P. I. Ivanov m. E. Zufarova umumiy psixologiya

D  i  q  q  a  t. 

Y u q o rid a  k o 'rsa tilg a n   psixik  ja ra y o n la rn in g   h am m a si 

o d a m d a   d iq q a t  m avjud  b o 'lg a n d a g in a  yuzaga  ch iq ad i.  D iqqat  —  o n g im iz -

---

ning  o ‘z im iz   idrok  e ta y o tg a n ,  ta s a w u r   q ilay o tg an ,  fik r  y u ritila y o tg a n   va 

ay ta y o tg a n   n arsam izg a  q a ra tish ,  b ir  n u q ta g a   to 'p la s h   d e m a k d ir.  D iq q at 

o ‘ziga  xos  alo h id a  bilish  ja ra y o n i  em a s,  balki  bilish  ja ra y o n la rn in g   faol 

b o rish i  va  sifatli  boMishi  u c h u n   z a ru rd ir,  xolos.

B a’zi  p sixologlar (m a sa la n ,  G .A .F o rtu n a to v )  d iq q a tn i  psixik h o la tla r- 

ga  q o ‘sh a d ila r.  A m m o ,  d iq q a t  o n g   fao llig in in g   o ‘ziga  xos  a lo h id a   b ir 

k o ‘rin ish i  ekanligini  k e y in ro q   yaqqol  an g lan ilad i.  S h u   sababli  d iq q a tn i 

iro d a   sohasiga  h a m   q o ‘shish  m u m k in .

O d a m n in g  id ro k  q ila y o tg a n ,  ta s a w u r  e tay o tg an ,  fik r y u ritay o tg an   n a r- 

sasiga  va  qilay o tg an   ishiga  n isb a ta n   k o ‘nglidan  k ech a y o tg an   h a r   xil  y o - 

q im li  va  yoqim siz,  xush  yoki  no x u sh   tu y g ‘u la r  e m o tsio n a l  so h ag a  (yoki 

hissiyot  sohasiga)  kiradi.

Biz  d ilim izd a  xush  yoki  n o x u sh   tu y g ‘u n i,  d o ‘stlik,  v atan g a  m u h a b b a t - 

n i,  u ru sh   olovini  y o q u v ch ilarg a   q arsh i  g ‘azab n i  his  q ilam iz.  O d a m n in g  

e m o tsio n a l  tu y g 'u la ri  d o im o   u n in g   ehtiyoj  va  m a n faatlari  b ilan   bogMiq 

boMadi.  O d a m n in g   idrok q ila y o tg a n ,  ta s a w u r  e ta y o tg an   va  fikr  y u rita y o t­

g an   narsasiga va  q ilay o tg an   ishiga  ijobiy  yoki  salbiy  m u n o sa b a ti  hissiy o td a 

o ‘z  ifo d asin i  to p ad i.

E m o tsiy alar  h a m  ja ra y o n ,  h a m   h o lat  boMadi.

P sixik  fa o liy a tn in g   y u k sa k   k o 'r in is h i,  y a ’ni  n iy a tim iz g a   (o ld in d a n  

o ‘y la g a n   m a q sa d im iz g a )  y e tm o q   u c h u n   shu  m a q sa d g a   e ris h is h   yoM lari 

va  v o s ita la rin i  q a m ra b   o lib ,  s h u n in g d e k ,  u c h ra y d ig a n   q iy in c h ilik la rn i 

b a r ta r a f   q ilish d a   g ‘a y rat  k o ‘rsatib   q ilin a d ig a n   fa o liy a t  iro d a   so h a sig a  

k ira d i.

Ixtiyoriy  (iroda b ilan  boM adigan)  faoliyatni  ixtiyorsiz  (iro d ad an  tash q ari 

boM adigan)  fao liy atd an   a jratish   kerak.  Ixtiyorsiz  faoliyat  h a y o tim iz d a n  

ta sh q a ri  va  an g lab ,  bilib  g‘a y ra t  k o 'rs a tm a s d a n   tu rib   yuzaga  ch iq ad i.  Ix ti­

yoriy  va  ixtiyorsiz  faoliyat  d iq q a t- e ’tib o rd a   va  ish -h a ra k a td a   k o 'rin a d i. 

S hu  sababli  ixtiyorsiz  d iq q a t  b ilan   ixtiyoriy  d iq q a t,  ixtiyorsiz  h a ra k a tla r 

b ilan   ixtiyoriy  (iro d a   b ilan  boM adigan)  h a ra k a tla r  farq  qilinadi.

Psixologik  h o d isalar  subyektiv  k ec h in m alar  aks  etiladigan  narsa  va  h o - 

d isalarn in g   m iyam izdagi  obrazlari  shaklida  ro ‘y beradi.  A m m o , b a rc h a  su b ­

yektiv psixik h o d isalar sirtda,  o rg an izm im iz n in g   xilm a-xil  o'zg arish  va h ara- 

k atida:  m im ika,  im o -ish o ra,  n u tq   p a n to m im ik a d a   o 'z   ifodasini  topadi.

O d a m n in g   psixik  h ay o ti  o rg a n iz m   h a ra k a tla rid a   o 'z   ifodasini  to p a d i, 

shu  h a ra k a tla r  yig 'in d isi  esa  x u lq -a tv o r  deb  ataladi.

Psixika  b ir b u tu n   yaxlit  b ir  n arsad ir.  P sixikaning  b u   birligi  va  yaxlitli- 

giga  sab ab   a w a lo   sh u k i,  bosh  m iya  faoliyati  b ir  b u tu n   va  yaxlitdir.

Psixik  h a y o tn in g   h a m m a   to m o n la ri:  aql,  his  va  iro d a  shaxsning  fao li­

y a tid a   n a m o y o n   b o 'la d i.  S h ax s  o la m n i  biladi,  shaxs  tu rli  hislarni  d ild an  

k e c h ira d i  va  shu  shaxs  is h -h a ra k a t  q iladi.

---

Psixik faoliyatning b a rc h a  ayrim  tu rlari  yagona o n g  funksiyasi  — shaxs­

n in g   funksiyasidir.

P sixologlarning  k o ‘pchiligi