O‘zbekiston respublikasi oliy va o‘rta maxsus ta’lim vazirligi o‘rta maxsus, kasb-hunar ta’limi markazi a. G. G‘aniyev, A. K. Avliyoqulov



Download 5,45 Mb.
Pdf ko'rish
bet154/174
Sana16.03.2022
Hajmi5,45 Mb.
#497419
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   174
Bog'liq
Fizika 2 qism A G\'aniyev, A Avliyoqulov

Quyosh và yulduzlàr.
Quyosh và yulduzlàr enårgiyasi
Ì à z m u n i :
 
Quyoshning tuzilishi; Quyosh và yulduzlàr yad-
rîsi tårmîyadrî råàktîri sifàtidà; prîtîn-prîtîn sikli; uglårîd sikli.
Quyoshning tuzilishi. 
Quyosh Yergà eng yaqin jîylàshgàn
yulduzdir. Shuning uchun uning tuzilishini bilish và undà ro‘y
båràdigàn jàràyonlàrni o‘rgànish bàrchà yulduzlàr hàqidà mà’lum
õulîsà chiqàrishgà imkîn båràdi. 
Quyoshning 80% dàn îrtig‘ini
vîdîrîd àtîmlàri và 18% ini gåliy àtîmlàri tàshkil qilàdi.
Quyosh
enårgiyasining àsîsiy mànbàyi bo‘lmish tårmîyadrî råàksiyalàri
uning yadrîsidà ro‘y båràdi (69- ràsm). Plàzmà hîlàtidàgi Quyosh
yadrîsining ràdiusi umumiy ràdiusining tàõminàn uchdàn birigà
tång bo‘lib, temperaturasi o‘n milliîn kålvin (10 000 000 Ê) ga
tång. Yadrodan keyin, tàõminàn shunchà qàlinlikdàgi, 
nurlànish
enårgiyasini tashish zînàsi
jîylàshgàn. Undàn kåyin tàõminàn ikki
yuz ming kilîmåtr qàlinlikdàgi 
kînvåktiv zînà
kålàdi. Bu zînà
Quyoshning tàshqi qàtlàmlàri – àtmîsfåràgà tutàshib kåtgàn.
47-§.
www.ziyouz.com kutubxonasi


174
Quyosh àtmîsfåràsi 
fîtîsfårà, õrîmîsfårà 

 tîjdàn
ibîràt. Gàrchi
Quyosh àtmîsfåràsining tàshqi qàtlàmlàridàgi temperatura 1 ÌÊ
àtrîfidà bo‘lsà hàm, ulàrning nurlànishi Quyosh chiqàràdigàn
enårgiyaning judà kàm qismini tàshkil qilàdi. Quyosh chiqàràdigàn
enårgiyaning àsîsiy qismini fîtîsfåràdàn chiqàdigàn nurlànish
tàshkil qilàdi. Shuning uchun hàm fîtîsfåràning 6000 Ê tempera-
turasini Quyoshning temperaturasi dåb îlinàdi. Vàqt-vàqti bilàn
Quyosh fîtîsfåràsidà fàîl zînàlàr – quyosh dîg‘làri pàydî bo‘làdi.
Bu dîg‘làrning o‘rni và kàttàligi o‘n bir yillik dàvr bilàn o‘zgàrib
turàdi. Quyosh àktivligining bundày o‘zgàrishiga sabab, undàgi
iînlàshgàn mîddàlàrning Quyosh màgnit màydîni bilàn o‘zàrî
tà’siri hisîblànàdi.
Quyosh kîinîtdà màvjud bo‘lgàn hisîbsiz yulduzlàrdàn biridir.

Download 5,45 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   150   151   152   153   154   155   156   157   ...   174




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish