M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


Qon to'xtatuvchi dori vositalari



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet177/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   173   174   175   176   177   178   179   180   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

Qon to'xtatuvchi dori vositalari.
B u la rg a b a c h a d o n g a t a ’sir e t a d i g a n q o n t o ‘x t a t a d i g a n
dorilar: vikasol, d its in o n , ergotil, e r g o m e tr in , m e tile rg o m e trin , 
o k sito tsin , p itu itrin , kalsiy xlorid, kalsiy g lu k o n a t kiradi.
B a ’z a n q o n t o ‘x ta tu v c h i turli d o rila rn in g k o m b in a tsiy a la ri 
h a m fo y d a b eradi.
G ip o f i z n i n g o r q a b o l a g i d a n ta y y o rla n a d ig a n ek stra k t — 
p itu itrin
R h a m q o n t o ‘x ta tu v c h i d o ri sifatida ishlatilishi 
m u m k in .
Bu p r e p a r a t silliq m u s k u lla r n in g (s h u j u m l a d a n ,
b a c h a d o n m u s k u lla rin in g ) q isq arish in i k u ch a y tirad i. P itu itrin
R i c h a k v a q o v u q n i n g o p e r a t s iy a d a n k eyingi a t o n i y a s i d a
ishlatiladi. 
B a c h a d o n d a n d isfu n k sio n al q o n k e tg a n d a (b a lo - 
g ‘atg a yetish d a v r id a , klim a k s d a v r id a ), s u m n k a l i m e tritd a , 
a b o r td a n k e y in q o n k e tg a n d a p itu itrin R, o k s ito ts in q o ’- 
llaniladi.
O g'riq qoldiruvchi d o ri vositalari.
G in e k o lo g iy a a m a liy o tid a o g ‘riq q o ld iru v c h i d o ri vosi- 
talarig a b aralg in , n o v o k a in , lid o k a in , s p a z m a lg o n , p r o m id o l, 
m o rfin va b o s h q a l a r kiradi. K o ‘p c h ilik o g ‘riq q o l d im v c h i dori 
vositalariga, o d a t d a , s h a m c h a (s u p p o z ito riy ) sh a k lid a q b ‘lla- 
niladi yoki e ritm a si teri ostiga yuboriladi.
G i n e k o lo g ik , a y n iq sa , s u m n k a li kasalliklar bilan o g ‘rigan 
b e m o r l a r d a nerv sistem asi j u d a q o ‘z g ‘a lu v c h a n boMadi. B u n ­
d a y h o lla rd a b r o m i d p re p a ra tla r i va v ale ria n a qoMlaniladi.
A n tibiotiklar.
0 ‘rta tibb iy o t x o d im la ri b e m o r la r n i sh ifo k o r 
n a z o ra ti o stid a davolaydilar.
S h if o k o r h a r b ir b e m o r u c h u n a lo h id a m u a y y a n a n tib io tik
p r e p a ra tla r n i b u y u ra d i. A y rim gin ek o lo g ik kasalliklar, ay n iq sa, 
spetsifik yalligManishlar m a x su s d av o lash kursi (s x e m a ) b o ‘yi- 
c h a olib b o rilad i. 0 ‘rta tib b iy o t x o d im la ri y u q o r id a q ay d
etilgan s x e m a la r b ila n ta n is h boMishlari lozim .
S o ‘zak, sep tik x arak terd a g i b o s h q a turli y u q u m li kasallik- 
larni d a v o la s h d a g in e k o lo g iy a d a su lfa n ila m id p r e p a r a tla r keng 
qoMlaniladi.
Q u yidagi h o lla r d a s u lfa n ila m id p rc p a ra tla r g a m o n e l i k
boMadi:
— y u r a k - t o m i r sistem asi va q o n kasalliklari;
— o kp k a silining k e n g aktiv form asi;
214


— yara, jig a r kasalliklari;
— n e f ro z o -n e fritla r, B aze d o v kasalligi, epilepsiya, o g l ir 
e n d o k r in kasalliklar;
— to k sik o z la r bilan d a v o m e ta d ig a n b a r c h a h o m i la d o r -
liklar.
S u lfa n ila m id p r e p a r a tla r bilan d a v o la s h d a deyarli h a m is h a
u m u m i y d a r m o n s i z l i k , b o s h a y la n is h i, i s h t a h a d a n q o lis h , 
p ic h a b o s h o g ‘rig‘i kabi b a ’zi k o ‘ngilsiz h o d is a la r kuzatiladi. 
B ular d a v o la s h n i t o ‘x tatish g a sab a b
b o ‘lmasligi kerak.
B e m o r n in g b o s h i q a ttiq o g ‘rig an id a , q u s g a n id a , terisiga 
g 'u d d a to s h g a n id a , q o 1 - o y o q la r i jo n s iz la n ib q o lg a n d a , to m iri 
j u d a te z u r g a n d a , s ia n o z , sariq kasalligi p a y d o b o l g a n d a
su lfa n ila m id p r e p a r a tla r bilan d a v o la sh n i v a q t i n c h a t o ‘xtatib 
tu rish kerak. K o ‘ngilsiz h o d is a la r p a y d o boMsa, to k sin la rn i 
o r g a n i z m d a n c h i q a r i b y u b o r i s h
u c h u n b e m o r g a k o ‘p r o q
suyuqlik berila d i, ic h n i to z a la y d ig a n k liz m a q ilin a d i yoki surgi 
d o ri ichiriladi.
A n tib io tik la r d a n p e n itsillin, ay n iq sa, k o ‘p ishlatiladi. P eni- 
tsillin 

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   173   174   175   176   177   178   179   180   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish