M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya



Download 7,92 Mb.
Pdf ko'rish
bet182/220
Sana02.03.2022
Hajmi7,92 Mb.
#478135
1   ...   178   179   180   181   182   183   184   185   ...   220
Bog'liq
Гинекология, Зияева, 2008

lo n o tera p iy a
M u a y y a n d o ri m o d d a la r n i, m a s a la n , y o d , kalsiy v a b o s h q a
e l e m e n tla r n in g io n la rin i o ‘z g a rm a s e le k tr tok i y o r d a m i d a o r g a ­
n iz m g a y u b o rish
ionoterapiya
( b o s h q a c h a a y tg a n d a io n o fo re z , 
e le k tr o io n o te r a p iy a ) d e b ataladi. A yni v a q td a te r a p e v tn k effekt 
b e r a d ig a n io n la r o r g a n iz m g a yuboriladi.
E l e k t r o i o n o t e r a p i y a te x n ik a s i q o ‘y i d a g i c h a : b e m o r n i n g
d u m g ‘aza sohasiga q u m li x alta q o ‘yilib, in d iffe re n t e le k tr o d
b a d a n g a z ic h taq a la d i. Bu e le k tr o d iliq fiziologik e r itm a g a
h o l l a n g a n m a to n i qalin qavati b ila n q o p la n g a n
10x15 sm 
kattalikdagi q o ‘rg‘o s h in p la s tin k a d a n iborat. M a t o qavati bilan 
q o p la n g a n ik k in ch i e le k tr o d q o r i n n i n g pastki q ism ig a q o ‘yiladi. 
Bu e le k tr o d m ato si h a m d o ri m o d d a s i e ritm a sig a h o l l a n g a n
b o i a d i .
222


G in e k o lo g iy a a m a liy o tid a io n o te ra p iy a k o ‘p i n c h a q in yoki 
b a c h a d o n b o ‘yni k a n a lin in g shilliq pardasi orqali o ‘tkaziladi.
V aginal te ra p iy a u c h u n silindrik u c h lik shaklidagi elek - 
t r o d d a n foydalaniladi.
V aginal e le k tro d q u y id a g ic h a ta y y o rla n a d i: n a y s im o n k o ‘z- 
gu olib, q in g a s h u n d a y kiritiladiki, b a c h a d o n b o ‘yni k o ‘z- 
g u n in g ich ig a kirib tu rsin. K o ‘z g u n in g tashqi teshigi rezina 
tiq in bilan b crk itilad i, bu tiq in g a e b o n it sterjen va u n g a
m a h k a m l a n g a n k o bm ir e le k tro d va ikkita s h is h a n a y c h a h a m d a
u larg a kiygizilgan in g ich k a re zin a s h la n g la r kiygizilgan b o i a d i .
Q in g a kiritilgan k o ‘zgu pastki s h is h a n a y c h a orqali dori 
eritm a si bilan t o l d ir il a d i. S h u n d a n keyin ikkala n a y c h a qis- 
q i c h l a r bilan berkitilib, e le k tr o d la rn i ulash g a kirishiladi.
E lektro d la rn i m uolajaga tayyorlash.
H a r b ir m u o la ja d a n
keyin e le k tr o d la rn in g p a x m o q yoki d o k a q istirm a la ri a l m a s h ­
tiriladi. N a v b a td a g i h a r b ir m u o la ja d a n o ld in e le k tr o d la r iliq 
suvga ch a y ila d i, q a y n a tila d i va q u r itilg a n id a n keyin y a n a ish- 
latilaveradi.
E le k tro d la r (va q is tir m a la r ) n in g b ittasini h a m i s h a b ir xil 
d o ri e ritm a s ig a h o l l a s h u c h u n ularn i shartli b elgilar bilan 
belgilab q o ‘yish lozim.
V aginal e le k tr o d la r h a r gal ishlatilg a ch , spirt b ila n artiladi 
va d e z infeksiyalovchi m o d d a e r itm a s id a sa q la n a d i. Bu e le k ­
t r o d l a r ishlatilish id an o ld in m ax su s s o c h iq d a artiladi.
T o l d i r m a e le k tr o d la rn i h a m is h la tg a n d a n keyin d e z in -
fe ksiya qilish kerak. S ilin d rik k o ‘zgu iliq su v d a s o v u n la b
yuviladi, s o ‘ngra q ay n a tila d i. R e z in a q is tir m a va u n g a o ‘rn a - 
tilg a n e le k tr o d , s h is h a n a y c h a l a r 0 ,5 % li lizol e r itm a s id a
c h o ‘t k a bilan s o v u n la b yuviladi, s o ‘ngra spirt bilan artiladi.
A y o llar jin siy a ’z o la r in in g y a l l i g la n i s h kasalliklarida, c h u -
n o n c h i , b a c h a d o n va o r t iq la r n in g y a l l i g la n i s h kasalliklari, 
p e r im e tr it va p a r a m e tritla r, fik satsiy alan g a n re tro v erz iy a lar va 
s h u kab ilard a io n o te ra p iy a ken g q o i l a n i l a d i .
lo n o te r a p iy a g a m on elik la r:
— yiringli ja ra y o n la r;
— y o m o n sifatli o ‘sm alar;
— teri e p id e r m is in in g shikastlanishi.

Download 7,92 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   178   179   180   181   182   183   184   185   ...   220




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish