Ichki kasallikiar

6 .1 2 .2 . K ardiogen sh okd a yordam k o ‘rsatish
K a r d io g e n s h o k — m io k a r d in fa r k tin in g e n g o g i r a s o r a tla rid a n
biri b o i i b , y u ra k s o h a s id a kuchli o g ‘riq p a y d o b o i g a n d a kuzatiladi. 
K a r d io g e n s h o k d a b e m o r h a d d a n ta s h q a r i d a r m o n s i z l a n ib , rangi 
o q a r ib , labi k o ‘k a r a d i, q o i - o y o g i m u z la y d i, y o p i s h q o q sov u q
t e r c h iq a d i va k o ‘p i n c h a h u s h i d a n ketadi.
K a s a llik n in g d o i m i y b e l g i l a r i d a n y a n a o li g o - yoki a n u r iy a
a n i q l a n a d i . K a r d i o g e n s h o k d a s h i f o k o r k o 'r s a t m a s i g a b i n o a n ,
s t r o f a n t i n 0 , 2 5 m g , k o r d i a m i n t o m c h i l a t i b y u b o r i b t u r i l a d i .
T o m i r l a r to n u s in i yaxshi lash u c h u n 0 , 5 — 1 ml 1 % li m e z a t o n
m u s h a k o ra sig a y u b o rila d i. O g ‘riq s h o k i d a p re s so r a m i n l a r bilan
birga k o rtik o ste ro id la r q o l l a n i la d i . Sezilarli asidoz m a h a lid a t o m c h i 
u s u lid a n a tr iy lak tat g i d r o k a r b o n a t ta y in la n a d i.
199

---

6.13. Yurak astm asi
Y u ra k astm asi o bp k a shishi k o ‘rin ish id a n a m o y o n b o l a d i . C h a p
q o r i n c h a y etishm ovchiligi o q ib a tid a kelib c h iq ad i. Y u ra k astm asi — 
y u r a k c h a p q o r i n c h a s i n i n g q o n n i a o r t a g a h a y d a s h q o b i l iy a ti
s usayishi tu fayli s o d ir b o l a d i . Y u r a k p o r o k la r i ( a o r ta l p o r o k ) ,
y u ra k n in g ish em ik kasalligi (m io k a r d infarkti), g ip e rto n iy a kasalligi, 
a te r o s k le ro z , s te n o k a r d iy a s a b a b boNadi. Bu o kp k a d a q o n d im la n ib
qolishiga va gaz alm ashinuvining buzilishiga olib keladi. Q o n d a buning 
n a t i j a s i d a k a r b o n a t a n g i d r i d n i n g o r t i b k e tis h i m iy a d a g i n a fa s 
m a rk a z la rin i t a ’sirlab, keskin h a n s ira s h y u z a g a k eltiradi. J is m o n iy
z o ‘riqish, ru h iy h a y a jo n la n is h h a m y u r a k a stm a s ig a s a b a b boNishi 
m u m k i n .
Y u ra k astm asi k o ‘p i n c h a t u n d a xuruj q ila d i, b e m o r t o ‘s a td a n
h a v o y e tis h m a s lig id a n u y g ‘o n i b k e ta d i va o ^ rn id a n tu r ib oNirib 
oladi. K u c h li h allo slay d i, yoN alib, k o ‘pikli b a lg ka m ta sh la y d i. J u d a
b o ‘s h a s h a d i , b e z o v t a b o N a d i, m u z d e k y o p i s h q o q t e r b o s a d i ,
k o ‘k aradi. B e m o r n i n g te ri q o p la m la r i o q a r ib va k o ‘k arib k etad i, 
n a m , sov u q boNadi. B e m o r xuruj p a y tid a m a jb u riy h o lla rd a boNadi, 
o y o qlarini pastga tushirib, qoNlariga ta y a n g a n h o ld a oNirib q olishadi 
(majburiy holat). B e m o rd a xuruj vaqtida oNim vahimasi p a y d o boNadi. 
Q o n bosim i sal koNarilib, y u ra k urishi tezlashadi. Eshitib k o ‘rilganda 
y u r a k t o n l a r i b o 'g N q bo N ib , o ' p k a a r te r iy a s i s o h a s i d a II t o n
k u c h a y g a n boNadi.
0 ‘pka eshitib k o ‘rilganda, u n in g pastki q ism la rid a n a m va q u r u q
xirillashlar p ay d o b o ‘ladi. R e n tg e n d a o ‘pka tasviri k u c h a y g a n boNadi. 
E K G d a c h a p q o r i n c h a n i n g z o 'r i q q a n l i k belgilari k o ‘riladi. K ic h ik
q o n ay lan ish i d o ira s id a q o n d i m la n is h i n i n g k u c h a y is h i n atijasida 
y u ra k astm asi o ‘p k a shish iga o ‘tib ketishi m u m k in .
O 'p k a shishida b e m o r b o ‘g ‘ilishining y a n a d a kuchayishi, o 'p k a d a
n a m x i r i l la s h la r s o n i n i n g j u d a k  p a y i b k e t i s h i , b e m o r k o ‘p 
m i q d o r d a s u y u q , k o ' p i k s i m o n , p u s h t i r a n g l i b a l g ‘a m a j r a tis h i 
k uza tilad i. E sh itib k o ‘rilg a n d a o ‘p k a u s tid a h a r xil pufakli n a m
x irilla shla r k o ‘p m i q d o r d a eshitila di. Q o n b o s im i p a sa y a d i. T o m i r
urishi tezla sh ib , i p s im o n boNib q o la d i. 0 ‘p k a shishi j u d a o g ‘ir h olat 
b o 'lib , b e m o r g a o ‘z v a q tid a y e ta r lic h a y o r d a m k o ‘rs a tilm a sa , uni 
q u t q a r i b q o lish m u m k i n b o 'l m a y q o ladi.
200

---

6.14. 0 ‘tk ir tom ir yctishmovchiligi
0 ‘t k i r t o m i r y c ti s h m o v c h i l ig i o g ‘ir j i s m o n i y s h ik a s t l a n i s h ,
ru h iy iztiro b , z a h a r la n is h , o rg a n iz m g a y u q o ri h a r o r a t t a ’siri (q a ttiq
qizib k e tish ), q o n va su y u q lik n i k o l p y o ‘q o tis h ( m a s a la n , k o ‘p 
ic h k etish va tin im s iz q u s is h ) s a b a b b o ‘ladi.
R ivojlanish m e x a n iz m ig a k o ‘ra, o ‘t k ir t o m i r y ctish m o v ch ilig i 
y u r a k y e t is h m o v c h ilig id a n farq qiladi. T o m i r y e tish m o v c h ilig id a
t o m ir la r , a s o s a n , v e n a to m ir la r i funksiyasi keskin buziladi.
V e n a la r n in g asosiy roli y u ra k k a q o n n i m u a y y a n b o s im o stid a 
o lib k e l i s h d a n i b o r a t , v e n a l a r fu n k s iy a s i b u z i l g a n d a , u l a r n i n g
t o n u s i p a sa y a d i, v e n o z o ‘z a n i k e n g a y a d i, u n d a g i b o s im pasayadi. 
S h u n g a k o ‘ra, y u ra k k a va arterial t a r m o q q a v e n o z q o n k a m tu sh a d i, 
y u ra k o ‘z qisq arish i b ila n a rte ria l o ‘z a n g a q o n n i y e ta r lic h a «itara 
olm aydi», natijada, m iya va y u ra k n in g o ‘zida qonsizlanish alom atlari 
p a y d o b o ‘ladi. 0 ‘tk ir t o m i r l a r y c tish m o v c h ilig i h u s h d a n ketish, 
kollaps, s h o k b ila n y u z a g a c h iq a d i.