a r s i l u e t l a r n i b o s h q a r i s h m a l a k a s i n i e g a l lab 
o lish g ach , b it ta t a r b i y a c h i n in g o lzi ( b o la la rn i y o r d a m c h i qilib) 
sp ektaklni k o 'r s a t i s h i m u m k in .
T a rb iy a c h i b i r n e c h t a personaj u c h u n m a t n n i o ‘qishiga t o ‘g kri 
keladi. S h u n i n g u c h u n h a r qaysi p e r s o n a j n in g ovozini bolalarga 
yetkaza olishi u s t i d a (diksiya, o v o z t o n i n i n g ifodaliligi va h o k az o ) 
m a s h q qilishi k erak .
K o l a n k a t e a t r i u c h u n e k r a n v a s i l u e t l a r t a y y o r l a n a d i .
E k r a n n in g ( s o y a t e a t r in i n g s a h n a s i, t a x t a r o m ) en i 1 m e t r ,
b o ‘yi 60 s m , p a s tk i taxtasi (o y o g 'i 10 s m ) b o 'Iib , u n g a y u p q a
o q m a to t o r t i la d i. Y u p q a k a r to n d a n s ilu e tla r yasaladi va h a r
ikkala t o m o n i q o r a ra n g g a (tush bilan ) b o ‘yaladi. S ilu e tla rn in g
pastiga q o ‘l b i l a n ishlash u c h u n
taglik yasaladi. Soya te a trin i 
nam oyish e tis h d a n a w a l xona qorong'i qilinadi. Ekranning orqasiga

---

b ir m e t r n a r id a n y o ru g 'lik (stol lam pasi y o r d a m i d a ) beriladi. 
N a m o y i s h etilgan silu etla r t o ‘liq k o 'r in is h i, a m m o taglik bilan 
ta r b i y a c h i n in g q o ‘li k o 'r in m a s l i g i kerak.
D iafilm va d ia p o z itiv la r — o y n a d a yoki p l y o n k a d a k o krsatila- 
d ig a n kitobiy suratlar. D i a f i l m k o 'r sa tis h b o l a l a r g a e k r a n la s h ti -
rilgan a s a r voqeasini y a x s h ir o q eslab qolish i m k o n i n i b eradi. 
T a r b i y a c h i d ia f il m k o ‘r s a t i s h g a t a y y o r l a n i s h p a y t i d a u n d a n
fo y d a la n ish n in g m a q sa d in i a n iq l a s h i lozim . D i a f i l m d a n b o la la rn i 
t e v a r a k - a t r o f b i la n t a n i s h t i r i s h va l u g 'a t i n i b o y i t i s h u c h u n ,
n u t q i n i o 's tiris h d a , k o 'n g il o c h i s h va b o s h q a m a q s a d l a r d a foy- 
d a l a n i s h m u m k in .
H a m m a diafilm lar q iz iq a r li va bolalarga t u s h u n a r l i b o l i s h i ,
u la r d a ta n is h n arsalar n o t a n i s h n a r sa la r bilan b irg a lik d a n a m o y ish
q ilinishi lozim . D ia film d a y a n g i m ateria! q a n c h a l i k k o ‘p b o ‘lsa, 
s e a n s s h u n c h a lik qisqa boMadi. Bir se a n sd a m a z m u n a n bir-b irig a 
y a q in k ic h ik ro q ikkita d i a f i l m n i k o ‘rsatish m u m k i n . A g a r seans 
u z o q d a v o m e ta d ig a n b o klsa, b o l a l a r to liqib q o l a d i l a r .
B olalarni t e v a r a k - a tr o f b i l a n ta n ish tirish va u l a r n i n g lu g ‘atini 
b o y itis h u c h u n d ia film n in g m a t n i n i aytib t u r i b n a m o y i s h qilish 
va t a k r o r k o ‘rsatish u s u l la r i d a n foyda la nish m u m k i n .
D iafilm k o ‘rsatishdan o l d i n b o la la r e k r a n l a s h t i r i l g a n s h e 'r -
ni yoki m a z m u n a n d ia film g a y a q i n s h e 'r n i y o d o lis h la ri m u m k in . 
B u n d a y o l d i n d a n t a n i s h t ir is h b o l a l a r n in g d i a f i l m d a g i m u h i m
narsalarnigina em as, balki ikir-chikirlarni h a m a n i q r o q k o ‘rishlariga 
y o r d a m beradi.
T a r b iy a c h i diafilm ni b o l a l a r g a n a m o y ish q i l i s h d a n o l d i n o ‘zi 
k o ‘r a d i , m a t n n i ifodaii o ‘q i s h n i o ' r g a n a d i , q a y s i k a d r la r n i
b o la la r g a batafsil k o ‘rsa tish n i a n i q l a b oladi.
Radioeshittirishni tashkil etish
A g a r televideniye b o la la r g a q a h r a m o n l a m i k o ‘rg a z m a li tarz da 
k o ‘rsa tish im k o n ig a ega b o klsa, ra d io esa s o ‘z v a m u s i q a bilan 
t a 's i r etish vositasi b o l i b x i z m a t qiiadi. R a d io e s h ittiris h b o lalard an
s o ‘zlarga diqqat qilishni talab e tib , u larning n u tq in i rivojlantirishga 
k a tta t a ’s ir k o krsatadi.
T a r b iy a c h i b o lalarni ra d io e s h it t i r i s h g a t a y y o r l a s h d a ovozli 
d ia f i l m l a r d a n foyda la nadi. B o la l a r s u x a n d o n n i n g n u t q i n i idrok 
q ilishga o ‘rganib o lg a n l a r id a n s o ‘ng, r a d i o s u x a n d o n n i n g n u tq in i 
i d ro k e t a boshlaydilar. B o l a l a r e n g qiziqarli ra d io e s h it t i r i s h l a r n i
tin g la r e k a n la r, u la r o ‘z l a r i c h a v o q e a la rn i, q a h r a m o n l a m i , tabiat

---

m a n z a r a l a r i n i k o ‘z olüilariga k cltirad ilar, y a 'n i s o 'z la r n i p r c d m e t
va h o d i s a l a r btlan ta q q o s la y d ila r.
K o 'p g i n a radio e sh ittirish lar d a sturlarga kiritilgan badiiy asarlar 
a s o s id a tu z il g a n . T a r b iy a c h i ra d io e s h ittirish la rn i tashkil e tish d a 
s h u n d a y s h a r o it n i yaratish i k c ra k k i, bolalarn i h e c h kim c h a l-
g ‘i t m a s in , u l a r ertak va hik o y a m a z m u n i n i n g „ichiga kirib k ets in “ . 
R a d i o e s h i t t i r is h d a n keyin ta r b iy a c h i eshitilgan a s a r m a z m u n i n i
m u h o k a m a qilishni tashkil q ila d i. B olalar ta rb iy a c h in in g savollari 
y o r d a m i d a a sa rn i q ay ta h ik o y a qilib b erad ilar, q a h r a m o n l a r n i n g
x a t t i - h a r a k a t l a r i g a o kz m u n o s a b a t l a r i n i bildiradilar. A g a r z a r u r
b o i s a , t a r b iy a c h i tin g la n g an a s a r d a n p a r c h a o ‘qib b e r a d i, v o q e a - 
larni i z o h l a y d i . U z lu k s iz ( m u n t a z a m ) tin g la n g an ra d io e sh ittirish , 
t e le e s h it t i r i s h la r n i m u n t a z a m t o m o s h a qilish bola tarb iy a sig a ijo- 
biy t a ' s i r etad i.
R a d i o e s h i t t i r is h d a n s o 'n g s u h b a t , d ra n ia iash tiriJg a n o ‘yin- 
lar o 't k a z i l a d i . R a d i o i n s s e n iro v k a q a h r a m o n ig a j a m o a n o m id a n
x at y o z i s h va u n i b o l a l a r u c h u n e s h i t t i r i s h l a r t a h r i r i y a t i g a
y u b o r i s h h a m m u n ik in .
12- §. Pedagogik jaray o n n i hisobga olish
T o kg l ri tashkil etilgan p e d a g o g ik ja ra y o n n i m u n t a z a m s u ra td a
h is o b g a o l i b borish lozim . Bu j a r a y o n n i n g m u h i m a h a m iy a ti 
s h u n d a k i , u t a r b i y a c h i n i n g f a o ü y a t i n i , b o l a l a r n i n g m u v a ff a - 
q i y a tin i b a h o la y d i va tahlil q ila d i.
H i s o b o t tarbiyachi ish u s lu b iy o tin i q a y darajíida tiish u n ish in i. 
b o l a l a r n i n g o ‘ziga xos x u s u siy a tla rig a k o kra turli ish uslublarini 
t a n l a y b ilis h in i, ay rim b o l a l a r n u tqidagi rivojlanish j a r a y o n in i 
k u z a tis h in i bclgilaydi. H i s o b o t n i n g asosiy shakli — ta rb iy a c h in in g
o kz k u n d a i i k ish faoliyatini y o z i b borishidir. Bu y o z u v la r qisqa 
b o klib, u n d a b o l a la r n in g u m u m i y faoliyatlari ( m a t e r ia l n i faol 
o kz l a s h t i r d i l a r yoki q i z i q m a d i l a r , m avzu b o la la rn in g yoshiga m o s
yoki q i y i n , k o 'p c h il i k v a z ifa la rn i t o ‘g ‘ri yoki m u staq il bajardi va 
h. k.) a k s e ta d i. S h u b ila n b irg a , b a 'z i m a v z u l a r n in g b o la la r 
t o m o n i d a n q iy in o 'z l a s h t i r i l i s h sabablari: m a v z u n i n g b o la l a r
ta jrib a s id a n yiroqligi, 
0
‘rgatish u su llarin in g a n c h a qivinligi, sharoit 
yetarli em aslig i va h. k. lar k o ’rsatiladi. H isobotda h a r d o im bolalar 
n u t q i n i n g q aysi j ih a t la r i u s t i d a m a s h q q ilin g a n lig i, t a k o m i l-
lashtirilganligi (h ik o y an in g t o kliqligi, s o ‘zlarning aniqligi, n u tq n in g
ifodaliligi v a h. k. lar) k o ‘rsa tiladi.
276

---

H is o b o t d a g u ru h d a olib b o rilg a n pedagogik ja r a y o n g a u m u m iy
b a h o b e r is h bilan b ir q a t o r d a , a l o h i d a b o l a l a r m u v a ff a q iy a ti 
h a m a y tib o ‘tiladi. D a stu r m a t e r ia li n i u yoki bu s a b a b la r g a k o 'r a
o ‘z l a s h t i r a o im a y d i g a n b o l a l a r d o i m o n a z o r a t q i l i b b o rila d i. 
T a rb iy a c iii is h n in g sifatini k o ‘rsatishi bilan b ir q a t o r d a , kclgusída 
bajarilishi lo z im b o i g a n v a z if a l a r n i, ish u s u l l a r i n i bclg ilay d i. 
A y n iq s a , n u t q i d a ayrini k a m c h i l ik la r i b o i g a n b o l a l a r n i n g d a s t u r
m a t e r ia li n i o ‘zlashtirishi ( t o v u s h talaffuzini eg a lla d i, savollarga 
t o ‘liq j a v o b berishga o krgandi, s h e 'r n i jo n li, ifodali a y tis h g a o ‘rgandi 
va h. k.) h a m a l o h id a k o 'r s a t ib o ‘tiladi. H o z ir g a q a d a r p e d a g o g ik
j ara y o n n i hisobga olishning va b o la la r bilim inu qobiliyatini n az o rat 
q ilis h n in g shakllari t o ‘g lrisidagi m a s a la ishlab c h i q i l m a g a n .
T a r b iy a c h i k o ‘p in c h a h a m k a s b l a r i n in g ish re ja la rin i k o ‘rib 
c h i q i s h v a b a h o l a s h d a ( t o p s h i r i q l a r , o ‘z a r o t a h l i l , o ‘q u v
to p s h iriq la ri va h. k.) ish tir o k e ta d i. S h u n i n g u c h u n ta r b i y a c h i
h a m k a s b i n i n g ish rejasini t a h lil qilish u c h u n b i r q a t o r asosiy 
sav o llarn i tu z i b q o ‘yishi k e ra k . U q u y id a g ic h a boMishi m u m k in :
1. U m u m i y m a 'l u m o t .
N e c h a n c h i so n ü b o l a l a r b o g 'c h a s i , qaysi g u r u h , t a r b i y a -
c h i n i n g fam iliyasi, reja qaysi v a q t u c h u n ta hlil q ilin y a p ti.
2. N u t q o ‘stirish b o ‘y i c h a b i r h aftalik m a s h g ‘u l o t u c h u n
b e lg ila n g a n vazifalar t o ‘liq q a m r a b o l in g a n m i, u l a r n i n g m a z m u n i
u s h b u g u r u h n i n g d a stu r m a z m u n i va o vtkazish v a q t i g a j a v o b
b e r a d i m i ? A g a r re ja d a k a m c h i l i k l a r a n i q l a n g a n b o klsa, u n i
b a r t a r a f etish y o 4llarini k o ‘rsa tish kerak.
3. B ir oy g a m o l ja l l a b t a n l a n g a n m a s h g 'u l o t l a r n i b a h o l a s h .
B o lalarga o n a tilini o ‘r g a ti s h d a f o y d a la n ila d ig a n u s l u b l a r n i n g
xilma-xilligi n i m a d a k o 'r in a d i?
4. M a s h g 'u l o t d a n tash q ari v a q t d a n u t q o 'stiris h b o ‘y i c h a turli 
xil ish s h a k l l a r i d a n fo y d a la n ilg a n m i ? B o la la r b i l a n y a k k a m a -
y ak k a ( q o ‘s h in ic h a ) ishlash m a z m u n i t o ‘g ‘ri t u s h u n i l g a n m i ?
5. Bir k u n lik ish rejasi va h is o b o t n i b a h o la s h . K u n d a l i k ish 
rejasining to'liqligi va aniqligi. A l o h i d a b o la l a r n in g y u t u q l a r i n i
hisobga olish.
6. O n a lili b o ‘yicha ish rejasi u c h u n u m u m iy b ah o . M a s h g ‘ulot 
m a z m u n i va u n i ji h o z l a n i s h i n in g x arak terli x u susiyatlari.
I. T u r l i y o s h g u r u h l a r i d a m o n o l o g n u t q q a o ' r g a t i s h n i n g d a s t u r
b o ' y i c h a ish m a z m u n i v a v a z i f a l a r i n i m a l a r d a n i b o r a t ?