Javodbek yo q ubo V ergash hayitboyev huquqshunoslik

4-§. Tabiatni muhofaza qilish prinsiplari (qoidalari)
T a b ia t va ja m iy a t o'rtasidagi m u n o s a b a t shakllari va konsepsi- 
yalaridan kelib chiqadigan h a m d a ekologik q o n u n larn i m aqsadi va 
m o h iy a tin i belgilab b e ra d ig a n uchinchi q a d a m — k is h ila rn in g
jam iyatdagi ekologik m u n o sa b a tla rid a am al qilishi kerak b o 'lg a n
asosiy prinsiplari yoki qoidalari. Bu prinsiplar tabiat qonuniyatlariga 
asoslangan b o 'lib ular q u ydagilardan iboratdir:
1. 
Tabiiy hodisa va ja ra y o n la r ko'pqirralikdir. Shuning uchun 
ha m ular h a r to m o n la m a obyektiv baholanishi kerak. Bu degan so'z 
h a r bir tabiiy h o d isa yoki o b y e k tg a xalq x o 'ja lig in in g sohaviy 
zaruriyatiga q a ra b yondashish kerak. Lekin bu sohaviy yondashuv 
avvalam bor, ekologik tizimlarni saqlab qolish va ularni qayta tiklash 
nuqtai nazaridan am alga oshirilishi m a q sa d g a muvofiq bo'ladi.
O 'r t a Osiyo sharoitida o 'r m o n — qurilish yoki kimyoviy xom 
ashyo m a n b a i emas, balki ekologik tizim yoki landshaftlarni bir 
m e ’y o rd a ushlab turuvchi element sifatida qaralishi kerak. C hunki 
b u m i n t a q a d a b o r y o ' g ' i u m u m i y m a y d o n n i n g b ir f o i z i d a n
o s h m a y d i g a n s i y r a k d a r a x t z o r va b u t a z o r l a r suv va t u p r o q
m u h o f a z a s i d a «yashil q a l q o n » , iqlim ni m o 't a d i l l a s h t i r a d i g a n
k o m p o n e n t, aholini m adaniy d a m olishini t a ’minlaydigan obyekt 
sifatida qarashni taqozo e ta d i16.
15 H a y itb o y e v E .R . E k o lo g iy a h u q u q i. O 'q u v q o ila n m a . — Т.: O 'z M U , 2001, 10-b.
16 I.A .K a rim o v . « O 'z b e k isto n X X I a s r b o ‘s a g ‘asid a» . — Т.: « O 'z b e k isto n » . 1997.
164
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

Suv fondidagi daryolar 0 ‘rta Osiyo sharoitida s u g ‘orish yoki 
re k ra ts iy a m a n b a i emas, a v v a la m b o r , ichim lik suvi va aholini 
maishiy xizmati uchun m o ‘ljallanishi kerak. C hu n k i issiq iqlimli arid 
(quruq) sharoitda suv aholi uchun hayot manbaidir. Sibir, U zoq Sharq 
kabi sovuq yoki n a m iqlimli m in taq alar uchun daryolar avvalambor, 
a h o l i n i t r a n s p o r t x i z m a t i n i b a j a r u v c h i va a r z o n e n e r g e t i k a
m anbaidir. D a ry o la r insonlarning hayoti uch u n bilvosita qishloq 
x o ‘jaligi, metallurgiya, to g ‘-kon sanoati, kimyo kabi suvni k o ‘p talab 
qiluvchi xalq x o ‘jaligi tarmoqlari uchun xizmat qiladi. Asosiysi tabiat 
kom ponentlari turli chiqitlar yoki axlatlar tashlaydigan tabiiy obyekt 
b o 'lib qolmasligi kerak.
X u l o s a q i l i b a y t g a n d a , t a b i i y h o d i s a v a j a r a y o n l a r n i n g
k o 'p q irra lik prinsipi xalq xo'jaligi sohalarida u lard an foydalanishni 
inkor etmaydi, lekin foydalanishda ekologik tizimlarni saqlab qolish 
yoki tiklash nuqtai nazard an ustuvor (prioritet) sohalarni belgilashni 
taqozo qiladi.
2. T a b i a t n i m u h o f a z a qilish va ta b iiy r e s u r s l a r d a n o q ilo n a
f o y d a la n ish m in ta q a v iy d ir , y a ’ni m a h a lliy s h a r o itla r n i in o b a t g a
o l g a n h o l d a e k o l o g i k t a d b i r l a r n i o l i b b o r i s h k e r a k . M a m -
la k a tim iz iq tiso d iy riv o jin in g ta y a n c h i b o 'l g a n t a b i a t boy lik - 
l a r i d a n f o y d a l a n i s h va u l a r n i m u h o f a z a q i l i s h u l a r n i h a r
t o m o n l a m a (iq tiso d iy , ijtim oiy, siyosiy, m a d a n iy ) b a h o l a s h n i , 
i s t i q b o l l i y o ' n a l i s h l a r i n i a n i q l a s h n i , m a h a l l i y v a e k o l o g i k
s h a r o i t l a r i n i i n o b a t g a o l g a n h o l d a a m a l g a o s h i r i s h n i t a l a b
q i l a d i . C h u n k i O ' z b e k i s t o n R e s p u b l i k a s i d a ( u m u m a n Y e r
k u r r a s i d a ) t a b i i y o b y e k t l a r n i n g s o n va s ifa t k o 'r s a t k i c h l a r i
m a y d o n va m a k o n b o 'y i c h a bir t e k is d a jo y l a s h m a g a n . B iron- 
bir m i n t a q a d a m a ’lu m bir ta b iiy o b y e k t y oki r e s u rs n in g m o 'llig i 
i k k i n c h i b i r m i n t a q a d a u n i n g y e t i s h m a s l i g i n i q o p l a b b e r a
o l m a y d i y o k i b i r o n - b i r m i n t a q a d a e k o l o g i k x a v f s iz m u h i t
s h a r o iti ik k in c h i b ir m i n t a q a n i n g e k o lo g ik in q iro z in i b a r t a r a f
etish g a a so s b o ' l a olm ay d i.
3. T a b iiy h o d is a la r va j a r a y o n l a r o 'z a r o uzviy b o g 'la n g a n d ir . 
B irinchi e k o lo g ik m i n t a q a v i y p r in s ip n i d a v o m i s ifa tid a sh u n i 
aytish k e ra k k i, t a b ia tn in g m a ’lum bir o b y e k tin i m u h o f a z a la s h
y oki uni buzish q o lg a n tabiiy o b y e k tla rg a o 'z ijobiy yoki salbiy 
t a ’s irin i a l b a t t a o ' t k a z a d i , y a ’ni « z a n j i r re a k s iy a s i» u s u lid a
ishlaydi.
T a b i a t d a d a r y o va k o 'lla r n i m u h o f a z a la s h o 'z - o ' z i d a n un d a g i 
b aliq la rn i va s u v o 'tl a r in i m u h o fa z a la s h g a olib keladi. O 'r m o n -
larni asra sh a v v a la m b o r, u la rd a g i h a y v o n o t du n y o sin i saqlashga,
165
www.ziyouz.com kutubxonasi

---

s o ‘n g ra a t m o s f e r a h a v o s in in g va s u v l a r n in g to zalig in i u s h la b
tu rish g a, tu p r o q n i n g u n u m d o r l i k x u su siy atlarin i s a q la b q olishga 
im k o n beradi. A ksincha, tu p r o q u n um dorligini y o ‘qotish, o ‘simlik 
d u n y o s i n i s i y r a k l a s h u v i g a va s o ‘n g r a , u l a r d a y a s h o v c h i va 
o z i q l a n u v c h i h a y v o n o t d u n y o s i n i k a m a y i s h i g a y o k i q ir i l i b
k etish ig a olib keladi. E k o lo g ik tizim b ir o b y e k t m u h o f a z a s in i 
ikkinchisi o rq ali a m a lg a o sh irish q o n u n iy a tin i sh a k lla n tira d i.
4. «Z anjir reaksiyasi» q o n u n iy a tin in g davom i, lekin uchinchi 
tab iat prinsipiga q a ra m a -q arsh i b o i g a n qo id a — biron-bir tabiiy 
obyekt muhofazasi ikkinchi bir tabiiy obyektning zarari b o iis h i ham
mumkinligi. M asalan, A frik a q i t ’asidagi milliy b o g i a r d a tashkil 
etilgan q o ‘riqxonalarda fillar sonining k o 'p a y ib ketishi u yerdagi 
o 's i m l i k d u n y o s i n i s i y r a k l a s h u v i g a va t u p r o q u n u m d o r l i g i n i
pasayishiga olib kelm oqda. S huning uchun h a m m a ’lum bir obyekt 
m uhofazasiga qaratilgan ekologik tadbirni qolgan tabiiy obyektlar 
imkoniyatlariga m o n a n d ravishda va ilmiy asoslangan tarzda amalga 
oshirishni taqozo qiladi.
5. Y u q o rid a zikr etilgan t o 'r t ekologik prinsip bizlardan tabiat 
m uhofazasiga kom pleks y ond ash u v talab etadi. Tabiatni m u h o faza 
q ilis h v a s h u b i l a n b ir q a t o r d a t a b i i y r e s u r s l a r d a n o q i l o n a
foydalanishni biron-bir soha yoki y o ‘nalish b o ‘yicha t o ‘liq am alga 
oshirib b o i m a y d i , balki kom pleks so h alararo bo sh q aru v va nazo rat 
a s o s id a a m a l g a o sh irila d i. 0 ‘z b e k is to n R e s p u b lik a s i T a b i a t n i
m u h o fa z a qilish D a v la t q o ‘mitasining faoliyati xuddi shu k om p- 
lekslilik prinsipiga asoslangandir.
U m u m a n o l g a n d a , t a b i a t n i m u h o f a z a qilish b i r q a r a g a n d a
t a b iiy r e s u r s l a r d a n f o y d a l a n i s h g a q a r a m a - q a r s h i y o ‘n a l i s h g a
o ‘xsh ay d i. L e k in e k o lo g ik tiz im d a g i k a t t a yo k i k ichik d o i r a d a g i 
m o d d a va e n e rg iy a a l m a s h u v i h a m t a b iiy o b y e k t l a r n i n g biri 
ik k in c h is ig a t a ’sir etishi, y a ’ni f o y d a la n is h i va m u h o f a z a qilishi 
a s o s i d a b o ' l a d i . H e c h q a y s i b i r t i r i k m a v j u d o t ( h a y v o n o t
d u n y o s i, o ‘sim lik la r, i n s o n la r) a t r o f - t a b i a t d a n fo y d a l a n m a s d a n
t u r i b h a y o t k e c h i r a o lm a y d i. M a ’lu m b ir e k o l o g i k m e ’y o r d a g i
b u h a r a k a t l a r e k o lo g ik tiz im la rn i u s h la b tu ru v c h i z a ru riy h o d is a
va j a r a y o n l a r t u r k u m i g a k i r a d i. B u n d a n b ir v a q t n i n g o ‘z id a
t a b i a t n i m u h o f a z a q ilis h va f o y d a l a n i s h p r i n s ip i kelib c h iq a d i.
S h u n d a y qilib, j a m i y a t n i n g ta b ia tg a n is b a ta n y o ‘naltirilg an
harakatlari ekologik prinsiplarga uyg‘un va c h u q u r ilmiy asoslangan 
bo'lishi lozim.
166
www.ziyouz.com kutubxonasi

---