Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet37/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   33   34   35   36   37   38   39   40   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

4 -ra s m .
Q o n n i n g s h a k lli e le m e n tla r i. 
56


Q izil k o ‘m i k n in g h a m m a
t o ‘q im a s i q o n n i n g y e tis h g a n h u ja y ra
e l e m e n tl a r i b ila n t o ‘la b o i a d i . Qizil k o ‘m i k d a n farq qilib, sariq 
k o ‘m i k d a y o g ‘ h a m b o ‘ladi. K o ‘m ik d a eritrotsitlar, leykotsitlarning 
tu rli sh ak llari va t r o m b o t s it l a r sh a k lla n a d i.
L im fa tu g u n la r i q o n y aratilishi va o r g a n iz m n in g h i m o y a re a k - 
siy alarid a q a t n a s h a d i , u la r d a , a s o s a n , lim f o ts itla r rivojlanadi. Q o n
y a r a tish o r g a n la r in in g asosiy vazifasi q o n h u ja y r a la r in in g y e m iri- 
lishiga q a r a m a y , u la rn i d o im iy n is b a td a sa q la b tu r i s h d a n iborat.
Gemopoez.
Q o n h o s i l b o ‘l i s h i g e m o p o e z — q o n s h a k l l i
e l e m e n tl a r i n in g hosil b o ‘lish, rivojlanish va etilish ja r a y o n i. O d a m
e m b r i o n i d a s a r iq l i k x a l t a c h a s i d a g i h u j a y r a h o s il b o ‘la di: h o m i l a
2 oyligida q o n jig ard a , 4 oyligida esa k o ‘m ik d a hosil b o ‘la boshlaydi. 
4 o y d a n b o s h la b lim fa t u g u n la r id a lim f o ts itla r sh a k lla n a d i. U c h
o ylik h o m i la d a qizil q o n t a n a c h a l a r i — m e g a lo b la s tla r (yadroli 
yirik hu jay ra lar) yetilib, yirik eritro tsitlar (m eg a lo tsitlar)g a ay lan a d i, 
u la r a s ta - s e k in n o r m o b l a s t l a r b ila n a lm a s h in a d i. Y angi t u g ‘ilgan 
b o la va k a tta y o sh d a g i s o g ‘l o m o r g a n iz m d a b o ‘la d ig a n e r itro tsitla r 
a n a s h u n o r m o b l a s t l a r d a n v u ju d g a keladi.
K o ‘m ik d a g i b o s h l a n g ‘ich q o n h u ja y ra la rin in g yetilib, q o n n i n g
y e tu k shaklli e le m e n tla r ig a ay lan ish i q o n hosil qilu v ch i o r g a n la r d a
s o d i r b o i a d i . Q o n o ‘z a n ig a ( to m ir d a g i q o n o q im ig a ) q o n n i n g
b a r c h a funksiyasini bajara o ladigan y etuk hujayralar tushadi. S og‘lo m
o rg a n iz m d a g i q o n ta rk ib i va q o n y a r a tish o rg a n la ri o ‘z a r o d i n a m i k
m u v o z a n a t d a b o l a d i g a n y a x lit b i t t a s i s t e m a n i ta s h k i l q ila d i. 
Y e m irilg a n q o n h u ja y ra la ri q o n hosil qilish o r g a n la r id a u zluksiz 
y a n g ila n ib tu ra d i. Q o n yaratilishidagi b u n d a y m u v o z a n a t m a rk a z iy
va v e ge ta tiv nerv siste m a si, g o r m o n l a r , v ita m in la r , s h u n in g d e k ,
m a x su s m o d d a l a r — g e m o p o e t i n l a r t o m o n i d a n b o s h q a r ila d i. Q o n
y o ‘q o t g a n d a , q o n d a kislo ro d y e tis h m a g a n d a , yallig‘lan ish ja r a y o n -
la rid a , 
in fe k sio n ka sa llik la rd a q o n hosil b o ‘lishi k u c h a y a d i, bu 
o r g a n iz m n in g h i m o y a reaksiyasidir. B u n d a y h o la t q o n n i n g reaktiv 
o ‘zgarishi d e b a ta la d i. Q o n hosil b o ‘lish in in g tezla sh u v i o r g a n iz m ­
n in g h im o y a reaksiyasi b o ‘lganligi sababli kishi so g ‘a y g a n d a q o n
yaratilishi h a m norm allashadi. A yrim kasalliklarda (o rg a n iz m d a te m ir 
m o d d a s i , /?l2v ita m in i y e tis h m a g a n d a , ta l o q k a s a lla n g a n d a , m e ’d a
olib ta s h l a n g a n d a , z a h a rli m o d d a l a r d a n z a h a r l a n g a n d a ) q o n hosil 
b o l i s h i susayadi, k a m q o n lik ro ‘y beradi. B u n d a n tash q a ri, k o ‘m ikda 
tu rli p a to lo g ik ja r a y o n l a r p a y d o b o i i s h i m u m k i n , b u n d a , aso sa n , 
q o n d a y o sh (y e tilm a g a n ) shaklli e l e m e n t l a r k o ‘pay a d i.
57



Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   33   34   35   36   37   38   39   40   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish