Ichki kasallikiar



Download 11,34 Mb.
Pdf ko'rish
bet115/267
Sana01.07.2022
Hajmi11,34 Mb.
#727371
1   ...   111   112   113   114   115   116   117   118   ...   267
Bog'liq
Arslonov-ICHKI KASALLIKLAR

Klinikasi.
K lin ik k e c h is h ig a k o ‘ra, t o ‘rt asosiy sh ak li tafo v u t 
q ilin a d i:
1. Bosh m iy a shakli (b o sh m iy a t o m ir la r a te ro sk le ro z i).
2. Y u r a k sh ak li (y u r a k t o m ir la r a te ro sk le ro z i).
3. B u y ra k shakli (b u y r a k t o m ir la r a te ro sk le ro z i).
4. P erife rik q o n t o m ir la r a te ro sk le ro z i.
M i y a n i n g q o n b i l a n t a 'm i n l a n i s h i o ‘z g a r ib q o l g a n b o T s a ,
b e m o r l a r b o s h a y la n ish i, x o tir a n in g susayib q o lish i, q u lo q la r in in g
s h a n g l l l a s h i d a n falaj b o ‘lib, g a p i r a o l m a y q o la d i. B osh m iy a 
a teroskle rozi 60 y o s h d a n o sh g a n k ishilarda k o ‘p ro q uchraydi. Eslash 
q o b iliy a ti p a s a y a d i, a y n iq sa , k e c h a , o l g a n k u n b o l g a n v o q e a la rn i 
e slo lm a y d i, fikrlash q o biliya ti p asa y ad i. B e m o r l a r te z c h a r c h a y d i, 
u y q u sizlik , b o s h o g ‘rig ‘i b o s h ay lan ish i bilan birga k e c h a d i. Bosh 
m iy a t o m ir la r i n i n g a te r o s k le ro z i z o ‘r i q q a n k ishida e s - h u s h i n i n g
p a sa y g a n i, aqlsizlik a n iq la n a d i. K e y in c h a lik m iy a to m ir id a q o n
a y lan ish i b u zilad i. B e m o r t r o m b o e m b o l i k a s o r a tla r n atijasid a in ­
sult b o i i s h i m u m k in .
Y urak tom irlari aterosklerozi — s ten o k ard iy a va m io k a rd infarkti- 
n in g h a m m a d a n k o ‘ra k o ‘p ro q u c h ra y d ig a n sababidir. Y u ra k n in g
toj to m ir la rid a a te ro sk le ro z k o 'p d a n beri d a v o m e tib, y u ra k n in g
q o n bilan t a ’m in la n is h i buzilgan b o l s a , b u — yurakdagi m uskul 
to la la rid a n b ir q is m in in g o ‘m ig a biriktiruvchi t  q i m a ele m e n tla ri 
hosil b o lis h ig a olib keladi, b u aterosklerotik kardioskleroz deb aytiladi. 
B u n d a yu ra k m usk u lin in g qisqaruvchanlik xususiyati kam ayib qoladi, 
aksari q o n a y lan ish id a y e tish m o v c h ilik p a y d o b o l a d i .
183


A o rta aterosklerozi — ateroskleroz ao rta bosh to m iri h a m d a uning 
t a r m o q la r id a e n g k o ‘p joy lash ad i. K o 'k r a k a o r ta sin in g b o sh lan ish i 
q i s m i d a , r a v o g N d a j o y l a s h g a n a t e r o s k l e r o z u n i n g d e v o r i n i
q a lin la sh tirib , elastikligini p asa y tira d i. K o ‘kra k a o rta si d e v o r id a
jo y la s h g a n d e p r e s s o r d o n a l a r faoliyati buziladi. N a tija d a sistolik 
gipertoniya b o ‘ladi, diastolik bosim m e ’yo rid an pastroq boNadi. A orta 
ra v o g ‘id a n c h i q q a n n o m s iz , c h a p u y q u a rte riy a ta r m o q l a r in i n g
b o sh lan ish i a tero sk le ro z b o l s a , b o sh m iya, qoMlarning q o n bilan 
t a 'm in la n is h i buziladi. N a tija d a a o r ta ravog‘i asorati rivojlanadi.
B e m o r la r b o s h o g ‘rig‘i, b o sh a y la n ish i, q u lo q la rd a g i s h o v q in -
d a n sh ik o y a t q ilish a d i. B e m o r b i r d a n o ‘rn id a n tu r ib ketsa, bo sh i 
a y la n ib h u s h id a n ketishi m u m k in . Y u r a k - t o m i r l a r a te r o s k le r o z id a
s te n o k a r d iy a , m io k a r d in fa r k tid a klin ik belgilari n a m o y o n b o ‘ladi. 
Puls shikastlangan t o m o n d a pasayadi. S h u qoMida arterial q o n bosim
so g b q o ‘liga n isb a ta n past boNadi. A o r ta ravogN ning a te r o s k le ro z id a
b a ’z a n puls ikki q o ‘lda h a r xil b o ‘ladi. Y u ra k n i e s h itib k o brilg an d a 
a o r t a n u q ta s id a II t o n q a ttiq ja r a n g l a b h a m d a sistolik sh o v q in
eshitiladi. A o rta o g lzi stenozi yoki mitral porogi rivojlanishi m u m k in .
K o lk ra k a o r ta s in in g a te r o s k le ro z i, y u ra k c h a p q o r i n c h a s in in g
y e tish m o v c h ilig i kelib c h iq ish i m u m k in . A o r ta a te r o s k le r o z in in g
a s o ra tig a a o r ta d e v o r id a p a y d o boMadigan a n e v r i z m a kiradi. O g ‘riq 
asta-sek in b o sh lan ib u z o q q a c h o ‘ziladi. Ichak m e z e n te ra l arteriyalari 
atero sk le ro zi, q o r in n in g yu q o ri q ism id a b ir n e c h a d a q iq a d a n 1 s o a t- 
g a c h a b o ‘la d ig a n o g ‘riq b ila n x a r a k te r la n a d i. Q o r i n d a m b o ‘ladi, 
qabziyat, kekirish b o l a d i . O g ‘riq nitroglitserin tabletkasi ic h ilg a n d a n
s o ‘n g q o la d i. P a y p a s l a b k o ‘r i l g a n d a q o r i n t a r a n g , d e v o r id a g i
m u s h a k l a r ta r a n g la s h g a n , y u q o ri q is m id a o g ‘riq k u za tilad i.
Ic h a k m e z e n te ria l arteriyasi a te r o s k le ro z in in g a s o r a tla rid a n biri 
t r o m b b o ‘lib, ic h a k d e v o r id a infarkt boN ishiga, b u esa q o r i n d a ,
a y n iq sa , k in d ik a tr o f id a q a ttiq o g ‘riq q a o lib keladi. B e m o r q u sad i, 
k o ‘n g li a y n i y d i , i c h i k e l m a y d i , q o r n i d a m b o ‘l a d i , q u s g a n
n arsalarid a, a x latid a q o n b o l a d i . Q o rin d a g i o g ‘riq q a n a r k o tik d o r i-
d a r m o n l a r b a s k elm aydi. K ey in c h alik p erito n it b o ‘lib, b e m o r oMadi.
B uyrak a rte riyalari a te r o s k le r o z id a n e v r o g e n y o ‘l b ilan kelib 
c h i q a d i g a n g i p e r t o n i y a k a s a l l i g i d a n f a r q q i l ib , s i m p t o m a t i k
g ip ertoniya d e b atala d ig a n kasallik p a y d o boNadi. Buyrak arteriyalari 
d evori a te r o s k le r o z bilan z a r a r la n g a n h o lla r d a b u y ra k fa o liy a tin in g
a s ta - s e k in buzilishi r o ‘y b e r a d i, n a tija d a o r g a n i z m d a n c h iq a r ib
ta sh la n is h i z a r u r boMgan turli xil azotli va b o s h q a z a h a rli m o d d a l a r
tu tilib q oladi.
184


A t e r o s k l e r o z n i n g h a m m a s h a k lla r i u c h u n b i r q a n c h a b i o -
k im y o v iy o ‘z g a ris h la r — q o n d a g i x o le ste rin m i q d o r i n in g k o ‘p ayib 
ketishi, alfa v a b e t a - l ip o p r o te y in l a r n o r m a l n is b a tin in g buzilishi 
b ila n x a ra k te rla n a d i.
Davolash.
A te r o s k le r o z n i d a v o la s h d a s h i f o k o r k o ‘rsa tm a sig a
b i n o a n o r g a n iz m d a x o lesterin s in tezin i k a m a y tira d ig a n (klofibra t, 
lip a n til), i c h a k la r d a x o le ste rin surilishini k a m a y tir a d ig a n (x o lesti- 
r a m i n ) , g ip o x o le s te r in e m ik d o r ila r ( p r o b u k o l, lo v astatsin , z o k o r , 
f lu v a s ta tin ) , a n g i o p r o t e k t o r l a r ( p r o d e k t i n , a n g i n i n , p a r m i d i n ) ,
n o o t r o p d o r i v o sitalari (se re b ro liz in , n o o tr o p il, p ir a ts e ta m ) dori 
g u r u h l a r id a n fo y d a la n ila d i.
Profilaktikasi.
A te r o s k le ro z g a q a rsh i k u ra s h k o ‘p g in a y o ‘llar 
b ila n olib bo rilish i lo z im , ta rb iy a , s p o r t b ila n shug^ullanish, m e h ­
n a t rejim i va m iriq ib ux lash k a tta a h a m i y a tg a ega.
T o ‘g ‘ri ovq atlan ish a te ro sk le ro z n in g profilaktikasida katta o ‘rinni 
egallaydi. H a m m a d a n avval ta rk ib id a x o le ste rin k o ‘p boMadigan 
o z i q - o v q a t m a h s u lo tla r in i iste’m o l qilishni c h e k la b q o ‘yish kerak. 
0 ‘sim lik k le tc h a tk a s ig a b o y b o ‘lgan sa b z a v o t va m e v a la rn i k o ‘p 
m i q d o r d a ra tsio n g a q o ‘shish o ‘rin lidir, c h u n k i o ‘sim lik kletchatkasi 
ic h a k d a x o le s te rin n in g s o brilishini q iy inla shtira di. B u n d a n tash q a ri, 
b u m a h s u l o t la r С va 5 g u r u h v ita m in la rig a b o y b o 'la d i.

Download 11,34 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   111   112   113   114   115   116   117   118   ...   267




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish