O. T. A L a V i y a, s h. Q. Q o d I r o V a. N. Q o d I r o V, s h. H. H a m r o q u L o V e. H. H a L i L o V

v a q tliy ig 'ilish g a
misol bo'ladi.
K e t m a - k e t t a ’s i r l a r g a j a v o b r e a k s i y a s i n i n g y u z a g a k e l is h in i 
q u y id a g ic h a tu sh u n tirilad i. D astlabki t a ’sir p o sts in a p ti k potensialn i 
keltirib ch iq arad i, u ney ro n n i q o ' z g ' a t i s h u ch u n yetarli b o 'lm a y d i.
K eyin gi k e l a y o tg a n t a 's i rl a r soni ta la b g a m o s b o ' l s a m e m b r a n a n i n g
d e p o l y a r i z a t s i y a s i n i k r i t i k n u q t a g a k o ' t a r a d i v a n e y r o n n i n g
q o ' z g 'a l i s h rea k siy as in i y u z a g a chiqaradi (1 9-rasm).
Orq a miyali m aym unla rda yurish refleksini p o g 'o n a osti kuchi bilan 
rese ptor m a y d o n in in g bir nec ha joy in i bir vaq td a q o 'z g 'a t i s h orqali 
kuzatish mumkin, alohida bir jo y g a t a ’sir etilsa refleks yuzaga kelmaydi.
B i r q a n c h a j o y n i b i r v a q t d a p o g ' o n a o s t i k u c h i g a t e n g
q o ' z g ' a t u v c h i l a r y o r d a m i d a t a ’s i r l a s h d a n y u z a g a k e l g a n j a v o b
r e a k siy a s i q o ' z g ' a l i s h l a r n i
fa z o v iy y i g 'ilis h
n a tija s i h iso b la n a d i. 
F azoviy y i g ' i l i s h d a turli jo y l a r d a n k e la y o tg a n t a ’sirla r n ey r o n n in g
tanasiga alo h id a-alo h id a sina psla r orqali kelib m e m b ra n a s id a y ig 'ilib
uni q o ' z g 'a t a d i v a te gishli ja v o b r ea k siy as in i y u z a g a chiqaradi.
O kklyuziya.
Ikkita rese p to r m a y d o n in i bir v a q td a q o 'z g ' a t g a n d a
y u za g a kelg an j a v o b rea k siy a s in in g kattaligi alo h id a m a y d o n larn i
73

---

q o ‘ z g ‘a t i s h n a t i j a s i d a h o s i l b o M g a n j a v o b r e a k s i y a l a r i n i n g
q o 's h ilis h id a n hosil b o 'l g a n kattalikdan o z b o 'l a d i (20-rasm ).
Bu h o d is a m e x a n i z m i n i q u y i d a g i c h a t u s h u n t i r i l a d i . B irin c h i 
re se p to r m a y d o n d a n kelay o tg a n signa lla r ula r bilan b o g 'l i q b o 'lg a n
b a r c h a n e y r o n l a r n i q o ' z g ' a t a d i . I k k i n c h i r e s e p t o r m a y d o n i
q o 'z g 'a tilg a n d a u bilan bo g 'liq neyronlar ham q o 'z g 'a la d i. Biroq ayrim 
n e y r o n l a r ik k a la r e s e p t o r m a y d o n i b ila n b o g ' l a n g a n b o ' l g a n l i g i
s a b a b li, j a v o b r e a k s iy a s i a l g e b r a ik y i g ' i n d i d a n oz b o ' l a d i . N erv 
m a rk a z la rid a g i bu h o d isa
okklyu ziya
deb atala di.
A va В - p e r if e r iy a d a n m o to r n e y r o n la rg a q o ' z g ' a l i s h l a r olib 
k elad ig a n nerv tolalari. A to la yoki В tola m a k sim a l t a ’sir la n g a n d a 4 
n e y r o n d a n i m p u l s l a r n i n g r a z r y a d l a r i v u j u d g a k e l a d i . S h u
n ey ro n la rd a n ikkitasi ikkala toladan q o 'z g ' a l a d i .