Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet21/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

2 .3 . Tana tuzilishi
B e m o r n in g u m u m i y k o brinishiga q a r a b , g a v d a s in in g tuzilishi 
v a s k le tin in g rivoji t o ‘g ‘risida fikr y uritish m u m k in . B a la n d , past va 
o ‘rta b o ‘yli o d a m l a r tafovut qilinadi. 0 ‘rta c h a o lg a n d a , e r k ak larn in g
b o ‘yi 160 s m . d a n 180 s m .g a c h a , a y o lla r n in g b o ‘yi 150 s m .d a n
160 s m .g a c h a b o ra d i. 190 s m . d a n b a la n d b o ‘y u lk a n b o ‘y d eb , 
e r k a k l a r u c h u n 140 s m , a y o l l a r u c h u n 130 s m . d a n p a st b o ‘y 
p a k a n a b o ‘y d e b ataladi.
G a v d a n i n g tu z ilishiga q a r a b , o d a m l a r n i n g u c h asosiy k o n s titu -
tsional tipi tafovut qilinadi: 
asteniklar, gipersteniklar, normosteniklar.
A stenik tipdagi
k ish ila rn in g x arakterli belgisi b o ‘y la m a oM cha m - 
la rn in g k o ‘n d a la n g o ‘l c h a m l a r d a n u s tu n tu rish id ir. T e r io s ti y o g ‘ 
klechatkasi va m uskul sistemasi sust rivojlangan. Terisi y u p q a , q u ru q
va ra ngsiz b o ‘ladi. K o ‘k r a k qafasi t o r va yassi, q o v u r g ‘a la r qiyshiq 
y o ‘n a lg a n , epigastral b u r c h a k o ‘tk ir b o ‘ladi, k o ‘k ra k la r k o ‘krak 
q a fa s id a n q o c h i b tu ra d i. B o ‘yin, q o ‘l va o y o q l a r u z u n b o ‘ladi.
34


Giperstenik tipdagi
k ish ila rd a, a k s in c h a , k o ‘n d a la n g oM ch a m la r 
y a q q o l if o d a la n g a n . B u n d a y o d a m l a r teriosti y o g 1 k le tc h a tk a s in in g
a n c h a g i n a rivojlanganligi va m u s k u lla r n in g y o 6g ‘o n b o 'lis h i bilan 
ajralib tu rad i. K o 'k r a k qafasi kalta, k e n g q o v u rg 'a la rin in g y o ‘nalishi 
g o r iz o n ta l, epig astra l b u r c h a k o ‘t m a s , q o r in a n c h a k a tta , b o ‘yin, 
q o ‘l va o y o q l a r k a lta boMadi.
N orm ostenik —
o ‘r t a c h a tip g a v d a n in g m u t a n o s i b tuzilganligi 
b ila n x a r a k te r la n a d i. B u n d a y o d a m l a r d a terio sti y o g 1 k letch a tk a si 
o ‘r t a c h a riv o jla n g a n , m u s k u lla r b a q u v v a t, k o 'k r a k qafasi k o n u s -
s i m o n , e p ig a s tra l b u r c h a k (p a stk i q o v u r g ‘a l a r n i n g x a n ja r s im o n
o 's i m t a g a b irikish b u r c h a g i) t o 'g 'r i boMadi. QoMlar, o y o q la r va 
b o 'y i n uzunligi n o r m o s t e n i k l a r d a t a n a m o s keladi.
Y u q o r i d a k o ‘rsa tib oMilgan k o n s titu ts io n a l ti p la r fu n k s io n a l 
b elg ilar b ila n farq q iladi. G ip e r s te n ik l a r d a m o d d a l a r a lm a s h in u v i 
s u s a y g a n , u l a r y o g 1 t o ‘p la b b o r is h g a , a l m a s h i n u v k asalliklariga 
m o y il boMadi. A s te n ik la r d a a lm a s h in u v ja r a y o n la r i aktiv ravishda 
k e c h a d i, u la r y o g 1 t o 'q i m a s i n i, h a t t o n o r m a l m i q d o r d a h a m t o ‘play 
o lm a y d i.
A sten ik lar sil bilan k o ‘p r o q o g 'riy d i. O d a m n i n g gav d a tuzilishiga 
q a r a b , psixik x u su siy a tla rin i (x a ra k te ri, t e m p e r a m e n t i , m izo jin i) 
va h a t t o , m u a y y a n ru h iy k a sa lliklar (sh iz o fre n iy a , ep ilep siy a va 
b o s h q .) g a m oyilligini a n iq la sh g a h a m u rin ib k o 'r is h g a n . I.P. Pavlov 
m a n a s h u n d a y x a t t i - h a r a k a t l a r g a q a r s h i c h i q i b , o r g a n i z m n i n g
fiziolgik xossalarin i belgilab b e r a d ig a n asosiy m e z o n n e rv sistem asi 
v a b ir in c h i g a ld a u n in g oliy boMimi — b o sh m iy a po'stlogM ning 
fu n k s io n a l h o la ti e k a n lig in i is h o n c h li qilib k o 'r s a tib berdi.
O d a m n i n g o riq - s e m iz lig i terio sti y o g 1 q a tla m i va m u s k u l a -
tu r a s in in g nechogMiq rivojlanganligiga bogMiq (eti n o r m a l sogMom 
o d a m l a r d a q o r in d a g i teri b u r m a s i 1 sm a tr o f id a boMadi). OgMrlik 
bilan b o ‘y nisbati n o r m a l boMganida k ilo g r a m m la r h iso b id a o lin g a n
ogMrlik s a n t i m e t r l a r h is o b id a g i b o ‘y m i n u s k o n s titu ts iy a tip ig a
taalluqli tu z a tish q o ‘shilgan 100 ga t a x m in a n te n g boMadi (k o n s titu ­
tsiya tip ig a ta a llu q li t u z a t i s h g ip e r s t e n i k l a r d a p lu s 10 % , a s t e n i k ­
la rd a - m i n u s 10 % dir).

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish