Ichki kasallikiar


 ‘TK IR ALLERGOZLAR. ALLERGIYA VA



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet208/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   204   205   206   207   208   209   210   211   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

0 ‘TK IR ALLERGOZLAR. ALLERGIYA VA
ALLERGIK KASALLIKLAR
13.1. Umumiy tushuncha
A llergiya s o ‘zi y u n o n c h a b o ‘lib, 
«a/los» —
b o s h q a , 
«organ» —
t a ’s ir q i l a m a n m a ’n o s i n i b i l d ir a d i . D e m a k , a lle r g iy a t a ’sirga 
b o s h q a c h a ja v o b b e rish d e m a k d ir .
1 9 0 2 - y ild a v e n a li k s h i f o k o r K. P ir k e t b i r i n c h i b o r a lle r g iy a
t o ‘g ‘ri s i d a t u s h u n c h a b e r ib , u n i n g q o n u n l a r i n i is h la b c h i q d i .
Z a r d o b a n a fila k siy a si h o d is a s in i A r ty u s b ila n b ir v a q t d a ru s o lim i 
G . P . S a x a r o v k a s h f e t d i . Bu h o d i s a A r t y u s - S a x a r o v f e n o m e n i
d e b a ta la d i.
A . M . B e z r e d k a an tia n a fila k s iy a usulini ishlab c h iq ib , d e s e n -
sibilizatsiyalash usulini, y a ’ni sensibillangan h a y v o n la rn in g o r tiq c h a
s e z g ir lig in i, u l a r g a b i r m o d d a l a m i n g o ‘z in i t a k r o r - t a k r o r y u b o ­
rish y o i i b i l a n b a r t a r a f e t i s h u s u l i n i b i r i n c h i m a r t a q o ‘lla y
boshladi.
H o z irg i z a m o n a v iy tib b iy o td a allergiya d eb , kishi o rg a n iz m in in g
h a r q a n d a y y o t m o d d a l a r g a n is b a ta n s e z u v c h a n lig i o sh ib ketishi 
t u s h u n i l a d i . I n s o n o r g a n i z m i g a t u s h i b , u n i n g s e z u v c h a n l i g i n i
o s h ir a d ig a n h a r q a n d a y y o t n a r sa la rg a alle rg e n deyiladi. A llergik 
kasalliklarni p a y d o qilu v ch i a lle r g e n la r t u r l i - t u m a n b o ‘lib, u la rn in g
soni 7000 d a n o sh ad i.
A . D . A d o a lle r g e n la rn i ikki k a tta g u r u h g a - e k z o a lle r g e n la r va 
en d o a lle rg e n la rg a b o i a d i .
E k z o a lle r g e n la r - ta s h q i m u h i t d a n o rg a n iz m g a tu s h ib , u n in g
sezgirligini oshiradi. B ular h a m o ‘z navbatida, y a n a ikki tu rk u m g a -
m ik ro b s iz a lle r g e n la r va m ik ro b li a lle rg e n la rg a b o l i n a d i .
M ik ro b siz allergenlar:
1. 0 ‘s im lik a lle r g e n la ri: b u t u r l i - t u m a n y o vvoyi o ‘t l a r n i n g
c h a n g i, guli va d a r a x tla r c h a n g i. Kasallik a lo m a tla r i sh u o ‘s im - 
liklarning gullash d a v rid a p a y d o boNib, gullash davri t a m o m b o l i s h i
bilan t o ‘xtaydi.
2. U y - r o ‘z g ‘o r allergenlari: uy c h a n g i, k ito b c h a n g i, yostiq 
pari va b o sh q a la r .
325


3. E p id e rm a l allergenlar: m u s h u k , k u c h u k , q u y o n , e s h a k , o t, 
tu y a , d e n g iz c h o ‘c h q a si, q o ‘y, e c h k i, sigir va b o s h q a h a y v o n la r n in g
j u n la r i, h a t t o , o d a m m o ‘ylari h a m s h u n g a kiradi.
4. K im y o v iy allerg en lari b e n z o l, f o r m a lin , d u s t va b o sh q a la r .
5. D o ri allergenlari: p en itsillin , s t r e p to m its in , te tra sik lin , a s ­
p irin , Z?! v ita m in i va h.k.
6. O v q a t allergenlari: t u x u m , b aliq , y o n g ‘o q , asal, s h o k o la d va 
boshqalar.
7. U y d a b o q ila d ig a n b a liq la rg a b e r ila d ig a n d a f n iy a , g a m a r u s , 
motil.
8. H a s h a r o t l a r allerg en lari va u la r n in g za ra rla ri: ta n g a c h a la r i, 
ta n a s i, a sa la ri, q o v o g ‘ari, beli i n g ic h k a a r il a r n i n g z a h a r i. U l a r
c h a q q a n d a o r g a n iz m sezgirligini z a h a rig a n is b a ta n o sh irad i.
9. Z a r d o b a l l e r g e n l a r i : o d a m o r g a n i z m i g a t u r l i y u q u m l i
k a sa llik la rn in g o ld in i olish va d a v o la s h m a q s a d id a q o ‘llan ila d ig an
z a r d o b la r .
M ikrobli allergenlarga K ox tay o q c h a si, stafilokokk, stre p to k o k k , 
p n e v m o k o k k va b o sh q alar, z a m b u r u g 4 allergenlar, virusli allergenlar 
kiradi.
E n d o (ic h k i)a lle rg e n la r g a a u to a lle r g e n la r kiradi. B u n d a o rg a - 
n i z m n i n g k a sa lla n g a n b ir o r jo y id a g i h u ja y ra va t o 'q i m a l a r o ‘sh a
o r g a n iz m n in g o ‘zig a b e g o n a b o ‘lib q o la d i va turli k a sa llik la rn in g
avj olishiga sab a b b o ‘ladi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   204   205   206   207   208   209   210   211   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish