Ichki kasallikiar

4 1 -ra s m .
E n d o k r i n o r g a n l a r n i n g j o y l a s h i s h i
( s x e m a t i k tasv ir i):
/ —b o s h m i y a d a g i d o ' m b o q o s t i s o h a s i
( g i p o t a l a m u s ) ; 2 — m i y a n i n g p a s t k i ortigM 
( g i p o f iz ) ; J —q a l q o n s i m o n b e z ; 
4 - a y r i s i m o n b e z ; 5 — m e ’d a o s t i b e z i n i n g
o r o l s i m o n a p p a r a t i ; 6 — u r u g ’d o n ;
7— m o y a k ; «Ў— b u y r a k u s t i b e z l a r i ;
9— q a l q o n s i m o n b e z o l d i b e z l a r i ;
/ # —g ' u d d a s i m o n b e z ( e p if iz ) .
K atta yoshdagi kishilarda q a lq o n s im o n
b e z n in g vaz n i 3 0 —40 g. T u p r o g i , suv va 
o z i q - o v q a t m a h s u l o t l a r i d a y o d y e t i s h -
m a y d ig a n t u m a n l a r d a q a l q o n s i m o n b e z ­
ning vazni b i r m u n c h a k a tta b o ‘lishi m u m ­
kin. Y o sh u lg ‘ayg a n sari, b e z n in g k ic h ik - 
lashishi kuzatiladi.
Q a lq o n s i m o n b e z d a ik kita g o r m o n -
tir o k s in va t r iy o d tir o n in ishlab c h iq a r ila d i, b u l a r b e v o s ita q o n g a
ajratiladi. Bu g o r m o n l a r n i n g hosil boMishi u c h u n tiro z in a m i n o -
kislotasi va y o d z a r u r b o i a d i . Q a lq o n s i m o n b e z tiro k sin va triy o d -
t i r o n i n d a n ta s h q a r i, k a ls ito n in h a m ishlab c h iq a r a d i. K a lsito n in
o r g a n iz m d a kalsiy a lm a s h in u v in i b o s h q a r a d i. Q a l q o n s i m o n b ez 
g o r m o n l a r i o rg a n iz m g a h a r t o m o n l a m a t a ’sir k o ‘rsatadi. Bu g o r ­
m o n l a r t o ‘q im a va o rg a n la rn in g yetilishini id o ra etib, u la rn in g fu n k - 
sio n al aktivligi o ‘sish va m o d d a l a r a l m a s h in u v in i belgilab b e ra d i.
Q a lq o n s i m o n b e z g o r m o n l a r i n i n g y etish m aslig i, boMmasligi, 
s h u n i n g d e k , o r t i q c h a b o l i s h i o r g a n iz m n i turli k asalliklarga olib 
keladi. Q a lq o n s i m o n b e z funksiyasi k a m c h ilig id a (ta s h q i m u h i td a
yo d y etish m aslig i) g i p o tir e o z d e b a ta lu v c h i kasallik p a y d o b o ‘ladi, 
a y n i v a q t d a , b a r c h a m o d d a l a r a l m a s h i n u v i j a r a y o n l a r i n i n g
se kinlashuvi k u z a tila d i, sh u m u n o s a b a t b ila n k o ’p i n c h a o r g a n va 
t o kq i m a l a r d a b u z ilish la r r o ‘y b eradi.
Q a lq o n s i m o n b e z n in g o r q a t o m o n i d a n kattaligi 10— 15 m m
k e la d ig a n n o ‘x atg a o ‘xsh ash t a n a c h a l a r bor. B u la r q a l q o n s i m o n
bezoldi bezlari yoki p a ra tire o id bezlardir. U l a r soni 2 d a n 12 g a c h a
b o i i s h i m u m k in , k o ‘p r o q 4 ta b o i a d i . Q a lq o n s im o n b ez o ld i bezlari 
o r g a n i z m d a k a ls iy v a f o s f o r a l m a s h i n u v i n i r o s t l a b t u r a d i g a n
p a r a g o r m o n - p a r a tir e o id g o r m o n ishlab c h i q a r a d i . Bu b e z la r 
o ‘s m a d a n z a r a r la n g a n d a g ip e r p a r a tir e o z kasalligi p a y d o b o i a d i .
286

---

B uyrak u sti be z la ri ichki sek retsiy a b ezlari o r a s id a a lo h id a o brin 
t u t a d i . U l a r g o r m o n l a r i n i n g
o r t i q c h a ajra lish i b a ’z a n g ip o fiz
f u n k s i y a s i n i n g k u c h a y i s h i b i l a n b o g ‘l a n g a n . I s e n k o - K u s h i n g
k asalligining y u z a g a kelishiga s a b a b b o i a d i . B uyrak u sti b ez la rin in g
p o ‘stloq q is m id a yetarli m iq d o r d a g o r m o n ishlab c h iq a r ilm a g a n id a , 
A d d is o n kasalligi r o ‘y b e ra d i.
G i p o t a l a m u s va g ip o fiz e n d o k r in siste m asi a lo h i d a o ‘rin tu ta d i, 
b u la r ichki sekretsiyaning b o s h q a bezlari faoliyatini ishga tushiruvchi 
b e z l a r h i s o b l a n a d i . G i p o t a l a m u s n i n g k im y o v iy tu z ilis h i s o d d a
b o l i b , g ipofizga t a ’sir k o ‘rsatadi va u n i turli xil m u r a k k a b g o r m o n ­
lar ajra tish g a m a jb u r qiladi.
G i p o f iz - ichki s e k r e tsiy a n in g m a rk a z iy b ez id ir, u kalla suyagi 
asosidagi tu rk e g a r id a n j o y o lg a n b o l i b , g ip o fiz a r o y o q c h a d e b
atalgan m axsus tu z ilm a orqali bosh m iya bilan birikkan. G ip ofizining 
o l d i n g i, o ‘r t a v a o r q a b o ‘lagi b o r . O l d in g i b o ‘la k b u t u n b e z n i n g
70 % ini tashkil e ta d i. O ld in g i b o ‘lak y etti xil g o r m o n a jra ta d i, 
b u la r o r a s id a o r g a n iz m n i o ‘s tira d ig a n g o r m o n b o r, u t o ‘q i m a la r d a
y u z b e r a d ig a n b io k im y o v iy j a r a y o n la r g a b ev o sita t a ’sir k o 'r sa ta d i. 
G i p o f i z g o r m o n l a r i j u m la s ig a b u y r a k u s ti b e z la ri p o ‘s t l o g 1 n in g
faoliyati stim u llo v c h i a d r e n o k o r t i k o t r o p , q a l q o n s i m o n b e z faoliya- 
tiga t a ’sir k o ‘rs a tu v c h i ti r e o t r o p , jin s iy b e z la rg a t a ’sir q ilu v c h i 
g o n o t r o p , sut b ezlari funksiyasini stim u llo v c h i p ro la k tin g o r m o n l a r
ishlab c h iq a r ila d i. 0 ‘Па b o l a k U f q i m a l a r d a m e l a n i n p ig m e n tin in g
hosil b o i i s h i va t a q s im la n is h i, k o ‘z n in g U f r p a r d a s id a esa k o ‘ruv 
p u r p u r i n i ta rtib g a solib tu r a d ig a n g o r m o n ishlab c h iq a r a d i.
O r q a b o l a k a n c h a k ich ik va m iy a gip o fiza r o y o q c h a s in in g g o ‘yo 
dav o m i hisoblanadi. U n d a b e z sim o n t o ‘q im a b o l m a y d i va tuzilishiga 
k o ‘ra, n e rv t o ‘q im a s ig a o ‘x s h a b k etad i. S h u sababli, u ney ro g ip o fiz 
d e b a ta la d i. G ip o f i z n i n g o r q a b o l a g i d a g o r m o n l a r a jra tilm a y d i, u 
g o r m o n l a r n i n g o ‘ziga xos y i g l la d ig a n jo y id ir , b u y e r d a v az o p ressin
v a o k s i t o t s i n g o r m o n l a r i t o ’p l a n i b b o r a d i , b u l a r g i p o t a l a m u s
y ad ro la rid a hosil b o l i b , u y e r d a n gipofizning o r q a b o l a g i g a tushadi.
G i p o f iz g o r m o n l a r i sekretsiyasi buzilishi o r g a n iz m d a turli xil 
k a s a llik la r n i k e ltir ib c h i q a r a d i , u l a r n i n g x a r a k t e r i g i p o f i z n i n g
z a r a r la n g a n l i k d a r a ja s i v a t u r ig a h a m d a s h u b i l a n b o g l a n g a n
g o r m o n l a r n i n g o r tiq c h a yoki k a m ajralishiga b o g l i q .
G i p o f i z g o r m o n l a r i se k re ts iy a s in in g k o ‘p i n c h a b ir y o l a b ir 
n e c h ta s i k a m h o lla r d a b itta yoki ikkita buzilishi m u m k in . 0 ‘sish 
g o r m o n i n i n g o r t i q c h a ajralishi o ‘sish ja r a y o n i n in g k u c h a y ish i bilan
k e c h a d i g a n ikki k a s a ll i k n i n g riv o jla n is h ig a o lib k e la d i. 0 ‘sish
287

---

g o r m o n i yo sh lik p a y tid a k o bp r o q ajralsa, b o ‘y p r o p o r s i o n a l o ‘sadi, 
b u n d a y h o lla r d a g ig a n tiz m (d a ro z lik ) v u ju d g a keladi.
0 ‘sish g o r m o n i 2 0 — 25 d a n y u q o ri y o s h d a o r t i q c h a ajralsa, 
a k r o m e g a liy a d e b a ta lu v c h i b o s h q a kasallik p a y d o b o i a d i . 0 ‘sish 
g o r m o n i n i n g yetarli ajralm asligi bilan b o g l a n g a n va o ‘sish n in g
keskin d a r a ja d a t o ‘x tab q o lis h id a g ip o fiz a r p a k a n a lik y oki g ip o fiz a r 
n a n i z m kasalligi kelib c h iq a d i.