Ichki kasallikiar


Endokrin sistem asi kasalliklarining asosiy



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet184/268
Sana20.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#826386
1   ...   180   181   182   183   184   185   186   187   ...   268
Bog'liq
7fefd4f9672d6ca871bf2f76729d79e5 -ICHKI KASALLIKLAR

10.2. Endokrin sistem asi kasalliklarining asosiy
alomatlari va tekshirish usullari
E n d o k r i n siste m asi kasalliklari u m u m i y kasallik h iso b la n a d i. 
U , n a f a q a t, ichki sekretsiya b e z la rid a , balki a sa b siste m asi f u n k ­
siyasining buzilishiga, y u r a k - q o n t o m ir la r siste m asin in g b u z ilishiga , 
harak at organlariga, siydik-tanosil sistemasiga h a m d a h a z m organlari 
siste m asig a t a ’sir eta d i va turli xil klinik b elgilarni n a m o y o n qiladi.
B e m o r vaqt-bevaqt y u ra k urishi, yu ra k sohasida o g ‘riq, b a ’zida 
k o ‘ngilsiz hislarning p ay d o b o i i s h i, ish qilganda nafas qisishi, terlash, 
s erzard a lik , o riq la b k etish, x o t i n - q i z l a r d a h a y z k o ‘rish siklining 
buzilishi, issiqlab ketish sezgisi, yaxshi uxlay olmaslik, q o n bosim ining 
k o la rilis h i, g o h id a esa pasayishi, qaltirash, ayniqsa, c h o ‘zib turilgan 
q o ‘l b a r m o q la r in in g
h a m d a b o s h , a y r im m u s h a k g u ru h la r in in g
qaltirashi, qanoatsiz, sh o sh m a -sh o sh a rlik , g o h id a ta n a h aro ratin in g
k o la rilis h i, ich ketishi, m e ’d a sekretsiyasining oshishi, terida sariqlik. 
Bem orlarda bosh o g ‘rishi, tez c h a rc h a sh , terining q u rib qolishi, belda, 
o r q a d a o g ‘riq p ay d o b o i i s h i, v a z n n in g ortib borishi kuzatiladi.
B e m o r n i h a r t o m o n l a m a te k s h irg a n d a : te ri, o d a t d a , q i z g l s h ,
n a m , y u p q a va elastik b o i a d i (tire o to k s ik o z ) , yuzi n i q o b s i m o n ,
rangsiz, x u d d i q o t i b q o l g a n d e k k o ‘z n in g a tro fi k e r ik k a n , terisi 
q u r u q , p o ‘st t a s h l a g a n , s h i s h , s h i l li q p a r d a q a l i n l a s h g a n l i g i
m i k s e d e m a kasalligida k o ‘rinadi.
B u q o q kasalligida q a l q o n s i m o n b e z n in g k a tta la s h is h i, k o ‘zn i 
c h a q c h a y is h i x arak terli a l o m a t l a r d a n biridir. E n d o k r i n siste m asi 
kasalliklari b ir q a n c h a a lo m a tla r i y o r d a m i d a a n iq la n a d i.
M a s a la n , B aze d o v kasalligida G r e f e a lo m a ti tip ik h is o b la n a d i, 
b u n d a k o ‘z so q q a si y u q o r i d a n p a s tk a h a r a k a t l a n g a n d a ustki q o v o q
o r q a d a q o la d i, n a tija d a , q o v o q va r a n g d o r p a r d a o r a s id a sk le ra n in g
o q y o ‘li k o ‘rinib tu ra d i. M e b iu s a l o m a t i — o ‘z k o n v erg en siy asi 
yetish m aslig i, y a ’ni b e m o r n i n g k o ‘zi o ld ig a b ir o r n a r s a n i y a q in -
la s h tirg a n d a k o ‘z la r b i r n u q ta g a u z o q q a r a b t u r a o lm a y d i, b ir yoki 
h a r ikki k o ‘z g ‘ayriixtiyoriy ra v ish d a b ir t o m o n g a o g l b k etad i.
288


10.3. Ichki sekretsiya bezlari kasalliklarida laborator
tekshirish usullarining aham iyati
Q a lq o n s i m o n b e z k a sa lliklarida la b o ra to riy a tek sh irish usullari 
k a tta a h a m i y a tg a ega. L a b o r a to riy a tek sh irish u s u lla rid a n asosiy 
a lm a s h in u v n i, oqsil b ila n b irik k a n y o d n i, l3V n in g q a l q o n s i m o n
bezga y u tilish in i a n iq la s h u sullari, sk a n e rla s h qoMlaniladi.
A sosiy a l m a s h i n u v o d a m n i n g ti n c h h o l a t d a tu r g a n m a h a lid a
sarflaydigan energiyasini x arakterlab beradi. U n i tekshirish 10 m in u t 
d a v o m i d a n a h o r g a y u tila d ig a n kislo ro d va ajra tib c h iq a r ila d ig a n
k a r b o n a t a n g id r id g a z in i a n iq la s h g a a s o s la n g a n . B u n in g u c h u n
m a x s u s a p p a r a t q o l l a n i l a d i . A sosiy a l m a s h i n u v s t a n d a r t g a n is ­
b a t a n % h is o b id a ifo d a la n a d i. S o g ‘l o m o d a m d a u — 10 d a n + 1 0 % 
g a c h a b o r a d i. D iff u z to k s ik b u q o q d a a so siy a l m a s h i n u v ikki b a r o -
b a r k u c h a y i b k e t a d i , m i k s e d e m a d a e sa u a k s i n c h a , s u s a y g a n
b o i a d i .
O qsil b ila n b irik k a n y o d ra d io a k tiv y o d y o r d a m i d a a n iq la n a d i. 
T ir e o to k s ik o z d a b u y o d a n c h a k o ‘p a y a d i, m i k s e d e m a d a k a m a y a d i.
13 V n in g q a lq o n s im o n bezga yutilishi sh u o rg a n n in g yo d n i ushlab 
olish x u susiyatiga a s o sla n g a n . Q a lq o n s i m o n b e z n in g fu n k s io n a l 
faolligi n e c h o g l i q y u q o ri b o l s a , u s h u n c h a k o ‘p m i q d o r yo d n i 
y u ta d i. B e m o rg a 2 — 3 m k K i l31/ b e r ila d i, keyin e sa q a l q o n s i m o n
b e z n in g q a n c h a ra d io a k tiv yo d y u tg an i o r a d a n 2 va 24 s o a t o ‘tkazib
tu rib , y n u r h isoblagichlari y o r d a m i d a an iq la n a d i. Y o d n in g yutilishi 
y u b o rilg a n m iq d o r ig a n is b a ta n % la r h iso b id a belg ilan ad i. S o g l o m
o d a m d a |3,У yutilishi 2 s o a t d a n k eyin 8 — 14 % ni, 24 s o a td a n
k eyin 24— 36 
%
ni tash k il e tadi. T o k sik b u q o q d a l3V n in g yutilishi 
1 s u tk a d a n k eyin 8 0 —90 % ga y e ta d i, m ik s id e m a d a esa 10 % g a c h a
t u s h ib q oladi.
Q a l q o n s i m o n b e z n i s k a n e rla s h u n in g kattaligi b ila n shaklini 
a n iq la s h g a , s h u n i n g d e k , fu n ksiyasini o T g a n is h g a im k o n b eradi. 
B e m o rg a 20— 30 m k K i l3V ichiriladi. O r a d a n 1 s u tk a o ‘tib , r a d io ­
aktiv yo d q a l q o n s i m o n b ez g a h a m m a d a n k o ‘p y u tilg a n d a n key in , 
u n i n g b e z d a q a n c h a t o ‘p la n g a n i s k a n e r y o r d a m i d a a n iq la n a d i. 
T e k s h iris h n atijalari x a r xil zichlik d ag i sh trix k o ‘rin ish id a q o g ‘o zga 
t u s h ib b o ra d i. S h tr ix la r n in ig z ic h b o i i s h i q a l q o n s i m o n b e z f u n k ­
siyasi nig k u c h a y g a n in i, siyrak b o i i s h i pasa y ib q o lg a n in i k o ‘rsatadi. 
S h u u s u ln in g o ‘zi b ila n faol t u g u n l a r (« q a y n o q » o ‘c h o q ) bilan
passiv t u g u n l a r («sovuq» o ‘c h o q ) n i t o p s a b o i a d i .
289


10.4. Qalqonsim on bez kasalliklari

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   180   181   182   183   184   185   186   187   ...   268




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish