P. I. Ivanov m. E. Zufarova umumiy psixologiya


So‘rash  va  suhbat  metodi



Download 25,74 Mb.
Pdf ko'rish
bet17/542
Sana03.09.2021
Hajmi25,74 Mb.
#163650
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   542
Bog'liq
hjacki 342 Umumiy psixologiya (Ivanov P.I.)

So‘rash  va  suhbat  metodi

S o 'ra sh   va  su h b a t  m e to d i  psixik  h o d isa la m in g   aso san   ich k i,  su b y ek tiv  

to m o n in i  te k sh irish   u c h u n   q o 'lla n ila d i.  Bu  m e to d d a   ta d q iq o tla r   ta x m i- 

n a n   qu y id ag ich a  o 'tk a z ila d i.  T a d q iq o tc h i  psixik  h ayot  h o d isa la rin in g   b i- 

ro n tasin i,  m a sa la n ,  o d a m d a   sh o d lik   hissi  su b y ek tiv   ravishda  q a n d a y   k e - 

c h ish in i,  p o e tik   ijo d iy o t  ja ra y o n i  q a n d a y   b o rish in i,  iro d a g a   b o g 'liq   h a - 

ra k atla rd a  q a ro r  q ab u l  qilish ja ra y o n i  q a n d a y   r o 'y   b e rish in i,  b iro n   m a s a ­

lani  y ech g an d a  ta fa k k u r  ja ra y o n i  q a n d a y   b o rish in i  va  sh u n g a   o 'x s h a s h  

h o d isa la m i  te k sh irish n i  o ld in d a n   vazifa  qilib  q o 'y a d i,  ta d q iq o tc h i  su h b a t 

v aq tid a  tek sh irilu v ch i  kishiga  b e ra d ig a n   savollarni  o ld in d a n   b elg ilab   o la ­

di.  S avollar  s h u n d a y   ta rtib   b ilan  ta n la b   o lin a d ik i,  te k sh irilu v ch i  k ish id a 

qaysi  k e c h in m a la r va o ng ja ra y o n la rin i  o 'rg a n is h   kerak b o 'ls a ,  u  o 'z  ja v o b - 

larid a  xuddi  o 's h a   k e c h in m a la rn i  va  o 's h a   o n g   ja ra y o n la rin i  o y d in la sh - 

tirib   bersin.

T ekshirishning  q a n d ay   borishiga  va  tekshiriluvchi  kishining  individual 

xususiyatlariga  q a ra b ,  su h b a t  v aq tid a  sav o llarn i  o 'z g a rtiris h ,  to 'ld ir is h , 

b oshqacha qilib berish  m u m k in .  Bu vaq td a ta d q iq o tc h i tekshiriluvchi kishini 

kuzatib,  m asalan,  n u tq in in g  xususiyatlarini,  m im ikasini va sh u n g a  o 'x sh a sh  

xislatlarini  qayd  qilib  tu rad i.  B eriladigan  savollarga  tekshiriluvchi  kishi  t e ­

gishli javob  qay tarad i.  T ekshiriladigan  hodisaga  va  sav o llam in g   xarakteriga 

qarab,  tekshiriluvchi  kishi  ichki  k ec h in m a la rin i  m u k am m al  tasvirlab  yoki 

so 'z   bilan  istag an ch a  h isobot  berib,  javob  q aytarishi  m u m k in ,  b a ’zan  te k ­

shiriluvchi  kishi  faqat  «ha»  yoki  «yo'q»  d eb   ja v o b   qaytarishi  lozim   b o 'lib  

qoladigan  ta d q iq o t  d av o m id a  teksh iru v ch in in g   b a rc h a  savollari  va  tek sh iri- 

luvchining  ba rch a ja v o b lari  ipidan  ignasigacha  o 'z g a rtirilm a sd a n   to 'la   y o ­

zib olinadi,  p ro to k o ld a  m u k am m al  qayd  q ilinadi.  lloji  b o 'lsa,  tekshiriluvchi 

kishining javoblari  m a g n ito fo n   lentasiga  yozib  olin ad i.  T ekshiriladigan  b ir 

n e c h a  kishi  bilan , b a ’z a n  esa o 'n la rc h a  va y u z larc h a kishilar b ilan   m u ay y an  

b ir  m av zu d a  savol-javob  va  suhbat  qilinadi.  S h u   tariq a  rejadagi  dastlabki 

m aterial  sistem aga  so lin ad i,  statistik  jih a td a n   ishlab  ch iq ilad i,  analiz  q ilin a ­

di,  klassifikatsiyaga  solinib,  xulosa  chiqariladi.



So* rash  va su h b a t  m e to d i  o ‘z - o ‘zini  k u z atish   m eto d i  bilan  tashqi  k u za ­

tish  m e to d in in g   q o ‘shilishidan  iborat.  Bu  y e rd a  o ‘z - o ‘zini  kuzatish  sh u n d a  

n a m o y o n   b o ‘la d ik i,  ta d q iq o tc h i  te k s h irilu v c h i  kish ig a  s a v o lla r  b e rib , 

u n in g   o 'z   ichki  o n g in i  ch u q u rro q   bilib  olishga  m ajb u r etadi.  T ekshiriluvchi 

kishi  ta d q iq o tc h in in g   topshiriqlariga  m uvofiq  va  ta d q iq o tch in in g   yord am i 

b ilan  (savollar  u sta lik   b ila n   b erilg an d a)  o 'z in in g   ichki  h o latlarin i  o ch ib  

tashlab,  tavsiya  e ta d i  va  n u tq id a   ifodalaydi,  s o 'z la r b ilan javob  qaytaradi.

T ash q i  k u z a tish   s h u n d a   n a m o y o n   b o 'la d ik i,  ta d q iq o tc h i  o n g  ja r a y o n ­

larini  o 'z i  u stid a   em a s,  balki  b o sh q a   k ish ila r  u stid a   tek sh irad i.  Psixik  h a ­

y ot  h o d isa la rid a n   b itta sin i  tek sh irish   u c h u n   b ir  kishi  b ilan   em a s,  balki  b ir 

n e c h a   k ish i,  b a ’z a n   esa  k o 'p la b   k ish ila r  s o 'ra s h   va  so 'z la sh   m e to d i  b ila n  

te k sh irilg an i  u c h u n   obyektiv xulosa c h iq a rila d i.  T ek sh irilu v ch i  k ish ilard an  

b iro n ta sin in g   s o 'z   b ila n   q ay targ an   ja v o b la rin i  b o sh q alarin in g   q ay targ an  

javoblariga  so lish tirib ,  ta q q o sla b ,  te k sh irish   m u m k in .  S u h b a t  m e to d in in g  

k am ch ilik lari  h a q id a  g ap irg an d a,  o d a td a ,  b u   m e to d d a n  fo y d alan ish d a t a d ­

q iq o tc h in in g  t a ’siri  b o 'lis h i  m u m k in   d e b  ay ta d ila r.  T a d q iq o tc h in in g  t a ’siri 

b o 'lish i  m u m k in lig in i,  alb a tta ,  h iso b g a  o lish   va  te k sh irish n in g   b o sh la ri- 

d a y o q   b u n g a   y o 'l  q o 'y m a slik   kerak.  B u n in g   u c h u n   savollar  sh u n d a y   b e - 

rilishi  k erak k i,  u la rd a   q a n d a y   b o 'lm a s in   m u a y y a n   jav o b g a  ish o ra  h a m  

q o lm asin .  B u n d a n   ta sh q a ri,  sav o llar  s h u n d a y   berilishi  kerakki,  te k sh iri­

luvchi  k ish in in g   b ir  savolga  q a y targ an   ja v o b la rin i  b o sh q a  savolga  q a y ta - 

rilgan  ja v o b la r  b ila n   n a z o ra t  qilish  m u m k in   b o 'ls in .  S u h b atn i  o 'z ig a   xos 

terg o v g a  a y la n tirib   y u b o rm aslik   kerak.  S u h b a t  sam im iy ,  b em alo l  b o 'lis h i, 

te k sh irilu v ch i  k ish ila rn in g   psixik  h o la tig a   z o 'r   kelm asligi  kerak.  S u h b at 

o d a m   p six ik   h a y o tin in g   b e v o sita   k u z a tis h   va  e k s p e rim e n td a   a n iq la b  

b o im a y d ig a n  ja ra y o n   va  h o llari  h a q id a   m a ’lu m o t  olishga  y o rd a m   b e ra d i­

g a n   b ird a n -b ir  m e to d d ir,  deyish  m u m k in .  M a sa la n ,  kosm osga  p arv o z  q i­

lish  v a q tid a   o d a m n in g   psixik  faoliyat  x u su siy atlari  h a q id a   bilim   o lm o q  

u c h u n   ta d q iq o tc h i  k o sm o n a v tla rn in g   o 'z i  b ila n   su h b a t  qilishi  kerak.

S u h b a t  m e to d i  shaxsning  in d iv id u al  x u su siy atlarin i  ( e ’tiq o d la ri,  h a - 

vaslari, ja m o a g a   m u n o sa b ati,  o 'z  vazifalarini tu sh u n ish ) tekshirishda,  shaxs­

ning  h ay o ti  va  fa o liy atid ag i  m axsus  v o q e a la r,  q a h ra m o n lik ,  ijodiy  m a q o m  

va  sh u n g a   o 'x sh a sh la rn i  tek sh irish d a   q o 'lla n ila d i.  Bu  m e to d   o 'q itis h   va 

tarb iy a la sh n in g   psixik  asoslarini  te k sh irish d a ,  m a sa la n ,  b o la la m in g   k ito b - 

x o n lik k a   h a v a s i n i ,  a y rim   d a r s la r g a   m u n o s a b a t i n i   t e k s h i r i s h d a , 

o 'q u v c h ila m in g   uyga  b erilgan  to p s h iriq la m i  b a jarish d a  x o tirad a  q o ld irish  

u su llarin i,  a y rim   o 'q u v c h ila m in g   d a rs la m i  sust  o 'z la sh tirish   sab ab larin i 

a n iq la sh d a   q o 'lla n ila d i.  H o z ir  su h b a t  m e to d i  p sixologiyada  ju d a   k eng 

q o 'lla n ila d i, ju m la d a n   pedagogik psixologiya,  m e h n a t  psixologiyasi,  ijodiyot 

psixologiyasi,  k o sm ik   psixologiyada  su h b a t  m e to d id a n   fo y d alan ilad i.

B io g rafiy a  m e to d i.  O d a m   p sixikasini  te k sh irish   u c h u n   ayrim   k ishi- 

la rn in g   h ay o ti  v a  faoliyati  h aqidagi  m a ’lu m o tla r,  ayniqsa.  u la rn in g   o 'z la ri 

b erg an   m a ’lu m o tla r   (avtobiografiya,  k u n d a lik   d afta rla r,  m e m u a rla r,  x a t- 

la r),  sh u n in g d e k ,  b o sh q a   k ish ilar yozib  o lg a n   biografiya  m a ’lu m o tla ri  (bi-




ografiyalar,  esdaliklar,  xatlar,  x arak teristik alar va sh u n g a o ‘xshashlar)  k a tta  

ah a m iy atg a  egadir.

Bu  m a ’lu m o tla r psixik  faoliyat  n a m o y o n  b o 'lis h in in g  k u z a tish  va ek s­

p e rim e n t  y o ‘li  b ilan  tek sh irib   boM m aydigan  tu rla rin i,  m a salan ,  ijodiy  x a- 

yol  —  p o ez iy a,  m u siq a,  te x n ik a   va  b o sh q a   shu  kabi  so h alard ag i  ijodiyot 

yuksak  ja ra y o n la rin i,  ilm iy  kashfiyotlarda  n a m o y o n   b o 'la d ig a n   ta fa k k u r 

faoliyati  y uksak  ja ra y o n la rin i,  k u ch li  iro d a  va  m a ’naviy  y uksak  sifatlar- 

nin g   a lo h id a   ifodasi  b o ‘lgan  q a h ra m o n lik n i,  sh u n in g d e k ,  gen iallik ,  ta -  

la n tlilik   va  z o ‘r  q obiliyat  kabi  x islatlam i  o c h ish g a  y o rd a m   b e ra d i.  O d a m  

ongi  n a m o y o n  b o 'lish in in g  a n a  sh u n d a y  tu rlari t o ‘g ‘risida e n g  a to q li kishilar 

b ay o n   qilgan  fikrlariga  q a rab   yoki  o ‘sha  sh ax slaig a  y aqin  y u ig an   kishi­

larn in g   g u v o h lik larig a  q arab   k o ‘p g in a  fikr  y u ritish   m u m k in .

B u n d an   ta sh q a ri,  biografiyaga  d o ir  m a ’lu m o tla r  o d a m n in g   ind iv id u al 

k a m o lo tid a   tarb iy a,  sh u n in g d ek ,  kishining  faoliyati  va  o ‘zi  u stid a   ishlashi 

q a n d a y   o ‘rin   tu tg a n i  va  q a n d a y   a h a m iy a t  kasb  e tg a n in i  h a m   bilishga  y o r­

d a m   beradi.

F a o liy a t  sa m a ra la rin i  te k sh irish .  O d a m n in g   faoliyat  s o h a la rin i,  u n in g  

m e h n a t  n atijalarin i  tek sh irish   psixikani  b ilish  u c h u n   m u h im   v o sitad ir. 

O d a m n in g   k u ch   va  qobiliyatlari  u  y a ra ta d ig a n   n a rsalard a  g av d alan ad i.

O d a m z o d   fao liy atin in g   sa m a ra la rin i  te k s h iig a n im iz d a   biz,  sh u   sa m a - 

rala rn i  b a rp o   etg an   k ish ilar q a n d ay   q ilib   fikr q ilg an lik larin i,  his  q ilg an lik - 

l a r i n i ,  n im a g a   i n t i l g a n l i k l a r i n i ,  u la r n in g   ir o d a s i  n a q a d a r   k u c h li 

b o 'lg a n lik la rin i,  u la rd a   q a n d a y   m a h o ra t  va  m a la k a la r  b o 'lg a n lig in i  bilib 

o la m iz .  M a salan ,  b iro r  u y -jo y g a  d iq q at  b ila n   q a ra r  ek a n m iz ,  shu  uyni 

q u rg an   k ish ilarn in g   k o n stru k siy a-tex n ik a  q o b iliy atlari  q a n d a y   b o 'lg a n i, 

u la rn in g   este tik   d id i,  m a ’naviy  sifatlari,  h alo llig i,  m a s’uliyat  sezishi  va 

sh u n g a   o 'x s h a s h la r h a q id a   fikr y u rita   o lam iz.  A yrim   k ish ilarn in g ,  m a ’lu m  

b ir d a v r  k ish ilarin in g ,  m uayyan  yoshdagi  k ish ilarn in g   psixikasini  u larn in g  

faoliyat  sa m aralarig a  q arab   bilsa  boMadi.

K ish ilarn in g   m e h n a t  va  ijodiyot  sa m ara lari  u la m in g   psixikasini  bilish 

u c h u n   ju d a   m u h im   m a n b a la rd ir.

Bu  m e to d  turli yoshdagi b o lala r psixikasining xususiyatlarini tek sh irish ­

d a   m uvaffaqiyat  b ila n   q o 'lla n ilm o q d a .  M a sa la n ,  b o la la m in g   o 'z i  chizgan 

ra sm la rid a n ,  yasagan  q o ‘g ‘irc h o q la rid a n   u la m in g   n a z a r  doirasi  n a q a d a r 

k en g lig in i,  ta s a w u rla rin in g   x a ra k terin i  va  h a jm in i,  ta fa k k u r  x u su siy at­

larin i,  q iziq ish -h av aslarin i  va  sh u n g a  o 'x sh a sh la m i  bilish  m u m k in .

O 'q u v c h ila m in g   b ajargan  ishlarini  tah lil  qilish  p ed ag o g n in g   darsdagi 

m a te ria ln i  o 'q u v c h ila m in g   o 'z la sh tirish   va  z a ru r  m alak a  hosil  qilish  xu­

su siy a tla rin i,  sh u n in g d e k ,  b o la la m in g   q o b iliy at  va  havaslarini  tek sh irib  

bilib  olish ig a  y o rd am   b e rad i.  K ish ilar  psixikasini  bilib  o lish   u c h u n   badiiy 

a d a b iy o tn in g   h a m   k a tta   a h a m iy a ti bor.




Download 25,74 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   542




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish