M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet18/220
Sana15.04.2022
Hajmi7,92 Mb.
#555726
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   220
Bog'liq
KITOB

J in s iy h ay ot
A y o ln in g h a y z
funksiyasi bilan ta n is h g a c h , 
lin in g
jin siy
h a y o td a b o ‘lganligi su rishtirila di. A g a r jin siy h a y o t d a b o ‘lgan
b o ‘lsa, qaysi y o s h d a n b o sh la n g a n lig i, m u n t a z a m yoki o n d a -
s o n d a y ash a g an lig i, jin s iy a l o q a la r n in g n o r m a l yoki b o s h q a c h a
o ‘tganligi su rishtirila di. J in siy a ’z o la rd a yalligNanish ja r a y o n la r i 
k o ‘p i n c h a jin siy h a y o t k e c h iru v c h i a y o lla r d a p a y d o b o ‘ladi. 
Jin siy a lo q a d a q o n kelishini bilish m u h i m a h a m iy a tg a ega
b a c h a d o n b o ‘y n id a e ro z iy a borligi h a m q o n ketishiga sab a b
b o ‘ladi. B a c h a d o n b o ‘yni raki b a ’z a n q o n k e tish in in g b ird a n
bir belgisi boNishi m u m k in .
26


B a c h a d o n o rtiqlarida va para m et riyda yalligNanish boMsa, 
ji n s iy a l o q a d a o g ‘riq s ez ila d i va i n f a n t i l i z m n i k o 'r s a ta d i.
I n f a n t i l i z m d a b o s h q a ji n s iy a ’z o l a r b ila n birga q in h a m
y e tilm a g a n boNadi. V aginizm yoki ora liq m u sk u lla rn in g spazmi
s h u n in g d e k , q i n n in g keskin torayishi va bitib qolishi yoki 
qin n in g b u tu n la y boMmasligi a lo q a qila o lm aslikka sab a b boNadi.
H o m ila d o rlik va uning q and ay o 4tg an ligi
t o 4g ‘risid agi m a lu m otla r
H o m ila d o rlik , t u g ‘u m q va ch illa ( t u g ‘u r u q d a n keyingi) 
d a v r id a b i r o n - b i r kasallik bilan o g ‘rish g in e k o lo g ik kasalliklarga 
sab a b boNishi m u m k in .
B e m o r h a y o tin in g s h u d av rig a ta alluqli savollar q u y id a g i- 
la r d a n iborat:
1. Ayol n e c h a m a r t a h o m i la d o r boNgan?
2. Jinsiy h a y o t b o s h la g a n id a n keyin b irin c h i m a r ta q a c h o n
b o 'y i d a boNgan?
3. H o m ila d o r lik va t u g ‘u r u q davri q a n d a y oNgan?
4. Q a y e rd a (u y id a, k a sa lx o n a d a ) t u g ‘g a n ?
5. T u g ‘u ru q v a q tid a o p e r a tiv y o r d a m k o ‘rsatilganm i?
6. C hillasi q a n d a y oNgan?
A y o ln in g t u g ‘m a g a n lig ig a b ir q a n c h a k asa llik lar (jinsiy 
a 'z o l a r n i n g y etilm aganligi, t u g ‘m a atre ziy alar, b a c h a d o n n i n g
n o t o kg ‘ri joylash g an lig i, b o s h id a n k e c h ir g a n yalligNanish j a r a ­
y o n la ri va h.k.) s a b a b boNishi m u m k in .
Bitta t u g ‘g a n d a n keyin t u g ‘m a y d ig a n boNib q o lish a y o l­
n in g s o ‘z a k bilan o g ‘rishi o q ibati boNishi m u m k in . Jinsiy 
h a y o t b o s h la g a n id a n keyin s o ‘zak b ilan o g ‘rigan ayol h o m i ­
l a d o r boN sa, s o ‘z a k infeksiyasi jin s iy a p p a r a t n i n g ichkari 
b oN im lariga hali z a r a r y e tk a z m a g a n boNadi. B a c h a d o n b o ‘sh- 
ligN h o m i la tu x u m i bilan b a n d boNgan v a q td a infeksiyaning 
ilgarilam a h a r a k a ti t o ‘xtaydi, a m m o t u g ‘u r u q d a n keyin s o ‘zak 
infeksiyasining b a c h a d o n b o ‘sh lig ‘iga kirishi u c h u n yoN o c h i-
ladi — koN ariluvchi s o ‘z a k d e b n o m l a n u v c h i kasallik avj oladi.
J a m i
h o m i l a d o r l i k d a n
n e c h t a s i d a b o l a t u s h i r i lg a n li g i ,
n e c h ta s id a esa b o la o ‘z - o ‘z id a n tu sh g an lig in i a n iq la s h h a m
m u h i m , c h u n k i b o la tu sh irtirish (a y n iq sa , s u n ’iy a b o r t) bir 
q a n c h a g in e k o lo g ik kasalliklarga s a b a b boNadi. Ayni v aq td a
b a c h a d o n n i n g y e tilm a g a n lig i, z a x m , b a c h a d o n shilliq p a r -
d a s i n i n g yallig N an ish i, f i b r o m i o m a l a r va s h u n g a o ‘x sh a sh
27


kasalliklar b o l a n i n g o ‘z - o ‘z id a n tu sh ish ig a ( s p o n t a n a b o r tg a ) 
sab a b boN adi. B a c h a d o n y e tilm a g a n d a b irin c h i h o m ila d o rlik
o d a t d a b o la tush ish i bilan tug ay d i, ta k r o r h o m ila d o rlik esa 
b o la n in g yeti lib tug'ilishi b ila n n ihoyasiga yetadi.
C h illa davri q a n d a y o ‘tg a nligini bilish u c h u n b e m o r n i n g
ta n a h a r o ra ti, isitm a q a n c h a d a v o m e tg a n in i, q a n c h a vaqt q o n
k e t g a n i n i , t u g ‘u r u q d a n k e y in q a c h o n o ‘r n i d a n t u r g a n i n i
a n iq la s h z a m r . S o ‘n g ra b e m o r n i n g b o la em izg a n lig i, b o ‘yida 
b o ‘lishdan saq la y d ig a n d o r ila r d a n fo y d a la n g an lig in i a n iq la s h
kerak.
N i h o y a t, b e m o r bu kasalligining ilgari o g ‘rigan kasalliklari 
bilan bogManishini a n iq la s h u c h u n avval b o s h id a n o ‘tk a z g a n
kasalliklar q a n d a y avj olgan lig in i a n iq la s h , s h u n in g d e k , a w a l g i
kasallikka q ilin g a n diivo usuli b o s h id a n k e c h ir g a n h a m m a
o p e r a ts iy a la r, su rish tirila d i.
G IN E K O L O G IK B E M O R L A R N I OBYEKTIV 
T E K S H IR IS H

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish