V. S. Xan Koreya tarixi обязательный экзем пляр


D in :  k o n f u t s iy lik



Download 4,06 Mb.
Pdf ko'rish
bet21/65
Sana31.07.2021
Hajmi4,06 Mb.
#134067
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   65
Bog'liq
Koreya tarixi

D in :  k o n f u t s iy lik , 
Konfutsiylik K o rey ad a q a d im g i C h o so n
b u d d iz m   va   d a o s iz m  
d a v rid a  p a y d o  b o 'lg a n . 372 y ilg a  kelib
esa K o g u ry o d a  oliy k o n fu tsiy lik  o 'q u v  
m u a ssa sa si  -   txekakga  aso s  solin ad i.  U  y e rd a   a slz o d a la r  o ila sid a n  
c h iq q a n la r  ta 'lim   olish g an .  U la r  bilan  b ir  q a to rd a   v ilo y a tla rd a   o d ­
d iy   q a tla m   vakillari  u c h u n   k e n d a n   d e b   n o m la n g a n   k o n fu tsiy lik  
o 'q u v   m u a ssa sa la ri  h a m   m a v ju d   b o 'lg a n .  IV  a s rd a   k o n fu tsiy lik  
P ekchega,  VI asrg a  kelib esa Sillaga  kirib  kelgan.
Bu d a v rd a  konfu tsiy lik  falsafasi aso sid a ilohiy k u ch  va b u y u m la r 
tartibi  sifatid a  O sm o n g a  sig 'in ish g an .  K onfutsiylik  d a v la t  qurilishi 
va  ijtim oiy m u n o sa b a tla r asosiga q u rilg an  bo'lib, u n d a  o ta -o n a la m i 
e'zo zlash ,  fu q a ro la m in g   d a v la t  b o sh lig 'ig a  sodiqligi,  k ich ik lam in g  
k attalarga, x o tin larn in g  erlariga b o 'y su n ish i ta rg 'ib  qilinadi.
K oreys  k o n fu tsiy lig i  tez  m o sla sh u v c h a n lik   aso sid a   m ah alliy  
e'tiq o d iy  q a ra sh la rn i q a b u l  qilgan.  M asalan,  u n d a   ajd o d lar,  b u y u k  
sh ax slar (K onfutsiy, Xitoy afso n av iy  tarixiy q a h ra m o n la ri va k o rey s 
tarix id ag i  b u y u k   shaxslar),  k u ltla r (joylar,  to g 'lar,  d a ry o la r  h a m d a  
ru h la r  asro v ch isi,  ta b ia t  k u c h la ri  tim so llari  -   o sm o n ,  yer,  sham ol, 
y o m g 'ir  va b.)  q a ro r  to p g a n ,  u la rn in g   sh arafig a  m a q b a ra la r  q u ril­
g a n   va  q u rb o n lik   k eltirilg an .  K o n fu tsiy lik d a  a jd o d la r  k u ltin in g  
x u su siy ati  s h u n d a n   iboratki,  u la r  m a rh u m la r  ru h ig a   a v lo d la rn in g  
m u n o sa b a tig a   b o g 'liq   C h u n k i  y a q in la r  m a rh u m la r  ru h in i  y o 'q la b  
tu rish sa,  m a rh u m la r  u   d u n y o d a   xotirjam   y a sh a sh i  m u m k in .  O 'z  
n a v b a tid a ,  ru h la r h a m   a v lo d la ri h a y o tig a   ta'sir e ta oladilar.
K o n fu tsiy lik  d astla b k i 5 u n s u r  h a q id a g i ta 'lim o tn i  h a m  o 'z iz ig a  
olgan. B uni ja m iy a td a g i 5 m u n o s a b a t (m o n arx  va fu q a ro , o ta -o n a la r 
va fa rza n d la r, e rla r va xotinlar, a k a -u k a la r, d o 's tla r o 'rta s id a g i m u ­
n o sa b a tla r) to 'g 'ris id a g i  va 5 ta  axloqiy sifa tla r (ezgulik,  to 'g 'r i fikr, 
to 'g 'r i  h a tti  h a ra k a t,  b ilish g a   intilish   va  halollik)  to 'g 'r is id a g i  k o n ­
fu tsiy lik  ta 'lim o tid a   y aq q o l k u z a tish   m u m k in .
Buddaviylik  -   a n iq ro g 'i,  u n in g   M ax ay an a  ta rz id a   m a s h h u r 
b o 'lg a n   y o 'n a lish i  K oreyaga  H in d isto n   va  X itoy  m issio n e rla ri  to ­
m o n id a n  m ilo d iy  IV a s rd a  kirib k elgan.  K oreya y arim  o ro lid a  b u d ­
d a v iy lik   m ah alliy   e 'tiq o d la rg a   m o sla sh g a n   h o ld a   o 'z in in g   a lo h id a


Ill  B o b .  U C H   P O D S H O L IK   D A V R I
3 9
x u su siy atig a ega b o 'lg a n . B u d d a g a  s ig 'in ish n in g  a n 'a n a v iy  obyekt- 
lari  h iso b la n g a n   a jd o d la r  ru h i  ta b ia t  ru h ig a   q a rsh i  q o 'y ilm a y d i, 
b alk i u la r b ilan  b irg a  e 'z o z la n g a n .  Sillada, b u d d a v iy lik  b a y ra m la ri 
sak k iz ru h g a : o sm o n , u lu g 'v o r to g 'lar, y irik  d ary o la r, a jd a rh o la r va 
b.ga b a g 'is h la n g a n  P xalgvanxe b a y ra m i b ila n  b irg a  o 'tk a z ilg a n . K o­
g u ry o d a   o sm o n   y o ritk ich lari  ru h ig a   va  G 'o rla r  ru h ig a   sig 'in ilg a n , 
P ek ch ed a esa -  O sm o n   va Yer ru h la rig a   sig 'in ilg a n .
Q isq a  v a q t  ich id a  b u d d a v iy lik   h a r  u ch  p o d sh o lik d a g i  k o rey s 
a slz o d a la ri o ra sid a   k e n g   tarqalib,  d a v la t d in ig a   ay lan g a n .  Ilk bos- 
q ic h la rd a  u n in g  d u n y o v iy  x o h ish n i  m a h v  e tish  va  p o k la n ish g a  qa- 
ra tilg an  h a y o t y o 'lin i olib b o ris h  b ilan  b o g 'liq  z o h id lik  tarafi ajralib 
tu rg a n .  Z o h id lik   ta rg 'ib o ti  "8  k o 'r s a tm a -ta q iq la r"   d a s tu rin i  (bu 
d a s tu r  d a v la t  ta 'lim o tig a   ay lan g a n )  tak lif  e tg a n   Silla  qiroli  m as- 
lah atc h isi  ru h o n iy   X eryan  n o m i  b ila n   b o g 'liq .  S akkiz  k o 'r s a tm a -  
taq iq la r  q u y id a g ila rn i  b ild irg an :  tirik   jonni  h a lo k   etm a ,  o 'g 'rilik  
b ila n  b u lg 'a n m a ,  sh a h v o n iy  m a y lg a   va  d a n g a sa lik k a   b o tib   q olm a, 
s o 'z la s h d a   sh o sh q a lo q   va  k a lta b in   b o 'lm a ,  ich im lik larn i  isrof  qil- 
m a,  o 'z in g n i  k atta  olm a,  x u sh b o 'y   isla rd a n   fo y d a la n m a ,  g u lla rd a n  
n a ri  yur, la z z a tla n ish ,  x ay o lo tg a c h o 'm ish  va e sh itis h d a n  saqlan.
K o rey ad a  o rto d o k sa l  b u d d a v iy lik d a n   fa rq   q ilu v c h i  oqim - 
lar  p a y d o   b o 'lg a n .  B ular  Von  Xyo  (617— 687)ning  "X ed o n ch o n " 
y o 'n a lish i" ,  ly  S an (624-702)  aso s so lg an   "X edon x v ao m ch o n "  oqi- 
m i va - r u h o n iy  Von  К  v an   q arash lari.
Von  Xyo  m ast qiluvchi  ichim liklarni  iste'm ol  qilishni,  q o 'sh iq lar 
va  ra q sla rd a n  zavq  olishni  ayb  san am ag an ,  hattoki,  an 'an av iy   dar- 
v esh o n a z o h id lik k a q arsh i chiqqan  h o ld a  u  u y lan g an .  U n in g  u c h u n  
M axayana  h a q iq a tin in g   m a 'n o si  h alo v atg a  erish ish   o 'z in i  tiyish- 
d a  em as,  b alk i  " ru h la r  d u n y o sid a".  A g a r  in so n n in g   qalbi  axloqsiz 
b o'lsa,  ah d   va  o 'z in i  tiyish  b efo y d ad ir:  " a g 'd a rilg a n   idishga  h ech 
n arsa  tu sh m a y d i,  garchi  y o m g 'ir  y o g 'a y o tg a n   b o 'lsa   ham ;  teshik 
id ish d a   h ech  n arsa  teg m ay d i".  D o'zax  h am ,  ja n n a t h a m   a y n a n   bit- 
ta  q alb d a  b o 'lish i  m um k in :  " b u tu n   olam   -   faqat  m e n in g   o n g im d a, 
d u n y o n in g  b a rc h a  q o n u n la ri esa -  m en in g   y u ra g im d a ".  U nga,  h a t­
toki, b a rc h a  n a rsa la m in g  ib tid o si va asosi b o 'lm ish   d a o  h a m  kiradi.
ly   S an  b o 'y ic h a ,  h a q iq a t  h a m   q a lb d a   b o 'la d i.  H a q iq a t  y o 'lig a 
am a l qilish n i in so n la rn in g  h a tti-h a r a k a tid a n  a n iq la sh  kerak: "B u d ­
d a v iy lik   q o n u n la ri  te n g lik d a n   kelib  chiq ad i.  S hu  bois,  u la r  u c h u n


4 0
III  B o b .  U C H   P O D S H O L IK   D A V R I
aslzo d a ,  m an fu r,  y u q o ri,  p a s t  d e g a n   q a ra sh   m a ju d   em as".  H a q i­
q a t y o 'lig a  aso sla n g a n  b o sh q aru v ,  a g a r qirol  k u lb a d a  y a sh a y o tg a n  
b o 'lsa  h a m   b o y  p o y ta x td a   y ash a b  y o lg 'o n   y o 'lg a  aso sla n g a n   b o sh - 
q a r u v d a n  afzalro q d ir.
Von  K van  h a m   b u d d a v iy lik   a q id a la rid a n   m a 'lu m   jih a td a n   farq 
q iluvchi  ta 'lim o t  b ilan   chiqqan.  M asalan,  u   tirik  jonni  o 'ld iris h  
m u m k in   d eb   h iso b lay d i  (to 'g 'ri,  m a 'n isiz   h o la tla rd a   em as),  b u   bi­
lan  o rto d o k sal b u d d a v iy lik  ta 'lim o tid a  b o 'lin ish   ro 'y  b erg an .  Q ola- 
versa,  u n in g  axloqiy  aq id ala ri  aso sid a  u ru s h   p a y tid a   chek in m aslik  
yotadi.
Daotsizm  -   L a o -sz i  va  C h ju a n -sz i  ta'lim o ti  K oreyaga  VII  asr 
b o sh la rid a  kirib kelgan. D a o tsizm g a k o 'ra, d u n y o  aso sid a  o lam n in g  
h a ra k a tla n ish   va  o 'z g a rish   q o n u n i  do  (" d a o "   -  y o 'l) y o tad i.  Barcha 
n a rsa la r  d o im iy   o 'z g a rish d a d ir.  D a v la tn in g   h alo k ati h u k m d o rn in g  
d a o g a  h a la q it b erg an id ad ir.  Q achonki,  Pekche h u k m d o ri  K o g u ry o ­
ga h u ju m in i to 'x ta tsa , sa rk a rd a  M ak Go Xe h a m  h u ju m g a  o 'tm a y  it- 
tifoqni o 'rta g a  tash lay d iB u   q u y id ag ich a asoslan ad i:  "B izga a z a ld a n  
d a o sla rn in g   h ik m atli  so 'z la ri  m a 'lu m :  " u y a t  em as,  a g a r  m e'y o rn i 
bilsang, xavfli em as, a g a r o 'z  v a q tid a  to 'x ta sh n i b ilsan g ".
D a o tsizm g a  b u d d a v iy lik   v a  k o n fu tsiy lik n in g   aso siy   tark ib iy  
qism i  sifatid a  q a ra la   b o sh lad i.  "U ch  p o d sh o lik n in g   tarixiy 
q a y d la ri" d a   b ir  a m a ld o r  tilid a n   d a o tsiz m g a   m u n o s a b a t  s h u n d a y  
ifoda etilad i: "U ch  ta 'lim o t (konfutsiylik, b u d d a v iy lik  va d a o tsiz m ) 
q o z o n n in g   u c h   o y o g 'i  k abidir.  U la rd a n   b iro rta siin in g   y etish m as- 
ligi -  y o m o n d ir".


4 1

Download 4,06 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   17   18   19   20   21   22   23   24   ...   65




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish