Sh. A. Alimov, O. R. Xolmuhamedov, M. A. Mirzaahmedov



Download 2,38 Mb.
Pdf ko'rish
bet26/57
Sana31.03.2022
Hajmi2,38 Mb.
#521248
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   57
Bog'liq
Algebra. 9-sinf (2014, Sh.Alimov, O.Xolmuhamedov)

1 - m a s a l a .
Burchak sinus va kosinuslarining ishoralarini aniq-
lang: 1) 
3
4
p
; 2) 745
°
; 3) 
-
5
7
p
.
1) 
3
4
p
burchakka birlik aylananing ikkinchi choragida joylashgan
nuqta mos keladi. Shuning uchun 
sin
3
4
0
p
>

cos
3
4
0
p
<
.
63- rasm.

64- rasm.


122
2) 745
2 360
25
o
o
o
= ×
+
bo‘lgani uchun (1; 0) nuqtani 745
° 
ga bu-
rishga birinchi chorakda joylashgan nuqta mos keladi. Shuning uchun
sin
, cos
745
0
745
0
o
o
>
>
.
3) 
- < -
< -
p
p
p
5
7
2
bo‘lgani uchun (1; 0) nuqtani 
-
5
7
p
burchakka
burganda uchinchi chorakda joylashgan nuqta hosil qilinadi. Shuning
uchun 
( )
( )
sin
, cos
-
<
-
<
5
7
5
7
0
0
p
p

2. T a n g e n s n i n g i s h o r a l a r i
Ta’rifga ko‘ra tg
sin
cos
a
a
a
=
. Shuning uchun,
agar sin
a
va cos
a
bir xil ishoraga ega bo‘lsa,
tg
a >
0 , sin
a
va cos
a
qarama-qarshi ishora-
larga ega bo‘lsa, tg
a <
0 bo‘ladi. Tangens-
ning ishoralari 65- rasmda tasvirlangan.
ctg

ning ishoralari tg

ning ishoralari
bilan bir xildir.
2 - m a s a l a .
Burchak tangensining isho-
ralarini aniqlang:
1) 260
°
; 2) 3.
1) 180
°
<
260
°
<
270
°
bo‘lgani uchun tg260
° 
> 0.
2) 
p
p
2
3
< <
bo‘lgani uchun tg 3
0
<

M a s h q l a r
287.
Agar:
1) 
a
p
=
6
;
2) 
a
p
=
3
4
;
3) 
a =
210
o
;
4) 
a = -
210
°
;
5) 
a = 
735
°
;
6) 
a = 
848
°
bo‘lsa, (1; 0) nuqtani 
a
burchakka burishda hosil bo‘lgan nuqta
qaysi chorakda yotishini aniqlang.
65- rasm.


123
288.
Agar:
1) 
a
p
=
5
4
;
2) 
a
p
=
5
6
;
3) 
a
p
= -
5
8
;
4) 
a
p
= -
4
3
;
5) 
a =
740
o
;
6) 
a =
510
o
bo‘lsa, sin
a
sonning ishorasini aniqlang.
289.
Agar:
1) 
a
p
=
2
3
;
2) 
a
p
=
7
6
;
3) 
a
p
= -
3
4
;
4) 
a
p
= -
2
5
;
5) 
a =
290
o
;
6) 
a = -
150
o
bo‘lsa, cos
a
sonning ishorasini aniqlang.
290.
Agar:
1) 
a
p
=
5
6
;
2) 
a
p
=
12
5
;
3) 
a
p
= -
3
5
; 4) 
a
p
= -
5
4
;
5) 
a =
190
o
;
6) 
a =
283
o
; 7) 
a =
172
o
; 8) 
a =
200
o
bo‘lsa, tg
a
va ctg
a
sonlarning ishoralarini aniqlang.
291.
Agar:
1) 
p a
p
<
<
3
2
;
2) 
3
2
7
4
p
p
a
<
<
;
3) 
7
4
2
p a
p
<
<
;
4) 
2
2 5
p a
p
<
<
,
bo‘lsa, sin
a
, cos
a, 
tg
a
, ctg
a
sonlarning ishoralarini aniqlang.
292.
Agar:
1) 
a = 
1; 2) 
a = 
3; 3) 
a = - 
3,4; 4) 
a = -
1,3
bo‘lsa, sin
a
, cos
a, 
tg
a
sonlarning ishoralarini aniqlang.
293.
0
2
<
<
a
p
bo‘lsin. Sonning ishorasini aniqlang:
1) 
(
)
sin
p
a
2
-
;
2) 
(
)
cos
p
a
2
+
; 3) 
(
)
tg
3
2
p a
-
; 4) 
(
)
sin
p a
-
;
5) 
(
)
cos
a p
-
; 6) 
(
)
tg
a p
-
; 7) 
(
)
cos
a
p
-
2
; 8) 
(
)
ctg
a
p
-
2
.
294.
Sinus va kosinuslarning ishoralari bir xil (har xil) bo‘ladigan 
a
sonning 0 dan 2
p
gacha oraliqda joylashgan barcha qiymatlarini
toping.
295.
Sonning ishorasini aniqlang:
1) 
sin
sin
2
3
3
4
p
p
; 2) 
cos
cos
2
3
6
p
p
; 3) 
sin
cos
2
3
3
4
p
p
; 4) 
tg
sin
5
4
4
p
p
+
.


124
M
(cos
a
; sin
a
)
296.
Ifodalarning qiymatlarini taqqoslang:
1) sin 0,7 va sin 4; 2) cos 1,3 va cos 2,3.
297.
Tenglamani yeching:
1) sin(
)
5
1
p +
=
x
;
2) cos(
)
x
+
=
3
0
p
;
3) 
1
cos
2
5
-
=
÷
ø
ö
ç
è
æ
+
p
x
; 4) 
1
sin
2
9
-
=
÷
ø
ö
ç
è
æ
+
p
x
.
298.
Agar:
1) 
sin
cos
,
a
a
+
= -
1 4 ;
2) 
sin
cos
,
a
a
-
=
1 4
bo‘lsa, 
a
songa mos keluvchi nuqta qaysi chorakda joylashgan?
299.
(
Beruniy masalasi.
) Tog‘ning balandligi 
h

BC 
va 
a = Ð
ABD
burchak ma’lum bo‘lsa, Yer radiusi 
R
ni toping (66- rasm).
 23- §.
AYNI BIR BURCHAKNING SINUSI, KOSINUSI
VA TANGENSI ORASIDAGI MUNOSABATLAR
Sinus bilan kosinus orasidagi munosabatni 
aniqlaymiz.
Aytaylik, birlik aylananig 
M
(
x

y
) nuqtasi (1; 0) nuqtani 
a
bur-
chakka burish natijasida hosil qilingan bo‘lsin (67- rasm). U holda si-
nus va kosinusning ta’rifiga ko‘ra,
x
 

cos
a

y
 

sin
a
bo‘ladi.
M
nuqta birlik aylanaga tegishli,
shuning uchun uning (
x

y
) koordi-
natalari 
x
2

y
2
 

1 tenglamani qano-
atlantiradi.
Demak,
sin
2
a + 
cos
2
a
 

1. (1)
(1) tenglik 
a
ning istalgan qiy-
matida bajariladi va 
asosiy trigono-
metrik ayniyat
deyiladi.
66- rasm.
67- rasm.
P
(1; 0)


125
(1) tenglikdan sin
a
ni cos
a
orqali va, aksincha, cos
a
ni sin
a
orqali
ifodalash mumkin:
sin
cos
a
a
= ±
-
1
2
,
(2)
cos
sin
a
a
= ±
-
1
2
.
(3)
Bu formulalarda ildiz oldidagi ishora formulaning chap qismida tur-
gan ifodaning ishorasi bilan aniqlanadi.
1 - m a s a l a .
Agar cos
a = -
3
5
va 
p a
p
<
<
3
2
bo‘lsa, sin
a
ni
hisoblang.
(2) formuladan foydalanamiz. 
p a
p
<
<
3
2
bo‘lgani uchun sin
a <
0
bo‘ladi, shuning uchun (2) formulada ildiz oldiga «
-
» ishorasini qo‘yish kerak:
sin
cos
a
a
= -
-
= -
-
= -
1
1
2
9
25
4
5

2- m a s a l a .
Agar sin
a =
1
3
va 
- <
<
p
a
2
0 bo‘lsa, cos
a
ni hisoblang.
- <
<
p
a
2
0 bo‘lgani uchun cos
a >
0 bo‘ladi va shuning uchun
(3) formulada ildiz oldiga «+» ishorasini qo‘yish kerak:
cos
sin
a
a
=
-
=
- =
1
1
2
1
9
2 2
3

Endi 
tangens bilan kotangens orasidagi bog‘lanishni 
aniqlaymiz.
Tangens va kotangensning ta’rifiga ko‘ra:
tg
ctg
sin
cos
,
cos
sin
a
a
a
a
a
a
=
=
.
Bu tengliklarni ko‘paytirib,
tg
ctg
a
a
×
=
1 (4)
tenglikni hosil qilamiz. (4) tenglikdan tg
a
ni ctg
a
orqali, va aksincha,
ctg
a
ni tg

orqali ifodalash mumkin:
tg
ctg
a
a
=
1
, (5)
ctg
tg
a
a
=
1
. (6)
(4)–(6) tengliklar 
Z
Î
¹
a
p
k
k
,
2
bo‘lganda o‘rinlidir.


126
3- m a s a l a . 
Agar tg
a = 
13 bo‘lsa, ctg
a
ni hisoblang.
(6) formula bo‘yicha topamiz: ctg
tg
a
a
=
=
1
1
13

4- m a s a l a .
Agar sin
a = 
0,8 va 
p
a
p
2
<
<
bo‘lsa, tg

ni hisoblang.
(3) formula bo‘yicha cos

ni topamiz. 
p
a
p
2
<
<
bo‘lgani uchun
cos
a < 
0 bo‘ladi. Shuning uchun
cos
sin
,
,
a
a
= -
-
= -
-
= -
1
1 0 64
0 6
2
.
Demak,
tg
sin
cos
,
,
a
a
a
=
=
= -
-
0 8
0 6
4
3

Asosiy trigonometrik ayniyatdan va tangensning ta’rifidan foyda-
lanib, 
tangens bilan kosinus orasidagi munosabatni 
topamiz.
cos
a ¹ 
0 deb faraz qilib, sin
2
a + 
cos
2
a
 

1 tenglikning ikkala
qismini cos
2
a
ga bo‘lamiz: 
cos
sin
cos
cos
2
2
2
2
1
a
a
a
a
+
=
, bundan
1
2
2
1
+
=
tg
cos
a
a
.
(7)
Agar cos
a ¹ 
0 bo‘lsa, ya’ni 
Z
Î
p
+
¹
a
p
k
k
,
2
bo‘lsa, (7) formula to‘g‘ri
bo‘ladi.
(7) formuladan tangensni kosinus va kosinusni tangens orqali ifo-
dalash mumkin.
5- m a s a l a . 
Agar cos
a = -
3
5
va 
p
a
p
2
<
<
bo‘lsa, tg

ni hisoblang.
(7) formuladan hosil qilamiz:
( )
tg
cos
2
2
2
1
1
3
5
16
9
1
1
a
a
=
- =
- =
-
.
Tangens ikkinchi chorakda manfiy, shuning uchun tg
a = -
4
3

6- m a s a l a .
Agar tg
a =
3 va 
p a
p
<
<
3
2
bo‘lsa, cos

ni hisoblang.
(7) formuladan topamiz:
cos
tg
2
2
1
1
1
10
a
a
=
=
+
.
p a
p
<
<
3
2
bo‘lgani uchun cos
a <
0 va shuning uchun 
cos
,
a = -
0 1. 


127
M a s h q l a r
300.
Agar:
1) cos
a
a
p
p
=
<
<
5
13
3
2
2
va 
bo‘lsa, sin
a
va tg
a
ni;
2) sin
,
a
a p
p
=
<
<
0 8
2
va 
bo‘lsa, cos
a
va tg
a
ni;
3) 
p
<
a
<
-
=
a
p
2
5
3
va
cos
bo‘lsa, sin
a
, tg
a
va ctg
a
ni;
4) sin
a
p a
p
= -
< <
2
5
3
2
va 
bo‘lsa, cos
a
, tg
a
va ctg
a
ni;
5) tg
va 
a
p a
p
=
<
<
15
8
3
2
bo‘lsa, sin
a
va cos
a
ni;
6) 
ctg
va 
a
a
p
p
= -
<
<
3
2
3
2
bo‘lsa, sin
a
va cos
a
ni hisoblang.
301.
Asosiy trigonometrik ayniyat yordamida tengliklar bir vaqtda
bajarilishi yoki bajarilmasligini aniqlang:
1) sin
va cos
a
a
=
=
1
1 ;
2) sin
va cos
a
a
=
= -
0
1;
3) sin
va cos
a
a
= -
= -
4
5
3
5
; 4) sin
va cos
a
a
=
= -
1
3
1
2
.
302
. Tengliklar bir vaqtda bajarilishi mumkinmi:
1) 
24
1
5
1
tg
va
sin
=
a
=
a
;
2) ctg
va cos
a
a
=
=
7
3
3
4
?
303
. Aytaylik, 
a
to‘g‘ri burchakli uchburchakning burchaklaridan
biri bo‘lsin. Agar sin
a =
2 10
11
bo‘lsa, cos
a
va tg
a
ni toping.

Download 2,38 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   57




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish