N I z o m I y n o m I d a g I t o s h k e n t d a V l a t p e d a g o g I k a u n I v e r s I t e t I h a y d a r o V f. I

Y I R I K   Y O ‘N A L I S H L A R
X IX  
va  XX  asrdagi  psixolo giya  -   bu  asosan  empirik  psixologiyadir. 
Psixolo giyada  XVII  asrda  paydo  b o 'lg a n   bu  y o 'n a li s h   XIX  va  XX  asrnitig  boshlarida 
o ' z   taraqqiy otin ing  eng  yuqori  c h o 'q q is ig a   erishdi.  U nin g  yutuqlariga  erishuviga 
sa bab  eksperim e nt  m etodin ing  tatbiq  qilinishi  edi.  E ksperim entnin g  predm et  doirasi 
j u d a   ken gaydi.  Y uqorida  ayti lgandek,  psixolo giya  fanining  maxsus  vazifalari  va 
m etodlariga  ega  bir q ancha  shaxobchalari  m ay d o n g a   keldi.
Empirik  psixologiya  bir  butun  nars a  em as  edi.  Bu  psixologiyanin g  ichida  bir 
q a n c h a   y o 'n a lish   va  oqim lar  m avjud  edi.  Psixologiya  tarixida  bulardan  ancha 
m a s h h u r 
va 
m uhim lari 
assotsian izm , 
intellektualizm, 
volyuntarizin, 
geshtalp sixolo giya  va  freydiz m la r edi.
X VIII 
asrning  ikkinchi  yarm id a  A ngliyada  psixolo giya  fanining  assotsiativ 
oqim i  vuju d g a  keldi.  Assotsiativ  o qim in ing  asoschisi  David  Y um   (171  1-1776)  bo'lib, 
unin g  m aslakdoshlari  David  Gartli  (1705-1757),  D jo z e f  Pristli  (1733 -1804)  psixik 
hodisalar,  holatlar,  jarayonla r,  ta savvurla rnin g  yaxlit  b o 'li b   birlashishining  asosiy 
qonuni  sifatida  assotsiatsiyalar haqidagi  t a ’limotni  yaratdilar.
59

---

P s i x o lo g i y a   fani  ta r a q q iy o tid a   n e m is  p s i x o lo g i y a   m aktabi  m u h i m   o 'r i n l a r d a n  
birini  ega lladi.  A sri m iz n i n g   b o s h l a rid a   G e r m a n i y a d a   V y u r s b u r g   p six o lo g iy a 
m a k t a b i  d e b   n o m l a n g a n   yangi  y o 'n a l i s h g a  e g a   b o 'l g a n   p s ix o lo g ik   o q im   p ay d o   b o ‘ldi. 
M a z k u r   y o ‘n ali s h n i n g   yirik   vakillari  sifatid a  O . K y u l p e   (1 862 -1 9 1 5 ),  K .B y u ller 
( 1 8 7 9 - 1 9 2 2 ),  A .M e s s e r   ( 1 8 3 7 - 1 9 3 7 ),  A x  N a r s i s   (1 8 7 1 - 1 9 4 6 )   va  boshqalarn i  sa n a b  
o 't i s h   m u m k in .  U sh b u   m a k ta b   n a m o y a n d a la ri  o ‘z la r in i n g   eksperim e ntal  tadqiqotlari 
bilan  ta f a k k u r  m u a m m o s i n i n g   rivojiga  m a ’lu m   d a r a j a d a   his sa  q o 's h a  oldilar.
X IX  
a s r  oxirla rida,  a n i q r o g ‘i,  1879-yild a  n e m i s   olimi  Vilgelm   V u n d t  Ley b n its 
u n iv e r s ite tid a   d u n y o d a   birinchi  e k sp e r im e n ta l  p s ix o lo g ik   laborato riy aga  asos  soldi, 
u n d a   o ‘tk a z ilg a n   y u z la b   tajribala r  va  e k s p e r im e n tla r   p six o lo g iy a n in g   ham   a io h i d a  
fan  sifatida  o 'z i n i   k o 'r s a t is h g a  
haqli  e kanli gin i 
isbotladi.  A ynan  shu  in so n n in g  
p si x o lo g i y a   ilmi  m aktabin i  y a ra t g a n li g id a   m a ’no  bor.  C h u n k i  V .V u n d t  tibbiy ot  fani 
b o 'y i c h a   h a m   m u k a m m a l 
bilim larg a  e g a   b o 'l d i ,  ke yin   fiziologiy a  so h a s id a  
m u v a f fa q iy a tli  ishladi.  s o 'n g r a   falsafag a  be rilib  ketdi.  Balki,  ay nan  bir  qato r  fanlarni 
-   h a m   g u m a n i ta r ,  ham   tabiiy   fanlar  asosla rini  y a x sh i  bilganligi  o b ’yektiv  sa b a b  
b o ’ lgandirk i,  o lim   inson  p sixolo giyasi,  u n d a   r o ‘v  b e ra d ig a n   j a r a y o n la r   -   oddiy  
sezishdari  tortib,  m a v h u m   ta f a k k u rg a c h a   b o 'l g a n   ja r a y o n la r n i,  hissiy  ho latlam i 
am aliy  ta r z d a   ek s p e r im e n tla r d a   o ' r g a n a   b oshladi.  U n in g   m aq s ad i  -   e ng  avvalo   inson 
ongini  ta shkil  etuvchi  s o f   ele m en tlarn i  ajratib  o li s h d a n   iborat  edi.  S H u n in g   u c h u r  
h am   p s i x o lo g i y a d a   u  asos  so lgan  y o 'n a l i s h