Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti


Katía va m aktabga tayyorlov guruhida



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet120/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

Katía va m aktabga tayyorlov guruhida:
1. B o lalard a h a y o t g a n is b a ta n qiziqish va m u h a b b a t n i v a n a d a
k u c h a y tir is h , as a rd a g i g o kza llikni, n afosatni his etish kabi k o ’- 
n i k m a l a r n i m u s t a h k a m l a s h .
2. U l a r n in g b a d i iy a sa rla rd a g i q a h r a m o n l a r x a tti-h a rn k a tla ri 
v a x u lq -a tv o rla rin i t o ‘g ‘ri b a h o la s h , aks e ttirila y o tg a n v o q ea la r 
m o h i y a t i n i t u s h u n i s h q o b iliy a tla rin i o 's t ir a b o ris h lozim.
3. B olalarn in g m illiy, badiiy didlarini rivojlantirish, badiiy 
a d a b i y o t n i n g o kziga x o s xususiyatlari. b a 'z i j a n r l a r i . a s a rn in g tili 
h a q id a g i b o s h l a n g ‘ich ta savvurla rini s h a k lla n tirish .
4. B olalarni a s a r g ‘o y a sin i tu sh u n ish g a , tasviriy vositalarni 
h is e tishga, s h e ’riy n u t q d a g i musiqiylik, o h a n g d o r i i k va ritm ni 
p a y q a y olishga o ‘rg a tish.
5. B o la la rn in g o ‘z b e k xalq og'zaki ijodiyoti, s h a r q a llom alari, 
y o z u v c h ila ri, s h o irla ri h a q id a g i tu s h u n c h a l a r i n i boyitish. Ertak 
v a hikoyalarni o ‘qib b e r g a n d a va bolalar t o m o n i d a n badiiy asarlarni 
q a y t a h ik o y a qilish j a r a y o n i d a badiiy asa rlard a aks etgan v o q e a va 
o b r a z l a r g a n isb a ta n u l a r n i n g shaxsiy m u n o s a b a t l a r in i a niqlab, 
t o ‘g ‘ri y o l k o 'r s a t ib b o r i s h .


A s a r l a r d a g i o b r a z l a r h a q i d a g a p i r i l a y o t g a n d a , u l a r n i n g
h o l a t l a r i n i i m o - i s h o r a , y u z ifo d a s i, h a r a k a t l a r o rq a li b a y o n
qilishga o 'rg atila d i.
4 - § . Badiiy a s a rla rn i o ‘qib berish m a sh g 'u - 
lo tlarig a tarbiyachining tayyorlanishi
T a rb iy a c h i b a d ii y asarlarni s h u n d a y o ‘q i b yoki hik o y a q ilib
bcrishi kerak k i, u b o la la rn i o ‘ziga j a l b q i l a o ls in , b o la la r a sa rd a g i 
o b ra z la rn in g s iy m o la rin i k o ‘z o ld ig a k e ltirib , t a s a w u r qila o l s i n la r
va h a y a jo n la n s in la r .
T a rb iy a ch in in g badiiy asarlarni o ‘q ib yoki hikoya qilib b erish g a 
tayyorgarligi m u a llif n in g n i m a d e m o q c h i ekan lig in i yoki x a lq
e rta k la rin in g g ‘o y a v iy m a z m u n i n i , u n d a i s h tir o k e t u v c h i l a r n in g
x a r a k te r va o kz a r o n iu n o sa b a tla rin i a n i q l a s h d a n b o sh la n a d i.
M a k t a b g a c h a t a r b i y a y o s h i d a g i b o l a l a r u c h u n y o z i l g a n
a s a r l a r d a q a h r a m o n l a r n i n g x a r a k t e r i d a g i x u s u s i y a t l a r d a n b iri 
ajratib k o 'rsa tila d i. M asalan: „ Q u y o n n i n g u y c h a s i “ e rta g id a tu lk i 
ayyor, k u c h s iz la r u s tid a n h u k m r o n l i k q i l u v c h i , x o 'r o z esa b o t i r ,
t o p q ir, k u c h s iz la rn i h in io y a qiluvchi s ifa ti d a tasvirlanadi.
A sar s h u n d a y ta r z d a m u h o k a m a e t i b o l i n g a c h , u n i ifo d a li 
b a y o n etish u s t i d a ishlanadi. Bu u c h y o ‘n a l i s h d a olib boriladi: 1) 
e m o ts io n a l va o b ra z li ifodalilik, i n t o n a t s i y a n i n g xilm a-xilligi v a
boyligi ustida ishlash; 2) asarning ay rim q ism la ri o ‘rtasiga m a n ti q iy
u r g ‘u q o 'y is h ; 3) a n i q va t o ‘g lri ta l a f f u z n i hosil qilish; h a r b i r
s o 'z n i t o ‘g ‘ri ta la f fu z elishga erish ish k e r a k , s h u n d a g i n a b o l a l a r
uni t o ‘g kri id ro k ctadiiar.
T a rb iy a c h i b u n d a y tayyorgarlik j a r a y o n i d a ad a b iy a s a r n i n g
g ‘oyaviy m a z m u n i g a t u s h u n ib y etadi v a m a t n n i esda saqlay o l a d i ,
o ‘zin in g kichik tin glovc hila ri bilan e r k i n m u l o q o t d a b o ‘ladi v a
u n i n g n u tq i ra v o n , a n iq b o i i b , i s h o n c h l i c h i q a d i , a y tila y o tg a n
s o ‘z ish onarli, t a ’s i r c h a n , b o la la r u c h u n t u s h u n a r l i b o ‘ladi.
A g a r t a rb iy a c h i bolalarga 
ta n is h b o l g a n as a rn i o 'q i b y o k i
hikoya qilib b e r m o q c h i b o l s a , ilgari u n i b o la la r g a yetkazish u s tid a
yetarli d arajada ishlagan b o l s a , u v a q td a m a s h g ‘ulotga q u y id a g ic h a
tay y o rla n ad i: a s a r m a tn in i va ilgari h o sil q i lin g a n ifodali o*qish 
vositalarini y o d ig a tu s h irish m a q s a d i d a u n i b i r n e c h a m a r t a o v o z
c h iq a r ib o ‘q iydi, m a s h g ‘u lo t rejasini t u z a d i . M a s h g ‘ulo t re ja s id a
a s a rn i b o la la rg a q a n d a y y etk az ish — o ‘q i b b e r is h yoki h i k o y a
qilib berish usuli k o ‘rsatiladi.


D a s tu r m a z m u n i d a tarbiyachi kito b d an foy d a la n ish n in g ta 'lim
va tarbiyaviy m a q s a d l a r i n i belgilab oladi, b o la la r n i q a n d a y yangi 
s o 'z l a r bilan t a n i s h t i r is h n i k o 'rsa tad i.
T a rb iy a c h i t o m o n i d a n o ‘qib yoki h ik o y a qilib berish u c h u n
t a n l a n g a n b a d i i y a s a r l a r n i n g g ‘o y a v i y m a z m u n i b o l a l a r g a
t u s h u n a rli b o l s a , u la r n i n g yuragiga y e tib borsa, a sa r o ‘z in in g
tarbiyaviy ro lin i b a j a r g a n b o 'la d i.
Bolalar b o g ‘c h a s in i n g tarbiyachisi y o z u v c h i va bolalar o krtasida 
vositachi b o ‘lib h i so b la n a d i. M a k ta b g a c h a ta rb iy a yoshidagi bolalar 
o ‘quvchi em as, tin g lovc hidirla r. Bolalar t o m o n i d a n badiiy asarlarni 
q a n d a y id ro k q iiis h ta rb iy a c h ig a b o g ‘!iq.
T a rb iy a c h i a s a r n i q a n c h a l i k ifodali, m a z m u n l i o 'q is a , b o la la r 
s h u n c h a li k d i q q a t b i l a n tinglaydilar, u n i n g m a z m u n i n i yaxshi 
t u s h u n a d ila r. B a d iiy a s a r l a r tarbiyachi t o m o n i d a n k ito b d a n o ‘qib 
b erilishi, k ito b siz y o d d a n aytib berilishi, h ik o y a qilib berilishi 
m u m k i n . A sa r m a z m u n i n i bolalarga y e tk a z is h a s a r j a n rig a va 
tin g lo v c h ila rn in g y o s h ig a b o g kliq.
Xalq erta k larin i — xalq og'z aki ijodiyoti n am u n ala rin i bolalarga 
k ito b d a n o kqib b e r m a s d a n , hikoya qilib b e rg a n m a ’qul. T arbiyachi 
d a s t u r aso sid a o ' q i b b erishi yoki hikoya qilib berishi u c h u n a sa r 
ta n la g a c h , a s a r n i n g g ‘oyaviy m a z m u n i va u n i n g tili bolalarga 
t u s h u n a r ü m i y o k i y o ‘q m i , sh u n i o l d i n d a n ta s a v v u r etishi kcrak. 
A g a r t a r b i y a c h i u l a r d a g i a y r i m i f o d a l a r , s o kz l a r b o l a l a r g a
t u s h u n a rli e m a s l ig i n i t a x m in qilsa, u h o l d a m u allifn in g b a y o n
e t m o q c h i b o M g a n f i k r l a r i n i b o l a l a r t o m o n i d a n id ro k e t i s h
qiyin la sh ad i. M a n a s h u n d a y hollarni o l d i n d a n bilgan ta rb iy a c h i 
b olalarga m a ’n o s i t u s h u n a r s i z b o i g a n s o 'z la r n i quyidagi usullar 
y o r d a m i d a t u s h u n t i r i s h i lozim : asarni h ik o y a qilayotgan v a q td a
t o 'x t a l m a s d a n ( u z o q p a u z a q i l m a s d a n ) , y angi s o ‘zni sin o n im i 
b ilan yoki q is q a j u m l a l a r bilan tu s h u n tir is h i kerak. M asa la n , 
K. D . U s h i n s k i y n i n g „ S a b r qiiishni o ' r g a n “ n o m li asarini o kqib 
b e rish d a „ g ‘o kr a k‘ s o 'z i u c h r a y d i, bu s o ‘z 
h a m m a g a tu sh u n a rli 
b o ‘la v e rm a y d i, s h u sababli tarb iy a ch i bu s o ‘zni o kq i y o tg a n d a
bolalarga t u s h u n a r l i b o 'lg a n „ x o m “ s o ‘zini ishlatadi. D e m a k ,
ta rb iy a c h i b o l a l a r n i b a d iiy a s a rla r b ila n ta n is h t ir is h d a n avval 
asardagi a y r im s o kz l a r n i , y a 'n i b o la la r tu s h u n i s h i qiyin boMgan 
s o kzlarni qaysi s o ‘z l a r bilan a lm a sh tiris h n i 
belgilab oladi. A gar 
ay rim n o t a n i s h s o ‘z la r va j u m la la r b o la la r g a m u allifn in g asosiy 
fikrini idrok qilish larig a xalaqit berm asa. u h o ld a ushbu s o kzlarning 
m a 'n o s i n i t u s h u n t i r i s h sh a rt emas.


5’ § . Turli yosh g u ru h la rid a badiiy ad ab iy o t 
bilan tan ish tirish uslubiyoti
H a r b ir y o s h d a bola n u tq in i r i v o jl a n t ir i s h n in g o kziga x o s
vazifalari b o ‘ladi. A d a b iy asarlarni id ro k e tis h darajasi o ‘sib b o r g a n
sari bu v az ifalar m u r a k k a b l a s h ib b o r a d i.
Biz h o z i r q u y id a g i g u r u h l a r b o ‘y i c h a b a d iiy a sa rlar b i l a n
ta n ish tiris h m a s h g 'u l o t i n i o ‘tk azish y o 'l l a r i n i k o ‘rib o ‘ta m iz .
IK K IN C H I K IC H IK G U R U H
M a s h g 'u l o t o ‘tk a z is h d a ta r b i y a c h i o l d i d a quyidagi v a z if a l a r
tu ra d i:
1) b o la l a r d a b a d iiy a d a b iy o tg a n i s b a t a n q iziq ish u y g ‘o tis h ;
2) erta k , e r m a k , hikoya, s h e ’rla rn i b e r ilib tingla sh, t u s h u -
nish, v o q e a la r rivojini d iq q at b ila n k u z a ti s h k o ‘n ik m a la rin i h o sil 
qilish;
3) as a r m a z m u n i b o 'y i c h a b e r il a d ig a n savollarga ja v o b b e r is h ;
4) e r ta k v a h ik o y a la r n in g m a z m u n i n i b u z m a y (ta r b iy a c h i 
bilan birga, k e y in c h a l ik m u s ta q il) t a k r o r la s h kabi k o ‘n i k m a l a r n i
o kstir¡sh;
5) b o la la r d a asarlarga ish la n g a n r a s m l a r g a n is b a ta n q iz iq is h n i 
rivojlantirish.
„B olalar b o g ‘ch a sid a t a ’lim -ta rbiya d a s t u r i “ga binoan, bolalarn i 
b ad iiy a d a b iy o t b ila n ta n ish tirish d e g a n d a e rta k la r, h ik o y a la r , 
s h e ' r l a r va k i c h i k - k i c h i k f o l k l o r a s a r l a r i : h a z illa r , e r m a k l a r ,
ash u lala r, te z a y tis h la r, m a q o l va m a t a l l a r n i o lq ish tu s h u n i la d i.
K ich ik g u r u h d a n b o sh la b b o l a l a r n i a d a b iy a s a r j a n r l a r i n i
ajra ta olishga o krgatish lozim.
T a rb iy a c h i bo lalarg a b ad iiy a s a r n i n g j a n r i n i aytishi k e r a k . 
M as a la n , „ B u g u n m e n sizlarga e r ta k a y ti b b e r a m a n “ , „ H o z i r
m e n hik o y a o ' q i b b e r a m a n “ , „ S h e ’r o ‘q i b b e r a m a n “ kabi.
K ichik g u r u h b o lalari b ad iiy a s a r j a n r i h a q i d a eshitishi b il a n
„ M a s h a va a y iq ‘\ „ Q iz g ‘a n c h i q i t u , „ M u s h u k , x o 'r o z va t u l k i “ , 
,,B o l ri bilan e c h k i “ erta k ek a n lig in i, X. E r m a t o v n i n g „ N o n “ , 
„ S h a f to l i “ asa rlari s h e ' r ek a n lig in i, X. T o ‘x ta b o y e v n i n g „ H a s s a “ , 
E. A ’z a m n in g „ M a y y o m g l r i “ asarlari h i k o y a ekanligini esda o lib
q oladilar. B o lalarn i b ad iiy a d a b iy o t b i l a n t a n is h t ir is h d a e r t a k l a r
h ik o y a qilib b e r ila d i, hik o y a o ‘q ib b e r i l a d i , s h e ' r y o d d a n a y t i b
beriladi.
T u rli a d a b i y j a n r l a r u l a r n i b o l a l a r g a y e t k a z i s h n in g t u r l i
x a ra k te rin i ta la b e ta d i. K ic h ik m a k t a b g a c h a yosh d ag i b o la la r g a
17 — Q. Shodiycva 
2 5 7


e rta klarni k i t o b d a n o lq i b b e r m a s d a n h ik o y a qilib berg an m a 'q u l.
bu bo lalarg a e m o t s i o n a l t a 's i r o 't k a z is h n i k u c h a y tir a d i, e r ta k n in g
asosiy m a z m u n i n i t u s h u n i b olishga y o rd a m bcradi. Agar tarbiyachi 
kitobga q a r a m a y , b o la la r g a q a r a b hik o y a qilsa, u xuddi h a r bir 
b o la bilan g a p l a s h a y o t g a n d c k b o ‘lib, b u o rq a li m o n o l o g n u tq n i 
eshitish va u n i t u s h u n i s h m alak a sin i ta rb iy a la s h g a erishadi. A gar 
e r ta k m a z m u n j i h a t d a n u n c h a k a tta b o l m a s a , uni ikki, h a tto
u c h m a r t a g a c h a h i k o y a qilib berishi yoki e n g qiziqarli jo ylarini 
t a k ro rla sh i m u m k i n .
A s a r ( e r t a k ) h i k o y a q ilib b e r ilg a c h , b o l a l a r d a n e rta k d a g i 
e n g qiziqarli j o y l a r i n i esga tu sh irib t a k r o r la s h t a k l i f etiladi.
K ichik y o s h d a g i b o l a l a r u c h u n hajm i u n c h a k atta b o 'l m a g a n
h i k o y a va e r t a k l a r n i , s h e ’rla rn i o kq i b b e r is h tavsiya etilad i.
O. M a h k a m o v n i n g „ M u s h u k “ , X. E r m a t o v n i n g „ N o n “ , „ S h a f - 
t o l i ‘\ „ A n o r “ k ab i asa rlari k ic h k in to y la rd a ijobiy h is -tu y g ‘ularni, 
n a fosatni t a r b i y a la s h g a y o r d a m beradi.
K ichik g u r u h d a s h e ’r yoki hikoyalar o ‘qib berilgach, bolalarga 
o ‘z h a y o tla r id a g i s h u n g a y a q in v o q e a la r n i eslab aytib berish 
t a k li f etiladi.
M a s a la n , M . M u r o d o v n i n g „ T o ' p “ hikoyasi o ‘qib berilgach, 
b o la la r d a n t o ‘p n i kirn b ila n o ‘y n a s h in i, u bilan q a n d a y o ‘y in la r 
o ‘y n a s h la r in i s o ‘r a s h m u m k in .
K ich ik y o s h d a g i b o la la rg a k o 'p la b s a v o lla r berish y a r a m a y d i, 
b iro q a s a r m a z m u n i n i q a n d a y t u s h u n i b o lg a n lik la rin i, qaysi 
s o 'z l a r x o tira sid a q o lg a n lig in i, asar m a z m u n i d a u n i n g shaxsiy 
hayoti bilan bogMiq v o q e a l a r borligini a n iq la s h m a q s a d id a ikkita- 
u c h t a savol b e r is h kerak.
Yil d a v o m i d a b o la la r g a ta n is h b o 'l g a n hikoyalar, crta k la r, 
s h e 'r l a r t a k r o r a n o ' q i b berila d i, h ik o y a qilin a d i. Bu e r ta k va 
hik o y alar, s h e ’r l a m i n g b o la la r x o tirasida u z o q saqlan ib qolishiga 
y o r d a m b e ra d i.
0 ‘RTA GU R U H
0 ‘rta g u r u h d a b a d iiy asa rlarn i id rok etish b o ‘y ich a ishlar olib 
boriladi. Bu g u r u h b o la la r i e n d i asar m a z m u n i n i c h u q u r idrok 
e t a b o sh lay d ilar. B o la l a r asardagi q a h r a m o n l a r g a n isb a ta n o ' z
m u n o sabatlarini a n i q r o q ifoda etishga h arak at qiladilar. Bu g u ru h d a
h a m x u d d i k i c h i k g u r u h d a g i d e k , t a r b i y a c h i t a n i s h t i r a y o t g a n
a d a b iy a s a r j a n r i n i a y t a d i: H o z ir m e n s iz la rg a o ‘z b e k x alq
e r ta k l a r i d a n „ O l t i n t a r v u z “ ertagini h i k o y a qilib b e r a m a n yoki


L. N . T o lsto y n in g „Ikki o ' r t o q “ hikoyasini o 'q i b b e r a m a n va h. k.
Bu g u ru h d a adabiy asar m avzulari ju d a x ilm a-xildir. Tarbiyachi 
b o l a l a r d iq q a tin i a s a r n i n g m a z m u n i g a g i n a e m a s , b alki ada biy 
tiln in g a y r im xususiyatlariga (b a d ii y s o ‘z va ifo d a , o ‘x sh atish va 
t a q q o s l a s h ) h a m y o 'n a l t i r a d i . T a r b iy a c h i 
a s a r n i o ‘q i b b erg ach , 
b o la la rg a berila d ig a n s a v o lla rn i p u x ta o ‘ylab, t o ‘g ‘ri b erish i kerak. 
B o l a l a r g a b e r il a d ig a n s a v o l a s a r d a g i q a h r a m o n l a r n i n g x a tti- 
h a r a k a tla rin i b a h o la sh g a , u l a r h a q id a g i o ‘z fikrlarini t o 'g 'r i bayon 
e tis h g a y o r d a m berishi l o z i m . T o ‘g ‘ri b e r ilg a n s a v o l b o la la rn i 
o ‘y lashga, fikr yu ritish g a, x u lo s a c h iq a r is h g a u n d a y d i .
M a s a l a n , „ O l t i n t a r v u z “ e r t a g i n i h i k o y a q i l i b b e r g a c h ,
q u y id a g i savollarni b erish m u m k i n : „ B u e r t a k d a n i m a h aq id a
hikoya qilinadi? Sizga bu e r t a k d a kim nimasi b ilan y o q d i? Laylakni 
d a v o la g a n c h o l h a q id a n i m a d e y is h m u m k i n ? B o y h a q i d a - c h i ?
Boy L ay la k n in g o y o g kini s i n d i r ib t o ‘g ‘ri ish q i l d im i ? N i m a u c h u n
k a m b a g ‘al c h o ln in g p o liz id a o ltin tarv u z u n i b c h i q d i ? Boyning 
p o l i z id a - c h i? Boyni Laylak q a n d a y j a z o la d i? N i m a u c h u n Laylak 
b o y n i j a z o l a d i? “
B u n d a y savollar b o l a l a r a s a r m a z m u n i n i q a n d a y t u s h u n ib
o lg a n lik la rin i va a s a r q a h r a m o n l a r i g a n i s b a t a n m u n o s a b a tl a r i
q a n d a y ekan lig in i a n i q la s h g a y o r d a m b eradi. B a d iiy a sa rn i t o kg'ri 
t a h l i l q ilis h b a d i i y n u t q n i n g q i m m a t i n i o s h i r a d i , b o l a l a r n i
m u s ta q il hik o y a qilishga ta y y o rla y d i. 0 ‘rta g u r u h d a h a m xuddi 
k ic h ik g u r u h d a g id e k b o l a l a r lu g 'a tin i b o y itish b o ‘y i c h a ishlar 
o l i b b o r i l a d i , m a s h g ' u l o t d a o ' z l a s h t i r i l g a n y a n g i s o ‘z l a r n i
m u s t a h k a m l a s h u stid a ish o lib boriladi.
KATTA G U R U H
„ B o l a l a r b o g ‘c h a s i d a t a ’li m - t a r b i y a d a s t u r i “ k a t t a g u r u h
bolalarida badiiy-adabiy asarlarning m a z m u n in i id rok e tish d a ifodali 
v o s i t a l a r n i n g a y r i m x u s u s i y a t l a r i n i a n i q l a y ( s e z a ) o l i s h g a
o ‘rgatishni vazifa qilib q o ‘yadi.
K a t t a g u r u h b o la la r i b a d i i y a s a r l a r m a z m u n i n i n g ay rim
xu su s iy a tla rin i, m a z m u n i n i n g ifodaliiigini c h u q u r r o q t u s h u n i b
olish qobiliyatiga ega. Bu y o s h d a g i b o la la r a d a b i y a s a r ja n rla rin i 
fa rq lay oladilar. U l a r p o e z iy a b ila n p r o z a n i b i r - b i r i d a n yengil 
ajra ta oladilar. T a rb iy a c h i m a s h g 'u l o t n i m u q a d d i m a s u h b a tid a n
( a s a r m a z m u n i g a y aqin m a v z u d a ) , a s a r m a z m i m i g a taaJJuqli 
r a s m n i k o 'r sa tib , u h a q d a s u h b a t o 't k a z is h , b o l a l a r n i n g shaxsiy 
tajrib alarig a ta y a n ib s u h b a t o 't k a z i s h bilan b o s h l a s h i m u m k in .


E rta k n i o ‘q i b b e r g a n d a n s o kng, u tahlil q ilin a d i.T a h liln i s h u n d a y
o ‘tk a z is h k e r a k k i, b o la la r a s a r n i n g gkoyaviy m a z m u n i n i c h u q u r
t u s h u n i b olsin la r.
B o la la rn i h ik o y a j a n rla ri b ila n tanishtirish ja ra y o n id a asarlarni 
b u n d a y t a h l i l qilish ta s v i r la n a y o tg a n v o q e a la rn in g ja m iy a td a g i 
a h a t n i y a t i n i , q a h r a m o n l a r n i n g o ‘z a r o m u n o s a b a t l a r i n i o c h i b
b e r is h g a y o r d a m beradi. A s a r o ‘q i b yoki hikoya qilib b erilg a ch , 
b o l a l a r g a b e r i í a d i g a n s a v o l l a r a s a r n i n g g lo y a v iy m a z m u n i n i
a n iq la s h g a , u n i tu s h u n i s h g a y o r d a n i berishi, q a h r a m o n l a r n i n g
x a t t i - h a r a k a t l a r i n i b a h o l a y o li s h g a
0
‘rgatishi kerak.
M a s a l a n , o ‘zbek xalq e r t a k l a r i d a n „ Z u m r a d v a Q i m m a t “ 
ertagi h i k o y a q ilib b erilg a ch , b o la la r g a quyidagi savollarni berish 
m u m k i n : „ B u ertakdagi qaysi q a h r a m o n sizga yo q d i? Z u m r a d
h a q i d a n i m a d ey ish m u m k i n ? Q i m m a t n i q a n d a y q iz dey ish
m u m k i n ? N i m a u c h u n k a m p i r Z u m r a d g a q i m m a t b a h o sovg‘alar 
b e r ib d i? N i m a u c h u n k a m p i r Q i m m a t d a n ju d a v a m xafa b o l i b d i ?
Q i m m a t v a u n i n g onasi q a n d a y j a z o l a n ib d i ? “
MAKTABGA TAYYORLOV G U R U H I
„ B o l a l a r b o g ' c h a s i d a t a ’l i m - t a r b i y a d a s t u r i “ b u y o s h
g u r u h i d a g i b o l a l a r oldiga q u y id a g i vazifalarni q o kyadi:
1. 
B o l a l a r d a k ito b g a , b a d i i y asa rga b o 'l g a n m u h a b b a t n i
ta rb iy a la s h ; b ad iiy o b ra z n i his e t a olish; p o etik c sh itu v d iq q a tin i 
riv o jla n tirish (ja r a n gdorlig in i, o h a n g d o r li g in i , s h c ’riy n u t q n i n g
r i t m i k a s i n i i l g 'a b o l is h ) , o ' q i s h n i n g i n t o n a t s i o n ifo d a íilig in i 
riv o jla n tirish . E rta k , h ik o y a , s h e 'r l a r n i n g badiiy tilini his qilish 
va t u s h u n i s h . Bu g u r u h d a h a m ta rb iy a c h i badiiy a sa rla rn i tahlil 
q i l i s h d a n k e n g fo y d a la n a d i. B o la la r a s a m i tahlil qilish orqali 
a d a b iy j a n r l a r n i , u la rn in g x u su s iy a tla rin i tu s h u n ish g a , e r ta k va 
h i k o y a l a r n i , s h e ’rlarn in g ifodali tilini his etishga, b ad iiy shakl 
bilan m a z m u n n i n g o ‘za ro b o g i i q l i g i n i bilib olishga o krganadilar. 
B adiiy a s a r l a r b ila n t a n i s h t ir is h g a d o i r o 'tk a z ila d ig a n h a r bir 
m a s h g 'u l o t d a n u t q n i rivojlan tirish b o ky ich a turli xildagi vazifalar 
q o ‘y ü a d i. H a r b ir m a s h g ku lo t b o la la r n i, y a 'n i s h e ’r e sh itu v c h in i 
t a r b i y a c h i n i n g b e rg a n sav ollariga o ‘z fikrlarini b ir-b irig a b o g l a b
g r a m m a t i k j i h a t d a n t o ‘g ‘ri va o b ra zli, b ad iiy qilib j a v o b bera 
olish g a, o n a tilidagi s i n o n i m l a r d a n fo y d a la n a olishga o 'rg a tish i 
k e r a k . T a r b i y a c h i n i n g a s a m i d a s t l a b k i o ‘q i s h d a n m a q s a d i
t i n g lo v c h il a r g a a s a m i s a n ’at a sa ri sifatida yetkazishdir. B olalarni 
b ad iiy a s a r b i l a n ikkinchi m a r t a ta n is h tir is h d a esa a s a r c h u q u r r o q


t a h l il q i l i n a d i , b o l a l a r n i n g d i q q a t i b a d i i y i f o d a v o s ita la rig a
y o l naltiriladi.
T a r b i y a c h i b u g u r u h d a m a s h g ‘u l o t n i b o s h l a s h d a n avval 
bolalarn i ada biy asa rn i id ro k etishga tay y o rla y d i: a s a r m a z m u n ig a
y a q in r o q m a v z u d a k ic h ik s u h b a t o ‘tk a z a d i, b u n d a b o lalarn in g
shaxsiy tajribasiga m u r o j a a t e ta d i. M a s a la n , t a r b i y a c h i bolalarga 
a k a - u k a G r i m m l a r n i n g „ Q o r q i z “ asarini h i k o y a qilib b erish d a , 
avval s h u n d a y s a v o ila r b e r a d i : B olalar, q i s h fa slid a o b - h a v o
q a n d a y b o ‘l a d i ? N i m a y o g ‘a d i ? B o l a l a r q a n d a y o ‘y i n l a r
o 'y n a s h a d i ? Q o r d a n n i m a y a sa sh ad i? K u n isishi bilan q o rd a n
yasalgan n ars alar n i m a b o ‘ladi? va h.k.
B u n d a y t a rz d a o ‘tk a z ilg a n kirish s u h b a t i a s a r m a z m u n i n i
c h u q u r a n g la b o lis h g a y o r d a m b e r a d i. B a ' z a n m a s h g ‘u l o tn i 
m u a l l i f n i n g s u r a t i n i k o ‘r s a t i s h d a n , s h u m u a l l i f n i n g q a n d a y
asarlarini bilishlarini s o ‘ra s h d a n h a m b o sh la s h m u m k i n . S h u n d a n
s o ‘ng ta rbiya chi e r ta k n i h i k o y a qilib b e r a d i, h i k o y a b o 'ls a , o ‘qib 
b e r a d i, asardagi n o ta n i s h s o ‘z la r m a ’nosi t u s h i m t i r i l a d i , rasmlari 
k o ‘rsatiladi va a s a r m a z m u n i b o 'y i c h a s a v o i l a r b erila d i, y a 'n i 
o ‘q i b berilg a n a s a r y u z a s i d a n s u h b a t 
0
‘t k a z i l a d i . A s a r o 'q i b
b e rilg a c h (e rtak h ik o y a q i l ib b e rilga ch), b o l a l a r b i l a n q u y idagilar 
h a q i d a s u h b a t o ‘t k a z i s h i m i z m u m k in :
1. M u a llif t o m o n i d a n q o ‘yilgan savolga j a v o b b e rish b o 'y ic h a
su h b a t. A gar m u a l lif bu a s a r n i o kq u v c h ila r g a savol berish bilan 
tugallasa, bu savolga ja v o b b erish u c h u n s u h b a t o ‘tkaziladi.
2. O lqib berilgan as a r b ila n bog'liq su h b a t. A g a r o ‘q ib berilgan 
a s a r m a z m u n i b o l a l a r n in g s haxsiy h a y o tiy ta jrib a si b ila n b o g ‘liq 
b o ‘lsa, tarb iy a ch i asa rn i o ‘q ib b e rg a c h , o ‘z k u z a ti s h l a r i, taassu - 
rotlari h aq id a g ap irib b e r is h ni tak lif etadi.
M a s a l a n , T . G ' o y i b o v n i n g „ H u n a r l i y i g i t x o r b o ' l m a s “ 
asa rin i tin g la g ach , b o la la r ta rb iy a c h in in g ta k lifig a k o ‘ra h u n a r la r 
h a q i d a , lining a h a m iy a ti h a q i d a gapirib b e r a d i l a r .
3. 0 ‘q ib b e r i l g a n a s a r m a z m u n i b o ‘v i c h a s u h b a t . Bu 
s u h b a t n i n g a so s iy m a q s a d i o ' q i b b e r i l g a n n i e s l a s h va a s a r
m a z m u n i b o 'y i c h a o ‘z fikrini b ild irish d a n i b o r a t d i r . M asa la n , 
V .V M a y a k o v sk iy n in g „ K i m b o 'l s a m e k a n ? “ a s a r i n i b ir n e c h a
m a r t a tak ro riy o ‘qish n a tija sid a u n in g m a z m u n i b o l a l a r xotirasida 
u z o q saqlanadi, s o ‘ng bo lalarg a kasblar h a q id a , qaysi kasb k o 'p ro q
yoq ish i h a q id a g a p irib b e r is h ta k lif etiladi.
4. 0 ‘qib berilg a n a s a r n i g ap irib b erish u c h u n o 'tk a z ila d ig a n
s u h b a t .T a r b iy a c h i bu s u h b a t tu rid a n e r ta k y o k i h ik o y a o ‘qib


b crilgach f o y d a la n a d i . Bolalarga h ik o y a voki hikoya qilib berilgan 
a s a r m a z m u n i y u z a s id a n s av o llar beriladi. Bu b o ialarni hikoya 
qilib b e r is h g a v a m a tn n i esda s a q la b qolishiga y o r d a m b cradi. 
T a r b iy a c h i b u n d a y s u h b a t u c h u n o l d i n d a n savollar tu z ib q o ‘yishi 
lozim.
Q u y i d a m a k t a b g a tayyorlov g u r u h i d a badiiy asarni hikoya 
qilib b e r is h b o ‘y i c h a m a s h g ‘u lo t n a m u n a s i n i keltiramiz.
H .H .N iy o z iy n in g „T o sh baq a bilan C hayon“ m asalini o ‘qib 
berish.
D a s tu r m azm uni. 
Bu masal m iso lid a bolalarga d o ‘stlik, d o ‘stga 
x iy o n a t q i l is h n i n g salbiy o q ib a tla ri h a q i d a t u s h u n c h a berish.
M a s h g ‘u lo tg a tayyorgarlik. 
„ T o s h b a q a bilan C h a y o n “ masali 
asosida i s h l a n g a n ra sm la r ( R a s s o m H a b ib u llo R a h m a tu lla y e v n in g
„ C h o 'p c h a g i m c h o ‘p c h a k — o ltin b e l a n c h a k “ kitobi u c h u n (T o s h - 
kent, 1994- y.) ishlagan ra sm lari), H. H. N iyoziyning portreti.
M ashg'ulotning borishi. 
T a r b iy a c h i bolalarga m asal asosida 
ish la n g a n r a s m n i k o 'rsa tib , b o l a la r d a n u n d a n im a tasv irlan g a n in i 
s o ‘raydi. „ M a n a bu ra sm d a T o s h b a q a va C h a y o n tasv irlan g a n . 
T o s h b a q a d o ‘sti C h a y o n n i u s t i g a m i n d i r ib , d a r y o d a n s u z ib
o ‘ta y a p ti. H o z i r m e n sizlarga m a n a s h u T o s h b a q a bilan C h a y o n
haqidagi m a s a ln i o 'q i b b eram an . B u m asalni H. H. Niyoziy yozgan 
(u n in g p o r t r e t i n i k o 'r s a t a d i ) “ .
T a r b iy a c h i t o m o n i d a n a s a r n in g o ‘qib bcrilishi.
T a r b iy a c h i m a sa ln i o 'q i b b e r g a c h , u n i n g m a z m u n i y u z a s id a n
quyidagi s a v o l l a r n i beradi:
I. H o z i r m e n sizlarga qaysi m a s a ln i o lqib b e rd im ? U n i kim 
y o zg a n e k a n ?
2. Bu m a s a l n i m a h a q id a e k a n ?
3. Bu m a s a ld a g i qaysi q a h r a m o n sizlarga yoqdi? N im a s i bilan 
y oq d i?
4. C h a y o n h a q i d a n im a d e y is h m u m k in ?
5. C h a y o n d o ‘stiga x iyonat q ilib t o 'g 'r i ish qildim i? C h a y o n n i
T o s h b a q a n i n g h a q iq iy d o lsti d e s a b o i a d i m i ?
6. T o s h b a q a d o ‘sti C h a y o n n i n i m a u c h u n oqizib y u b o rd i?
U t o ‘g ‘ri ish q ild im i?
7. S i z n i n g c h a d o ‘st q a n d a y b o ‘lishi kerak?
M a s a lg a c h iz i l g a n illustratsiyalar k o 4rsatiladi.
T a r b i y a c h i :
R a s s o m H a b i b u l l o R a h m a t u l l a y e v b u
m a s a l g a r a s m l a r c h iz g a n . Biz h o z i r u la rn i b irg a lik d a k o 'r ib
c h iq a m iz .


R a s m l a r n i k o 'r i b b o ‘l g a c h , t a r b i y a c h i b o l a l a r d a n k i m
t o s h b a q a va c h a y o n h a q id a t o p i s h m o q , d o ‘st!ik h a q i d a m a q o l
bilishini s o ‘raydi: „ H a r kim e k k a n i n i o ‘ra d i “ m a q o l i n i m a s a l d a g i 
qaysi q a h r a m o n g a n isb a ta n i s h l a t i s h m u m k i n ? N i m a u c h u n
s h u n d a y d e b o ‘ylaysiz?
6 - § . 0 ‘q ilg an a s a r n i r n u s ta h k a m la s h u s u lla r i
T a r b iy a c h i bolalarga o kq ilg a n a s a r n i c h u q u r r o q o ‘z l a s h t ir i b
olish, u n i e s iab qolishlariga y o r d a m b e rish u c h u n turli m e t o d i k
u s u lla rd a n : ta k r o r iy o ‘qib b e r is h , h i k o y a qilib b e r is h , s a h n a -
lashtirish v a b o s h q a l a r d a n f o y d a la n a d i .
Takroriy o ‘q¡b berish. 
B o l a l a r d a q iziqish uy g ‘o t g a n k i c h ik
asarni o ‘q ib yoki hikoya qilib b e r g a c h , y a n a 1 — 2 m a r t a t a k r o r
h ik o y a q ilib b e ris h yoki o ‘q ib b e r is h yaxshi n atija b e r a d i. A g a r
hik o y a q ilib b eriladigan a s a r h a jm i yirik b o l s a , u v a q t d a e n g
qiziqarli yoki b olalarga y o q q a n jo y i t a k r o r o ‘qib beriladi. T a r b i y a ­
c h i t a k r o r o lq ib berishni 2 — 3 h a f t a o ‘tg a c h o ‘tk a z g a n i m a ' q u l .
K a tta g u ru h la r d a tanlab o ‘q ish (a sa rn in g eng qiziqarli jo y la rin i, 
b o s h l a n i s h i n i, x o t i m a q ism in i, b o l a l a r g a y o q q a n j o y i n i ) u su li 
h a m q o i l a n i l a d i . B u n d ay o ‘q is h o ' y i n u s u lid a , t o p i s h m o q a y t is h , 
v ik to rin a t a r z i d a berilishi m u m k i n . ( B u p a r c h a qaysi a s a r d a n ? Bu 
e r ta k yoki h i k o y a nim a b ila n t u g a d i ? Bu a s a rn in g q aysi jo y i 
sizlarga j u d a y o q d i? Bu p a r c h a h i k o y a d a n m i yoki e r t a k d a n m i va 
h o k a z o . )
S a h n a l a s h t i r is h va in s s e n iro v k a b o la la r n i b ad iiy a s a r b i l a n
ikkinchi m a r t a tanishtirish v o s ita s id ir. E shitilgan a s a r m a v z u s i
b o ‘y i c h a d r a m a l a s h t i r i l g a n o ‘y i n n i h a m m a y o s h g u r u h l a r i d a
o ‘tkazish m u m k i n . D r a m a la s h t ir i lg a n o ‘yin o d a td a g i o ‘y i n d a n
rollarga boMinib o ‘y n a la d ig a n t a y y o r v o q e a borligi b i l a n fa rq
qiladi. D ra m a la s h tirilg a n o ‘yin u c h u n q a h r a m o n l a r n i n g n u t q i
d ialo g s h a k l i d a yozilgan a s a r l a r n i t a n l a s h m a q s a d g a m u v o ñ q
h iso b lan ad i. M a s a la n , b u n d a y o ‘y i n l a r u c h u n „Q izil S h a p k a c h a “ , 
„ T u lk i“ , , , X o ‘ro z bilan m u s h u k “ , , , B o ‘g kirs o q “ va b o s h q a l a r d a n
f o y d a la n ish m u m k in .
T a r b iy a c h i b ad iiy asarni o ‘q ib yoki hik o y a qilib b e r g a n d a n
s o 'n g , b o l a l a r bu asa r m a z m u n i g a ta a llu q li ra s m la rn i k o 'r a d i l a r .
S o ‘ngra t a rb iy a c h i kim qaysi q a h r a m o n rolini o ‘y n a s h in i s o ‘ra b , 
bolalarni rollarga boMib chiqadi. D a s t l a b o ‘zi b o sh q a ru v c h i b o ‘!adi. 
B olalar m a t n n i yaxshi o ‘z la s h tirib o l i s h g a c h , t a k r o r o ‘y n a s h d a
h a m m a r o l l a r n i o ‘zlari o ‘y n a y d i l a r . E r t a k y o k i h i k o y a n i
263


d r a m a l a s h t i r i s h u c h u n t a r b i y a c h i o l d i n d a n q a h r a m o n l a r n i n g
( o b r a z l a r n i n g ) k a s t u m e l e m e n t l a r i n i ( m a s a l a n , „ Q iz il S h a p -
k a c h a “ ertagini d r a m a l a s h t i r i s h u c h u n qizil s h a p k a c h a , b o ‘ri, 
k a m p i r , q u y o n , tu lk i, a y i q va h o k a z o la rn in g n i q o b in i) tayyorla b 
q o ‘yadi.
B olalar b o g ‘ch a s id a b ad iiy asa r inssenirovkasidan foydalaniladi. 
B o l a l a r o l d i n d a n r o l l a r n i y o d o la d ila r , r e p e t i t s i y a q ilad ila r. 
D e k o ratsiy a, k a s tu m k e n g r o q qo'llanilib, kerakli m u s iq a tanlanadi. 
B u n d a y spektaklni b a y r a m k u nlari, o t a - o n a l a r majlisiga b a g ‘ishlab 
t a y y o r l a s h m u m k i n .
7 - § . B o la larg a sh e’rni yod oldirish
B o l a l a r b o g ' c h a s i d a b o l a l a r g a s h e ' r y o d l a t i s h n i n g asosiy 
m a q s a d i va a h a m iy a ti u la r d a s h e ’riyatga b o l g a n m u h a b b a tn i , 
b a d ii y d id n i ta r b iy a la s h , p o e z iy a n in g c n g yaxshi n a m u n a la r i n i
i d r o k e tish n i s h a k lla n tiris h d ir.
S h u n in g d e k , b o l a la r g a este tik tarbiya b e r is h d a h a m s h e ’r yod 
o l d ir i s h n in g a h a m i y a ti b e n i h o y a kattadir. „ B o l a l a r b o g 'c h a s id a
t a ’lim - ta rb iy a d a s t u r i“ d a y o d oldirilishi lozim boMgan s h e ’rlarning 
r o ‘yxati berilgan. Bu s h e ’rlar bolalar h a y o t i d a n o lin g an b o klib. 
u l a r q u v n o q o 'y i n t a r , o ky in c h o q )a r, u y h a y v o n la r i, tabiat t o ‘g ‘- 
risidagi s h e ’rlardir. S h e ’r y o d oldirishda t a rb iy a c h i o ld id a bir 
q a n c h a v az ifalar tu ra d i:
1. 0 ‘qilgan s h e ’rn i h a m m a bolalar e s d a s a q la b qolishlariga 
e r is h is h .
2. B o lalard a s h e ’rg a (poeziyaga) n is b a ta n qiziqish u y g kotish 
va m u s t a h k a m l a s h .
3. S h e ' r m a z m u n i n i v a und ag i a y r i m q i y i n s o 'z l a r n i n g
m a 'n o s i n i t u s h u n i b o lis h la rig a y o rd a m berish.
4. T in g lo v c h ila r o l d i d a s h e ’rni ifodali aytib b erish g a o'rgatish.
Bu v a z i f a l a r n i n g b a r c h a s i bir v a q t d a a m a l g a o s h irila d i.
Y o d la tis h u c h u n s h e ’r t a n l a s h d a „ D a s t u r “ vazifalariga, bola- 
l a r n i n g y o s h v a p s i x o l o g i k x u s u s i y a t l a r i g a , e s d a s a q l a s h
q o b i l i y a t l a r i g a e ' t i b o r b e r i s h kerak. Y o d l a t i s h u c h u n s h e ' r
t a n l a s h d a sh u n i h iso b g a olish kerakki, s h e ’r h a jm j i h a t id a n u n c h a
k a t t a b o i m a s l i g i , k i c h i k g u r u h l a r d a 1 b a n d d a n o sh m asligi, o ‘rta 
g u r u h d a 2 b a n d , k a tta g u r u h l a r d a 3—4 b a n d d a n oshm asligi kerak. 
B o la la r b ir o y ic h i d a k u n i b ila n 1—2 ta s h e 'r n i (m a s h g 'u lo t d a )
y o d olad ilar. B a 'z ila r in i ( s a n a m a la r, k ik illa m a la r, ashulala rni) 
m a s h g * u l o t d a n t a s h q a r i v a q t d a ( s a y r d a , o ‘y i n j a r a y o n i d a )
264


b e ix tiy o r e s la b q o la d ila r. T a r b i y a c h i b o l a l a r b ila n s h e ' r y o d
oldirish m a s h g ‘uIotini tashkil e t i s h d a n a w a l g u ru h d a g i b o l a l a m i n g
qaysisi t e z , qaysi birlari s e k in , q a y s ila ri p u x ta , qaysilari b o lsh 
y o d o lis h la rin i a n i q l a b olishi k erak .
K ich ik g u r u h d a s h e ’r y o d o l d i r i s h d a k o ‘rsatm alilik, o ‘y i n
h a ra k a tla ri o r q a li k o ‘rsatish, o v o z g a t a q l i d qilish u s u lla rid a n k e n g
fo y da la nila di. M a s a la n , „ A y i q c h a m “ s h e ’rini yodlatish.
Dastur mazmuni. 
B olalarni s h e ’r m a z m u n i bilan t a n i s h t i r i s h , 
u n i n g m a 'n o s i n i t u s h u n i s h g a va y o d o li s h g a y o r d a m b e r i s h .
B olalarni o ‘z o ‘rtoqlari o l d id a s h e ' r a y t i s h g a o ‘rgatish.
M ashg‘ulot uchun material. 
K a t t a a y i q c h a o 'y i n c h o g 'i.
M a s h g ‘u l o t n i n g b o r i s h i . B o l a l a r y a r i m d o i r a h o s i l q i l i b
o ‘ti radilar.
T a r b i y a c h i : Bolalar, q a r a n g la r , b izg a kim m e h m o n b o i i b
kelibdi? Bu n i m a ?
B o la la rn in g javo b lari tin g la n a d i.
T a r b i y a c h i : Biz sizlar b i l a n b u a y i q c h a n i k o ‘rg a n m i z .
A y i q c h a n in g b o s h q ism id a ikkita q u l o g 'i , d u m - d u m a l o q , m u n -
c h o q d e k k o ‘zlari, tu m s h u g ‘i va ta n a q i s m i d a t o ’rtta o y o g ‘i borlig in i 
bilam iz. A y i q c h a o ‘r m o n d a , h a y v o n o t b o g ‘id a yash a y d i, u a s a l n i
j u d a yaxshi k o ‘radi. Q a ranglar, u q a n d a y ch iro y li, biz bu a y i q c h a n i
j u d a yaxshi k o 'r a m i z , u bilan o ‘y n a y m i z . 0 ‘y i n c h o q a y i q c h a
h a q id a c h iro y li s h e ’r yozilgan ( s h e ’rn i y o d d a n aytib b e r a d i):
A y i q c h a m n i n g o y o g li t u s h d i uzilib,
Q a r a b t u r a r a y i q c h a m k o ‘z i s u z i l i b .
A y i q c h a m n i m e n j u d a y a x sh i k o ‘ra m a n ,
U z i l g a n o y o g ' i n i o ‘z i m t i k i b q o ‘y a m a n .
T arb iy a ch i b u s h e ’rni aytish b ila n b i r v a q t d a m a tn m a z m u n i g a
taalluqli h a r a k a t l a r n i bajarad i, a y i q c h a n i n g uzilib t u sh g a n o y o g ‘i, 
k o kzini k o 'r s a t a d i , b a g ‘riga b o s a d i , tik is h h a r a k a tin i b a j a r a d i .
S o ‘ngra b ir b o la n i yo n ig a c h a q ir ib , s h e ’rni y o d d a n aytib t u r a d i ,
bola esa h a r a k a t l a r n i bajaradi. S h u t a r i q a 2 — 3 b o la n i y o n ig a c h a ­
qirib, s h e ’r m a t n i g a m o s h a r a k a t l a r n i b a ja r ish n i t a k l i f e t a d i .
K eyin s h e 'r n i (h a ra k a tla r in i k o krsa tish b il a n ) ta k ro rla sh u c h u n
t e z e s l a b q o l a d i g a n b o l a l a r n i c h a q i r a d i . B o l a l a r s h e ' r n i
h a r a k a t l a r i n i k o 'r s a t i s h b i l a n a y t i b b e r a d i l a r , t a r b i y a c h i c s a
bolalarga a y r im s o ‘z!arni, j u m l a la r n i ( a g a r e s d a n c h iq a r s a ) a y t i b
turadi. M a s h g ‘u l o t n i n g o x irid a b o l a l a r a y i q c h a b ila n o ‘y n a y d i l a r .
Bu s h e ' r o n a tili m a s h g 'u l o t i n in g b o s h q a t u rla rid a n ( d i d a k t i k


o ‘y i n , r a s m y u z a s i d a n s u h b a t v a h . k . ) f a r q l i r a v i s h d a
m a s h g ‘u lo tn in g ik k in c h i q ism i sifatida rejalashtirilib, ta k rorla nadi. 
„A joyib x a l t a c h a “ d i d a k t i k o ‘yini 
0
‘y n a lib , m a s h g ‘ulot oxirida 
„ A y i q c h a “ s h e ’rini t a k r o r la t is h m u m k in .
K ic h i k g u r u h l a r d a y ilig a 1— 2 m a r t a t a n i s h s h e ’rl a r n i,
o v u t m a c h o q l a r n i , a s h u l a l a r n i bolalar x o tira s id a m u s ta h k a m la s h
u c h u n m a s h g ‘u lo t o ‘tk a z is h m u m k in . M a sa la n : „Ajoyib x a l ta c h a “ 
d i d a k t i k ( t a 'l i m i y ) o ‘yin i o 'y n a la d i. X a lt a c h a g a bolalarga ilgari 
y o d o ig a n s h e ’r v a a s h u l a l a r i d a n m a ’lu m b o i g a n o ‘y inchoqlar: 
a y iq c h a , t o y c h o q , m u s h u k , x o ’roz, k o p to k , q o ‘g ‘irc h o q va h.k. 
lar solinadi. B o la la r y a r i m d o i r a hosil qilib o ‘tiradilar. T arbiya chi 
o ‘y i n c h o q la r s o l i n g a n x a l t a c h a n i b olalarga k o 'r sa tib : Bolalar, bu 
n im a ? U n i silkitib, i c h i d a n i m a l a r borligini a y t a olasizm i? — d e b
s o 'ra y d i. S o ‘ng b o l a l a r ja v o b i tinglanadi.
T a r b i y a c h i : T o ‘g ‘ri, kim ki x a l t a c h a n i n g i c h id a n b itta
o ‘y i n c h o q n i o lsa , s h u o 'y i n c h o q n i n g n o m i n i aytib, u h a q d a
s h e ’r aytib beradi, d e b aytadi va o ‘zi xalta ic h id a n bitta o ‘y inchoqni 
olib, u h a q d a y o d o l i n g a n s h e ’rni aytib b e r a d i. S o ‘ngra bolalarni 
y o n ig a b i t t a - b i t t a d a n c h a q ir i b , xaltac ha i c h id a n o ‘y i n c h o q oíishni 
v a u h a q d a s h e ’r a y t i b b e r is h n i tak lif e tadi.
0 ‘rta g u r u h d a s h e ’r y o d l a t i s h d a y i l n i n g b o s h i d a k i c h i k
g u ru h d a g i usullar: o ‘y i n c h o q n i , b u y u m n i , h a r a k a t la r n i k o ‘rsatish 
u s u ll a r id a n f o y d a l a n i l a d i . Y iln in g i k k in c h i y a r m i d a n b o sh la b
o ‘yin usullari y o d d a n a y tih berilgan s h e ' r u s tid a suh b atlash ish
bilan a lm a s h in a d i.
K a tta g u r u h d a m a v z u s i j i h a t d a n turli xildagi: o n a - V a t a n ,
t a b i a t , b a y r a m l a r , k i s h i l a r n i n g m e h n a t l a r i , b o l a l a r h a y o t i ,
o ’sim lik va h a y v o n o t d u n y o s i va b o s h q a la r h a q íd ag i s h e ’riar yod 
oldiriladi. Bu g u r u h d a ta rb iy a c h in in g vazifasi faqat b o lalarn in g
s h e ’rn i y o d o l i ^ h l a r i g a y o r d a m b c r i s h g i n a e m a s , balk i u n i 
e m o ts io n a l t a r z d a i d r o k qilishlariga erish ish h a m d ir.
B olalarni s h e ’rn i ifodali aytib berish g a o ‘rgatishga a lo h id a
a h a m i y a t b e r is h l o z i m . T a r b iy a c h i s u h b a t v a q t i d a b o la la r g a
b a y r a m l a r h a q id a g i s h c ' r l a r n i sevinch ifodasi b ilan , kuz h aqidagi 
s h e 'r l a r n i esa b i r o z g ‘a m g i n o h a n g d a a y tilish sab a b la rin i tu -
shuntiradi.
S h e ’rni n u t q o ‘stiris h g a d o i r bir n e c h a m a s h g 'u lo tla r n in g
i k k i n c h i q i s m i d a , e r t a l a b k i v a k e c h k i s o a t l a r d a t a k r o r l a s h
rejalashtiriladi. Q u y i d a miso! tariqasida tayyorlov gu ru h larid a s h e 'r
yo d latish m a s h g 'u l o t i n i n g ishlan m asin i k e ltiram iz.


Z . D iyorning „ B in a fs h a “ sh e’rini yod o ld irish .
D a s tu r m azm uni. 
B o la la rg a b in afsh a b a h o r fa slining elchisi 
ekanligi t o ‘g ‘risida t u s h u n c h a berish va m u s t a h k a m l a s h . S h e ’rning 
m a z m u n i n i t u s h u n i s h g a . u n d a aks e t g a n k o ‘t a r i n k i r u h d a n ,
q u v n o q o h a n g d a n , s e v i n c h , s h o d lik d a n t a ’s irl a n i s h g a u n d ash .
M a sh g ‘ulotga tay y o rg a rlik . 
Binafsha g u l i n i g u l d o n g a solib, 
b o la la rg a k o ‘rin m a y d i g a n j o y g a qo'yish.
M a sh g ‘ulotning borishi.
T a r b i y a c h i : H o z ir o 'l k a m i z d a qaysi fasl? Bu faslda o b - 
h a v o q a n d a y b o i a d i ? Q a n d a y gullarni b a h o r elchisi deym iz? 
B in a fs h a la r q a y e rla rd a o c h i l a d i ? Siz s h u g u l n i k o ‘rganm isiz? 
( B in a fs h a gulini k o ‘rsa ta d i.) B o lalar j a v o b i d a n s o kng tarbiyachi 
u l a r n i n g j a v o b l a r i n i u m u m l a s h t i r i b , s h u n d a y d e y d i: T o ‘g ‘ri, 
h o z i r b a h o r fasli. B a h o r faslida h a m m a y o q c h i r o y l i libosga 
b u rk a n a d i. B o g l a r d a q u s h l a r sayraydi, k a p a l a k l a r g u l d a n gulga 
q o ‘nib yayraydi. B a h o r e lc h i l a r i b inafsha, lo la o c h i l a d i . H a m m a
b o g 'la r g a , d a la va a d iria rg a gul terga ni c h i q i s h a d i . B a h o r fasli, 
g u lla r h a q i d a s h o irla r s h e ’rla r yozishgan. M a n a , b o la la r shoiri 
Z a f a r D iy o r h a m b i n a f s h a h a q i d a s h e ’r y o z g a n .
Tarbiyachi s h e 'rn i y o d d a n aytib beradi. S o ‘n g ra s h e ’r m azm u n i 
y u z a s id a n quyidagi s a vol-javob tarzidagi s u h b a t o 'tkaz ila di:
Z a f a r D i y o r n in g „ B i n a f s h a “ s h e ’ri sizga y o q d i m i ? Sizlarga 
h a m m a d a n k o ‘ra k o ‘p r o q n im a s i yoq d i? B i n a f s h a h a q i d a nim a 
d e y ilg an ? B in a fsh a n in g h i d i d a n n im a l a r la z z a t o l a r e k a n ? Bu 
s h e ’rda kapalak h aqida n im a deyilgan? Bu s h e ’rd a k im la r binafshani 
m a q ta s h la r i h a q id a y o z ilg a n ? K im n in g e s id a q o l d i ? K im aytib 
b e r m o q c h i ?
T arbiyachi b o la la r ja v o b in i toMdirib: „ E n d i d i q q a t bilan ting- 
lang. Bu she'rni sizlarga aytib b eram an. Sizlar s h e ’rni yod olishingiz 
k e r a k “ , — deydi. S h e 'r n i ik k in c h i m a rta ifodali q ilib y o d d a n aytib 
b ergach, takrorlashga istagan bolani c h a q irad i, s o ‘n g ra o ‘zi belgilab 
q o ‘ygan bolani s h e 'r n i y o d d a n aytish u c h u n c h a q ir a d i.
M a s h g ‘u lo tn in g 2- q i s m i d a „ G u l l a r d o ‘k o n i u t a ’lim iy o ‘yini 
o 'tk az ila d i.
8 - §. B o lalar bog^chasida kitob bu rch ag i tashkil 
etish
B o lalarn in g k itobga b o ‘lgan q iz iqishla rini v a u n d a n foyda- 
la n i s h n in g e n g o d d i y m a la k a la rin i (k ito b d a g i r a s m l a r n i k o ‘rib 
c h i q i s h ) tarb iy a la sh m a q s a d i d a b o l a la r b o g ‘c h a s i n i n g h a r bir


g iiru h id a k i t o b b u rc h a g i tashkil etiladi. K ito b b u rc h a g i u c h u n
y o m g 1 v a q u l a y j o y t a n l a n a d i. S h u n i n g u c h u n kitob b u rc h a g ig a
stol l a m p a s i n i q o ‘yg an m a ’qul. K ic h ik g u r u h d a kitob burc h ag i 
kitob t o k c h a s i d a yoki stol u stid a tash k il etiladi. K a tta g u r u h l a r d a
esa k ito b j a v o n i d a tashkil e tg a n m a ’qul. C h u n k i bu g u r u h d a kitob 
b o s h q a g u r u h l a r g a n is b a ta n a n c h a k o kp b o l a d i . K ito b b u rc h a g i 
0
‘z in in g t a s h q i k o ‘rinishi b ila n b o la la r n i o ‘ziga ja lb qilishi kerak. 
K i t o b b u r c h a g i g a b o l a l a r h a y o t i d a n , e r t a k l a r d a n o l i n g a n
r a s m l a r d a n o s ib q o 'y i s h m u m k i n . K a tt a va m a k ta b g a tayyorlov 
g u r u h l a r i d a e s a s h o i r va y o z u v c h ila rn in g , 
m a sa la n , 
Z ulfiya, 
Q. M u h a m m a d i y , E. V o h id o v , P. M o ‘m in , A. O rip o v va h. k. 
la rn in g p o r t r e t l a r i n i osib q o ‘y is h m u m k i n . Bu a d i b l a r bilan
u la rn in g y o z g a n asarlari h aq id a u la rn in g kitoblarini bolalarga o ‘qib 
b e r a y o t g a n v a q t d a t a n i s h t i r ib b o r a d i . H a r b ir g u r u h u c h u n
„ D a s t u r “ a s o s i d a kitoblar t a n l a n a d i. Q o ks h i m c h a a d a b iy o tla r h a m
t a rb iy a c h i t o m o n i d a n ta n l a n i b , k ito b j a v o n i d a saqlanadi.
O krta g u r u h n i n g kitob b u r c h a g id a kichik g u ru h bolalari u c h u n
„ D a s t u r r o ‘y x a t i “g a kiritilgan k i to b la r h a m b o 'lish i m u m k in ,
xud d i s h u n d a y k a tta g u r u h n i n g k ito b b u rc h a g id a h a m kichik, 
o ‘rta g u r u h u c h u n moMjallangan kito b la r boMishi kerak. K atta 
g u r u h d a t a s h k il etilgan (javon) k ito b bu rc h ag i m a v z u la r b o ky ich a 
tashkil e t i l ib , u l a r b i r - b irid a n k o ‘rsatkich t a x ta c h a bilan ajratib 
q o ‘yilad i, y a ’ni k o ‘rsa tkich ta x t a c h a g a kitob m avzusiga taalluqli 
ra sm y o p i s h tir il a d i . M a s a la n , t a b i a t t o ‘g ‘risidagi kito b n i yoki 
erta k k ito b n i b o la osonlik bilan to p i b olishi u c h u n tabiat m anzarasi 
t a s v irla n g a n yoki e r ta k m a z m u n i g a taalluqli rasm yopish tirilg an
t a x t a c h a b i l a n b i r - b i r i d a n ajra tib q o kyiladi. K ichik g u r u h d a bir 
n o m d a g i k i t o b d a n b ir n e c h a n u s x a d a n (ikki. u c h t a ) q o kyi!adi, 
c h u n k i k i c h ik g u r u h bolalarin in g b i r q a n c h a s i b ir v aq td a k o 'rish n i 
istaydi. K i t o b b u rchagidagi kitoblarni vaqti-vaqti bilan alm a s h tirib
tu rish k e r a k . A g a r ta rb iy a c h i k ito b b u r c h a g i d a n qay sid ir kitob 
o n d a - s o n d a o l i n a y o t g a n i n i k o krsa, bu kito b n i v a q t i n c h a olib 
q o 'y i b , b i r q a n c h a v aq t o ‘t g a c h , y a n a kitob b u rc h a g ig a q o ‘yishi 
kerak. K i t o b u z o q saq lan ish i, yirtilm asligi u c h u n b o la la r kitob 
b e tin i y a x s h i l a b k o ‘rib b o i i s h g a c h , u n u iq o v a la n ib q o kyiladi. 
K ito b n i s h u n d a y m u q o v a la s h kerak k i, u n in g y u z a qism i, u n d a g i 
r a s m l a r k o ' r i n i b tursin.
K i t o b b u r c h a g i d a k i t o b l a r d a n t a s h q a r i b o l a la r n in g o kzlari 
m u s t a q i l k o kr i s h l a r i u c h u n a l b o m l a r h a m b o kIishi k e r a k .
T a r b i y a c h i a l b o m l a r n i n g m a v z u s in i , ,D a s t u r “ d a n , y a 'n i b o la la rn i


t e v a r a k - a t r o f b ila n ta n is h t ir is h va ijtim oiy h a y o t h o d isalari bilan 
t a n i s h t i r i s h , t a b i a t b i l a n t a n i s h t i r i s h b o ‘l i m l a r i n i n g d a s t u r
talablari va vazifalari a so sid a tanlaydi. B u la r b o l a l a r b o g ‘ch a sin in g
m a i s h i y - x o ‘ja lik , j a m o a t h a y o t i m a v z u l a r i g a t a a llu q li ra s m la r 
b o l i s h i m u m k in .
H a m m a g u a ih la r d a g i k ito b b u r c h a k la rid a h a r qaysisida 8— 10 
t a ra s m yoki f o t o s u r a tl a r so lin g a n b ir n e c h a p a p k a ( h a r bir 
g u r u h d a 8 — 10 t a d a n ) h a m d a b o la la r c h i z g a n r a s m l a r solingan 
b i r n e c h a p a p k a boMishi k crak . P a p k a la r g a u n d a g i m ateria lla rg a 
tegishli illustratsiyalar y o k i m a n z a r a l a r ta sv iri solib q o ‘yilgan 
b o ‘ladi. B olalar r a s m la r n i k o kz d a n k e c h ir ib b o ‘lg a n la r id a n keyin 
u la r n i kerakli p a p k a la rg a jo y la s h tir a d ila r. „ B i z n i n g O 'z b e k i s t o n “ , 
„ T o s h k e n t — 0 ‘z b e k is t o n n i n g p o y ta x ti“ , „ Q a d i m i y va n av q iro n
B u x o r o “ , „ S a m a r q a n d — q a d i m i y o b i d a l a r s h a h r i “ , , , 0 ‘zb e k
m illiy h u n a r m a n d c h i l i g i “ , „ B u x o r o z a r d o ‘z l i g i “ , „ O n a l a r i m i z
m e h n a t i “ , 
„ B i z n in g b a y r a m l a r “ , „ E r t a k l a r o l a m i d a “ va h.k. 
n o m la rd a g i a lb o m va p a p k a la r b o 'lishi m u m k i n .
Yirtilgan k ito b la rn i y a m a s h kitob b u r c h a g i n i n g z a ru riy ish 
shakllaridan bo'lib, kichik g u r u h l a r d a ta rbiya chi o ‘zi b o la la r oldida 
kitobni yam aydi, katta g u r u h la r d a esa bu ishda tarbiyachiga bolalar 
y o rd a m la s h a d i. T a r b iy a c h i b o la la r n in g k ito b b u r c h a g i d a o kzlarini 
q a n d a y t u t i s h l a r i n i , k i to b g a q a n d a y m u n o s a b a t d a b oM ayot- 
g a n lik larin i, b o la la r n in g k ito b d a g i ra s m la rn i k o ‘rishga q a n c h a lik
e ’t i b o r b c r a y o t g a n l ik la r i n i n a z o r a t qilib . b o l a l a r b i l a n y a k k a
t a r z d a sluig 'u lla n ad i.
9 - § . M a s h g 'u lo td a n ta s h q a r i v a q td a badiiy 
adabiyotdan foydalanish
M a s h g ku lo td a n ta sh q a r i v a q td a b a d iiy a d a b i y o t d a n foyda- 
lan ish g a turli yosh g u r u h l a r i d a tashkil e tilg a n k i t o b b u rc h a g id a
ish la sh , b o l a l a r u c h u n m o i j a l l a n g a n b a d i i y a s a r l a r n i s a h n a -
lashtirish, y a ’ni q o ‘g kir c h o q teatri, so y a te a tr i ( k o l a n k a ) , stol 
t e a t r i, d iafilm lar n a m o y is h etis h , ra d io va t e l e e s h it t i r is h la r tashkil 
e tis h kiradi. T a r b iy a c h i m a s h g 'u l o t d a n t a s h q a r i q u l a y v a q t d a
b o la la r n i kitob b u rc h a g id a g i k ito b la r bilan t a n i s h t i r a d i , kitobdagi 
ra sm la rn i k o ‘rsatib, u h a q d a s u h b a t o 't k a z a d i , a sa rla rn i o ‘qib 
yoki hikoya qilib b e r a d i, m u a llif la r bilan t a n i s h t i r a d i , bolalarga 
o ld in g i m a s h g ‘u l o tla r d a n t a n i s h b o 'lg a n , s h u n i n g d e k , d astu rg a 
k iritilm ag a n asarlarni t a k r o r o ‘q ib berish m u m k i n . M a s h g ‘u lo td a n
t a s h q a r i v aq td a tab iat h a q id a g i asarlarni, lirik s h e 'r l a r n i , m a ta i va


q o c h i r i m l a r , t o p i s h m o q l a r , s a n a m a l a r va h o k a z o la rn i avtib berish 
b o l a l a r n i n g h i s - t u y g ‘ularig a k a t t a t a 's i r etad i. M a s h g ‘u l o t d a n
ta sh q a r i v a q t d a (k e ch k i s o a tla rd a ) o ' r t a g u r u h d a n b o sh la b o ‘qib 
berilg a n k i t o b h a q i d a , y o z u v c h i va s h o ir la r h a q id a s u h b a t l a r
o ‘tkaziladi. K u tu b x o n a g a , kitob d o 'k o n i g a sayohatlar tashkil etiladi. 
Y iln in g t u r l i fa slla r id a ta b ia t q o ‘y n ig a s a y o h a tla r u y u s h tiris h
j a r a y o n i d a b a h o r , yoz, kuz, qish h a q id a g i s h e ’rla r aytib beriladi, 
h ik o y a la r , e r t a k l a r o ‘qib b erila d i. S h u n in g d e k , m a s h g ku l o t d a n
t a s h q a r i v a q t d a b o l a l a r u c h u n t a r b i y a v o s i t a s i b o M g a n
m a t e r i a l l a r d a n , to p i s h m o q l a r d a n k e n g foydalaniladi. B o lalarn in g
ta n is h a s a r l a r h a q id a g i b ilim la rin i ta rb iy a c h i t o m o n i d a n tashkil 
e t i l g a n o ‘y i n l a r d a ( „ M a k t a b - m a k t a b “ , „ B o g * c h a - b o g l c h a ‘\
, ,Q o ‘g ki r c h o q t e a t r i “ va h.k.) m u s t a h k a m l a s h m u m k in .
M a s a l a n , t a r b i y a c h i q o ‘g ‘ir c h o q ! a r u c h u n e r ta lik ta s h k il 
qilishni b o la la r g a ta k lif etadi. Bu e rta lik d a bo lalar tanish ertaklarni 
q o ‘g ‘i r c h o q l a r g a s o kz la b b e r i s h a d i . S h u n i n g d e k , t a r b i y a c h i
„ R a d i o “ . „ T e l e v i z o r “ , „ D i a f í l m “ o 'y i n l a r id a n keng fo v d a la n ib , 
e r ta k v a h i k o y a l a r n i aytib b e r is h n i t a k l i f etadi. 0 ‘rta g u r u h d a n
b o sh la b d r a m a la s h t ir il g a n o ky i n la r d a n foydalaniladi. Bu b o la la rd a
badiiy a s a r n a m u n a l a r i n i aytib b erish g a , kitobga qiziqishga, ijodiy 
q o b iliy a tla rin i rivojlantirishga, b i r j a m o a boMib o 'y n a s h g a y o r d a m
b eradi.
K a tt a g u r u h l a r d a kitob b u r c h a g i d a m a s h g 'u l o t d a n tash q ari 
v a q td a b a d iiy a s a rla r bilan ta n is h is h m a q s a d id a m a v z u la r b o 'y ic h a
k i to b k o ' r g a z m a s i ta sh k il e t i l a d i . M a s a l a n : „ B i z n i n g t a b i a t
t o ‘g ‘risidagi k i t o b la r i m iz “ , „ B i z n i n g b a y r a m l a r “ va h.k. B u n d a y
k o 'r g a z m a l a r sevim li kito b la r b o 'y i c h a s u h b a t o 't k a z is h d a y o r d a m
beradi. K o krg a z m a d a bir q a n c h a yozuvchi va shoirlarning portretlari 
h a m q o ‘y ilishi kerak. S h u n i n g d e k , b i r g u r u h d a b a ’zi b a y r a m la r
u c h u n ( „ E r t a k l a r o l a m i d a “ , „ M e h r j o n b a y r a m i “ , „ G u l l a r
b a y r a m i “ , „ Q u s h l a r b a y r a m i “ , „ Q o v u n sayli“ va h.k.lar) turli 
ja n r d a g i a s a r l a r n i , m a s a la n , s h e 'r l a r , t o p i s h m o q la r , h ik o y a la r, 
e r t a k l a r d a n o l i n g a n p a r c h a la r , m a q o l , m atallarn i t a n la s h tavsiya 
etiladi.
10- § . Adabiy v ik to rin alar o ‘tkazish
A d a b i y v i k t o r i n a l a r o 't k a z i s h d a n asosiy m a q sa d , b o la la r n in g
b ad iiy a s a r l a r g a b o ‘lgan q iz iq ish la rin i m u s t a h k a m l a s h , ilgaridan 
t a n i s h b o ‘lg a n b a d iiy a s a r j a n r i a r i n i eslashga y o r d a m l a s h i s h ,
e m o t s i o n a l h i s - t u y g ‘ularin i, x o tira s in i rivojlantirishdir.


A da biy v ik to rin a la r o ' r t a v a k a tta g u r u h l a r d a h a r b ir faslda 
b ir m a rta tashkil etiladi. V ik to rin a n i m u s o b a q a ta rz id a b ir g u r u h n i 
ik kita k o m a n d a g a a jra tis h yoki i k k ita b i r xil g u r u h l a r b i l a n
( m u s o b a q a u y u s h tiris h ) o 't k a z i s h m u m k i n . M a s a la n , q u y id a o ' r t a
g u r u h d a o 't k a z il g a n a d a b iy v ik t o r i n a n in g m a s h g ‘ulo t ishlan m asin i 
keltiram iz.
M aq sad . 
B o lalarg a tu rli u s u lla r y o r d a m i d a b i r faslda o 'q i b va 
h ik o y a qilib b e r ilg a n e r ta k l a r , h i k o y a l a r n i n g n o m i n i eslash g a 
y o rd a m la sh is h . E r t a k l a r d a n p a r c h a l a r o ' q i b b e r is h orq a li b o la la r 
x otirasini rivojlantirish.
M a sh g ‘ulot uchun m aterial. 
S h .P y c r o n i n g „Q iz il S h a p k a c h a “ , 
„ B o 'r i bilan e c h k i “ , „ Fil va X o 'r o z “ , „ D u m s i z tu lk i“ ertagi v a
u larg a is h la n g a n ra s m l a r , „ T u lk i b i l a n T u r n a “ e r ta g id a q a t -
n a sh u v c h i q a h r a m o n l a r ra sm in i t o 'p l a s h .
M a sh g ‘ulotn¡ng borishi. 
T a rb iy a c h i b o l a l a r g a kitob m u q o -
vasidagi ra sm n i k o 'r s a t a d i v a b u e r ta k k a n o m o 'y l a b to p is h n i 
ta k l i f etadi. S h u n d a n s o ‘n g t a rb iy a c h i a s a r d a n p a r c h a o 'q iy d i v a
u n i qaysi e r t a k d a n e k a n li g i n i b o l a l a r d a n s o 'r a y d i . M a s a la n ,
„ K u n l a r d a n b ir k u n i jik k a k k in a ola q u y o n sh erik larig a: — M e n
h e c h k i m d a n q o ‘r q m a y m a n , tu lkini b i r p u f l a b o s m o n g a u c h irib
y u b o r a m a n , — d c b c h ira n ib d i. H a m m a u n i n g m ardligiga qoyil 
qo libdi. S h u p ay t b i r d a n b o ‘ri kelib q o l i b d i “ . ( O ' z b e k xalq ertagi. 
„ M a q t a n c h o q q u y o n “ ).
„ B o r e k a n d a y o 'q e k a n , o c h e k a n d a t o ‘q e k a n , b i r o c h
b o 'r i boMgan e k a n . K u n l a r d a n b i r k u n i d o n y e b y u rg a n b i r
x o 'r o z n i k o 'r i b q o lib d i. B o 'ri x o ‘rozni u s h l a s h p ay ig a tu s h i b d i “ . 
( 0 ‘zb e k xalq e rta gi, „ O c h b o ' r i “ .)
„ X o ‘rozvoy b o g ‘ga c h o p q illa b kelib d i-y u , k o 'm - k o ' k k i n a g ' o ' r
m a y m u n j o n n i c h o ' q i y boshlabdi. S h u p a y t T o v u q x o n x o 'r o z g a
qarab: „ Y e m a , X o 'r o z v o y , m a y m u n j o n p i s h g u n i c h a sab r qil, — 
d e b d i “ . (K. U sh in sk iy . „ S a b r qilishni o ' r g a n “ .)
K i c h k i n a e c h k i u lo q ,
O ' y n a r o sh ib u m b a l o q ,
M e n b i la n in o q o 'r to q .
K o ‘kat b e r s a m y a m la y d i,
O r q a m d a n h e c h q o lm ay d i.

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   116   117   118   119   120   121   122   123   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish