Ensiklopediyasi



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet179/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   175   176   177   178   179   180   181   182   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

moddalarga aylanadi.
B u la r n in g
h a m m a s i 
k im y o v iy r e a k s iy a la r d ir .
U la r ik k i y o k i b ir n e c h a
m o d d a b ir-b iri b ila n o 'z a ro
t a ’s ir la s h ib y a n g i m o d d a
h o s il q ilis h id a h a r d o im
b o 'lib o 'ta d i.
B a ’z i r e a k s iy a la r b iz
u c h u n b ilin m a y d i, b o s h q a
b ir re a k s iy a la r n i e s a b e - 
m alol ko 'rish m u m kin . Ju d a
s e k in v a ju d a te z k e c h a d i- 
g a n k im y o v iy r e a k s iy a la r
m avju d . P o rtla sh - s h id d a t-
li o 'ta d ig a n re a k s iy a n a m u -
n a si. B u n d a q a ttiq yo k i s u y u q m o d d a la r bir 
z u m d a g a z hosil qilib parch a lan a d i.
P o 'la t p la s tin k a u z o q v a q tg a c h a o 'z
yaltirog'ini yo'q o tm a yd i, lekin va q t o'tishi bilan 
u n d a z a n g p a y d o b o 'la d i. K im y o g a rla r bu 
ja ra y o n n i korroziya d e b ataydilar. K orroziya 
sekin kechadigan, lekin nihoyatda yem iruvchi 
kim y o v iy re a ksiya g a m isol bo 'la oladi. K o r­
roziya h a r yili butun ja h o n d a ishlab ch iq a rila - 
d ig a n m e ta lln in g d e ya rli o 'n d a n b ir q is m in i 
yem irib yuboradi. K orroziyaga qarshi m axsus 
m o d d a la r ishlatiladi.
K o 'p c h ilik h o lla rd a , a y n iq s a , s a n o a td a
ke ra kli m a h s u lo tn i te z ro q o lish u ch u n u yoki 
bu k im y o v iy re a k s iy a n i te z la s h tiris h k e ra k
bo'ladi. B unday hollarda katalizatorlardan foy- 
d a la nila d i. K a ta liza to rla rn i sehrli ta y o q c h a g a
o 'x s h a ts a b o 'la d i: o 'zi re a k s iy a g a kiris h m a y - 
di, lekin reaksiyani ancha tezlashtiradi. K atali- 
z a to r re a k s iy a g a k irish u vc h i m o d d a la r bilan 
bir q a n c h a o ra liq b irik m a la r hosil qilib, reak- 
s iy a d a n k e y in e s a m iq d o r i v a t a r k ib i 
o 'zg a rm a sd a n a vvalgi holicha ajralib chiqadi. 
S h u nin g d e k, m u a yyan k a ta liz a to r yoki katali- 
z a to rla r g u ru h i m a ’lum b ir tu rd a g i re a ksiya n i 
te z la ta d i. S h u n in g u ch u n h a r b ir k im y o v iy
reaksiya uchun shunga m os keluvchi kataliza­
to r q o 'lla n ila d i.
In s o n tu r li x il k im y o v iy r e a k s iy a la r n i 
o 'rg a n is h va a m a lg a o sh iris h d a d o im o ta b i- 
a td a n o 'rn a k o la d i. Inso n b a ’zi b ir so h a d a
ta b ia td a n ham o 'zib ketdi. U ta b ia td a m avjud 
b o 'lm a g a n k o 'p g in a m o d d a la rn i, m a s a la n ,
www.ziyouz.com kutubxonasi


n e ylo n va k a p ro n ka b i p o lim e r m o d d a la rn i 
k a s h f qildi.
H a r q a n d a y o 's im lik h a v o d a g i k a rb o n a t 
a n g id rid g a zin i y u tib kis lo ro d c h iq a ra d i. Bu 
ja ra y o n d a y a s h il b a rg d a k o 'p g in a q im m a tli 
m o d d a la r hosil b o 'la d i. L ekin bu fo to s in te z
ja ra y o n i fa q a t q u y o s h nuri y o rd a m id a s o d ir 
bo'ladi. K ish ila r hali la b o ra to riy a la rd a fo to s in ­
te z ja ra y o n in i a m a lg a o s h iris h n i o 'rg a n ib ol- 
ganlari yo'q.
O 'rta asrlarda a lkim yo g a rla r kim yoviy reak- 
s iy a la rn i k o 'r-k o 'ro n a o 'tk a z a r e d ila r. U la r 
m o d d a la rn i b ir-b irig a a ra la s h tirib , p iro v a rd
natijada nim a hosil b o lis h in i bilm asdilar. E ndi- 
likda kim y o a n iq fa n la r q a to rig a q o 's h ild i. U 
m a te m a tik a va fiz ik a fa n la ri bilan c h a m b a r- 
c h a s b o g 'la n g a n . H o z ir o lim la r m u a y y a n
k im y o v iy re a k s iy a n in g q a n d a y k e c h is h in i, 
uning uchun q a n d a y sharoit zarurligini va nati­
ja d a q a n d a y m iq d o rd a q a n ch a m a h s u lo t h o ­
sil b o 'lish in i o ld in d a n b iladilar.
KINO
H a m m a n g iz kin o n i ya x s h i ko 'ra s iz , a lb a t­
ta. H a y o tin g iz n i k in o s iz ta s a w u r q ilis h in g iz
q iy in . L e k in k in o p a y d o b o 'lg a n ig a k o 'p
b o 'lg a n i yo 'q .
1 9 -a s m in g o x ir id a h a r a k a tla n a y o tg a n
n a rsa la rn i, k is h ila rn i, h a y v o n la rn i - u m u m a n
h a ra k a tn i p ly o n k a g a tu s h ira o la d ig a n a s b o b
ixtiro qilindi. Bu a s b o b nom i y u n o n c h a «kine- 
m a » - h a r a k a t v a « g r a fo » - y o z a m a n
s o 'z la rid a n olin ib , « k in e m a to g ra f» d e b a ta ld i 
(k e y in c h a lik bu a s b o b kin o k a m e ra d e b a ta la
b o sh la d i). S hu v a q td a n k in o film la r ya ra tis h
s a n ’ati p a y d o b o 'ld i. K in o o 'z ig a x o s ifo d a
v o s ita la ri a s o s id a a d a b iy o t, te a tr, ta s v iriy
s a n ’a t va m u s iq a n in g e s te tik x u s u s iy a tla rin i 
b irla s h tira d i.
Film ustida ishlash b adiiy a d abiyotning alo- 
h id a tu ri b o 'lg a n s s e n a riy d a n b o s h la n a d i. 
S s e n a riy d a b o 'la ja k film n in g m a z m u n i eng 
m a y d a b o 'la k la r ig a c h a q a y d e tila d i. T o - 
m o s h a b in la r k o 'ra d ig a n v o q e a n in g o 'rn i va 
v a q ti b e lg ila n a d i, a k t y o r la r a y ta d ig a n
s o 'z la r n in g h a m m a s i y o z ila d i. S s e n a r iy
m a zm u n ig a m u vo fiq hold a film q a h ra m o n la ri
roliga a k ty o rla r ta n la n a d i, ra s s o m la r kiyim va 
d e ko ra tsiy a la r ta yyo rlash a di, k o m p o zito r film - 
ga m u siq a yo zad i.
F ilm y a r a ta y o tg a n ja m o a g a r e jis s y o r
b o s h c h ilik q ila d i. U a k ty o rla r b ila n ish o lib
b o ra d i, ta s v irg a o lu v c h ila r, ra s s o m la r, g rim - 
ch ila r, lib o s u s ta la rig a ra h b a rlik q ila d i.
F ilm n i k in o ta s m a g a k in o ta s v irc h i tu s h ira - 
di. H a r b ir s a h n a n in g n ih o y a td a y o rq in va 
t a ’s irc h a n b o 'lis h id a u k a tta rol o 'y n a y d i. 
F ilm n in g m u v a ffa q iy a ti k o 'p jih a td a n a k ty o r- 
larga bog'liq. C h u n ki bizning z a m o n d o s h im iz
b o lg a n a k ty o r o 'rta a s r k is h is i h a y o ti b ila n
y a s h a s h i yo k i k e la ja k k is h is i s ifa tid a n a m o ­
yo n b o 'lis h i, q ilic h y a la n g 'o c h la b h u ju m g a
ta s h la n is h i yo ki o 'q y o m g 'iri o stid a q a lin q o r- 
da e m a k la s h i lo z im b o 'la d i.
F ilm b o s h id a n o x irig a c h a b iz e k ra n d a

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   175   176   177   178   179   180   181   182   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish