Ichki kasallikiar

9 .7 . 
B n
vitamini (folat kislota) yetishm asligidan kelib
chiqadigan anemiya (Addison-Birm er kasalligi)
O d a td a , b u kasallik bilan 3 5 —4 0 y o s h d a g i, k a m d a n k a m h o l ­
l a r d a 2 2 — 27 y o s h d a g i o d a m l a r x a s t a l a n a d i . X a s t a li k b i r i n c h i
m a r t a 1855-yilda A d d is o n va 1888-yilda B ir m e r t o m o n i d a n ta s v ir- 
l a n g a n .
B v
v ita m in i y oki folat k islo ta y etish m aslig i o q i b a t i d a kelib c h i ­
q adi. A d d i s o n - B i r m e r kasalligi s u ru n k a li kasallik b o l i b , to b o r a
272

---

z o ‘rayib b o ra d ig a n k a m q o n lik , m e ’d a axiliyasi va nerv sistem asining 
sh ik a s tla n is h i b ila n x a r a k te rla n a d i.
Etiologiyasi.
M e ’d a t u b i n i n g m a x s u s b e z l a r i d a n g a s t r o m u -
k o p r o te in ish lan ib c h iq is h i t o ‘x ta b q o lg a n d a , m e ' d a shilliq pardasi 
atro fiy a g a u c h r a g a n d a , m e ’d a d a p o lip o z , o ‘s m a p a y d o b o ‘lganida. 
M e ' d a j a r r o h l i k u s u li b i l a n q i s m a n o lib t a s h l a n g a n d a . I c h a k d a
Z?|2v it a m in i n i n g s o ‘rilishi b u z ilg a n d a . H o m i l a d o r l i k d a o r g a n iz m d a
v i ta m in sarfi k u c h a y g a n i d a kasallik p a y d o b o i a d i .
M e ’d a tu b in in g m a x su s b ezlari t o m o n i d a n ishlab c h iq arila d ig a n
g a s t r o m u k o p r o t e in h a m d a t a s h q a r id a n tu s h g a n fi|2 v ita m in i bilan
b e q a r o r b ir ik m a hosil qiladi. 5 , , v ita m in i i c h a k d evori orq a li q o n g a
o l i b p l a z m a oqsili b ila n b irik ad i. U
B n—
p r o te in k o m p le k si k o ‘ri- 
n ish id a jig arg a y i g l la d i, u y e rd a b ir q a n c h a v a q tg a c h a tutilib qoladi. 
5 12 v itam ini jig a rd a n q o n g a o ‘tib, k o ‘m ikka q o n yaratilishini tartibga 
so lu v c h i sifatida t a ’sir etad i.
Klinikasi.
K asallik z i m d a n b o s h la n a d i. B e m o r l a r d a r m o n s iz lik , 
te z c h a r c h a s h , b o s h a y la n ish i, n a fa s qisishi, y u r a k u rishi, y u ra k
s o h a s id a o g ‘riq, t a n a h a r o r a t i n i n g k o l a r i l i s h i , o v q a t yeyish v aq tid a 
tiln in g a c h is h ib o g ‘rishi, b a ’z a n o y o q la r d a sh ish , b a r m o q u c h l a -
rin in g u vush ib qolishi va u lard a c h u m o li y u ra y o tg a n d e k sezgi p a y d o
boMishi, q o ‘l p an ja si, o y o q p a n ja s in in g s a n c h ib tu r is h id a n sh ik o y at 
q ilish a d i.
B a ’z id a k e k irish , k o ‘ngil a y n ish i, ich ketish i k u za tilad i. N e r v
s i s t e m a s i g a t a a l l u q l i o ‘z g a r i s h l a r — p a r e s t e z i y a l a r ( b e m o r l a r
y u r g a n d a g a n d ir a k la y d ila r ) s o d i r boMadi. N e r v yoMlari b o ‘ylab 
o g ‘riq boMadi, c h a n o q o rg a n la ri fu n k siy a sin in g buzilishi k o ‘riladi.
Y u r a k - q o n t o m i r l a r s is te m a s id a puls te z la s h is h i, y u ra k to v u s h -
la rin in g sustla sh ish i, u c h i d a y u r a k a so sid a va u c h tav aq a li k la p a n
s o h a s id a sistolik s h o v q in e s h i ­
tiladi. Til t o ‘q qizil rangii, su g o n - 
lari b o ‘rtgan, kechki b o sqichlarida 
u silliqlashgan, b u rm a la ri, s u g o n - 
lari y o ‘qolib, g o ‘yo yaltirab tu ra d i 
( G u n t e r g lo ssiti) ( 3 8 - r a s m ) .
Laboratoriya tahlili.
E r itr o ­
t s i tl a r m i q d o r i g e m o g l a b i n d a n
k o ‘ra k o ‘p r o q k a m a y g a n , ra n g
k o ‘rsatkichi b i r d a n o r t i q — 1,8 ga
yetadi. Q o n d a m a k r o va m e g a lo -