N I z o m I y n o m I d a g I t o s h k e n t d a V l a t p e d a g o g I k a u n I v e r s I t e t I h a y d a r o V f. I

geshtaltpsixologiya  yo'nalishi  vuju dga  keldi.  Bu 
y o 'n a li s h n in g   asosiy  vakillariga  X .Erenfels  (1859-1932), 
V .K eler  (1887-1967). 
K .K o fk a ( 1 8 8 6 - 1 9 4 1 ) va  boshqalar  kiradilar.
G eshtaltf'hilar  barcha  m urakkab  psixik  ja r a y o n la r  oddiy  xolatlarda,  y a 'n i 
sezg ilardan  iborat  deb  xis obla ngan  assotsianistlar  g'o y asin i  qattiq  tanqid  qiladilar. 
U lar  assotsianizm ga  qara m a-q ars hi  b o 'lg a n   t a ’limot  yaratib,  har  qanday  psixik 
jarayon  va  xolat  yaxlit  obra zdan.  geshtaltdan,  y a 'n i  yaxlit  strukturadan  iborat  deb 
tu shunti ris hga  xarakat  qiladilar.
U la rn ing  fikriga  q araganda  har  bir  psixik  hodisanin g  m azm uni  unin g  tarkibiga 
kiruvchi  qis m   va  e le m e n tla m i  birgalikda  aks  ettirishdan  k o 'la m   jih atd an   keng, 
m a z m u n  jih a td a n   rang-barangdir.
Li 
Bu  psixik  tuzilishning  yaxlitligi  nazariyasi.  avvalo  idrok  faktlari,  asosid a  ishlab
chiqilgan  edi.  Idrok  -  bu  sezgi larning  yig 'indisi  emas,  balki  yaxlit  obrazdir,  deb 
с   t a ’kidlanadi.  Psixik  m ah s u llar  va  tuzilm alarnin g  yaxlitligi  haqid ag i  bu  t a ’limot 
k eyin chalik  xotira,  tafakkur va  iroda  hodisalariga  ham   tatbiq  qilingan  edi.
Bu  alo hida-alohid a  y o 'n a li s h   va  oqimlar,  bir  qancha  um um iy   xususiy atg a  ega 
b o 'lg a n   h o ld a  (ayniqsa  m u h im   m om entlard a)  "E m pirik  psixolo giya”  degan  um um iy  
n o m   ostid a  birlashdilar.
Psixolo giyanin g  pre dm eti  va  metodlarini  bir  xilda  tushunish  bu  barcha 
oqim la rnin g b ir la shuviga sabab ch i  bo'ldi.
''E m p ir ik ” lar  psixologiyani  ruh  haqidagi  fandir,  deb   emas,  "ruhiy   hodisalar'' 
yoki  “ o ng  hodis ala ri”  yoki  b o 'l m a s a   faqatgina  ong  hakidagi  fandir  deb   t a ’kidladilar. 
Bu  “ ruhsiz ”  psixolo giyadir  (N .N .Lange),  ''hech  qanday  metafizik asiz  psixolo givad ir" 
(A .I.V vedenskiy ).
Em pirik  p sixologiyaning  tarixiy  xizmati  shundan  iboratki,  unin g  vakillari  ilmiy 
jihatdan  o 'rg a n i s h   predm eti  sifatida  ruhni  inkor  qildi.  Bu  holatni  psixolo giyanin g
61

---

m e ta fiz ik   va  id ealistik  q a ra s h la rd a n   holi  boMish  y o 'Iid ag i  katta  q a d a m   deb  h is obla sh 
m u m k in .
Y u q o r id a   t a ’k id l a n g a n id e k ,  em p i ri k   p six o lo g iy a n in g   as osiy   m e to d i  kuzatish, 
tajribad ir.  L ekin   tabiat  fanlaridan  p si x o lo g i y a   s o h a s ig a   k o ‘chir ilgan  bu  m e t o d   ichki 
m e t o d   ichki  tajriba  sifa tida  b o s h q a c h a  tu s  oladi.
Em pirik   p si x o lo g i y a d a   o b ’y e k ti v   ku zatish   m e to d id a n   h am ,  e k s p e r im e n t 
m e t o d id a n   h a m   fo ydalanilgan:  psixik   h o d is a la r har xil  m a x s u s  as b o b l a r y o r d a m i  bilan 
m a x s u s   la borato riy ala rda 
o ‘rganild i;  materiallarni  tekshirish  va  y a k u n l a s h d a  
m a t e m a t ik   statistika  (k o rrely atsiy a)  m e to d la r id a n   fo ydalanildi.
Em p irik   p six o lo g i y a n in g   p si x o lo g i y a   fani  tarix idagi  ikkinchi  katta  x iz m ati 
ta jrib ad an  
fo vd alan ish d a , 
p s ix o lo g ik  
eksp e r im e n tla r 
o 'tk a z i s h n in g  
m e t o d  
va 
te xnikasini  ishlab  c h iq ish d a n   iborat.
Psix o lo g iy a 
to m o n id a n  
e k s p e r im e n tn in g  
tadbiq 
qilinishi 
tufayli 
in son 
p sixolo giyasi  soh as id a  bo y  m ate ria ila r  t o ‘plangan.  Bu  m ate ria lla rn in g   k o 'p c h i l i k  
qis m i 
h o z ir g a c h a  
h a m  
a h a m iy a tin i 
y o 'q o t m a g a n  
(m asala n, 
V . V u n d t 
va 
G .E b b i n g a u z n in g   e k sp er im e n tal  ishlari).  E m pirik   p sixologiya  an iq lag an   m a ’lu m o tla r 
v a   ishlab  c h iq q a n   eksp e r im e n ta l  m e t o d   v a   usulla r  a m a l iy o t d a   ham ,  m a s a la n ,  tib b iy o t 
va  p e d a g o g ik a   sohalarid a  foydal i  b o 'l i b   chiqdi.
Z .F re y d   p s i x o a n a liz n in g   asoschisi  hisobla nadi.  K o 'p c h i li k n in g   fikrig a  k o 'r a ,  bu 
sohadagi  yutuqlari  C h .D a r v in   va  A .E y n s h te y n   kabi  olim la r  bilan  bir q a to r d a  turadi.
F r e y d .   Z ig m u n d   Fre yd  1856-yiIda 
Freyburgda,  o 's h a   paytd agi  A vstr iy a 
V e n g riv a   im p eriy asin in g  
hozirgi  k u n d a   C hex  re s p u b lik as ig a 
taal uqli  q is m i d a  
tu g 'i ld i .  U  tibbiy otni  V e n a d a   o 'r g a n d i   v a   shu  yerda  A vstriy ani  nats istla r  1938-  y il d a  
a n n e k s i y a   q ilg u n la r ig a   q a d a r  y ashadi.  Y a hudiy  sifatida  u  vata nini  tashla b  k e ti s h g a  
m a j b u r   b o 'ld i  va  L o n d o n g a   borib  o 'r n a s h d i ,  o 's h a   ye rd a   1939-y ild a  vafot  etdi.  U zo q  
villa r  d a v o m i d a   u  b e d a v o   saraton  ka sa lligi  bilan  kurashib   yashadi.
U n in g   eng  m a s h h u r  asarlari  q uyid agila r:  " T u s h l a rn i n g   t a ’bir i” ,  " P s ix o a n a l iz g a  
kirish  b o 'y i c h a   m a ’ru zalar” ,  “ Lazzat  ta m oyili  o rtid a” ,  “ Bir  illy uziyanin g  k e la j a g i” , 
" M a d a n iy a t d a n   n o ro z i li k '’.  “ M u s o   va  m o n o te iz m " .
U  o ' z i g a   q ad ar  inson  h a q id a   m a v j u d   b o 'l g a n   ta s a v v u rla m i  a g ' d a r - t o ' n t a r  qilib 
tashla di.  R .D ekart.  J.L okk  va  l.K an t  fikriga  k o 'ra .  tabiat  har  bir  indi vid ni  iroda  erki 
bilan  t a 'm in l a g a n .  Erkin  tanlovni  a m a l g a   oshirish  layoqati 
in d iv id n in g   eng  asl 
m o h iy atin i  bildiradi  va  ong li  “ m e n ”  bilan  b o g 'l a n g a n   b o 'la d i.  Inson  ps ixik asi  (jon) 
haqid agi  fikrni  Z .F reyd  illy uziya  sifatida  talqin  qiladi.  Ongli  “ m e n ”  qud ra tli  o n g s i z  
men tal  h a y o tn in g   faqat  c h o 'q q is i  xolos.
S h u n d a y   qilib,  Z .F reyd  s u b ’y e k t  h aqid agi  bizning  ta s a v v u rla rim iz d a   inqilo bni 
a m a l g a   oshirdi.  O ngli  m ental 
hayot  in sonnin g 
u m u m iy   men tal  h a y o ti d a   faqat 
kic h k in a  b o i a k   his obla nadi.  B izn in g   on g im iz d a g i  ja r a y o n l a r   o n g s iz   o m illar  bilan 
q a t'i v  
d e ter m in atsiy a  qilin adi. 
Bu  holatni  illyus tratsiya  qilish  u c h u n   k o 'p i n c h a  
ay s b e r g   bilan  qiy osla shadi.  B a rc h a   ong li  ja r a y o n la r n i  ay s b e r g n in g  
suv  ustidagi 
q is m ig a  
o 'x s h a t ils a ,  u n d a  o n g siz lik   m u z n i n g   a n c h a   katta.  k o 'r i n m a s   suv  ostidagi 
q is m i g a   o 'x s h a t ila d i .  A y n a n   m a n a   sh u  k o 'r i n m a s   m a s sa   ham   o g 'ir lik   m arkazin i,  ham  
a y s b e r g n in g   harakat  y o 'n a li s h in i  aniq laydi.  S H u n g a   o 'x s h a s h   ongsizlik  h a m   b iz n i n g  
in d iv id u a llig im iz   negizi  h is obla nadi.
62

---

A sr  boshida  yozilgari  ikki  niubim  asarida  Z.Freyd  barcha  individlarca  ongsiz 
mental  j a r a y o n la r   mavjudligi  haqid a  papiradi  \ a   psixoanaliz  kundalik  hay otn ing 
ongsiz  sabablarini  aniq lab   bcrish ga  qodii'  ekanligini  ko'rsatadi. 
Bu