Q. Shodiyeva nutq 0 ‘stirish uslubiyoti



Download 6,53 Mb.
Pdf ko'rish
bet67/142
Sana14.07.2022
Hajmi6,53 Mb.
#796675
1   ...   63   64   65   66   67   68   69   70   ...   142
Bog'liq
Q.shodiyeva. bolalar-nutrini-ostirish

xohlamoq
s o 'z in i t o ‘g ‘ri 
g r a m m a ti k s h a k ld a ishlatishga o'r g atish ; otlarni kelishiklarda t o ‘g kri 
tu rla sh g a o 'r g a t i s h va h o k az o la r.
M a s h g ^ l o t d a m a te ria ln i t a k r o r l a s h .
B o la la r g r a m m a t i k
sh ak llarn i d o i m o t o ‘g ‘ri ishlatishlari u c h u n d i n a m i k ste rc o tip n i 
hosil q i l d ir is h k e ra k . B u n i n g u c h u n e s h itg a n s o 'z in i kerakli 
g r a m m a t i k s h a k l d a k o ‘p m a rta t a k ro r la s h zarur. T a k ro rla sh e s d a n
c h i q a r g a n l a r i n i e sg a t u s h i r i s h m a q s a d i d a e m a s , baiki e s d a n
c h i q a r i s h n i n g o l d i n i o l i s h u c h u n z a r u r d i r , c h u n k i e s d a n
c h i q a r g a n n i q a y t a tik la sh u c h u n j u d a k o ‘p v aq t s a r f etiladi. 
G r a m m a t i k j i h a t d a n t o lg kri s h a k lla n g a n n u t q m alaka sini hosil


q ilish n in g s h a r ti —bu ta k r o r la s h d i r . B iror m a v z u m a z m u n i n i to 
b o la n u tq id ag i g r a m m a ti k x a t o t u n b a r t a r a f e t i l m a g u n c h a takror- 
lasli z a ru r. 2 — 3 ta g r a m m a t i k
shakl u s ti d a is h la s h b o ‘yicha 
m a s h g kuIot b ir oy d a v o m e tish i m u m k i n , g r a m m a t i k a n i n g turli 
shakllari b o ky ich a o ‘tk a z i l a d ig a n m a s h g 'u l o t l a r e s a nav b a tla sh - 
tiriladi. B a 'z id a o tl a r n in g k o 'p l i k shaklini 
0
‘rg a tis h u c h u n u c h ta
m a s h g ‘u lo t rejalashtirilib, s h u u c h t a m a s h g ‘u l o t d a b i tta n om dagi 
„ N i m a y o ‘q “ o ‘yinin i o 't k a z i s h m u m k in .
M ashg'ulotning x a ra k te ri. 
G r a m m a t i k j i h a t d a n t o ‘g ‘ri nutqni 
sh a k lla n tirish b o 'y i c h a m a s h g 'u l o t l a r k o ‘rg a zm ali m a t e r i a l l a r yoki 
k o ‘r g a z m a s i z o ‘t k a z i l a d i g a n t a ’lim iy o ‘y i n x a r a k t e r i g a ega. 
M a s h g 'u l o t d a fo y d a la n i la d ig a n k o ‘rgazm ali m a t e r i a l l a r : tabiiy 
b u y u m l a r (p r e d m e tl a r ) , s a b z a v o tla r, m ev ala r, k i y i m - k e c h a k la r , 
o 'y i n c h o q l a r , u la rn in g s u ra tla r i. M a s h g ‘ulo t e r k i n , j o n l i o ‘tka- 
zilishi kerak, tarbiyachi tu s h u n t ir is h vaqtida g r a m m a t i k a tam a la rn i 
ishlatmasligi lozim . K ich ik g u ru h la r d a g i m a s h g 'u l o t j a r a y o n i d a va 
t a k r o r la s h d a o 'y i n p c r s o n a j la r i d a n fo y d a la n ish m u m k i n . G r a m ­
m a tik j i h a t d a n t o ‘g ‘ri n u t q n i sh akllantirish b o ‘y i c h a m a s h g 'u l o t la r
u z o q d a v o m etmasligi ta la b etilad i, c h u n k i o ‘rg a n ila d ig a n m aterial 
a n c h a m u ra k k a b d ir. 0 ‘y in v a m a s h q l a r 5 — 10 d a q i q a d av o m
etishi va m a s h g 'u l o t n i n g b i r q ism i sifatida re ja la s h tir ilis h i kerak. 
B u n d a y m a s h g ‘u lo tla rd a o ‘rgatish usullari q u y id a g ila r : n a m u n a ,
t u s h u n t ir is h , ta k ro rla sh ; ta r b i y a c h i y o r d a m c h i u s u l sifa tid a nutqi 
t o ‘g ‘ri b o lan i m isol qilib k o ‘rsa tish d a n f o y d a la n i s h i m u m k in . 
A g a r b o la n u tq id ag i xato m u s t a h k a m o 'r n a s h g a n b o ‘Isa va bola 
t o ‘g lri n u tq n i o ‘z l a s h t i r o l m a s a , b o g 'l a n g a n n u t q n i ish latib , s o ‘ng 
ta k r o r la s h fovdalidir. T o ‘g ‘ri n u tq ustida i s h l a s h d a taqqoslash 
usuli asosiy o ‘rin c ga lla ydi (sifat y asovchi q o ‘s h i m c h a l a r , ot 
yasovchi q o ks h im c h a la r va h o k az o la r). S h u n in g d e k , tuzatish va 
aytib turish usulidan ken g foydalaniladi.
M orfologiya b o kyicha o ‘yin va m ash q la r. 
H a r b i r g u ru h
u c h u n d a s t u r m a z m u n i g a m o s t a ' l i m i y o ' y i n l a r , m a s h q l a r
t a n l a n a d i. B olalarni o tla rn i k o ‘plikda t o kg kri i s h l a t is h g a o krgatish 
u c h u n b a r c h a g u r u h la r d a „ N i m a (k im ) y o ‘q ? “ t a 'l i m i y (didaktik) 
o 'y i n i d a n fo yda la nish m u m k i n . Bu o 'y i n u c h u n b i r n e c h a g u ru h
b u y u m l a r ( p r e d m e t l a r ) t a n l a n a d i . H a r b i r g u r u h d a g i b i r xil 
n o m d a g i b u y u m l a r soni b i t t a d a n k o kp b o 'lis h i k e r a k , m asalan: 
ikkita 
0
‘rdakcha, ikkita b a y r o q c h a , ikkita k o p to k v a h o k a z o la r. Bu 
o ‘y i n d a n asosiy m a q s a d b o l a la r n i s o 'z la r n i t o ‘g kri g r a m m a t i k
s h a k ld a ishlatishga o ‘r g a ti s h d a n iboratdir. S h u n i n g u c h u n t a n l a n -


g a n b u y u m l a r n i n g soni u n c h a k o kp b o l m a s l i g i kerak. aks h o ld a
b o l a l a r d i q q a t i s o ‘zla rn i t o ‘g kri ish latish g a q a r a t i l m a y , balki 
b u y u m l a r n i n g n o m i n i e s d a s a q la s h g a qaratiladi. S h u n in g u c h u n
k ic h i k g u r u h l a r d a o 'y i n u c h u n 2 — 3 g u r u h b u y u m l a r , k a tta
g u r u h l a r d a e s a 3 — 4 g u r u h b u y u m l a r olinadi. B u y u m la r (yoki 
s u r a tla r ) b i t t a o ‘yin j a r a y o n i d a b o la la r oldiga turli h o la tla rd a
q o ‘yilib, 1 — 2 m a rta u la rn in g o krni almashtiriladi. K ichik g u ru h d a
q u y id a g i p r e d m e t l a r n i ta n l a s h m u m k in : k o p to k la r, b a y r o q la r, 
q o kz iq o rin !a r, piram idalar; n o k la r, o lm alar, p o m id o rla r va hokazo.
K a t t a g u r u h l a r u c h u n m u r a k k a b r o q s o 'z l a r ( p r e d m e t l a r )
t a n l a n a d i : e tik l a r , b o tin k a la r, m a x sila r, shippaklar. 0 ‘yin u c h u n
o l d i n d a n t o ‘siq ta y y o rla n a d i v a u n in g o rq a sid a tu rib b u y u m l a r
o ‘rni a l m a s h ti r i la d i . 0 ‘y i n n i n g b i r in c h i q is m id a b o la la r tarbiyachi 
b ila n b i r g a l i k d a o ‘yin u c h u n t a y y o rla b q o 'y i l g a n b u y u m l a r n i
k o ‘rib c h i q i b , u la rn in g n o m l a r i n i an iq lash tirad ilar, o kyin qoidasi 
b ila n t a n i s h a d i l a r ( x o n ta x ta y o k i stol ustida tu rg a n n arsalarni 
e s lab q o l i s h , n i m a y o ‘qligini t o p i s h ) . T a r b iy a c h in in g o ‘zi t o ‘g kri 
j a v o b n a m u n a s i n i beradi. A g a r b o la la r otlarni k o 'p lik d a ishlatishda 
q i y n a l s a l a r , b u o ‘y in n i t a k r o r l a s h m u m k in . K ic h ik g u r u h d a
s o n l a r n i t o ‘g kri ishlatishga o 'r g a t i s h u c h u n „ D o kk o n “ o ‘yini 
o 't k a z i l a d i . B o lalar d o 'k o n d a n n a rsa sotib o la y o tg a n d a u la rn in g
so n in i: 

Download 6,53 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   63   64   65   66   67   68   69   70   ...   142




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish