Ichki kasallikiar

6 .1 2 . M iokard infarkti
M iokard infarkti
— b u y u ra k toj a r te r iy a la r in in g t r o m b bilan
berkilib qolishi yoki u la r n in g siqilishi o q ib a t i d a , y u ra k n i m u s k u l 
qav a tin i q o n bilan t a ’m in la n is h in i buzilishi n atijasid a y u ra k m uskul 
q a v a tin i n e k r o z g a ( m a h a l li y o ‘lim ) u c h r a s h i . Bu kasa llik b ila n
4 5 — 60 y o sh d a g i kish ila r k a sa lla n a d i. E r k a k la r ay o llarg a n isb a ta n
m io k a r d in fark tig a k o ‘p c h a li n a d il a r , 4 0 —50 y o s h d a g i e r k a k la r
b esh b a r o b a r k o ‘p kasal boMishadi.
Etiologiyasi.
A te r o s k le ro z , a rte ria l g ip e r to n iy a , s t e n o k a r d iy a , 
q a n d li d ia b e t, sem izlik , asa b iy la sh ish , sh ik a s tla n is h , k o ‘p c h e k is h , 
q o n ivishining buzilishi, t r o m b , kuchli jis m o n i y va ru h iy toliqishlar, 
r e v m a tiz m , r e v m o k a r d it, q o n d a x o l e s te r in n in g k o ‘p a y ib ketishi 
m io k a r d infarktiga olib kelishi m u m k in .
T o j a r te r iy a n in g qaysi t a r m o g l i t r o m b b ila n b e rk ilib q o lg a n ig a
k o ‘ra, c h a p q o r i n c h a o l d i d evori infarkti — o ld in fa rk t yoki c h a p
q o r i n c h a ortk i d evori infarkti — o r tk i infarkti farq qilin a d i.
Infarkt c h a p q o r in c h a n in g faqat o ld va ortki d e v o rin ig in a egallab 
q o lm a y , balki q o r i n c h a n i n g y o n d e v o rig a h a m ta rq a lib , a n c h a g i n a
k a tta lik d a b o i i s h i m u m k in . B u n d a y in fa r k tla r o ld — y o n d e v o r
yoki ortk i — y o n d e v o r in farktlari n o m i n i olg an . 0 ‘ng q o r i n c h a va 
b o i m a c h a l a r infarkti g ‘o y a t k a m u c h r a y d i.
194

---

Y u r a k m u s k u l id a n in fa rk t c f r n i d a hosil boMgan n e k r o tik m assa 
surilib ketadi va u n in g o ‘m i g a biriktiruvchi t o ‘q im a o ‘sib qalinlashib, 
a s ta - s e k in c h a n d i q q a ay lanadi.
Klinikasi.
I n f a rk tin in g u c h asosiy v a r ia n ti fa rq lan ad i.
1. S te n o k a r d iy a d a g i o g briq n i e s la ta d ig a n q a t t i q o g ‘riq bilan
o ‘ta d ig a n o g kriqli — 
status anginosus
turi.
2. M e ’d a s o h a s id a p a y d o boM adigan a b d o m i n a l turi — 
status
gastralgicus.
3. O g ‘riq m u t l a q o boM m ay d ig an , b iro q t o ‘s a t d a n y u ra k astm asi 
xuruji p a y tid a p a y d o boMadigan a s m a t i k turi — 
status asthmaticus.
H o z ir g i v a q t d a m i o k a r d i n f a r k ti n i n g s e r e b ra l v a r ia n ti h a m
ta fo v u t q i l in m o q d a , b u v a r ia n t m iy a q o n a y la n is h in in g buzilishi 
a lo m a tla r i b ila n oMadi.
M i o k a r d in fa r k tin in g asosiy a lo m a ti k o 'k r a k qa fa sid a q a ttiq , 
b a ’z a n s iq a d ig a n , b o s a d ig a n , a c h is h tir a d ig a n o ‘ta k u ch li o g ‘riq 
p a y d o boMishidir.
O g ‘riq k o ' p i n c h a t o ‘sh o r q a s id a b o ‘la d i, le k in y u r a k u c h i 
s o h a s id a , k o ‘krak q a fa s in in g c h a p y oki o ‘n g y a r m id a h a m m a d a n
z o ‘r b o ‘lishi m u m k in . O g lriq c h a p yelka, o ‘m r o v va q o ‘lga, b a ’z a n
o ‘ng q o ‘l, b o 'y i n , p astk i j a g ‘g a , a h y o n - a h y o n d a o r q a g a , b a ’zi 
k asa lla rd a q o rin g a , o y o q la rg a ta rq a la d i ( 2 0 - ra s m ). O g ‘riq b ir n e c h a
so a t y oki 2 — 3 k u n tu tib t u r a d i va n itro g lits e r in ish latilg a n bilan
q o lm a y d i. A tip ik h o lla r d a o g ‘riq q isq a m u d d a tli b o 'lis h i, h a t t o
b u t u n l a y b o 'lm a s lig i m u m k in .
Y u r a k - t o m i r l a r siste m asi t o m o ­
n i d a n o ‘z g a rish la r, c h u n o n c h i o ‘t-
kir q o n t o m i r l a r y e tis h m o v c h ilig i, 
y a ’ni sh o k yoki k ollaps a n c h a k o ‘p 
u c h r a b tu r a d i. Avvaliga p u ls n in g se- 
k in lash ish i va a rte ria l b o s i m n in g b ir 
q a d a r k o ‘t a r i l i s h i q a y d q i l i n a d i ,
k e y in b o s im p a s a y a d i, p u ls te z la -
shadi, yuz oqarib ketadi, oyoq va q o ‘l- 
la r m u z la y b o s h l a y d i , b e m o r t e r -
laydi, k o ‘zi kirtayib q o la d i, b o sh a y ­
lanishi, hatto hushidan ketishi m u m ­
kin. Y ura k ch egaralari, o d a td a , suril- 
m a g a n , to v u s h l a r i t i n iq , j a r a n g l i,
k e y i n c h a l i k y u r a k t o v u s h l a r i S U S t-