Ichki kasallikiar


 .2 . Obyektiv tekshirish usullari



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet20/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

2 .2 . Obyektiv tekshirish usullari
O b y e k tiv tek sh irish usullari ikki tu rg a b o ‘linadi. Bular: 
asosiy
v a
q o ‘shim cha usullar.
Asosiy tekshirish usullariga q u y id ag ilar kiradi:
a ) k o ‘z d a n k e c h irish ;
b) p a lp a tsiy a - p a y p a sla b k o ‘rish;
d ) p erk u ssiy a — tu k illa tib k o ‘rish;
e ) a u sk u lta tsiy a — e sh itib k o ‘rish.
Q o ‘s h i m c h a te k sh iris h usullariga esa q u y id a g ila r kiradi:
a ) a s b o b - u s k u n a l a r y o r d a m i d a tekshirish;
b) la b o ra to riy a y o r d a m i d a tekshirish.
K o ‘zdan kechirish (inspektio) —
k o ‘z d a n k e c h ir ish d a b e m o r n i n g
k o 'r in i s h i va u m u m i y a h v o li, t a n a tu z ilish i, teri va k o ‘zga k o ‘rin ib
tu r a d ig a n shilliq p a r d a la r h o la ti a n iq la n a d i. B e m o r n i n g k o ‘rin ish i 
va u m u m i y ahvoli q u y id a g ic h a b o ‘lishi m u m k in : q o n iq a rli, o ‘r ta c h a
o g ‘irlikda, o g ‘ir, j u d a o g ‘ir.
B e m o r n in g ho latlari q u y id a g ic h a b o ‘lishi m u m k in : aktiv (faol), 
passiv va m ajb u riy . A g a r b e m o r o ‘r i n d a y o tg a n b o T s a - y u , lek in
o ‘zi b i r y o n b o s h d a n ik k in c h i y o n b o s h g a a g ‘darilib , o ‘tir a o la d ig a n , 
o ‘rn id a n t u r a o la d ig a n b o ‘lsa, b u n d a y h o la t aktiv (faol) d e b ataladi. 
B e m o r o ‘zi h a r a k a t l a n a o lm a y d ig a n , a g ‘d a r ila o lm a y d ig a n , boshi 
y oki qoMini k o ‘t a r a o lm a y d ig a n b o ‘lib, q a n d a y vaz iy a tg a solinsa, 
s h u v a z iy a td a y o ta v e r a d ig a n boMsa, b e m o r n i n g b u n d a y h o la tin i 
passiv h o la t deyiladi.
B e m o r o ‘z iz tiro b la rin i y e n g illa tish g a u rin ib , o ‘rin d a b i r o r xil 
vaziyat olsa, b u n g a m a jb u riy h o la t d ey ilad i. C h u n o n c h i , nafasi 
q i s a d ig a n b e m o r l a r qoMlari b i l a n k a r a v o t n i n g c h e t i g a tir a lib ,
o y o q la rin i o siltirib m a jb u riy v a z iy a td a o ‘tira d ila r, b ro n x ia l a s tm a
k a sa llig id a , m e ’d a yarasi te s h i l g a n d a , p e r i t o n i t d a , a p p e n d it s i t ,
p erikardit, plevrit va b o s h q a kasalliklarda b e m o r la r m ajb u riy holatga 
tu s h ib qolish ad i.
B e m o rla r n in g passiv h o la td a n aktiv h o latg a o ‘tishi b e m o r l a r n i n g
tu z a lis h id a n d a r a k b e r a d i, aksi, a g a rd a b e m o r l a r aktiv h o l a td a n
32


passiv h o la tg a o ‘tsa , b e m o r l a r n i n g o g i r l a s h i s h i yoki k a sa llikning 
q a y ta la n is h i k u za tilad i. M a s a la n , o ‘s m a , s a r a to n kasalliklari b o r
b e m o r l a r aktiv h o l a t d a n passiv h o la tg a o ‘tib q o lish la ri m u m k in .
Кота -
h a y o t u c h u n m u h i m boMgan b o sh m iya m a rk a z la rin in g
shikastlanishi m u n o s a b a ti bilan e s - h u s h n in g t a m o m il a y o ‘qolishidir. 
K o m a d a m u s k u lla r b o ‘sh a s h ib , s e z u v c h a n lik va reflekslar y o ‘q o lib
k etad i, h a r q a n d a y t a ’sirotga — o g lriq, y o r u g l i k , to v u s h t a ’siro t- 
lariga reaksiya b o ‘lm a y d i. K o m a m iy a g a q o n q u y ilg a n d a , q a n d li 
d i a b e t d a , j i g a r q a t t i q s h i k a s t l a n g a n h o l l a r d a , s u r u n k a li n e f rit
z a h a r la n is h h o lla r id a u c h ra y d i.
Sopor —
u y q u holatid ir. Q a tt i q - q a tt i q c h a q ir ib yoki tu r tib - tu r tib
b e m o r u y g ‘o tila d ig a n b o ‘lsa, u savollarga ja v o b berishi m u m k i n ,
keyin y a n a q a ttiq u xlab q o ladi.
Stupor —
k a ra x tlik h o la ti, b u n d a b e m o r a tro f d a g i v a z iy a tn i 
g ‘ira - s h ir a bilad i, savo llarg a is ta r - is ta m a s va k e c h ik ib ja v o b b eradi.
E s-hush.
B e m o r l a r d a e s - h u s h n i n g h a r xil d a r a j a d a a y n is h i 
k o ‘riladi. E s - h u s h i n i n g p asayib, k ira r li- c h iq a rli b o ‘lib qolishi bilan
b ir q a t o r d a , m a r k a z iy n e rv siste m asi q o ‘z g ‘alishi tufayli yuza g a 
k elad ig a n o ‘zgarishlari h a m k o ‘riladi. Y u q u m li kasalliklar, z otilja m , 
tepkili te rla m a (toshm ali tif)da gavda harorati ko‘tarilib turgan paytda 
u c h r a y d ig a n a la h la s h ho llari, g a llu tsin a tsiy a la r a n a s h u n g a kiradi.
Yuz ifodasi.
B e m o r n i k o ‘z d a n k e c h ir is h d a , u n in g y u z ifodasiga 
a h a m i y a t b e r is h k e r a k , c h u n k i y u z k o ‘rin is h i, o d a t d a , b e m o r
ah v o lin i ifodalaydi. Y u z n in g q a r im s iq k o ‘rinishi b e m o r o g ‘ir d a rd g a
c h a li n g a n id a n va a k s i n c h a , y u z n in g te tik , so k in ifodasi kish in in g
ah v o li y a x sh ilig id a n g u v o h lik b e ra d i. B a ’zi h o lla r d a y u z ifodasi 
k asallikni a n iq la s h d a y o r d a m b e ra d i. M a s a la n , e rta la b y u z n in g 
a y n iq s a , q o v o q s o h a s i n i n g s h ish ish i b u y r a k la r k a s a lla n g a n d e b
o ‘y l a s h g a a s o s b e r a d i , q o v o q l a r k a m q o n l i k d a , t r i x i n e l l e z ,
m ik s e d e m a va a n g in e v r o z la r d a h a m shishishi m u m k in .
Y u r a k n in g o g ‘ir k a sa lliklarida y u z k e p c h iy d i, la b n in g shilliq 
p a rd a si, q u lo q n i n g y u m s h o g ‘i, b u r u n u c h i k o ‘k a r a d i, o g ‘iz o c h ilib
q o la d i, b e m o r h a v o n i t u t a y o t g a n d e k tu y ila d i. Q o r i n b o ‘s h lig ‘i 
o rg a n la ri o ‘tk ir o g ‘ir d a r d g a c h a li n g a n b e m o r l a r ( m a s a la n , o s h -
q o z o n yarasi t e s h ilg a n d a y u z b e r g a n p e r ito n it) yuzi G i p p o k r a t
t a ’riflagan tip ik ifodaga ega boMadi: y u z n in g k o ‘rinishi keskin, k o ‘z 
ich g a b o tg a n , y u z k o lrin ish i h o r g i n , terisi k u lra n g b o ‘lib, u n d a n
so v u q y o p is h q o q t e r c h iq ib tu rad i.
Q o q s h o l kasalligi b i l a n o g ‘rig a n b e m o r l a r y u z i n i n g ifodasi 
x arakterlidir. B u n d a y u z n in g b a r c h a m u s h a k la ri b ir v a q tn in g o ‘zida
33


qisq arish i tufayli o g ‘iz kishi k u la y o tg a n d a g i kabi k en g a y ib k etad i, 
y u z n in g y u q o ri q is m id a va p e s h a n a d a , kishi g ‘a m c h e k a y o tg a n d a g i 
kabi a jin la r p a y d o b o ‘ladi ( s a r d o n ik kulgi), sil bilan o g ‘riy o tg a n
b e m o r l a r n i n g y u z ifodasi o ‘ziga x o s b o ‘ladi, r a n g p a r , y u z n in g
y o n o g ‘i q i z a r ib t u r a d i , k o ‘zi k a tta o c h i l g a n , q o r a c h i g ‘i k a tta , 
sk le ra la r к о ‘к rangli b o ‘ladi.
E n d o k r i n kasalligi b ila n o g ‘riy o tg a n k ish ila rn in g y u z ifodasi 
x a ra k te rlid ir: m a s a la n , y a ltir o q k o ‘z n i n g c h a q c h a y i b tu ris h i va 
k is h in in g b ir o r n a r s a d a n q o ‘r q q a n g a o ‘x s h a b k o ‘rinishi B azedov 
kasalligi u c h u n , k o ‘kish tu s h y u z n in g d u m a l o q o y s i m o n qizilligi, 
a y o lla rd a , b u n d a n ta s h q a r i, y u q o ri la b d a va iy akda t u k la r o ‘sishi 
g ipofiz bez i o ‘sm asi ( I s e n k o - K u s h i n g kasalligi) u c h u n xosdir.
P astki j a g \ y o n o q suyagi, q o sh usti ra v o g ‘in in g k a tta la sh ish i, 
k a tta b u r u n , osilgan k a tta q u lo q la r, q a lin lablar a k ro m e g a liy a u c h u n
xosdir.
P a r e z d a yoki k o ‘z n i h a r a k a t l a n t i r u v c h i n e r v f a la j la n g a n d a
q o v o q la r osilib qolad i: q o v o q n in g osilib qolishi b o sh m iy a d a k a tta
o ‘zg a rish la r s o d ir b o l g a n i n i k o ‘rsatadi. N is ta g m , y a ’ni k o ‘z s o q q a -
s in in g g o r iz o n ta l tek islik d a t o bxtovsiz t e b r a n m a h a r a k a ti m i y a n in g
b a ’zi k asalliklarida, lab irin t fu n k siy a sin in g buzilish i bilan k e c h a -
d ig a n q u lo q k asalliklarida, t a r q o q yoki k o ‘p sonli s k le ro z d a k u z a ­
tiladi. K o ‘zn in g q im ir la m a s d a n , b ir n u q ta g a q ad a lib turishi m en in g it 
b ila n o g ‘rigan k a sa lla rd a kuza tilad i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish