O‘zbekisòÎn respublikàsi îliy và O‘RÒÀ ÌÀÕsus òÀ’LIÌ VÀzirligi o‘RÒÀ ÌÀÕsus, KÀsb-hunàR ÒÀ’LIÌI ÌÀRKÀZI



Download 6,99 Mb.
Pdf ko'rish
bet18/110
Sana17.01.2022
Hajmi6,99 Mb.
#380664
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   110
Bog'liq
2 5260467229652158536

3. Kåltirish fîrmulàlàri.
 Îldingi bàndlàrdà 
p - a

p + a

p
a
2
-
,
p
a
2
+
  burchàklàr  sinusi,  kîsinusi,  tàngånsi,  kîtàngånsi  uchun
fîrmulàlàr chiqàrilgàn edi. Ulàrdàn hàmdà ikki burchàk yig‘indisi
và àyirmàsi fîrmulàlàridàn fîydàlànib, 
3
2
p
a
±
, 2

±
 a
 burchàklàr
uchun fîrmulàlàrni chiqàrà îlàmiz. Bu fîrmulàlàr bir burchàk
funksiyasini  bîshqà  burchàk  funksiyalàri  îrqàli  ifîdàlàshgà,
õususàn, o‘tmàs burchàk funksiyalàrini o‘tkir burchàk funksiya-
làrigà kåltirishgà imkîn båràdi. Ìàsàlàn,
(
)
(
)
3
2
2
cos
cos
(
)
sin(
) sin
p
p + a =
+ p + a = -
p + a =
a
.      (1)
Shu kàbi,
www.ziyouz.com kutubxonasi


40
(
)
sin
cos
3
2
p a
a
+
= -
;                                       (2)
(
)
(
)
(
)
tg
ctg
3
2
3
2
3
2
p a
a
p a
p a
a
a
+
=
=
= -
+
+
-
sin
cos
cos
sin
;                          (3)
 
(
)
ctg
tg
3
2
p a
a
+
= -
.                                            (4)
  Kåltirish  fîrmulàlàri  ko‘p,  ulàrni  esdà  sàqlàsh  màqsàdidà
ushbu 
mnåmînik  qîidà
dàn  hàm  fîydàlànàmiz  (yunînchà
mn
å
monikon
  –  ko‘p  qîidàlàr  màjmuàsini  yoddà  sàqlàshni
yengillàshtiruvchi  usul):
1) 
àgàr  àrgumånt
  2

±
  a
 
ko‘rinishdà  bo‘lsà,  trigînîmåtrik
funksiyaning nîmi o‘zgàrmàydi;
2) 
àgàr  àrgumånt 
p
a
2
±

3
2
p
a
±
  ko‘rinishdà  bo‘lsà,  funksiya-
ning  nîmi  o‘zgàràdi  (sinus  kîsinusgà  và  àksinchà,  tàngåns
kîtàngånsgà và àksinchà);
3)
  bårilgàn  trigînîmåtrik  funksiya  àrgumånti  qàysi  chîràkdà
yotgàn bo‘lsà, funksiyaning o‘shà chîràkdàgi ishîràsi izlànàyotgàn
funksiya îldigà qo‘yilàdi.
Kåltirish  fîrmulàlàrini  quyidàgi  jàdvàl  ko‘rinishidà  umum-
làshtiràmiz:
p
a
2
-
 
p
a
2
+
 p - a p + a
 
3
2
p
a
-
3
2
p
a
+
2
p - a
2
p + a
sin
a
cos
a
cos
a
 sin
a -
sin
a -
cos
a  -
cos
a -
sin
a
sin
a
cos
a
sin
a  -
sin
a -
cos
a -
cos
a -
sin
a
sin
a
cos
a
cos
a
tg
a
ctg
a  -
ctg
a  -
tg
a
tg
a
ctg
a
-
ctg
a -
tg
a
tg
a
ctg
a
tg
a  -
tg
a  -
ctg
a
ctg
a
tg
a
-
tg
a -
ctg
a
ctg
a
Ì i s î l .   à)  cos(15
p  +  a
);  b)  tg(
p  +  a
)  ifîdàlàrni  o‘tkir
burchàk trigînîmåtrik funksiya ko‘rinishigà kåltiràmiz, 
0
2
<
<
a
p
.
Y e c h i s h .  a) cos( 7•2
p + p + a
)
 = 
cos(
p + a
). Bundà 
p + a
burchàk,  dåmàk,  15
p  +  a
  burchàk  hàm,  uchinchi  chîràkkà
qàràshli.  Bu  chîràkdà  kîsinusning  ishîràsi  mànfiy,  hîsil
bo‘làdigàn  funksiyaning  nîmi  kîsinusligichà  qîlàdi.  Dåmàk,
cos(15
p + a
)
 = - 
cos
a
;
b) uchinchi chîràkdà tàngåns musbàt. Nàtijàdà tg(
p + a
)
 = 
tg
a
hîsil bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


41
Ì à s h q l à r
1.86.
 Bir nåchà kåltirish fîrmulàsini gåîmåtrik usuldà isbît-
làng.
1.87.
 Ifîdàning qiymàtini tîping:
1 ) sin1080
°
;
2)  cos1080
°
;
3)  tg1080
°
;
4)  ctg1080
°
;
5) 1080
°
 li yoy sàhmini;
6) 
( )
5
6
sin 7
p
;
7) 
(
)
49
6
cos
-
p
;         8) 
(
)
29
8
tg
-
p
;                       9) 
(
)
32
3
ctg
- p
.
1.88.
 Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring:
1) 
( ) ( )
( ) ( )
55
51
73
101
3
4
3
4
sin
cos
sin
cos
p
p
p
p
-
-
;     2) 
tg
tg
ctg
ctg
-
æ
èç
ö
ø÷
æ
èç
ö
ø÷
-
æ
èç
ö
ø÷
æ
èç
ö
ø÷
32
3
47
4
1
17
6
21
4
p
p
p
p
.
1.89.
 Àyniyatlàrni isbît qiling:
1) 
(
)
(
)
(
) (
)
2
2
5
2 sin
cos 16
1 tg (
)
2
5
7
1 tg (
)
cos(
) 2 cos
cos
2
2
p+a
p+b
+
p+a+b
p
p
-
p-a+b
a-b +
+a
+b
=
;
2) 
sin
cos
(cos(
) sin )
(sin(
) cos(
))
9
2
11
2
2
4
1
2
5
9
p a
p a
p a
a
p a
p a
+
æ
èç
ö
ø÷ +
+
æ
èç
ö
ø÷
+ +
×
+
+
-
= -
;
3) 
(
)
( )
(
)
(
) (
)
2
19
7
sin 11
cos
tg
2
2
19
15
cos
cos
tg( 11 )
2
2
ctg
x
x
x
x
x
x
x
p
p
p-
+
-
p
p
-
-
- p
= -
.
4.  Ikkilàngàn  và  uchlàngàn  àrgumåntning  trigînîmåtrik
funksiyalàri.
  Àgàr 
a  +  b
  burchàk  trigînîmåtrik  funksiyalàri
fîrmulàlàridà 
a = b
 dåyilsà, 2
a
 burchàk trigînîmåtrik funksiyalàri
fîrmulàlàri  hîsil  qilinàdi.  Ulàr  2
a
  àrgumånt  funksiyasini 
a
àrgumånt funksiyasi îrqàli ifîdàlàshgà imkîn båràdi:
sin2
a = 
2sin
a
cos
a
;      (1)                cos2
a = 
cos
2
a - 
sin
2
a
;      (2)
2
2tg
1 tg
tg2
a
-
a
a =
;                 (3)                            
2
ctg
1
2ctg
ctg2
a-
a
a =
.          (4)
Àksinchà, 
a
 àrgumånt funksiyasini 2
a
 funksiyasi îrqàli hàm
bårish  mumkin.  Chunînchi,  1
  = 
sin
2
a  + 
cos
2
a
  àyniyat  và  (2)
fîrmulà bo‘yichà 1
 + 
cos2
a = 
2cos
2
a
 và 1
 - 
cos2
a = 
2sin
2
a
 yoki
www.ziyouz.com kutubxonasi


42
cos2
a = 
2cos
2
a - 
1                                       (5)

cos2
a = 
1
 - 
2sin
2
a
                                         (6)
hosil qilinàdi. (5) và (6) fîrmulàlàrni quyidàgi ko‘rinishdà hàm
yozish  mumkin:
2
1 cos 2
2
cos
+
a
a =
;                                            (7)
2
1 cos 2
2
sin
-
a
a =
.                                              (8)
Àgàr  cos
a  ¹ 
0  bo‘lsà,  (1)  tånglikning  o‘ng  qismini  sin
2
a  +
+
cos
2
a
 gà, ya’ni 1 gà, so‘ng suràt và màõràjni cos
2
a
 gà bo‘lsàk,
quyidàgini hîsil qilàmiz:
2
2
2
2
2
2
sin cos
2
2 sin cos
cos
sin
cos
sin
cos
cos
sin2
a
a
a
a
×
a
a
a+
a
a+
a
a =
=
,
bundàn:
2
2tg
1+tg
sin2
a
a
a =
.                                                 (9)
Shu kàbi:
2
2
1 tg
1+tg
cos
0 äà  cos 2
-
a
a
a ¹
a =
.                       (10)
Shuningdåk, 
1
tg2
ctg2
a
a =
 và (3) fîrmulà bo‘yichà:
2
1 tg
2tg
2
ctg2


k
a
k
Z
-
a
p
a
a =
¹
Î
.                   (11)
Uchlàngàn  àrgumånt  3
a
  ning  trigînîmåtrik  funksiyalàrini
yuqîridà  tîpilgàn  fîrmulàlàrdàn  fîydàlànib  tîpish  mumkin.
Ìàsàlàn,
sin3
a = 
sin(2
a + a
)
 = 
sin2
a
cos
a + 
cos2
a
sin
a =
 = 
2sin
a
cos
2
a + 
(1
 - 
2sin
2
a
)sin

=
 sin
a
(2(cos
2
a - 
sin
2
a
)
 + 
1)
 =
 = 
sin
a
(2(1
 - 
2sin
2
a
)
 + 
1)
 = 
sin
a
(3
 - 
4sin
2
a
),
sin3
a = 
sin
a
(3
 - 
4sin
2
a
).                           (12)
Shu kàbi: cos3
a = 
cos
a
(4cos
2
a - 
3).
www.ziyouz.com kutubxonasi


43
Ì à s h q l à r
1.90.
 sin
a = -
0,83, 
p a
p
<
<
3
2
 bo‘yichà sin2
a
, cos2
a
, tg2
a
 ni
tîping.
1.91.
  cos
a =  -
0,4,  sin
a < 
0  bo‘yichà  sin2
a
,  cos2
a
,  tg2
a
  ni
tîping.
1.92.
 tg


-
3 bo‘yichà ctg2
a
 ni tîping.
1.93.
 Àgàr 
0
<
<
a
p
2
 bo‘lsà, sin2
a < 
2sin
a
 bo‘lishini isbît qiling.
1.94.
 ctg
a = -
1,2, 
p
a
p
2
<
<
 bo‘yichà sin3
a
, cos3
a
, cos4
a
, tg4
a
ni tîping.
1.95.
 Àgàr tg

=
 0,3, tg

=
 0,4 bo‘lsà, tg(2
a - b
) ni tîping.
1.96.
 Àyniyatlàrni isbît qiling:
1) 
(
)
2
cos 2 1 cos
1
2
5
cos
2
2
ctg
t
t
t
t
p
+ -
+
= -
;
2) 
2
2
4
2
2
sin
sin
sin
t
t
t
t
t
-
+
=
sin4
tg
2
;
3) 
sin
cos
2
2
2
2
t
t
t
t
+
=
tg
tg2
;
4) 
1 2
2
2
-
=
-
cos
t
t
t
t
1
2
sin4
tg2
ctg
;
5) 
cos
sin
t
t
t
t
+
= +
ctg
ctg
1
2
;
6) 
( ) ( )
2
1
4
4
2
2
1
cos
sin
t
t
t
-
-
-
=
2ctg
p
p
;
7) 
1
+
=
+
cos
sin
t
t
t
t
tg
tg
;
8) 
( )
2
4 1
2
2
2
2
8
sin (
)
sin
t
t
t
t
-
+
=
tg
1+ctg
2
p
;
9) 
cos
cos
cos
sin
sin
sin
2 5
3
4
2 5
3
4
3
t
t
t
t
t
t
t
+
+
+
+
=
ctg
;      10) tg55
°
tg65
°
tg75
°
 = 
tg85
°
.
1.97.
 Ifîdàlàrni sîddàlàshtiring:
1) 
2
3
4
5
6
7
15
15
15
15
15
15
15
cos
cos
cos
cos
cos
cos
cos
p
p
p
p
p
p
p
;
2) 
(
)
(
)
2
2
2
2
5
11
2
2
sin
cos
sin (5
)sin
cos (5
)cos
p
p
a -
a -
p-a
a -
p-a
+ a
;
3) 
(
)
(
)
2 sin(17
)
13
2
15
sin
tg sin(
)
2
2ctg
2
p-a
p
p +a + a
-a
- a +
;
4) 
2
2
3
3
2
2
cos
sin
sin
sin
cos
a
a
a
a
a
-
-
+
;
5) 
sin
cos
sin
cos
cos
4
4
2
2 2
2
2
2
2
2 1
t
t
t
t
t
+
-
-
;
www.ziyouz.com kutubxonasi


44
6) 1
 + 
2cos2
a + 
2cos4
a + 
2cos6
a
;
7) 
(
)
(
)
7
17
2
2
2
2
cos
tg(5
) sin
p
p
- a
+ a
p - a +
;    8) 
( )
(1 tg2 ) cos
2
4
1 tg2
p
+
a
+ a
-
a
.

Download 6,99 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   110




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish