Psixologiy asi


Davolash va parvarish qilish yo‘llari


bet152/208
Sana25.03.2022
Hajmi
#508614
1   ...   148   149   150   151   152   153   154   155   ...   208
Bog'liq
Tibbiyot psixologiyasi, Ibodullayev Z., 2009

Davolash va parvarish qilish yo‘llari
Aksariyat davlatlarda epileptologlar assotsiatsiyalari mavjud. Bir 
qancha ilmiy jamiyat, laboratoriya va institutlar epilepsiya kasalligi va 
uni davolash ustida ilmiy tadqiqot ishlari olib borishmoqda. Yiliga 
epilepsiyani davolashga oid yuzlab jid d iy ilmiy m aqo lalar chop 
qilinmoqda hamda samarali dori vositalari, xalqaro standartlar ishlab 
chiqilmoqda va bunga bemorlarni davolovchi barcha vrachlar amal 
qilishlari zarur. Bemorlarni davolashda antikonvulsantlarni ko‘r-ko‘rona 
tavsiya qilavermasdan, epilepsiyaning turi va unga ta ’sir qiluvchi samarali 
dorilarni to 'g 'ri aniqlab olish zarur. Kuzatilgan bitta xurujdan so'ng 
darrov antikonvulsantlar tavsiya qilish ham noo'rindir.
Aksariyat mutaxassislar tutqanoq xurujlari 2-3 marta kuzatilgandan 
so'nggina epilepsiya tashxisi haqida so'z yuritish va uni davolash rejasini 
tuzish mumkin,deyishsa, ayrimlari yi Ida 1 yoki 2 marta tutqanoq xurujlari 
kuzatiladigan bemorlarga ham antikonvulsantlar buyurish shart emas, 
deb hisob lash adi. A lb a tta , a g a r x u ru jla r soni k o 'p ay m a sa , 
antikonvulsantlar bermaslik mumkin, biroq ularni vrach nazoratiga olish 
zarur. Chunki xurujlar keyinchalik ko'payishi va har haftada yoki har 
kuni kuzatila boshlanishi mumkin.
Davolashning muvaffaqiyatli kechishi to ‘g:ri aniqlangan tashxisga 
va to'g'ri tanlangan dori turiga bog'liq. Dastlab antikonvulsantlar kam 
miqdorda beriladi va ularning miqdori oshirib boriladi. M a’lum bir 
samaraga erishilgach, dori berish ko'rsatilgan miqdorda davom ettiriladi. 
Agar tanlangan antikonvulsant samara bermasa, uning miqdori sekin- 
asta kam aytirilib, boshqa doriga o 'tilad i. D orini birdan to'x tatish 
mumkin emas, ayniqsa, yuqori miqdorda berilayotgan bo'lsa. Iloji boricha 
dorini ertalab va kechqurun tavsiya etish zarur, buning uchun ta ’sir kuchi 
12 soat davom etadigan dorilarni tanlagan m a’qul. Ularning soni ko'p. 
Chunki ertalab va kechqurun hamma uyda bo'ladi va bemorga dori 
ichishni eslatib turishadi. Juda ko'p mutaxassislar (hattoki, bemorlarning 
o'zi ham) xurujlarning takrorlanishi va qayta paydo bo'lishiga dori 
ichishni unutish sabab, deb bilishadi. Aksariyat holatlarda, dorining 
kunduz kuni ichiladigan qismi unutiladi. Epilepsiyaning aksariyat turlari 
uchun fikrlar inertligi va xotira buzilishi xos. Ba’zan uyda ham bemor 
dorini ichdim, deb o'ylaydi, kecha qabul qilgan dorisini xuddi bugun
291


ic h g a n d e k tu y u la d i v a s h u s a b a b li h a m x u r u jla r ta k r o r la n is h i m u m k in . 
O d a t d a , d o r i ic h is h t o ‘x t a t i l g a n d a n s o 'n g 2 -3 k u n o 't i b , x u r u j p a y d o
b o 'la d i . X u r u j la r d o r i ic h ib y u r g a n ta q d i r d a h a m t a k r o r la n a v e r s a , u n in g
m iq d o r in i v r a c h r u x s a tis iz o s h ir m a s lik k e r a k y o k i b u d o r i fo y d a q ilm a d i, 
d e b t o 'x t a t i b q o 'y m a s l ik k e r a k . B u o g 'i r o q ib a tla r g a o lib k e lish i m u m k in .
H o z i r g i p a y t d a e p i l e p s i y a d a m o n o t e r a p i y a g a k o ' p r o q e ’t i b o r
q a r a tilm o q d a , c h u n k i m u ta x a s s is la r n i n g fik ric h a , e p ile p s iy a n in g a k s a r iy a t 
tu r la r in i b ir xil d o r i b e r ib d a v o l a s h m u m k in . E p ile p s iy a n in g b a ’zi tu r l a r i d a
e s a 2-3 xil a n t ik o n v u ls a n tn i b ir g a lik d a ta v s iy a e tis h m u m k in , b ir o q u n d a n
o r tig 'in i e m a s . L e k in b ir - b i r i n in g t a ’s irin i p a s a y ti r a d ig a n y o k i o r g a n iz m g a
z a h a r li t a ’s ir k o 'r s a t a d i g a n d o r ila r n i b e m o r g a ta v s iy a q ilm a s lik k e ra k .
V a l p r o a t l a r ( d e p a k i n , k o n v u l e k s ) e p i l e p s i y a n i n g d e y a r l i b a r c h a
tu r la r id a s a m a r a li d o r i v o s ita s id ir. S h u n in g u c h u n h a m v r a c h b e m o r d a
e p i l e p s i y a t a s h x i s i n i a n i q l a s a - y u , b i r o q u n i n g t u r i n i a n i q l a s h d a v a
a n t i k o n v u l s a n t l a r t a n l a s h d a q i y n a l s a , d a v o l a s h n i v a l p r o a t l a r d a n
b o s h l a s h i m u m k i n . V a l p r o a t l a r e p i l e p s i y a d a k u z a t i l a d i g a n r u h i y
b u z i lis h l a r n i b a r t a r a f e t i s h d a h a m s a m a r a l i v o s i t a d i r . V a l p r o a t l a r g a
m o n e lik q ilu v c h i h o l a t l a r n i a n i q la b o lg a c h , u la m i k a m m iq d o r d a ta v s iy a
q ilib , d a v o la s h n i b o s h l a s h lo z im . V a l p r o a t l a r ic h id a d e p a k in e n g k o 'p
ta v s iy a q ilin a d ig a n d o r i v o r v o s ita d ir . D e p a k in o v q a t m a h a li d a ic h ila d i.
V a lp r o a tla r n i k a m m i q d o r d a b o s h la b , u la r n i n g d o z a s in i h a r 3 k u n d a
o s h ir ib b o r is h d o r in in g o r tiq c h a s e d a tiv t a ’s irin i k a m a y ti r a d i. M a ’lu m k i, 
a n t i k o n v u ls a n tla r n i n g s e d a tiv t a ’s iri d a s tla b k i k u n la r i y a q q o l n a m o y o n
b o 'la d i . D a s t la b , d o r in i k e c h q u r u n ic h is h ta v s iy a q ilin a d i, s o 'n g k u n d u z
k u n i, u n d a n k e y in e s a e r t a l a b b u y u r ila d i. D o r i n in g d o z a s i h a m k e c h q u r u n
b e r ila d ig a n i h is o b ig a o s h ir ila d i. I lo ji b o r ic h a , d o r in i e r t a l a b v a k e c h q u r u n
ta v s iy a q ilis h z a r u r v a k e c h q u r u n g i d c z a e r a tla b k i s id a n y u q o r i b o 'lis h i 
k e r a k . T u t q a n o q x u r u j l a r i b u t u n l a y t o 'x t a g a n d a n s o ' n g d o r i n i n g
t e r a p e v ti k d o z a s in i a n i q l a b o lib , b e lg ila n g a n m i q d o r d a d a v o m e t tir is h
k e ra k . D o r i n in g d o z a s i a s o s s iz r a v is h d a o s h irilm a s lig i k e r a k . T u t q a n o q
x u r u jla rin i k a m m i q d o r d a g i a n t ik o n v u ls a n tla r b ila n t o 'x t a t i s h g a e ris h ils a 
u la r f a q a t k e c h q u r u n ta v s iy a q ilin g a n i m a ’q u l. B u n d a y p a y t l a r d a t a ’siri 
u z o q d a v o m e tu v c h i a n t ik o n v u ls a n tla r b u y u r ila d i, m a s a la n , d e p a k in x r o n o
v a h .k . D e p a k i n o ' t k i r v a s u r u n k a l i g e p a t i t , p a n k r e a t i t , t r o m b o t s i ­
to p e n iy a , g e m o r r a g ik d ia te z h a m d a p o r fir iy a h o la tla r id a b u y u r ilm a y d i. 
D e p a k in n i ta v s iy a q ilis h s x e m a s i 6 - ja d v a ld a k e ltir ilg a n .
A g a r x u r u jla r t a k r o r l a n s a , d e p a k in d o z a s i b e m o r n in g y o s h i v a t a n a
v a z n ig a q a r a b o s h i r i l a d i . O d a t d a , v a l p r o a t l a r b u y u r i l g a n d a n 2 -4 k u n
o 't g a c h , x u r u jla r k a m a y a b o s h la y d i y o k i to 'x t a y d i . T a n l a n g a n d o r in in g
s a m a r a d o r lig i n i k o 'r s a t u v c h i a s o s iy b e lg i x u r u jla r n in g to 'x t a g a n l i g i d i r .
A g a r v a l p r o a t l a r b e m o r y o s h i v a t a n a v a z n ig a m o s r a v i s h d a y u q o r i
292


te r a p e v tik d o z a d a b u y u r ilg a n t a q d i r d a h a m x u r u jla r d a v o m e t a v e r s a v a
n o j o 'y a t a ’s ir la r b o 'lm a s a , q o n p la z m a s id a v a l p r o a t m iq d o r i a n i q la n i s h i 
k e r a k . S h u n in g d e k , x u r u jla r n in g to 'x t a m a y o t g a n i g a s a b a b b o s h m iy a n in g
o r g a n ik z a r a r la n i s h i b o 'lis h i h a m m u m k in . D e m a k , x u r u j b o s h m iy a n in g
o r g a n ik k a s a ll ik la r i s a b a b li b o 'l s a , u la r n i h a m p a r a lle l r a v is h d a d a v o l a b
b o r is h k e r a k , c h u n k i b u n d a y p a y t l a r d a b o s h q a a n t i k o n v u l s a n t l a r h a m
y o r d a m b e r m a s lig i m u m k in .

Download

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   148   149   150   151   152   153   154   155   ...   208




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish