Ensiklopediyasi



Download 32,5 Mb.
Pdf ko'rish
bet147/200
Sana09.06.2022
Hajmi32,5 Mb.
#648406
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   200
Bog'liq
Bolalar ensklopediyasi (1)

IORDANIYA -
qarang 
Yaqin Sharq.
IQLIM
Iq lim d e b Y e r y u z a s in in g b iro r jo y id a g i 
o b -h a v o n in g k o 'p y illik r e jim ig a a y tila d i. 
Iq lim te r m in i a s li y u n o n c h a к I i m a 
s o 'z id a n k e lib c h iq q a n b o 'lib , u o g 'is h , 
y a ’ni y e r y u z a s in in g Q u y o s h n u rla rig a n is ­
b a ta n o g 'is h in i b ild ira d i. O b -h a v o a tm o s ­
fe ra q u y i q is m in in g q is q a v a q td a g i t a b i­
iy h o la ti b o 'ls a , iq lim Q u y o s h r a d ia ts iy a -
s i, y e r y u z a s in in g h o la ti, a tm o s fe r a d a g i 
h a v o h a r a k a t la r ig a b o g 'liq . S h u n in g
u c h u n u o b - h a v o d a n fa r q q ilib , a s r la r
d a v o m id a o 'z g a r is h i m u m k in . H a r b ir
jo y n in g iq lim i o 'z ig a x o s x u s u s iy a tla r i b i­
la n b o s h q a jo y iq lim id a n fa rq q ila d i.
Y e r yuzasid a iqlim hosil qiluvchi jarayonlar, 
y a ’ ni Q u y o s h d a n k e lu v c h i is s iq lik , s u v
b u g 'la rin in g s u v g a a yla n ish i, n a m likn in g bir 
jo y d a n b o sh q a jo y g a olib b o rilis h i to 'x to v s iz
s o d ir b o 'lib tu ra d i.
Iqlim hosil qiluvchi o m illar fizik va geografik 
o m illa rig a b o 'lin a d i. Y e rn in g y u m a lo q lig i, 
uning Q uyosh atrofida orbita bo 'yla b harakati 
tu fa yli Q u y o s h e n e rg iy a s i tu rli ke n g lik la rg a
tu rlich a tu sh ad i. O ke a n la rd a iqlim q u ru q likk a
n is b a ta n s e k in lik bilan o 'z g a rib bo rad i. Q u- 
ruqlikda iq lim ning o 'zg a rish ig a relyef, o 'sim lik 
q o p lam i, s u v h a vza la ri kabi o m illa r ta ’sir e ta ­
di. Y irik va o'rta cha shaharlarda relyefdan rat- 
sional foydalanish, hovuz va favvoralar bunyod 
e tish y o 'li bilan m ikro iq lim v u ju d g a ke ltirish
m um kin.
O 'rta O siyo Y e vro siyo m aterigining m a rka ­
ziy q ism id a o ke a n va ochiq d e n g iz la rd a n a n ­
cha olisd a jo y la s h g a n . Bu esa iqlim ning kon- 
tin e n ta llig in i o sh ira d i. O 'rta O siyo g e o g ra fik
o 'rn ig a ko 'ra o 'rta s a m in ta q a d a n s u b tro p ik
m in ta q a g a o 'ta d ig a n ora liq (o 'tk in c h i) z o n a - 
da. Y o z issiq, qish n isb a ta n so vuq . Q izilq u m
va Q o ra q u m kabi katta qum li ch o 'lla rn ing tog' 
tiz m a larig a yaqin turishi ham iqlim ning xilm a- 
xil b o 'lis h ig a s a b a b b o 'lg a n . S ib ir va A rk - 
tikadan sovuq havo m assasi kirib keladi. Y oz- 
da ch o'llarni tro p ik havo m assalari eg a lla b ol- 
g a n id a n ja z ira m a issiq bo 'la d i.
O 'rta O s iy o ja n u b id a y o z d a (iy u n n in g ik ­
k in c h i y a rm id a ) Q u y o s h u fq d a n 7 6 ° g a c h a
k o 'ta r ila d i, q is h d a . D e k a b rn in g ik k in c h i 
y a rm id a 2 8 ° d a n p a s tg a tu s h m a y d i. S h u ­
n in g u c h u n O 'rta O s iy o n i s e rq u y o s h o 'lk a
d e y ila d i. O 'r ta O s iy o iq lim i is s iq s e v a r
o 's im lik la r d a n p a x ta , s h o li, ju t k a b i e k in ­
la r n i y e t is h t ir is h g a q u la y . O 'r ta O s iy o
iq lim ig a x o s x u s u s iy a tla rd a n biri s h u k i, ru - 
tu b a tli s o v u q q is h d a n k e y in te z d a h a v o
is ib s e r y o m g 'ir b a h o r b o s h la n a d i, k e y in
ja z ira m a is s iq v a q u ru q y o z b ila n a lm a s h i- 
n a d i. T e k is lik la rd a y o g 'in n in g ju d a k a m - 
lig id a n , y o z k u n la rin in g b u lu ts iz v a ja z ir a ­
m a is s iq lig id a n O 'r ta O s iy o d a c h o 'l v a
c h a la c h o 'lla r v u ju lg a k e lg a n . O ro l d e n g iz i 
s a th in in g k e s k in k a m a y is h i h a m iq lim g a
b ir m u n c h a s a lb iy ta ’s ir k o 'rs a ta d i.
T o g 'li o 'lk a la rd a iqlim te k is lik k a n isb a ta n
birm u nch a b o sh q a ch a . U ye rd a te m p e ra tu ra
past, y o g 'in ko 'p . B a lan d to g ' te p a la rid a q o r 
va m u z q o p la m la ri yil bo'yi sa q la n a d i. Q ish 9 
o yg a ch a d a vo m etadi.
J o y n in g iq lim s h a r o it la r i h a q id a g i 
m a ’lum otlar O 'rta asrlarda ya shagan o'rta osi- 
yolik olim va shoirlar asarlarida uchraydi. Jum - 
ladan Ibn S ino, N a vo iy a sarlarida, B oburning
www.ziyouz.com kutubxonasi


« B o b u rn o m a » s id a jo y la rn in g iq lim i h a q id a
a nchagina yozilgan. S hahar, qishloq qurishda 
ham sersuv, bahavo joylar tanlangan. Toshkent 
shahrining iqlim i, o b-havosini ta ’riflashda o'rta 
a s r sh o iri Z a y n u d d in V o s ifiy d a n o 'ta d ig a n i 
b o 'lm a g a n .
P o y ta x t T o s h k e n t s h a h rin in g iqlim i k o n ti- 
nental, qishi nisbatan sovuq, yozi quruq, issiq. 
H a vo n in g o 'rta c h a y illik te m p e ra tu ra s i 13,3°. 
lyu ld a o ‘rta ch a te m p e ra tu ra 27°, y a n v a rd a -
1°. Eng yuqori tem peratura 44°, eng past te m ­
p e ra tu ra - 30° ku z a tilg a n . B ir yild a o 'rta c h a
3 87 m illim e tr y o g ‘in y o g 'a d i.
IRODA
K o s m o n a v t Y e r ta rixid a birinchi b o lib ko s­
m ik k e m a n i ta rk e tib, o c h iq k o s m o s g a c h iq ­
di. B o sh q a b ir g u ru h z a m o n d o s h im iz o d a m
y a s h a s h i u c h u n h e c h q a n d a y s h a r o it 
bo'lm agan, hayoti uchun nihoyatda xavfli E ve­
re st c h o 'q q ila rin i z a b t etdi. O lim y illa r d a v o ­
m id a s a b o t v a m a to n a t b ila n k o 'p la b
to 'siq la rn i ye n g ib ilm iy ka s h fiyo t ya ra tm o q d a .
F a q a t m u s ta h k a m iro d a g a e g a b o 'lg a n
k is h ila rg in a s h u n d a y ish la rg a q o d ir b o 'la d i! 
K is h ila r b u n d a y a jo y ib fa z ila tg a q a n d a y
e ris h a d ila r?
M u s ta h k a m iro da o d a m d a d a rro v p a yd o
bo'la q olm aydi, balki asta-sekin tarbiyalanadi. 
K ishi o 'zin i o'zi, ongli ravishda, q u n t va sa b o t 
b ila n , h a r k u n i, h a m m a y e r d a - is h d a , 
o'qishda, sportda irodali bo'lish uchun tarbiya- 
lab boradi. Iroda k o 'z la n g a n m a q sa d yo 'lid a
u c h ra y d ig a n to 's iq la rn i y e n g is h ja ra y o n id a
ta rkib topadi va m u sta h ka m la n ib boradi.
Siz, hurm atli o 'q u vc h ila r, h a m m a n g iz ham
a ’lo c h i b o 'lis h n i is ta y s iz . A m m o bu y o 'ld a
fa q a t is ta k n in g o 'zi y e ta rli e m a s. M a q s a d g a
erishish uchun o'quvchi avvalo o'z-o'ziga quyi- 
d a g ic h a b u y ru q b e ris h n i o 'rg a n is h i k e ra k : 
« F ik r im n i b o 'lm a y , c h a lg 'im a y , f a q a t 
o 'q itu v c h ig a g in a q u lo q s o la m a n » , « R o p p a - 
rosa so a t 4 da d a rs ta y y o rla s h g a o 'tira m a n » , 
« M a sa la n i y e c h m a g u n im c h a k o 'c h a g a ch iq - 
m a y m a n » , «O ta yo ki o n a m b u y u rg a n is h la r­
n in g h a m m a s in i b a ja rib q o 'y a m a n » . B iro q
o 'z -o 'z ig a bu yru q berish n i o 'rg a n is h - bu ish-
ning boshlanishi, xolos. Eng m uhim i, an a shu 
b u y ru q n i b a ja ris h , b ir o r is h n i b a ja ris h n i 
k o 'z la g a n b o 'ls a n g iz , bu m a q s a d y o 'lid a n
chekinm aslikdir. D astlab o 'z oldiga uncha kat­
ta b o 'lm a g a n v a z ifa la rn i q o 'y is h va h a r kuni 
b e lg ila n g a n va z ifa n i a lb a tta b a ja rish ke ra k. 
Iro d a n g iz a v v a lo k ic h ik is h la rd a c h in iq s in , 
s h u n d a ke la ja k d a siz h a q iq a td a katta is h la r­
ni b a ja ris h g a q o d ir b o 'la siz.
Iroda h a ra k a tla ri o n g li va fo y d a li b o 'lish i 
kerakligini yaxshi tu shunishingiz kerak. B a’zan 
b o la la r « g a ro v o 'y n a b » , o 'z la rin in g n a q a d a r 
k u c h li va q o 'rq m a s e k a n lik la rin i n a m o y is h
e tish u ch u n b e m a ’ni va x a ta rli is h la r q ilis h a - 
di. Bu ishlarning iroda kuchi bilan m utlaqo alo- 
qa si yo'q.
F a q a t iro d a li k is h ila rg in a ta b ia t s irla rin i 
o c h is h la r i m u m k in , fa q a t iro d a li k is h ila r ­
g in a o 'z h a ra k a ti y o 'lid a g i to 's iq la r n i y e n - 
g a o lis h i m u m k in , fa q a t iro d a li k is h ig in a
b u y u k s a n ’a t a s a rla rin i y a ra ta o la d i. K is h i 
ir o d a li b o 'lib t u g 'ilm a y d i, ir o d a y i l l a r
d a v o m id a ta r k ib to p a d i.

Download 32,5 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   143   144   145   146   147   148   149   150   ...   200




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2025
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish