F. K. Kamilova


  K u r s n i n g « T u r is t ik b o z o r n i n g k o ' l a m i va t u /.ilish i* m a v / u s u l n r.li« In



Download 3,17 Mb.
Pdf ko'rish
bet70/77
Sana22.06.2022
Hajmi3,17 Mb.
#693399
1   ...   66   67   68   69   70   71   72   73   ...   77
Bog'liq
Xalqaro turizm bozori. Kamiloiva F.K

3. 
K u r s n i n g « T u r is t ik b o z o r n i n g k o ' l a m i va t u /.ilish i* m a v / u s u l n r.li« In
d asturda b e lg i la n g a n y a n g i p e d a g o g i k t e x n o l o g iy a l a r d a n «Ac|liy liu iiim
iimi
I
i
-
q o ‘ll a n ila d i.
Yangi g‘oyalami jamlash samaradorligini oshirish 
b u
usulninn 
; i m > m i i i
tashkil etadi.
Dars boshlashdan aw al barcha talabalarni guruh soniga qarab ku Ink 
guruhlarga ajratiladi.
Ajratilgan har bir guruh belgilangan vaqtda 15—20 minut davomul.i 
qo'yilgan mavzu savollariga mustaqil birgalikda aqliy hujum uyushtiradi 
Shundan so'ng har bir kichik guruh vakili guruhda jamlangan javoblami 
taqdim etadi. So‘ng o ‘qituvchi rahbarligida har bir guruhning javobi 
baholanadi va eng yaxshisi tanlanadi. Bunday muloqot tarzida dais 
o 'tishning xususiyati j a m o a bo'lib javobni yoki g ‘oyani jamlaslula 
qatnashchilarning ijodiy salohiyatini aktivlashtirish imkonini beradi.
Bunday usulda mashg'ulot o'tkazish bosqichma-bosqich olib boriladi
— Psixologik mos, soni bo ‘yicha optimal kichik guruhlar shakllantiriladi;
— Savol, muammo yoki yechilishi lozim bo‘lgan masalani aniqlanadi;
— Har bir kichik guruhda javoblar jamlanadi;
— Javob va g‘oyalarni tasniflab, bir tizimga keltiriladi;
— Javob yoki g'oyaning hayotga tatbiq etilish darajasi baholanadi;
— Olingan javoblardagi tanqidiy kamchiliklar baholanadi.
Mashg'ulot optimal yoki samarasi yuqori o ‘tish uchun qatnash
chilarni guruhlarga ratsional ajratish lozim, Masalan:
1 - javob va g'oyalarni jamlash guruhi;
2 — muammoli holatni tahlil qilish va baholash guruhi;
3
- qarama-qarshi javoblar va g'oyalarni jamlash guruhi.
2-ilova
A xborot texnologiyalari
Axborot texnologiyalari
— obyekt, jarayon yoki hodisaning holali 
haqidagi yangi va sifatli axborotni olish uchun m a’lumotlarni to'plash, 
qayta ishlash va uzatishning vosita va usullaridan foydalanuvchi jaravondn
O'quv jarayonining samarasini oshirish asosiy vositasi va o'qituvdu 
mehnatini yengillashtirishga imkon beruvchi omil — bu axborot texnoloyi 
yalarni qo'llashdir.
Ushbu fanni o'tishda 2—3 mavzularda axborot texnoIogiyalaminK 
elementlarini qo‘llash m o ‘ljallangan. «Marketing kommunikatsiyalamn 
shakllantirish» mavzusini o ‘tish jarayonda, mashg'ulot axborot 
t c v n o l o p v . i
va masofaviy o'qitish markazining komputer auditoriyalarida olib h<>i 
il.u li
135


M a v z u m a t n i t a la b a g a ta y y o r l a n is h u c h u n va p r e z e n t a t s i y a s h a k lid a d o k la d
q ili s h u c h u n u y g a b e r i b y u b o r i l a d i . P r e z e n t a t s i y a t a l a b a t o m o n i d a n
k o m p u t e r o r q a li a m a l g a o sh ir ila d i. P r e z e n t a t s i y a j a r a y o n i d a m a v z u n i n g
h a r b ir sa v o lin i s x e m a l a r yoki j a d v a l l a r n a m o y i s h e tis h b ila n o lib b o rila d i. 
H a r b ir s a v o ld a n k e y in t a l a b a l a r t o m o n i d a n b e r il g a n s a v o lla rg a ta la b a
o 'q i t u v c h i b ila n h a m k o r l i k d a j a v o b b e r a d i. T u s h u n i s h q i y i n r o q b o ‘lgan 
b a ’zi sa v o lla r yoki e l e m e n t l a r n i k o m p u t e r y o r d a m i d a o ‘s h a h o l a t g a q a y tib 
y a n a c h u q u r r o q tu s h u n t i r i l a d i . M a ’r u z a t u g a l l a n g a n d a n s o ' n g t a la b a la rg a
k o m p u t e r d a f o y d a la n ilg a n a d a b i y o t l a r , j u r n a l l a r va b o s h q a f o y d a la n ilg a n
m a ’l u m o t l a r m a n b a l a r i t a q d i m e tila d i.
S o ‘ng o ' q i t u v c h i g u r u h b ila n b ir g a l ik d a m a ’r u z a q ilg a n t a l a b a n i h a m d a
d a r s d a v o m i d a faol q a t n a s h g a n t a l a b a l a r n i b a h o l a y d i va ball q o 'y i l a d i .
A x b o r o t t e x n o r l o g iy a la r i y o r d a m i d a d a r s o ' t i s h q u y id a g i b o s q i c h l a r d a
o lib b o rila d i:
— a x b o r o t - t e x n o l o g i y a l a r y o r d a m i d a o ‘t il a d ig a n d a r s o l d i n d a n g u r u h -
g a m a ’l u m q ilin a d i;
— g u r u h d a n ikki t a l a b a g a m a v z u g a t a y y o r l a n i b kelish vazifasi t o p -
s h ir ila d i;
— k u rs b o ' y i c h a m a v ju d m a ’r u z a m a t n i e l e k t r o n versiyasi d a r s o 't i s h g a
t a y y o r l a b q o 'y i l a d i ;
— t a y y o r l a n i b k e lg a n t a l a b a k o m p u t e r m a ’r u z a m a t n i d a n o ‘z m a v -
z u s in i o c h a d i v a g u r u h g a d o k l a d qila d i;
— m a ’r u z a t a l a b a l a r v a o ' q i t u v c h i t o m o n i d a n e ’t i b o r b ila n tin g l a n a d i ;
— m u l o q o t s h a k l i d a s a v o l-j a v o b a m a l g a o s h irila d i;
— n a t ija b o ' y i c h a t a l a b a l a r r e y ti n g t i z i m i a s o s id a b a h o l a n a d i l a r .
A x b o r o t t e x n o l o g i y a l a r y o r d a m i d a d a r s o ‘tk a z i s h u c h u n o ' q i t u v c h i
t o m o n i d a n q u y id a g i is h l a r a m a l g a o sh irila d i:
1. 0 ‘q itu v c h i t e x n i k v o s it a y o r d a m i d a ta la b a l a r g a b i l i m l a r n i y e t k a z is h
j a r a y o n i n i ish lab c h i q a d i ( m a v z u g a q a r a b tu r li usul v a v o s i t a l a r q o ' l l a n i s h i
m u m k i n ) .
2. I s h la b c h i q i l g a n a x b o r o t t e x n o l o g i y a l a r i n i t a t b i q qilish j a r a y o n i d a
p e d a g o g ik t e x n o lo g iy a la r e l e m e n t l a r i b ila n b o g ‘la n ib b o r ilish in i t a ’m in lay d i.
3. A x b o r o t te x n o l o g i y a l a r y o r d a m i d a o ‘t il a d ig a n d a r s n i n g j o y i , t e x n i k
v o s i t a l a r t u r l a r i , u l a r n i n g t o 'liq l ig in i t a ’m in l a y d i.
4. D a r s o ' t i s h j a r a y o n i d a m a v z u g a b o g 'l i q turli k o ' r g a z m a l i , illustrativ 
m a t e r i a l l a r q o ' l l a s h n i t a ’m in l a y d i.
« M a r k e t i n g k o m m u n i k a t s i y a l a r i n i s h a k l l a n t i r i s h » m a v z u s i a m a l i y
m a s h g 'u l o t i k o m p u t e r sinfida o 'tk a z ilib k o m p u t e r te x n o lo g iy a la r y o r d a m i d a
m ij o z la r n i q a b u l qilish va u la rg a x iz m a t k o 'rs a t i s h d a r a ja s i n i o sh irish u c h u n
ta h lil o ' t k a z i s h b o r a s i d a is h b i l a r m o n l i k k a d o i r t o p s h i r i q b ajarila d i.
136


B u n d a t o p s h i r i q d a k o ' r s a t i l g a n b a r c h a I - 7 g a c h a to p s h i r u |l . i i Knm 
p u t e r g a o l d i n d a n j o y l a s h t i r i l i b q o ' y i l a d i .
S a v o l l a r g a k o m p u t e r k l a v i a t u r a s i y o r d a m i d a j a v o b v o / i h t u n limit 
S a v o l g a j a v o b b e r i s h b e l g i a s o s i d a b a ’zila rig a y o z m a r a v i s h d a k o 'r s a i 
i l . nl i
Y e t t i t a s a v o lla rg a j a v o b b e r i l g a n d a n s o ' n g o ' q i t u v c h i b i l a n b ir g a l i k d a
l . i h h l
e t ila d i va r e s p u b l i k a m i z d a n s a y y o h l i k k a c h i q i s h d a q aysi o m i l l a r g a к о ’р т ц
e ’t i b o r b e r ilish i a n i q l a n a d i v a q aysi o m il y u q o r i foiz o lis h i h i s o b l a n a d i
K o m p u t e r x o n a d a i m k o n d a r a ja s i m a v j u d b o 'l s a , j a v o b i p r i n t e r o r q a li 
ta l a b a l a r g a t a q d i m e t ila d i. N a t i j a key in g i m a s h g 'u l o t o ' t k a z i s h d a m a ’Ium ot 
b o ' l i b x i z m a t q ila di.
D a r s n i n g o x i r i d a t a l a b a l a r o l g a n n a tija la r i b a h o l a n a d i v a ball q o 'y i l a d i
Bu usulda m a s h g 'u l o t o 't k a z i s h t a ’lim sifatini o shiradi, m a s h g 'u l o t u n u m li 
va q iz iq arli o ' t a d i , o ' q i t u v c h i ishini y e n g illa s h tir a d i, t a l a b a l a m i k o m p u t e r g a
b o ' l g a n q iz iq ish in i riv o jla n tir a d i , k o m p u t e r b ila n ish lash m a l a k a s i n i o sh irad i 
va o 'z i o lg a n n a tija sin i b a h o l a s h i m k o n i n i b e r a d i.
U n d a n t a s h q a r i b u u s u l d a m a s h g ' u l o t o 't k a z i s h :
1. T a ’lim s ifa t in i v a o ' z l a s h t i r i s h s a m a r a s i n i y u k s a l t i r a d i .
2. T a ’lim x i z m a t l a r i g a k ir is h n i o s o n l a s h t i r a d i .
3. K e r a k b o ' l g a n a x b o r o t g a kirish v a q i d i r i s h n i t e z l a s h t i r a d i .
4. E l e k t r o n a d a b i y o t l a r b i l a n i s h l a s h n i o ' r g a t a d i .
5. X o rijiy d a v l a t a d a b i y o t m a n b a l a r i d a n f o y d a l a n i s h i m k o n i n i b e r a d i
6. I n t e r n e t t a r m o g ' i d a n k e n g f o y d a l a n i s h i m k o n i n i y a r a t a d i .
7. X orij u n i v e r s i t e t l a r i o ' q u v m a t e r i a l l a r i d a n , o ' q i t i s h d a s t u r l a r i d a n ,
i l m i y - t a d q i q o t i s h l a r i d a n , k u t u b x o n a va j u r n a l l a r i d a n f o y d a l a n i s h h a m d a
m a s o f a v i y o ' q i t i s h k u r s la r i k irib t a ’lim o lis h i m k o n i n i b e r a d i .
A x b o r o t - k o m m u n i k a t s i y a l a r te x n o lo g iy a la r in i o ' q u v j a r a y o n i d a q o 'lla s h
d a r a j a s i n i o s h i r i s h v a j a h o n s t a n d a r t l a r i g a y a q i n l a s h t i r i s h t a l a b a l a r va 
p r o f e s s o r o ' q i t u v c h i l a r b i l i m i n i d o i m o o s h i r i b b o r i s h g a y o r d a m b e r a d i
137



Download 3,17 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   66   67   68   69   70   71   72   73   ...   77




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish