Tuzuvchilar: M. J. Rajabov


ll()-rusm.  Sigarcta  tutunini



Download 5,94 Mb.
Pdf ko'rish
bet112/166
Sana30.12.2021
Hajmi5,94 Mb.
#196572
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   166
Bog'liq
Tana tili

ll()-rusm.  Sigarcta  tutunini 
yuqoriga  puflash  o'ziga 
ishonch,  o'zidan  qoniqish, 
ijobiy  kayfiyat.
134


1 П -rasm.  Sigareta  tutunini 
paslga  puflash,  yomon  kayfiyal, 
yashirinlik,  shubhalilik.
p u l l a y d i   va,  a k s i n c h a ,  
n e g a t i v  
k a y f i y a l d a g i  
yashirin  va  shubhali  o ’y- 
likrli  o d a m   tu tu n n i   d o -  
im o   pastga  y o 'n a llira d i.
T u t u n  
o q i m i n i   o g “iz  
c h e li d a n   pastga  yo  n a l- 
tirish  yanada  yashirin  va 
salbiy  m u n o s a b a t n i   bil- 
diradi.  Biz  b u n d a   c h e -  
kuvchi  atm fdagilaiga  tu- 
tatm aslik  u c h u n   tu tu n n i 
pastga  pullashi  holatlarini 
Lstlsno  qilyapmiz.
B a d iiy   fill m  la r d  a  ji- 
noiy  t o ‘d a   boshlig 'i.  o d a td a ,  q a lt iq q o ‘1,  agressiv  inson 
sifatida  tasvirlanib.  c h c k a y o tg a n d a   bosh ini  keskin  ortga 
tash la b   t u tu n   o q im in i  shiftga  y o ‘naltiradi  va  bu  bilan 
o 'z in in g   to 'd a n i n g   b o sh q a   a V o la rid a n   ustunligini  n a m o -  
yLsh  qiladi.  Boshqa  t o m o n d a n ,   X a m fr e n   Bogart  ga ngste r 
yoki  jin o y a tc h i  rolini  o 'y n a y o ti b   l u r m a d a n   q o c h is h   yoki 
b o s h q a   j i n o i y   a m a l n i   r e j a l a s h t i r a y o t i b   s i g a r c t a n i  
kaltlariga  yashiradi  va  tu tu n in i  pastga  pullaydi.
In so n n in g   ijobiy  yoki  salbiy  kayfiyati  h a q id a   tu tu n n i 
pullash  tc/ligiga  q a ra b   h a m   h u k m   ch iqarish  m u m k in . 
A gar  tu tu n   yuqoriga  q a n c h a   tez  ch iq arilsa,  inson  oV.ini 
s h u n c h a lik   Lshonchli  va  k a lo n d i m o g ‘  sezadi,  tu tu n   o q im i 
q a n c h a   tcz  paslga  y o 'n a ls a ,  inson   s h u n c h a lik   salbiy  yoki 
asabiy  kayfiyatda.  A g a r  q a rta   tarq a tilg a n d a   c h e k u v c h i 
o 'y i n c h i g a   yaxshi  q a r t a la r   c h iq s a ,  e h ti m o l   u   t u tu n n i  
y u q o rig a ,  y o m o n   q a r t a la r   c h iq s a   p a slg a   p u fla r  c kan. 
B a ’zi  q a rta   o 'y n o v c h i l a r   u la r n i  y u zidagi  m u sk u llarin i 
o s h k o r   q i l m a s l i k l a r i   u c h u n   y u z l a r i g a   n i q o b   k iy ib  
olishadi.  B o sh q a larg a   esa  o ’z in i  k o ‘rsatib  oliftalik  bilan 
b a d a n   h arakatlari  tilid an  fo yd alan ib   boshqa  o ‘yin chilarni 
adashtirish  va  u larni  g 'a lla td a   qoldirish  payida  b o   lishadi
135


M a sa la n ,  qa rta   o 'y in ch is ig a   to 'r t ta   lu z   kelib,  u  o 'z in i 
k o ' r s a t m o q c h i   b o 'l s a ,   n o r o z ilik   b ila n   q a r t a l a r n i   stol 
ustiga  t o 'n t a r i b   t a s h la g a n   h o l d a   s o 'k in l s h i,  q o 'l la r in i  
silkitishi,  xullas,  novcrbal  h a ra k a t  orqali  o 'z ig a   y o m o n  
q a rta la r   tu s h g a n d a y   rol  o y n a b   o 'z in i   ko 'rsa tish g a   h a ­
ra k a t  q ilis h i  m u m k i n .   A m m o   k e y in  u  te z d a   stu lg a  
su y a n ib   oladi,  s ig a re ta la m i  c h iq a rib   c h c k a d i   va  tu tu n in i 
yuqo rig a  puflaydi.  Hu  b o b n i  o 'q i b   siz  c n d i  bilasizki, 
b o s h q a   o 'y i n c h i l a r   yaxshisi  keyingi  yurLshdan  o 'z la r in i 
tiyishsa  m a ’q u lro q   b o 'la r d i,  c h u n k i  u larning  o 'y in i  edi. 
C h e k a y o t g a n l a r   h a r a k a l l a r i n i n g   o l d i - s o t d i   v a q ti d a g i  
ku zatishlari  s h u n i  k o 'rsa ta d ik i,  a g a r   c h e k u v c h i  m ijo z - 
d a n   u n in g   q a ro rin i  s o 'r a g a n d a ,  kim  ijobiy  q a r o m i   qabul 
q ilg a n   b o 'l s a .  l u t u n n i   y u q o r ig a   p u l la y d i,  kim   x arid  
qilm aslikka  q a ro r   qilgan  b o 'lsa  pastga  pullaydi.  K u z a -  
t u v c h a n   s o tu v c h i  b iro r   m a h s u l o t   n a m o y is h   ya k u n ig a  
yetgan d a  m ijoz  sigarela  tu tu n in i  pastga  p ulla y o tg a n in i 
k o ' r s a ,   s o t u v c h i   d a r h o l   m ij o z   q a r o r i n i   o 'z g a r t i r i s h i  
u c h u n   m a h s u lo tn in g   yuluqli  (o m o n la rin i  yana  bir  m aria 
l a 'k id la b   chiq ishi  zarur.
Sigarcta  tu tu n in i  b u ru n   k ata k larid an   chiqarLsh  o 'z ig a  
Lshonganlik,  m a n m a n lik ,  k a lo n d im o g 'lik   bclgisidir.  Hu 
h o latd a   tu tu n   o q im i  pastga  y o 'n a la d i  va  inson   boshini 
te z - te z   yuqoriga  k o 'ta r a d i,  b u n in g   natijasida  yana  a n c h a  
t a k a b b u r r o q   k o ' r i n a d i .   A g a r   o d a m   b u r u n d a n   t u t u n  
c h iq a ra y o lg a n id a   bcvshi  pastga  egilgan  b o 'lsa ,  bu  uning 
a c h c h iq la n is h id a n   d a ra k   bcradi.
SIGARA  CIIEKUVCIIIIAR
Sigaralar  h a r   d o i m   o 'z in in g   b a la n d   narxi  va  katta 
h a jm i  tufayli  u stunlik  va  farovonlikni  n a m o y is h   qilish 
vositasi  silatida  qo 'Ilan ilg an .  Yirik  biznes  k o rc h a lo n la ri, 
j m o i y   t o ' d a l a r   ( t o ' d a l a r )   b o s h li q l a r i   ( b o s h l i q i a r )   va 
yu q o ri  ijtim oiy  m a q o m d a g i   o d a m l a r   k o 'p   h o lla rd a   sigara 
c h c k a d ila r   Sigaralarni  m u h im   voqealarga  bag  ishlangan 
ta n ta n a li  ziy ofatlarda.  m asa lan .  larz an d   tug'ilishi,  to'v.
136


lotoreya  y u tu g ’i  yoki  yirik  b itim la m in g   im z o la n is h i  kabi 
la n ta n a la rd a   ch ck ish adi.  H a y r o n   q o lm a s a   h a m   b o ’ladiki, 
sigara  c h e k u v c h ila r   lu tu n n i  faqat  vuqoriga  puflashadi.
M e n   y aq in d a   ta n t a n a l i   tushlikda  ishtirok  e td im   va 
m e h m o n la r g a   sigaralar  taklif  etilganda  400  ta  h o la td a n  
320  tasida  t u tu n   yuqoriga  y o 'n a ltirilg a n in i  k u z a td im .
c h e k u v c ih l a r g a
 
x o s
 
o d d i y
 
h a r a k a t ia r
Sigarel  oxiridagi  ku lni  d o in iiy   qoqish  in so n n in g   o g 'ir  
ichki  h o l a i id a n   g u v o h lik   b e ra d i  va  u n i  t in c h la n iir is h  
lozimdir.  S h u n isi  q i/iq k i,  bu  h o la ld a   h a m   chekLsh  feno- 
m e n i   k u z a li la d i .  K o ’p c h i l i k   c h e k u v c h i l a r   s ig a r e la n i  
m a 'l u m   u z u n lik k a c h a   c h e k is h a d i.  keyin  un i  kuldo ng a 
ezib  o ’c h irishadi.  A gar  sigarelani  yoqib,  k u tilm a g a n d a  
u n i   o d a i d a g i   u z u n l i k k a c h a   c h e k m a s d a n   o ' c h i r s a ,   u 
s u h b a tn i  tu g a tis h n i  xohlayo tganiig ini  bildiradi.  Agar  siz 
b u n d a y   sig nalni  sezsangiz  vaziyaini  q o ’lga  o lishingiz  va 
s u h b a tn i  o  z  tasha bbu sin giz   bilan  y ak u nlash in giz  lozim .
KO‘ZOYNAK  BI1AN  MANll’ULYATSIYA  QILISH
In so n   t o m o n i d a n   q o 'U a n a d ig a n   deyarli  liar  q a n d a y  
y o r d a m c h i   v o s ita   b u   p r e d m e t   b i la n   b a j a r i l a v o t g a n  
h a r a k a ll a r   xarakteridir.  Hu 
o r q a l i   u n i   fosh  q ilish   va 
o 'y - l i k r l a r i n i   o c h i b   berish 
m u m k in .  K o 'z o y n a k   haqida 
ha m   s h u la m i  aytlsh  m u m -  
kin.  X a ra k te rli  h a ra k a tl a r -  
d a n   biri  —  k o ’zoynak  d a s- 
tasini  o g ’ziga  solLsh 

Download 5,94 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   108   109   110   111   112   113   114   115   ...   166




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish