O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

fa n elektr fa o llig i
kuzatiladi. Shu 
sa b a b li bu e l e k tr f a o llig in i k o ‘p in c h a
sp o n ta n e le k tr f a o llig i
deb 
atashadi.U doim o r o ‘y beruvchi ritmik elektr tebranishlarida namoyon 
b o ‘ladi. Baqaning uzunchoq miyasidan elektr potensiallarini ajratib olgan 
l.M.Sechenov shu spontan tebranishlami birinchilardan bo'lib aniqlagan 
edi. C hasto tasi se k u n d ig a 10 dan 40 gac ha b o 'l g a n va am plitu dasi 
h uja yra dan ta shqariga elektrod q o 'y is h d a 100 
mkv
keladigan elektr 
potensiallari ayirm asin ing tebranishlari nerv m arkazla rin in g spontan 
faolligi uchun xarakterlidir. M arkaziy nerv sistemasining holatiga qarab 
tebranishlar chastotasi va amplitudasi o'zgaradi.
92

---

T o 'l q i n s i m o n e l e k t r f a o llig i - n e y r o n l a r v a s i n a p s l a r d a r o ‘y 
beruvc hi h a r xil elek tr j a r a y o n la r in i n g y i g ‘indi ifodasidir. S huning 
u c h u n e l e k t r f a o l l i g i n i t e k s h i r i s h g a a s o s l a n i b , m i y a n i n g
te k s h ir ila y o tg a n ta rk ib iy q is m id a g i intim ja ra y o n la r n i aniq ta sa v v u r 
qilib b o 'lm a y d i.
3 0 -y illa rd a n bo sh la b , E. Edrian ishlaridan keyin, r e se p to rla r yoki 
a ffe re n t n e r v la r t a ’s ir la n g a n d a r o 'y b e ru v c h i a ffe re n t im pulsla rga 
j a v o b a n m a rk a z iy nerv s is te m a sin in g m u a y y a n qism i - o r q a m iy a, 
m iya cha , k o ' r u v d o 'm b o q la r i, katta yarim sha rla r p o ' s t l o g ' i n i n g turli 
q ism la rid a k elib c h iqqan elek tr reaksiyasi k e n g ta dqiq etilm oqda. Bu 
elek tr r e a ksiyasi 
y u za g a ch iq a rilg a n p o te n s ia l
d e b atala di. Yuzaga 
chiqarilgan potensiallarni qayd qilib, miyaning turli tarkibiy qismlariga 
axborot o 'ta d i g a n y o 'lla m i va ta 's i m i qabul qiluvchi se n so r sistemalar 
jo y la s h is h in i y e ta r lic h a aniq te k sh irish m u m k in .
R e sep to rlarn in n g m u a y y an guruhidan afferent im p u lsla r oladig an 
n e r v m a r k a z l a r i d a y u z a g a c h i q a r i l g a n p o t e n s i a l l a r a m p l i t u d a s i
kattaroq, latent davri esa kaltaroq bo 'lad i.
S hu nerv m a rk a z la rid a y u z a g a ch iq arilg a n p o te n sia lla r birlam chi 
j a v o b l a r deb atala di. A ff e r e n t n ervga y a k k a elek tr stim uli b e rilganda 
turli n e r v m a r k a z l a r i d a r o ' y b e r g a n b ir la m c h i j a v o b l a r n i n g egri 
chiziq lari k o 'rs a til g a n . Xarakterli birla m chi j a v o b q o id a o 'la r o q 4 0 0 ­
600 m ^ v a m p litu d a li ikki davrli potensiald an iborat. Avval 10-12 
msek
u z u n lik d a g i m u s b a t te b ra n ish q ay d beradi. B irla m c h i paten sialla r 
m u a y y a n m in ta q a g a ta rq a lad i, m u a y y a n s e n s o r signa lla ri keladigan 
m i n t a q a n i s h u t u f a y l i a n i q b i l i s h m u m k i n . O ' s h a m i n t a q a d a n