Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet85/267
Sana19.04.2022
Hajmi11,34 Mb.
#563787
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

silining 
klinikasi.
0 ‘p k a sili b ila n o g ‘riy o tg a n b e m o r la r ,
o d a t d a , k o ‘k ra k o g ‘rig‘i, y o ‘tal, q o n t u p u r is h , t a n a h a r o r a t ini ng 
k o ‘tarilishi, te rla sh va o z i s h d a n sh ik o y a t q ilish a d i. B a ’z a n b u n d a y
b e m o r l a r n i n g ishtahasi y o ‘q o la d i, ichi k e ta d i, u la r d a u m u m i y nerv 
q o ‘z g ‘alishi kuza tilad i. A y rim h o lla r d a sil b o s h q a k a sa lliklar n iq o b i 
o s t i d a o ‘ta d i — c h o ‘zilib k e t g a n g r ip p , a t i p i k p n e v m o n i y a va 
b o sh q alar. S h u n in g u c h u n b e m o r d a n s o ‘ragan p a y td a p n e v m o n iy a , 
g r i p p , b r o n x i t , e k s s u d a t i v p le v r i t k a b i k o ‘p i n c h a q a y t a l a n i b
tu r a d ig a n kasalliklarga a h a m i y a t b erish kerak.
K o ‘z d a n k e c h ir ib k o ‘rilg a n d a sil into k sik a tsiy asig a x arakterli 
boMgan s i m p t o m l a r to p ila d i. T e r in in g rangi o ‘c h ib , o q a r ib , k o ‘z- 
n in g c h a q n a b tu ris h i, lu n jla rd a isitm ag a a l o q a d o r qizillik s h u la r
ju m la sid a n d ir. S iln in g g e m a to g e n tu rla rid a b o ‘yin, q o ‘ltiqosti sohasi, 
ch o v d a g i limfa tu g u n lari kattalashadi. P erkussiyada urib k o ‘rilganda 
b a ’zi h o lla rd a p e r k u to r tovush b o ‘g ‘iq ro q boNib eshitilsa (ekssudativ 
p le v ritd a ), b o s h q a h o lla rd a q u t i c h a yoki t i m p a n i k to v u s h eshitiladi 
( o ‘p k a e m f iz e m a s i, k a v e rn a la r d a ).
136


A u s k u l t a t s i y a d a t u r l i - t u m a n o lz g a r is h la r a n i q l a n a d i . 0 ‘p k a
fib ro z id a q a ttiq , infiltrativ j a r a y o n l a r d a b ro n x ia l o ‘p k a e m fiz e m a s i, 
ekssudativ plevritlar h a m d a plevra b itis h m a la rid a esa susayib qolgan 
n a fa s q a y d q ilin a d i. K a v e r n o z d a yirik p u fa k li n a m x irilla sh la r 
esh itila d i. K a v e r n a la r b r o n x l a r b ila n t u ta s h g a n b o ‘lsa, u v a q td a
b ro n x ia l yoki a m f o r ik n a fa s p a y d o boMadi.
Laboratoriya tahlili.
Sil p n e v m o n iy a s i b ila n o g ‘rigan b e m o r
q o n i d a neytrofill leykositoz, e r itro ts itla r c h o ‘kish tezligi k u c h a y g a n
boMadi, e o z o filiy a q a y d qilin a d i.
B alg‘a m n i te k sh irish o ‘p k a silini a n i q l a s h d a m u h i m d ia g n o s tik
a h a m iy a tg a ega. T a s h q i k o ‘rinishiga q a r a b , u shilliq, shilliq-yiringli 
va hidsiz yiringli boMadi. M ik ro sk o p ostida tekshirilganda, balg‘a m d a
sil m ik o b a k te riy a la ri va o ‘p k a d a g i d e stru k tiv o ‘zg a rish la rin i k o ‘r- 
s a tu v c h i elastik to lalari to p ila d i.
R e n tg e n o lo g ik te k s h ir ilg a n d a o ‘p k a t o ‘q im a s i q a ttiq la s h g a n d a
s o y a la r yoki p a r c h a l a n g a n d a y o r u g ‘ q is m la r k o ‘rin ad i. OMkir o ‘pka 
m illia r s ilid a r e n t g e n o l o g r a m m a d a m a y d a , o ‘p k a n i n g h a r ikki 
s a th id a h a m b ir xil ifo d a la n g a n dogMar k o ‘rinadi.
0 ‘p k a s i l i n i n g k a v e r n a l i t u r i r e n t g e n o g r a m m a d a h a r xil 
in tensivlikda gi va k a tta lik d a g i ta r q o q dogMarni b e r a d i, b u dogMar 
y a k k a - y a k k a yoki k o ‘p so n li y o r u g ‘ j o y l a r — k a v e r n a l a r b ila n
q o ‘shilib k e ta d i. K a v e r n a n i y o r u g ‘ d o g ‘ a tr o f id a h a l q a s i m o n q o r a
k o n t u r b orligiga q a r a b bilish m u m k i n , b u h a lq a k o n t u r k ap su la 
p ro ye ksiya sidir. A n c h a q a lin p a r d a g a ega boMgan eski k a v e rn a la r 
y o r u g ‘ d o g ‘ a tr o f id a yaxshi k o ‘zga t a s h la n a d ig a n h a lq a hosil qiladi.
O r g a n iz m g a sil y u q q a n in i a n iq la s h d a tu b e r k u lin s in a m a s id a n
fo y d a la n ila d i. K o ‘p i n c h a teri va t e r ichi s in a m a la r i qoMlaniladi.
T e r i s in a m a s i (R irk e s i n a m a s i ) q u y id a g ila r d a n ib o ra t: bilak
terisiga b ir t o m c h i tu b e r k u lin to m iz ila d i, s o ‘ng t o m c h i ic h id a n
te rig a m a x s u s b o r c h ik yoki igna b ila n b ir n e c h a c h iz iq ch iziladi. 
N a z o r a t u c h u n o ‘s h a j o y y o n ig a s h u y o ‘l b ila n b ir n e c h a fiziologik 
e r it m a to m iz ila d i. M u s b a t reaksiya b e r g a n d a , tu b e rk u lin to m iz ilg a n
j o y d a 2 4 —48 s o a t d a n s o ‘n g atrofi reak tiv yalligManish zo n a si bilan
o ‘ra lg a n p a p u l a p a y d o boMadi.
T e r i ic h ig a q i l i n a d i g a n M a n t u s i n a m a s i b u n g a q a r a g a n d a
sez g irro q d ir. B u n d a su y u ltirilg an 0,1 m l tu b e r k u lin (1:100, 1:1000 
yoki 1:5000) teri ich ig a y u b o rila d i. T u b e r k u li n y u b o rilg a n y e rd a
137


2 4 —4 8 s o a t d a n k e y in m u s b a t r e a k s iy a y u z b e r g a n d a , re a k tiv
y a l l i g ia n i s h bilan o ‘ra lg a n p a p u la p a y d o b o l a d i .
B e m o r a h v o lin i keskin o g ‘irla sh tiru v c h i h iq ild o q va i c h a k sili 
0
‘p k a silining asorati hisoblanadi. S p o n ta n p n e v m o to ra k s h a m o ‘pka 
sili a s o ra tig a kiradi. U k a v e rn a d e v o r in in g yorilishi va u n in g plevra 
b o ‘shlig‘iga ochilishi oqibatida vujudga keladi. K a v e m a devori yorilishi 
p a y tid a b e m o r l a r o g ‘riq va k u ch li nafas q isish in i s e z a d ila r, s ia n o z
p a y d o boMadi. Bu h o l l a r o ‘p k a n i n g n a f a s o lish h o l a t i d a n t e z
c h iq is h ig a va k o ‘ks oraligM o r g a n la r n in g b ir t o m o n g a surilishiga 
bogM iqdir. E k s s u d a tiv o bz g a r i s h la r b i l a n k e c h a d i g a n t u r l a r i d a
t a x m i n yaxshi e m a s . 0 ‘p k a n i n g o ‘t k ir m illia r sili k o ‘p i n c h a o ‘lim 
bilan tugaydi.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   81   82   83   84   85   86   87   88   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish