M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet180/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   176   177   178   179   180   181   182   183   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

Progesteron
quyidagi x u susiyatlarga ega:
— proliferatsiya holatid ag i e n d o m e t r iy n i n g s e k r e to r o 'z g a -
rishiga sab a b b o i a d i ;
— b a c h a d o n v a n a y la r d a g i 
m u s k u l la r n i n g q is q a ris h in i 
k a m a y tira d i;
— sut b c z la rin in g ta ra q q iy etishini tezlatadi.
P ro g e s te r o n quyidagi h o lla rd a q o i l a n i la d i :
— a m e n o r e y a (b irla m c h i va ik k ila m c h i);
— d is m e n o re y a ;
— b a c h a d o n d a n f u n k s i o n a l q o n o q i s h i
( g e m o r r a g i k
m e t r o p a ti y a , yuvenil q o n o q ishi va k lim a k te riy d av rid a q o n
k etishi).
P ro g e s te r o n bilan d avolash 
6 — 8 k u n d a v o m etadi.
Q o n k e t m a y o t g a n d a p r o g e s te r o n b e r is h h a y z sik lin in g
tik la n ish ig a im k o n b eradi. O d a td a g i va t a h d id solib tu rg a n
a b o r td a h a m p ro g e ste ro n q o i l a n i l a d i .
Pregnin 

sariq t a n a g o rm o n i (p ro g estero n ) ning sintetik 
analogidir. P rogesteron ning biologik va shifobaxsh ta'siri q a n d a y
b o l s a , pregninniki h a m shunday. P re g n in n in g p ro g e ste ro n d a n
afzalligi shuki, u n in g tabletkalarini q abul qilish m u m k in .
A m m o p r e g n in n in g biologik aktivligi p ro g e s te ro n g a q a r a - 
g a n d a t a x m i n a n 5 —6 b a r a v a r kam ligini n a z a rd a t u t m o q kerak.
219


S ariq t a n a g o r m o n i n ing yetarli d a r a ja d a ishlab chiqarilm asligi 
tufayli t u x u m d o n l a r funksiyasi b u z ilg a n d a p re g n in buy u rilad i.
E rkak jin siy g o r m o n i ning p re p a ra tla ri 
testosteron-propionat
va 
metiltestosteron
n o m i b ilan ishlab chiqariladi.
A y o lla rd a b a c h a d o n d a n fu n k sio n al q o n o q ish i, t o m i r va 
nerv s is te m a sin in g k lim a k te riy davri bilan b o g ‘la n g a n o ‘zga- 
r i s h l a r d a t e s t o s t e r o n - p r o p i o n a t b u y u r i l a d i .
K l i m a k t e r i y d a n
ilgarigi d a v r d a va k lim a k te riy d av rid a b a c h a d o n d a n fu n k sio n al 
q o n o q q a n i d a t e s t o s t e r o n
i n y e k s iy a q i l i n s a , e n d o m e t r i y
atro fiy a lan ib , q o n ketishi t o ‘xtaydi.
T u x u m d o n l a r bilan su t b e z in in g rakiga d a v o q ilish d a h a m
te s to s te r o n q o i l a n i l a d i .
Q a l q o n s i m o n b e z e k s t r a k t i — 
tireoidin
q a l q o n s i m o n
b e z n in g yetarli ish la m a slig id a n kelib c h i q q a n m e n o ra g iy a la rd a
q o i l a n i la d i .
Pituitrin R
gipofiz (m iy a o r t i g l ) o r q a b o l a g i n i n g ekstrakti 
b o l i b , o d a t d a teri ostiga y u b o rilad i (b ir gallik d ozasi 0 , 5 — 
I m l). Bu p r e p a r a tl a r silliq m u s k u lla rn i qisq artirg a n i u c h u n
b a c h a d o n d a n a t o n i k q o n
k e t i s h i d a , o p e r a t s i y a q i l i n g a n
b e m o r la r n in g siydigi u s h la n ib q o lg a n d a , m e t e o r i z m d a ichak 
pe ristaltikasini k u c h a y tir is h u c h u n buy u rilad i.
G i p o f i z n i n g o ld b o l a g i d a n c h i q a d i g a n g o r m o n j i n s i y
f u n k s i y a l a r g a t a ' s i r k o ‘r s a ta d i. G i p o f i z n i n g o ld b o l a g i d a n
i k k i ta g o r m o n c h i q a d i : f o l l i k u l a l a r n i q o ‘z g ‘a t a d i g a n g o r m o n
— 
prolan A
f o l l i k u l a n i n g o ‘s i s h ig a va y e t i lis h ig a y o r d a m
b e r a d i ,
l u t e i n l a s h t i r u v c h i
g o r m o n
— 
p r o l a n
В
f o l l i k u la l a r n i s a r iq t a n a g a a y l a n t i r a d i . A y o l l a r h o m i l a d o r
b o l g a n
v a q t d a
x o r i a l
g o n a d o t r o p i n a l a r h o s i l
b o l i s h i
k u c h a y a d i ,
b u s iy d ik b i l a n
k o ‘p l a b c h i q a d i .
S i y d i k d a n
p r o l a n
В 
( l u t e i n l a s h t i r u v c h i
g o r m o n )
c h i q i s h i n i
h o m i l a d o r l i k n i n g ilk m u d d a t l a r i d a a n i q l a s h m u m k i n .
B u yrakusti b c z la rin in g g o r m o n i — 
adrenalin
to m ir la rn i 
to ray tira d i va q o n n i t o ‘x tatadi. Ayol k o ‘p q o n y o ‘q o tib , q o n
bo sim i pasayib k e tg a n d a a d r e n a lin n i fiziologik e r it m a b ila n teri 
o stig a y u b o r i s h y ax sh i s a m a r a b e r a d i (5 0 0 ml fiz io lo g ik
e r itm a g a
1 a m p u l a ) .
B u n d a n ta s h q a r i, a d r e n a l i n m a h a lliy
a n e ste z iy a d a , o r q a m iya an e steziyasi b ila n sakral a n e s te z iy a d a
q o i l a n i l a d i .
T o ‘q i m I a r g a q o n
k e l i s h i n i
k a m a y t i r i s h
va 
a n e s te z iy a m u d d a t i n i o s h iris h m a q s a d id a
10 m l n o v o k a in
220


eritm a s ig a 1:1000 n isbatdagi a d r e n a lin e r itm a s id a n 2 to m c h i 
qo'shiladi.
Oxirgi avlod g o r m o n a l p re p a r a tla r
klim onorm —
k o m b in a -
tsiy alan g an e s tro g e n -g e sto g e n li, 
fem oston —
2 fazali k o m b in a -
tsiy a la n g a n e s tr a d io l+ d id r o g e s te r o n li p r e p a r a tl a r b o 'lib , kli- 
m a k tirik d a v rd a qoMlaniladi; 
dyufaston —
h a y z sikli b u z ilg a n d a
qoMlaniladi.
FIZIO T ERA PEV T IK DAVOLASH USULLARI
A y o lla r jin siy a ’z o la r in in g yalligManish kasalliklariga davo 
q ilishda fiz ioterapevtik u su lla r k o ‘p qoMlaniladi.
O rg a n iz m g a b iro n fiz ioterapevtik u s u l b ila n t a ’sir e tg a n d a
s h u n i n a z a rd a tu tis h kerakki, h a r q a n d a y b o s h q a tash q i t a ’sir 
kabi fizio terap ev tik t a ’sir h a m re flek to r reaksiyalarga sabab 
b o M ad i. 
F i z i o t e r a p e v t i k m u o l a j a l a r n i n g s h i f o b a x s h
t a ’sir 
k o ‘rsatishida a n a sh u re aksiyalar k atta rol o ‘ynaydi. D avolash 
m u a s s a s a la r id a k o ‘rsa tila d ig a n te ra p e v tik t a ’s irla rd a sh a r ts iz
t a ’sirot ( y a ’ni b iro n fiz ioterapevtik m u o la ja ) bilan birga, h a r 
xil tashqi o m illa r h a m t a 's ir etishini e s d a n c h iq a r ish y a r a ­
m aydi.
S h a r o itn in g qulayligi, s a r a n jo m lik , y o t t a ’sirlarn in g y o ‘qligi 
b e m o r l a r n i n g a h v o lig a s h u b h a s iz ijobiy t a ’sir k o 'r sa ta d i va 
shifobaxsh m u o la ja n in g d u r u s t k o r qilish id a k a tta rol o ‘ynaydi.
B e m o r o d a t l a n m a g a n h a r q a n d a y yangi d o im iy t a ’siro tn in g
kelib c h iq ish i I.P .P a v lo v t a ’lim otiga m u v o fiq o r g a n iz m n in g
ja v o b reaksiyasiga sab a b boMishi kerak. T e ra p e v tik natijani 
ik k in ch i signal sistem asi orqali h a m k u c h a y tirish m u m k in lig in i 
esda tu tish kerak. B e m o r n in g b o sh m iy a p o ‘stlogMga ikkinchi 
signal siste m asi orq a li s o ‘z b ila n m a x su s t a ’sir k o ‘rsatish 
n u q t a y i
n a z a r i d a n b a h o b e r m o q
k e r a k .
S h u n d a y e k a n ,
te ra p e v tik ag e n t b e m o r u c h u n t o ‘g ‘rid an t o bg ‘ri qarshi o m ilga , 
y a ’ni salbiy o m ilg a ay lan ib ketm asligi u c h u n tibbiyot x o d im la ri 
b e m o r bilan m u o m a l a d a t o ‘g ‘ri yoM t u t a bilishlari zarur.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   176   177   178   179   180   181   182   183   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish