Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet86/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   82   83   84   85   86   87   88   89   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Davolash.
Sil profilaktikasida rentgenologik tekshirishning alohida 
b ir tu ri — fluorogafiya k a tta a h a m i y a t kasb e ta d i. F lu o ro g ra fiy a
y o r d a m i d a siln in g d astlab k i b o s q ic h la r in i a n iq la b olish m u m k in .
12 y o s h d a n b o s h la b b a r c h a h a r yili flu o ro g rafiy a te k s h iru v id a n
o ‘tib tu rish i kerak.
S ilga q a r s h i d i s p a n s e r la r d a sil m ik o b a k t e r i y a s i n i ta s h q a r ig a
c h i q a r i b t u r a d i g a n b e m o r l a r g a y a q i n y u r g a n k i s h i la r u s t i d a n
k u z a tu v olib b o rilib , sogMom a h o li yalpi te k s h ir u v d a n o ‘tkazilib 
turiladi. B e m o r la m i shaxsiy gigiyena q o id alarig a , j u m l a d a n , a lo h id a
s o c h iq , id is h - t o v o q , t u f d o n d a n q a n d a y f o y d a la n is h g a o ‘rgatish 
m u m k i n .
Sil b ila n o g ‘rigan b e m o r y o ‘ta lg a n d a , a k s irg a n d a , o g ‘zini va 
b u r n in i d a s t r o ‘m o l b ila n y o p ish i z a ru r. B e m o r id ishla rini a lo h id a
s a q la sh va is h la tilg a n d a n k eyin h a r s a f a r 10 d a q i q a d a v o m i d a
q a y n a tib q o ‘yish kerak. Ic h kiyim va c h o y s h a b la m i q a y n a tib turilsa, 
m a q s a d g a m u v o fiq boMadi. B e m o r y o tg a n x o n a l a r hoM langan yoki 
5 % li x lo r a m in g a n a m l a n g a n latta b ila n yax sh ilab artilad i. Kasal 
b e m o r n i xo n asi ajratilib q o ‘yiladi, m u n t a z a m ra v ish d a x o n a g a to z a
h a v o kiritilib tu riladi. J a m o a t pro filak tik asi, y a ’ni m e h n a t k a s h -
l a rn in g m o d d i y a h v o lin i va m a d a n i y d ara ja sin i m u n t a z a m y ax sh i- 
lash, t u r m u s h va ish sh a r o itin i sogM om lashtirish, j i s m o n i y ta rb iy a
va s p o rtn i rivojlantirish lozim .
Silga q a rsh i m a x su s ta d b ir la r silga q a rsh i d is p a n s e r la r d a a m a lg a
o s h i r i l a d i . Sil b i l a n k a s a l l a n g a n k i s h i l a r n i a n i q l a s h , b u n d a y
b e m o rla rn i r o ‘yxatga olish va davolash: infeksiya o ‘c h o g ‘ini aniqlash 
va sil b ila n o g ‘riy o tg a n la r o ila la rin i m u n t a z a m k u z a tib b o rish ; 
a h o li o ‘rtasid a m a d a n i y - o q a r t u v ishlarini olib b o ris h , d is p a n s e r
h is o b id a tu r g a n b e m o r l a r n i n g m e h n a t s h a r o itla r in i, tu r m u s h id a g i
138


z a r u r a tla r in i o ‘rg a n ish va s h u j i h a t d a n n o q u l a y h o lla r n in g oldin i 
o lis h , b e m o r l a r g a s a n a t o r i y v a k u r o r t l a r d a d a v o l a n i s h u c h u n
y o ‘l l a n m a l a r b e r is h , sifatli o v q a t l a r p is h irila d ig a n m a x s u s o s h -
x o n a la r n i tashkil qilish va h.k. u la r n i n g vazifalariga kiradi.
Sil bilan o g ‘riyotgan b em o rla rg a m e h n a t rejimi oYnatilishi kerak. 
N o g i r o n b e m o r l a r a n c h a yengil ish lar va d av lat t o m o n i d a n y o r d a m
bilan t a ’m in la n a d ila r . Bu y o r d a m kasallik o q ib a tid a b e m o r m e h n a t
q o b iliy a tin i b u t u n l a y y o ‘q o ts a , ijtim o iy t a ’m i n o t t o m o n i d a n un g a 
ilgarigi ish h aq i y u z a s id a n 100 % n a f a q a t o i a s h d a n iborat.
X a s ta la rn in g o v q ati y u q o ri kaloriyali va yengil h a z m boMadigan 
boMishi k erak . B e m o r ra tsio n ig a y u q o ri sifatli o qsillar, ay n iq sa, 
h a y v o n oqsillari k o ‘p kiritiladi. YogMar, a s o s a n , o ‘z id a /4 va Z) 
v ita m in la rin i tu tu v c h i h a m d a o so n h a z m boMuvchi sariyog6 shaklida 
beriladi. S hu n in g d e k , ratsionga kuniga 25 g o ‘simlik moyi h a m kiritish 
tavsiya etiladi, c h u n k i u n in g ta rk ib id a yetarli m iq d o r d a t o ‘y in m a g a n
y o g ‘ k is lo ta la r i b o r . V i t a m i n v a k alsiy t u z l a r ig a b o y o v q a t l a r
buyuriladi. Yaxshi h a z m boMuvchi o v q a t m a n b a y i sut va su t m a h s u -
lotlaridir. 0 ‘pka sili bilan o g ‘riyotgan b e m o rla rn in g ovqatlari ratsioni 
ja r a y o n n in g o ‘zgarish darajasi va b o s h q a o rg a n la rd ag i o ‘zgarishlarga 
q a r a b tu ziladi.
Sil kasallarni d a v o la s h d a k lim a to te r a p iy a k a tta a h a m i y a tg a ega. 
Iq lim n i o ‘z g a r tir is h d a n , h a r b ir j o y n i n g o ‘ziga x o s m e te o r o lo g ik
s h a r o itla r id a n f o y d a la n g a n h o l d a ta b iiy o m illa r b ila n d a v o la n is h
tavsiya etilg an ; j u m l a d a n , o c h i q h a v o d a k o ‘p v aq t boMish, h a v o va 
q u y o s h v a n n a la r i, c h o ‘m ilis h yaxshi s a m a r a b eradi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   82   83   84   85   86   87   88   89   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish