J. X. Ataniyazov, E. D. Alimardonov xalqaro moliya munosabatlari


-hob. 0 ‘ZBEKIST0NNING XALQARO MOLIYA



Download 11,55 Mb.
Pdf ko'rish
bet144/170
Sana28.04.2023
Hajmi11,55 Mb.
#932991
1   ...   140   141   142   143   144   145   146   147   ...   170
Bog'liq
Xalqaro Moliya munjsabatlari. Ataniyazov J.X

15-hob. 0 ‘ZBEKIST0NNING XALQARO MOLIYA
M UNOSABATLARIGA INTEGRATSIYALASHUVI
15.1. 0 ‘z be kisto n da tashqi iqtisodiy faoliyat va u n i n g asosiv 
tam oyillari.
15.2. M a m la k a t 
tashqi 
iqtisodiy 
fao liyatining 
ustuvor 
yo‘nalishlari.
15.3. 0 ‘zbek isto nda tashqi savdo a lo q a larin i rivojlantirishga 
qara tilg a n c h o ra -ta d b irla r tizim i.
15.4. 0 ‘z b e k is to n n in g x alqaro v a lu ta-kred it tash k ilo tla ri bilan 
o ‘z a ro h a m k o rlik aloqalari.
15.5. 0 ‘z b e k is t o n n in g in te g r a ts io n b ir l a s h m a la r d a g i faoli- 
yati.
15.1. 0 ‘zbekistonda tashqi iqtisodiy faoliyat va
uning asosiy tamoyillari
0 ‘z b e k isto n R espublikasi m u s ta q illik k a e ris h g a n d a n kcyin 
o ‘z in i n g m u sta q il tashqi siyosatini, shu j u m l a d a n , ta s h q i iq ti­
sodiy siyosatini y u r ita b o s h la d i. M a m l a k a t i m i z tashqi iqtisodiy 
siyosati eng avvalo, m illiy iqtisodiy m a n f a a t l a r n i h im o y a qilgan 
h o ld a x alqaro m oliya m u n o s a b a tla r id a faol ish tiro k etishga q a ­
ratilgan.
R e sp u b lik a m iz d a ijtimoiy yo ‘naItirilg an b o z o r m u n o s a b a tla -
rini s h a k lla n tirish va rivojlantirish, iqtisodiyot t a r m o q la r in in g
b a rq a ro r o 'sish in i t a ’m in la s h , yu q o ri sifatli va raq o b a tb ard o sh
m a h s u lo tla r ishlab c h iq a rg an h olda j a h o n bo z o rla rida m u s t a h k a m
o ‘rin egallash, pirovardida aholi tu r m u s h d arajasini yuksaltirishga 
q a ra tilg a n strategiya izchil am a lga o s h ir ila r ekan, bu m aqsad larg a 
e ris h is h d a tashqi iqtisodiy faoliyat ni y a n a d a ta k o m illash tirish g a
a lo h id a e ’tibor b e rilm o q d a .
Tashqi iqtisodiy faoliyat d e g a n d a 0 ‘z b e k is to n Respublikasi 
davlat i d o ra la r in in g , y u rid ik va jisrno n iy s h a x sla rin in g xorijiy 
davlatlar, u l a r n i n g y u rid ik va jisrn o n iy shaxslari, xalqaro ta s h k i-
lo tlar bilan o ‘z a ro foydali h a m k o r lik o ‘r n a tish g a , b u n d a y h a m -
384


k o r lik n i rivo jlan tirish g a q a ra tilg a n j a m i a m a liy h a ra k a tla ri tu -
s h u n ila d i.
0 ‘z b e k isto n R espublikasi tashq i iqtisodiy taoliy atning subyekti 
sifatida 0 ‘z b e k isto n R espublikasi ta s a rru fig a :
— tash q i iqtisodiy faoliyatni tash k il e ti s h n in g q o n u n a soslarini 
belgilash;
— ta s h q i iqtisodiy siyosatni, shu j u m l a d a n valuta-kredit siyo- 
s a tin i ish la b chiqish va a m a lg a o sh irish , 0 ‘z b e k iston Respublikasi 
Valuta fo n d in i s h a k lla n tiris h va u n d a n foydalanish;
— ta s h q i iqtisodiy faoliyat s o h a sid a x a lq a ro s h a r t n o m a l a r tu -
zish va u la r n i ijro etish;
— 0 ‘z b e k iston Respublikasi h u d u d i d a n ta s h q a rid a respu b- 
lik a n in g , u n in g y u rid ik shaxslari va f u q a r o la r in in g iqtisodiy 
m a n f a a t l a r i n i h im o y a qilish;
— resp u b lik a h u d u d id a chet ellik investo rlar faoliyati u c h u n
h u q u q iy k afolatlarni belgilash;
— 0 ‘z b e k isto n Respublikasi n o m id a n x a lq a ro iqtisodiy tash k i- 
lo tlar va b irla s h m a la r d a vakillik qilish;
— 0 ‘zbek iston Respublikasi K o n stitu tsiy a sid a n kelib c h iq a d i- 
g a n b o s h q a vakolatlar kiradi.
M a m l a k a t i m i z n i n g tashqi iqtisodiy faoliyat sohasidagi asosiy 
va z ifala r sifatida q u y id ag ila r b elgilangan:
— b irin c h id a n , tashqi iqtisodiy faoliyatni y a n a d a e rk in las h ti- 
ris h b o r a s id a a n iq m a q s a d n i k o ‘zlab o ‘tk a z is h , tovarlarn i eksport 
va i m p o r t qilishd a xorijiy s a rm o y a d o rla r o ‘z d a r o m a d la r id a n er- 
k in fo y d ala n ish larid a b i r m u n c h a im tiy ozli t a r tib n i j oriy etish;
— ik k in c h id a n , xorijiy s a rm o y a d o rla r n i, a s o sa n bevosita k a p i­
tal m a b la g ‘lar tarz id a g i s a rm o y a la rn i resp u b lik a iqtisodiyotiga 
keng ja lb etish u c h u n huquqiy, ijtim oiy -iq tiso d iy va b o sh q a sh a rt- 
s h a ro itla rn i y a n a d a ta k o m illa s h tirish ;
— u c h in c h i d a n , 0 ‘z b e k isto n g a j a h o n d arajasidagi texnologi- 
y a la rn i olib keladigan, xalq x o ‘j a l ig in in g z a m o n a v iy s tr u k tu ra s in i 
v u ju dga keltirishd a y o rd a m b e ra d ig a n s a rm o y a d o rla rg a n is b a ta n
o c h iq e s h ik la r siyosatini o ‘tkazish;
385


— t o ‘r tin c h id a n , mablagMarni eng ustuvor s ohalarga — resp u b - 
lika m ustaq illigin i t a ’m inlayd iga n ag rar sektorni, yoqilg‘i-e n e rg e - 
tika kom pleksini h a m d a b o sh q a bazaviy ta r m o q la r n i rivojlanti- 
rishga qodir, tayy or m a h s u lo tla r ishlab c h iq a rish n i o 'z la sh tirish g a
s a rfla s h 29.
M a z k u r ustuvor v azifalarni 
am alga o sh irish 
m a q s a d id a
m a m la k a t im iz d a tashqi iqtisodiy faoliyatning huqu qiy asos- 
lari yaratildi. B ular ju m lasig a , 0 ‘zbekiston R esp u b lik a sin in g
«Tashqi iqtisodiy faoliyat t o ‘g‘risida»gi, «Valutani tartibga solish 
to ‘g‘risida»gi, « C h e t el investitsiyalari t o ‘g ‘risida»gj, «C het ellik 
investorlar h u q u q la rin in g katblatlari va ularn i h im o y a qilish c h o -
ralari t o ‘g ‘risida»gi, «Boj tarifi t o ‘g ‘risida»gi, «Eksport n a z o ra ti 
to 'g ‘risida»gi Q o n u n la rn i h a m d a «Chet el investitsiyalari bilan 
lo y ih alarni a m a lg a o s h irish m e x a n iz m in i ta k o m illa s h tirish c h o -
ra--tadbirlari t o ‘g ‘risida»gi, «Eksport m ah su lo ti ishlab c h iq a ru v - 
c h ila rn i r a g ‘b atla n tirish borasidagi q o ‘sh im c h a c h o ra -ta d b irla r 
to ‘g ‘risida»gi, «To‘g ‘rid an to ‘g ‘ri xorijiy investitsiyalar ja lb etilishi- 
ni rag‘b a tla n tiris h g a oid qo‘sh im c h a c h o ra -ta d b irla r t o ‘g ‘risida»gi 
0 ‘zbekiston Respublikasi P re zid e n tin in g farm on va q a rorlarini 
kiritish m u m k i n .
0 ‘z be k iston Respublikasi tashqi iqtisodiy faoliyatining asosiy 
lam oyillari q u y id ag ila rd a n iborat:
— b a rc h a davlatlar, chet el y u rid ik va jism o n iy shaxslari, 
x alqaro t a s h k ilo tla r bilan h a m k o rlik o ‘z a ro m anfaatliligi;
— t o m o n l a r n i n g tengligi;

tashqi iqtisodiy a lo q alar b o ‘yicha s h e rik la rn in g ichki ish- 
lariga a ra la s h m a slik ;
— xorijiy dav latlar va xalqaro ta s h k ilo tla r bilan b itim la r
b o ‘y icha q abul q ilin g an m ajburiyatlarni halol va a n iq bajarish 
prinsiplari;
-- h a m m a t o m o n i d a n e ’tir o f etilgan b oshqa x alqaro n o rm a lar, 
q o id ala r va sh a rtla rg a rioya etish.
29 
I.A K arim ov. B izd an ozod va obod Vatan qolsin. T.2. — T.: « 0 ‘zbekiston», 
1996. 11-12-b.
386


0 ‘z be k isto n 
R e sp u b lik a sid a
tashqi 
iqtisodiy 
faoliyatn ing 
o byektlari b o ‘lib, h a m m a turdagi resurslar, xalq xo‘j a l ig in in g
b a rc h a t a r m o q la ri va s o h a la rid a yaratilad ig an tovarlar h a m d a
k o ‘rsa tila dig a n x iz m a t, q i m m a t b a h o q o g ‘o/.lar, fa n -te x n ik a m a li- 
su lotlari, intcllektual va boshq a b oyliklar h isob k m a di. 0 ‘/.bekiston 
R esp ublik asi q o n u n la r i bilan tashqi iqlisodiy laoliyalda foydala- 
n ish m a n e tilad ig an obyektlar b u iulan m usiasiiodir.
M u lk c h i li k n in g s h a k lla rid a n qal'i n a /a r , 0 ‘zbekiston Res- 
p u b lik a s id a tashqi iqtisodiy alocialarning ish tirokchilari sifatida 
r o ‘yxatga olinib, respubiika lmdiidida yoki lining ta s h q a ris id a ish 
olib b o rayo tg an y u rid ik va jism oniv shaxsiar, shu j u m l a d a n ajnabiy 
y u r id ik va jis m o n iv shaxsiar, xalqaro t a s h k ilo tla r 0 ‘z b e k isto n
R espublikasi tashqi iqtisodiy Iholiyatining subyektlari b o ‘lishi 
m u m k i n .
Tashqi iqtisodiy faoliyat subyektlari:
— 0 ‘zbek iston Respublikasi h u d u d id a a m a l qilib t u rg a n q o -
n u n n o r m a la r i va n o r m a la r g a , h a m m a t o m o n i d a n e ’t i r o f etilgan 
x a lq a ro n o r m a l a r va q oidalarga rioya etishi;
— b e lg ila n g a n
t a r t i b d a
tash q i 
iqtisodiy 
a lo q a la r n in g
ishtirokchisi sifatida r o ‘y x a td a n o ‘tishi h a m d a buxgalteriya va 
sta tistik a h iso b o tla rin i ta q d i m etishi;
— x a lq a ro h a m k o r lik d o ira la rid a bajarilay o tg an ishlar, q id iru v
ishlari va lo y ih a la r n in g sanitariy a-g ig iy en a, ekologiya talablari va 
b o s h q a talab larga muvofiqligi h a q id a e k s p e rtiz a x u lo sa sin i olishi;
— r o ‘yxati 0 ‘z bek iston R esp ub lik asi P re zid e n ti h u z u rid a g i 
V azirlar M a h k a m a s i t o m o n i d a n b e lg ila n a d ig an tashqi iqtisodiy 
fa o liy atn in g a y rim tu rla rin i a m a lg a o s h irish h u q u q in i beruvch i 
litsenziyaga ega b o ‘lishi shart.
M u lk c h ilik n in g shakllari va tashqi iqtisodiy fao liy atin in g tu r- 
la r id a n q a t ’i n azar, tashqi iqtisodiy fao liy atn in g b a r c h a subyekt­
lari tash q i iqtisodiy faoliyatni a m a lg a o s h ir i s h d a te n g h u q u q la rg a
ega b o ‘kidi.
Tashqi iqtisodiy faoliy atn ing h a r bir subyekti a m a l qilib t u r g a n
q o n u n l a r d o ira sid a tash q i iqtisodiy a lo q a lard a g i o ‘z ish tiro k in in g
387


tu rlari, shakllari va yo4ialishlarin i m ustaqil belgilashi, o ‘z xo- 
hishiga qa ra b tashqi iqtisodiy faoliyatini am alga oshirish uch u n
z a r u r b o'lg an y uridik va jis m o n iy shaxslarni belgilangan ta r tib -
da s h a rtn o m a asosida yoki b o s h q a c h a ta r z d a haq t o ‘lab yoxud 
to‘la m a s d a n jalb etishi m u m k in .
Tashqi iqtisodiy faoliyatining h a r bir subyekti 0 ‘zbckiston 
Respublikasi q o n u n hujjatlariga muvofiq tasliqi iqtisodiy faoliyat- 
n in g natijalariga, shu j u m l a d a n chet el valutasidagi d a ro m a d g a
egalik qilishga, u lard a n foydalanishga va u larn i t a s a r r u f etishga 
haqlidir. U n in g qaroriga ko‘ra tashqi iqtisodiy fao liyatning n a ti ­
jalariga egalik qilish, u lard a n foydalanish va u larni t a s a r r u f etish 
huquqlari q o n u n la rd a be lgilangan t a r tib d a b oshq a y u rid ik va 
jism oniy shaxslarga oMkazilishi yoxud ularga ishonib to p sh iri- 
lishi m u m k i n . H u q u q la r a n a shu tarzda o ‘zgaga o ‘tkaziladigan 
laq dirda to m o n la r o ' / a r o m u n o s a b a tla rn i s h a rtn o m a la r (bitim lar) 
asosida tartibga soladilar.
M a m la k a tim iz d a tashqi iqtisodiy faoliyatni davlat to m o n id a n
tartibg a solish quy idag ilarni o ‘z ichiga oladi:
— tashqi iqtisodiy faoliyat subyektlarini ro^yxatdan o ‘tkazish;
— tab a q a la sh tirilg a n soliqlar va im tiyozlar sistemasi, shu j u m ­
ladan valuta b o ‘yicha h a m belgilanish;
— tashqi iqtisodiy faoliyatni axborot bilan ta ’m in l a s h n i n g d a v ­
lat tiz im in i yaratish;
— a y rim m in t a q a l a r , t a r m o q l a r va k o r x o n a l a r n i n g ta s h q i 
iqtisodiy fao liy atn i a m a lg a o s h ir i s h va rivojlan tirishi u c h u n
d o tats iy a lar, subsidiyalar, subvensiyalar, b u d je td a n q a rz berish 
t a r z i d a m oliy aviy y o r d a m k o ‘rsa tish , t a v a k k a lc h ilik n i s u g ‘u r t a
qilish;
— respublika tashqi iqtisodiy a lo q a la rin in g turli sh a k lla rin i 
rivojlantirishga q a ra tilg a n a n iq m aqsad li kom pleks d a s tu rla rn i 
ishlab chiqish, pul bilan ta ’m in la s h va ek sp ertiza qilish;
— 0 ‘zbekiston Respublikasiga olib kelinadigan va O ‘zbekiston 
R e sp u b lik a sid a n olib chiqib k e tiladigan tovarlar va b o s h q a m ol- 
rnu 1 kl a rn i h ujja 11 a sh t i ri sh ;
388


— m a h s u l o tn i ( is h la rn i, x iz m a tla rn i) cksport va im p o r t q ilish 
ta r tib in i belgilash;
— valuta va b o s h q a fo n d la r m a b l a g i a r i n i vujudga keltirish va 
u la r d a n foydalanish.

Download 11,55 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   140   141   142   143   144   145   146   147   ...   170




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish