O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V


MARKAZIY NERV TIZIMI (XUSUSIY QISM)



Download 5,05 Mb.
Pdf ko'rish
bet55/434
Sana30.06.2022
Hajmi5,05 Mb.
#718879
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   434
Bog'liq
Normal Fiziologiya (Alaviya O.T.)

MARKAZIY NERV TIZIMI (XUSUSIY QISM)
M a r k a z i y n e r v s i s t e m a s i y a g o n a v a p u x t a m e x a n i z m b o ‘ lib, 
ishlaydi. Shu tufayli o d atd ag i fiziologik sh a ro itd a turli t a ’sirlarga 
j a v o b a n o r g a n i z m k o ‘r s a t a d i g a n r e a k s i y a l a r x u l q - a t v o r (y u ris h -
t u r i s h ) n i n g i n t e g r a t s i y a l a n g a n y a x l it b u tu n a k t l a r i g a o ‘x s h a y d i. 
S h u n d a y h a r bir a k t d a uch k o m p o n e n t: 
s e n s o r (sezu vch i), m otor
(.h a rakatlan tiru vch i)
va 
v e g e ta tiv
k o m p o n e n tla rn i ajratish m um kin. 
R e sep to rlard an m a rk a z iy nerv sis te m a sig a im p u ls la r kelishi se nsor 
k o m p o n e n tin i t a ’m in l a y d i, m o to r k o m p o n e n tn i s k e le t m u sk u lla r i 
y u z a g a c h i q a r a d i va m o t o n e y r o n l a r n i n g im p u l s l a r i b o s h q a r a d i ,
v e g e ta tiv k o m p o n e n t ichki a ’z o l a r fa o li y a tin i , to m i r l a r d ia m etri, 
m o d d a la r a l m a s h in u v i v a g a v d a t o ‘q im a la ri f u n k s iy a l a r i hola tini 
b o sh q a rilish d a n iborat. O rg a n iz m n in g s e n so r va m o to r funksiyalari 
k o ‘pin c h a birla shtirilib, 
so m a tik fu n k siy a la r
deb ataladi.
M arkaziy n erv tizim in in g fu n k siy a la rin i tek sh irish usullari.
O lib tash lash (ek stirp a tsiy a ) va q irq ib qo 'yish.
M a rk a ziy nerv 
s is te m a sin in g turli qism lari olib ta shla sh (ek stirp a tsiy a ) va qirqib 
q o ‘y ish usullari e k s p e r im e n ta l -f iz i o lo g ik t a d q i q o t l a r d a q ad im d a n
q o ‘llanib k e la y o tg a n usullardir. U lar bosh m iy a b ila n o rq a miy adagi 
h a r xil b o ‘l i m l a r n i n g f u n k s io n a l a h a m iy a ti t o ‘g ‘r i s i d a b ir q a d a r
m a ’lum ot beradi va o ' t k i r ta jribala rdan ham , x ronik ta jrib ala rd a ham 
q o ‘llanaveradi. S hu u su lla rd a n fo y d a la n ib , fizio lo g o p er a tsiy a d a n
keyin m a rk a ziy nerv sis tem a sin in g qaysi funksiyalari y o ‘qolishini va 
qaysi f unksiyalari sa q lan ish in i bilib oladi.
M i y a n i k o ‘n d a l a n g g i g a q i r q i b m a r k a z i y n e r v s i s t e m a s i n i n g
yuqoriroqdagi qismlari funksiyasi ham o'rganiladi. Masalan, markaziy 
nerv s is te m a sin in g p as tro q d a g i b o ‘lim larida n ajra tilg a n (uzunchoq 
miya sohasid an qirqilgan) bosh m iyaning elektr faolligini va ajratilgan 
(oraliq m iy a s o h a sid a n qirqib q o ‘yilg a n ) katta ya r im sharla rni elektr 
faolligini F .B rem er o 'rg a n g a n .
O lib tashlash va q irqib q o ‘yish usullari - m a rk a z iy nerv tizim idek 
murakkab va nozik tuzilgan m e xanizm ga t a ’sir etishnin g g ‘oyat q o ‘pol 
usullaridir. E k s p e r i m e n t a t o r bu usulni ta d b iq e t g a n d a bir qanc ha 
h o d i s a l a r g a d u c h k e la d i, a n a shu h o d i s a l a r o p e r a t s i y a d a n keyin 
k u z a t i l a d i g a n n a t ija la r n i b a h o l a s h d a t o ' s q i n l i k q ila d i. D a stla b k i
87


k u n la rd a o p era tsio n j a r o h a t ( t o ’q im a la rn in g k esilishi, y a l l i g ‘lanishi, 
o g ’r i q ) m a r k a z i y n e r v t i z i m i n i n g f u n k s i y a l a r i n i s u s a y t i r a d i .
K e y in c h a lik m iy a n in g qirq ilg a n yoki olib ta s h la n g a n jo y i d a yam o q
t o ’q im a s i o ’sib, t e v a r a k - a t r o f d a g i n e r v t o ’q i m a s i g a s a lb iy t a ’sir 
k o ’rsatadi. M a sa la n , k a tta y a r im s h a rla r n in g a y r im q is m la r i olib 
ta s h la n g a n d a y a m o q hosil b o ’lishi va u n in g sa lb iy t a ’sir k o ’rsatishi 
sa babli b a ’zan tu tq a n o q (ep ilep siy a ) tutadi.
88


M iy a n in g k a tta q ism larin i o lib ta sh la sh bilan bir q ato rd a nerv 
markazlariga mahalliy (cheklangan) shikast yetkazish ham q o ‘llaniladi. 
Ilgari shu m a q s a d d a igna sa nchish yoki ska lpel u rish kabi m e x an ik
shikastlar yetkaziladi. Hozir nerv m arkazlarig a shikast yetkazish uchun 
m i y a g a i n g i c h k a e l e k t r o d l a r k ir iti lib , o ‘z g a r m a s t o k b e rila d i va 
t o ‘q im a la r shu ta riq a elek tro liz y o ‘li bilan y em irilad i. S hu n in g d ek , 
m iya ning turli b o ‘laklari m u z la tib q o 'y ila d i yoki te rm o k o a g u ly a tsiy a
qilinadi. M a r k a z i y nerv sis te m a s in i n g k ic h ik b ir q is m ig a shika st 
yetkazish uchun, y a n a tashqaridan kuchli fizik omil aniq y o ‘naltiriladi, 
shu omil t a ’sirida nerv s istem a si yem iriladi.
M a r k a z iy n e r v tiz im i n in g m u a y y a n q ism larin i y e m ir is h uchun 
rentgen nurlari yoki u ltr a to v u sh te b ra n ish la ri b ir n e c h a k a m b a r qalin 
tu ta m q ilin ib , b ir n u q t a g a y o ‘n a l tir ila d i. S h u m a q s a d d a r e n tg e n
n a y c h a l a r i y o k i u ltr a to v u s h g e n e r a to r la ri h a y v o n b o sh i t e p a s i d a
sh u n d a y j o y l a s h t i r i l a d i k i , u la rd a n c h i q a y o tg a n e le k tr nurlari yoki 
ultra tovush te b ra n ish la ri qu v v atli b o 'lib , va to r bir n u q ta g a y o ‘nalib, 
m iy a n in g m u a y y a n bir n u q ta s id a to 'p la n a d i. M iy a t o ‘q im a sin in g bir 
kub m illim e tr v a hatto u n d an ham k’ic hikroq b o ‘la g ig a shu ta riqa 
yetkazish m umkin.
U ltratovush t a ’siriga m iyelin pardalari k o ‘proq se zg ir b o 'la d i, shu 
sababli nerv y o ‘llariga sh u n d a y t a ‘sir etiladik i, u n d a nerv hujayralari 
sh ik a stla nm a ydi.
M arkaziy nerv tizim ining aniq muayyan qismlarini yem irish uchun 
k u ch li s i n x r o ts i k lo tr o n y o r d a m i d a o lin g a n p r o to n n u r la n i s h in in g
kam bar tutamlari ham q o ‘llanilgan (tutamning diametri qilday ingichka 
b o ‘lishi m u m k in ). Pro to n n u rlanishini m a ‘lum j a d a l l i k d a b o ‘lganda 
teri v a s u y a k t o ‘q im a s i s h i k a s t l a n m a g a n i h o ld a s h u n u r la n i s h g a
an c h ag in a se z g ir n e rv t o ‘qim asi y em irilav e rad i.
M iy a n in g tu rli q ism la r in i o lib ta sh la sh , n e r v yoMlarini qirqib 
q o ‘yish va ayrim nerv m a rk a zla rin in g y o l g ‘iz o ‘zini y em irish usullari 
h a y v o n l a r u s t i d a g i t a j r i b a d a g i n a e m a s , o d a m d a n e y r o x i r u r g i y a
k lin ik a s id a d a v o l a s h ta d b irla r i sifa tid a h am q o ‘lla nila di. B u n d a y
o p e ra ts iy a n in g natijalari k o ‘p in c h a f iz io lo g iy a u c h u n ham m u h im
m a 'l u m o tla rb e ra d i.

Download 5,05 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   434




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish