Ichki kasallikiar


 .5 . Perkussiya (urib kokrish, tukillatib ko‘rish)



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet26/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

2 .5 . Perkussiya (urib kokrish, tukillatib ko‘rish)
P e r k u s s i y a t e k s h i r i s h u s u l i s i f a t i d a t i b b i y o t g a 1 7 6 1 - y i l i
A u e n b r u g e r t o m o n i d a n jo r iy q ilin g a n boMib, h o z i r h a m u n d a n
k e n g f o y d a la n ila d i. T e k s h irila d ig a n jo y g a t o ‘g ‘rid a n t o ‘g lri k o ‘r- 
s a t k i c h b a r m o q n i n g y u m s h o q y o s tiq c h a s i b ila n t u k illa tib u rib
k o ‘rish orq a li perkussiya qilish m u m k in , lekin b a r m o q n i b a r m o q q a
urib perkussiya qilish m a ’qul. Bevosita va bilvosita perkussiyani farq 
qilad ila r.
Bevosita perkussiya b e m o r tan asig a b ir yoki ju ftla n g a n b ir n e c h a
b a r m o q u c h la ri bilan u rib k o ‘r is h d a n iborat. Bilvosita p erk u ssiy a d a
za rb t o ‘g ‘rid an t o ‘g l ri b e m o r tan asig a b e rilm a y d i, balki u n in g ustiga 
q o ‘yilgan b ir o r b u y u m o rq a li urib k o ‘riladi. P le s s im e tr d e b a t a ­
luvchi b u b u y u m rolini b iro rta q a ttiq m etall ( k o ‘p i n c h a m etall yoki 
s u y a k j d a n yasa lg a n p la stin k a o ‘y n ay d i. U n i u sh lash q u la y b o l i s h i
u c h u n , y o n la ri sal q ay rilg a n b o ‘ladi. P le ssim e trg a z a rb b a r m o q
yoki u c h ig a re z in a o ‘rn a tilg a n m a x su s b o lg ‘a c h a b ila n beriladi.
H o z irg i v a q td a b a r m o q q a b a r m o q bilan u rib k o ‘ris h d a n ib o rat 
bilvosita perkussiya keng tarqa lgan. Perkussiyaning bu tu rid a k o ‘krak 
qafasiga z ic h qilib q o ‘yilad ig an c h a p q o ‘l o ‘rta yoki k o ‘rsa tk ich
b a r m o g l n i n g o ‘rta yoki tirn o q li b o ‘g ‘ini p le s s im e tr boMib x iz m a t 
qiladi. QoM ning b o s h q a b a r m o q la r i h a m b e m o r ta n a si y u z a s id a
tu r is h i, lek in u l a r b ila n p le s s i m e t r — b a r m o q o r a s id a m a ’lu m
m aso fa b o l i s h i lozim.
P le ssim e tr - b a r m o q q a zarb, o d a td a , o ‘ng qoMning yoy s haklida 
b u k ilg a n o ‘rta b a r m o g ‘i b ila n b erila d i. B u n d a b o lg ‘a c h a rolini 
o 'y n a y o tg a n b a r m o q n i n g p le s s im e tr - b a r m o q q a p e r p e n d i k u l a r
tu sh ish ig a a l o h i d a a h a m i y a t b e rish kerak.
0 ‘ng qoMning b o s h q a b a r m o q la ri b i r m u n c h a k o ‘tarilgan boMishi 
kerak. Bir te k is tu r tk ila r olish u c h u n p erk u ssiy a q ila y o tg a n qoM 
p erk u ssiy a q ilin a y o tg a n qoM b ilan b a r o b a r h a r a k a t qilishi lozim . 
P e r k u t o r tu rtk i keskin berilishi k erak , y a ’ni t u r t k i d a n s o ‘ng b o l- 
g ‘a c h a - b a r m o q p le s s im e tr - b a r m o q d a n s a k r a b q a y tib ketishi 
shart: aks h o ld a , b o lg 'a c h a b a r m o q p lessim etr — b a r m o q q a u sh la n ib
q o lib , y u z a t o kq i m a l a r te b r a n is h in i t o ‘x tatib q o ‘yadi va b u bilan 
to v u s h toMqinlari hosil b o ‘lishiga x alaqit b e r a d i. H a r b ir y a n g i jo y
p e r k u ssiy a q ilin a y o tg a n d a k e t m a - k e t b e r ilg a n 2 — 3 tu rtk i hosil 
q ilin a y o tg a n to v u s h h a q i d a ta sa v v u r hosil qilish i m k o n in i beradi 
( 1 - r a s m ) .
42


S o g M o m o d a m d a g a v d a
u s tid a n u c h asosiy to v u sh : 
tiniq,
bo ‘g ‘iq
v a
tim panik
to v u s h a n i q ­
la n a d i. Bu t o v u s h l a r q a ttiq lik
darajasi va u z o q d a v o m etishi 
b ila n xarak terlan a d i. T u rli t o ‘q i- 
m a l a r n i n g s h u t a r i q a t o v u s h
c h i q a r i s h x o s s a la r i b i r n e c h a
sabablarga: t o ‘q i m a l a m i n g elas- 
t i k x o s s a la r i, o r g a n la r d a h a v o
b o r - y o ‘qligi va o r g a n tu z ilis h in in g b ir xilligiga bogMiq.
T in iq tovush qattiq, past b o ‘lib, uzo q d a v o m etadi. Elastik t o ‘q im a
va h a v o d a n iborat o ‘pka ustidan chiqadi. M uskullar ustidan chiqadigan 
p e r k u to r tovush, aksincha, sekin, b a la n d va kalta — b o ‘g ‘iq boMadi 
( t o ‘q im a n in g b ir xilda tuzilganligi va havo y o ‘qligi u chun).
E la s tik d e v o r li ic h i b o ‘sh o r g a n l a r ( i c h a k , m e ’d a ) u s tid a n
m e ’y o r d a t i m p a n i k to v u s h c h i q a d i . Bu to v u s h h a r xil t o n d a ,
b i r m u n c h a b a l a n d r o q yoki b o ‘gMqroq boMishi m u m k in k i , b u -
o r g a n ic h id a g i h a v o m i q d o r ig a v a elastik d e v o r la r in in g nechogMiq 
t a r a n g t u r g a n lig ig a bogMiq ( m a s a l a n , i c h a k d a b i r t a la y g a z la r
t o ‘p la n ib q o lg a n id a b a l a n d to n li q a ttiq t i m p a n ik to v u s h c h iq a d i) .
P erk u ssiy a v a q tid a q o ‘yilgan m a q s a d g a q a r a b , u n in g ikki tu rin i 
fa rqlaydilar:
1) qiyosiy p erk u ssiy a , b u n i n g y o r d a m i d a ikki a n a t o m i k b ir xil 
q i s m n in g p e r k u to r to v u s h i ta q q o s la b k o T ila d i;
2) to p o g r a f ik p e r k u s siy a , b u n d a n m a q s a d a n a t o m i k h a r xil 
boMgan s o h a l a r n i b i r - b i r i d a n aj ra t ish va s h u n i n g d e k , o r g a n la r
c h e g a r a s in in g t a n a y u za sig a aksini a n iq la sh d ir.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish