Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments

Generalitat de Catalunya

Departament d’Interior

Direcció General de Prevenció,

Extinció d’Incendis i Salvaments

Àrea d’Informació i Comunicació

Actuacions dels Bombers de la Generalitat durant la Campanya Forestal 2016
 Dossier de premsa 

Durant la Campanya Forestal els Bombers de la Generalitat han treballat en 19.152 serveis, no només incendis de vegetació (urbana, agrícola i forestal), sinó també serveis al medi natural, incendis urbans, o altres tipus d’emergències.

Desestacionalització dels incendis forestals

En els darrers anys, els Bombers de la Generalitat han constatat una desestacionalització dels incendis forestals, que ja no es produeixen “només” a l’època estival, sinó que, quan es donen les condicions, poden donar-se a qualsevol punt de Catalunya, fins i tot a l’hivern.

En aquest sentit, cal recordar que els anys 2013 i 2014 es van produir grans incendis forestals a l’hivern, a Vilopriu i Vall-llobrega, respectivament. En la mateixa línia, aquest 2016 l’iniciàvem amb un incendi forestal a Albinyana el dia 6 de gener.
A la següent gràfica, comparem els serveis d’aquest tipus entre dos anys amb un balanç final d’incendis de vegetació similar, el 2005 (5.790 serveis per incendis de vegetació), i el 2015 (5.478 serveis), junt amb aquest any, (2.547 serveis fins al 15 de setembre). És molt evident que els mesos d’hivern dels dos darrers anys s’han produït més incendis de vegetació que l’any 2005. La tardor de l’any passat també va ser més activa en aquest mateix sentit.





Factors claus que han marcat la Campanya Forestal 2016

• 
  a l’inici de campanya, els incendis cremaven amb intensitat però es propagaven amb poca rapidesa:
  

• 
  la vegetació presentava una memòria de sequera arrossegada des de l’hivern, tot i les pluges de la primavera. Això explica que els focs es fessin grans i cremessin amb intensitat, tot i la manca de velocitat;
  

• 
  els episodis de simultaneïtat d’incendis, normalment els dies crítics, que van obligar els Bombers a marcar unes estratègies operatives molt concretes per fer front a diversos incendis forestals simultanis. Destaquen els episodis dels dies 19 de juliol (incendis de Rocallaura, la Segarra i Santa Coloma de Farners) i 5 d’agost (incendis forestals de la Pobla de Montornès, Pontils, Cadaqués i Torroella de Montgrí)
  

• 
  episodis de llamps, que han estat analitzats i vigilats molt de prop pels bombers de la Generalitat, tot seguint les tempestes i transportant immediatament i de forma proactiva unitats operatives helitransportades a la zona afectada per la tempesta elèctrica. Destaca un episodi amb 5 llamps detectats a principis de juliol a les Terres de l’Ebre, i un altre episodi al Pirineu, a l’agost, amb 6 ignicions causades per un llamp entre el 9 i el 21 d’agost;
  

• 
  Aquest estiu, s’han donat temperatures molt altes i hem tingut poca pluja. Aquesta situació ha estat desfavorable també per a les zones veïnes, com Galícia, València i, sobretot, França.
  

• 
  Especialment els dies de risc extrem, la tasca d’anàlisi i seguiment del risc amb d’altres cossos de seguretat i, sobretot, la col·laboració i conscienciació ciutadana i dels mitjans de comunicació social en la difusió del missatge d’alerta i de prevenció han estat claus per disminuir el número d’ignicions.
  

• 
  Davant d’una situació de sequera i de risc extrem, la ràpida i contundent resposta dels efectius és un factor molt important i clau en l’estabilització dels incendis. Tot i això, la sequera acumulada condiciona el comportament dels incendis forestal que generen focus secundaris que poden tenir continuïtat en les zones de vegetació fora del perímetre de l’incendi
  

Pel que fa a les estratègies operatives emprades pels Bombers de la Generalitat, cal destacar la consolidació tant de l’anticipació, (realització de dos brífings diaris a la Sala Central de Bombers durant els dies de Campanya Forestal per fer un seguiment exhaustiu del risc d’incendi forestal i mobilització de recursos operatius a les zones amb més risc d’incendi forestal) com de la contundència del primer atac a l’incendi. Aquestes estratègies han estat combinades amb l’ús del foc tècnic, de la maquinària pesada i una nova estratègia, l’EAMI (Esglaonament Actiu Motobombes Impulsió) en Incendis Forestals en Alta Muntanya i escenaris de difícil accés.

Augment dels serveis al medi natural

Els darrers anys s’han incrementat el nombre de rescats i salvaments a l’estiu atesos pels Bombers de la Generalitat al medi natural, especialment en períodes de vacances i caps de setmana per l’afluència de persones al medi natural, tant per realitzar activitats esportives com de lleure.

Si bé els rescats de muntanya dels Bombers s’han incrementat en els darrers deu anys, ara es manté una constant en els últims quatre anys, entre 700 i 750 serveis l’any aproximadament, concentrats principalment durant els mesos d’estiu i caps de setmana. La tendència es dóna en paral·lel a un increment de les activitats esportives organitzades a la muntanya i a la propensió a cercar nous límits d’algunes activitats.

Durant el 2016 i fins al 15 de setembre, els Bombers han realitzat 993 serveis de rescat o recerca en el medi natural, dels quals 596 han estat rescats de muntanya. En el període de campanya forestal, del 15 de juny al 15 de setembre, els serveis al medi natural han estat 493 en total, 289 d’ells eren rescats de muntanya.

Increment de les recerques de persones perdudes

D’entre els serveis al medi natural, la recerca de persones perdudes ha mostrat un increment notable en els darrers anys. S’ha passat dels 171 serveis d’aquesta tipologia el 2012 als 383 que es van realitzar l’any passat. Enguany, els Bombers ja han realitzat 290 recerques de persones perdudes i es preveu acabar l’any amb una xifra similar o superior a la del 2015.

Un segment d’aquesta nova població que ara també gaudeix de la muntanya, tot i el bon equipament del qual disposa, denota una manca important de domini del medi: saber interpretar un mapa, orientar-se malgrat la boira, reorientar la ruta davant l’arribada a un penya-segat, etc. Aquesta situació requereix un aprenentatge i una experiència que proporcionen els clubs i les entitats excursionistes.

La informació no filtrada de les xarxes o els llocs web, l’increment de l’oferta d’activitats a la muntanya i l’augment de la mobilitat i de la capacitat d’accedir a qualsevol lloc, facilita que molta gent s’aventuri a realitzar activitats sense el coneixement previ i la preparació adequada.

Els Bombers es troben tot sovint amb excursionistes perduts o bloquejats que seguien una ruta amb un GPS i, per error en l’aparell o en la ruta baixada d’internet, han acabat en llocs dels quals no sabien sortir per ells mateixos. Aquest cas és un clar exemple de molta informació instrumentalitzada i alhora poca formació de base.
En altres serveis de rescats, l’emergència s’ha produït quan el caràcter tècnic de l’activitat ha superat les capacitats de la persona accidentada, ja que no s’ha adaptat l’activitat a la seva capacitat tècnica. Es tracta, per exemple, d’excursionistes que es bloquegen mentre fan una cresta i no són capaços ni d’avançar ni de recular.

En altres ocasions, la manca d’informació sobre l’evolució de les condicions meteorològiques ha propiciat que les persones afectades s’hagin trobat envoltades per la boira, enmig d’una tempesta o la pluja. En alguns casos, la caiguda del dia supera les expectatives dels excursionistes i veuen minvades les seves capacitats, especialment si no estan acostumats a moure’s per la muntanya i no tenen una formació bàsica en aquest àmbit.

Els Bombers han constatat que molts dels serveis que realitzen s’haurien pogut evitar si s’haguessin tingut en compte els consells bàsics de seguretat i autoprotecció.

Difusió dels consells de seguretat

Els Bombers de la Generalitat difonen aquests consells de prevenció i autoprotecció al seu web: www.gencat.cat/interior/seguretatmuntanya, així com a través del seu compte de twitter @bomberscat. Concretament, a través d’aquesta xarxa social, els Bombers han difós els consells de seguretat mitjançant diverses infografies dissenyades per tal d’arribar a més segment de la població d’una forma més dinàmica i atractiva.

Consells de seguretat a la muntanya

Els consells generals de seguretat a la muntanya dels Bombers per a les activitats al medi natural són:

Abans de sortir

• 
  Informa't de les condicions meteorològiques i de la seva possible evolució
  
• 
  Renuncia a l'activitat si les previsions són dolentes
  
• 
  Planifica l'activitat i la seva durada, consulta les guies i el mapa del recorregut. Vés-hi sempre acompanyat o, en tot cas, comunica a algú l'activitat prevista
  
• 
  El muntanyisme exigeix preparació: entrena't i informa't. Si no estàs format, dirigeix-te a una entitat excursionista per iniciar-te.
  
• 
  Utilitza material i equip adequats per l'activitat
  
• 
  En cas d'accident, avisa els serveis d'emergències a través del 112. Tingues serenitat
  
• 
  Respecta les senyalitzacions de perill
  

Durant la marxa

• 
  Si vas en grup, manté sempre el contacte amb els altres
  
• 
  Fixa punts de referència en el recorregut, de manera que puguis orientar-te
  
• 
  Hidrata’t sovint i menja aliments energètics
  
• 
  Si tens fred, no deixis de caminar
  

En cas d'accident: Truca al 112

• 
  Què has de dir?
  
  • 
    Nombre de persones accidentades i edat
    
  • 
    Lloc de l'accident
    
  • 
    Situació de l'accidentat: està ferit?, està conscient?, sagna?, respira?
    
  • 
    Condicions meteorològiques al lloc de l'accident
    

Els Grups de Treball de Seguretat a la Muntanya

Convençuts de la importància que estan adquirint els serveis al medi natural, per realitzar rescats i recerques de persones perdudes o desorientades, els Bombers de la Generalitat fa uns anys que han dinamitzat uns grups de treball amb altres organismes amb responsabilitat en aquest mateix àmbit.

 

Es tracta dels grups de treball de Seguretat a la Muntanya creats al Pedraforca, a Montserrat, al Montsant i, des de fa pocs dies, al Montseny, grups en els quals treballen amb la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), els parcs Naturals del Cadí-Moixeró, del Montsant i del Montseny (del Departament d’Agricultura i la Diputació de Barcelona respectivament), els Ajuntaments de Saldes i la Morera de Montsant i el Patronat de la Muntanya de Montserrat. Totes aquestes institucions treballen plegades en l’anàlisi de les zones amb un major nombre de les incidències i en la proposta d'actuacions en dos àmbits: el més tècnic (arranjament d’algunes vies ferrades, o zones molt transitades en aquests massissos), i el comunicatiu, conscients que una població més informada és una població més preparada i segura. 

Barcelona, 3 d’octubre de 2016