Dilorom qosimova menejment nazariyasi

5.2.  M en ejm en tn in g  fu n k siy a lari  va  u la rn in g   ta sn ifi
M e n e jm e n tn in g   ja ra y o n   sifa tid ag i  m o h iy a ti  u n in g   v azifalarid a 
ifo d a la n a d i.  M e n e jm e n t  v a z if a la ri  d e g a n d a   b o s h q a r u v   b o 'y ic h a  
m a ’lum   m a sa la la rn i  hal  e tis h g a   q a ra tilg a n   h a r a k a t  y ig 'in d isi  tu s h u - 
n ila d i.  M e n e jm e n t  v a z ifa la ri,  a v v a lo ,  b o s h q a r ilu v c h i  o b y e k tn in g  
o 'z ig a   x o s  x u s u s iy a tid a n   kelib  ch iq ad i.  Ish lab   c h iq a rish   ta rk ib ig a  
m o s  ra v ish d a   q u y id a g ila rn i  a k s  e ttiru v c h i  v a z ifa la r  m a v ju d   b o ia d i:
-  iq tis o d iy o tn in g   ta rm o q   ta rk ib in i;
-  u n in g   h u d u d iy   tark ib in i;
-  ish la b   c h iq a ris h n in g   alo h id a  u n s u rla rin i.
M illiy   x o ‘ja lik n in g   ta rm o q   ta rk ib i  m e n e jm e n t  o ld ig a  m o d d iy  
is h la b   c h iq a r is h n i  b o s h q a r is h   v a   n o m o d d iy   is h la b   c h iq a r is h n i 
b o sh q a rish   kabi  v azifa  q o 'y a d i.  B irinchi  so h a   ta rk ib id a   ish lab   c h iq a ­
rish   va  m u o m a la   so h a la rin i  b o sh q a rish n i  a jra ta d ila r.  Ish lab   c h iq a ­
rish   so h a sin i  b o s h q a ris h g a   s a n o a t  v a   u n in g   ta rm o q la rin i  b o s h q a ­
rish ,  q u rilish n i,  ta n s p o r t,  a lo q a n i  b o s h q a ris h   v az ifa la ri;  m u o m a la  
s o h a s i n i   b o s h q a r is h   v a z i f a l a r i g a   -   s a v d o n i,  m o liy a ,  m o d d iy - 
te x n ik a v iy   t a ’m in o t,  m a d a n iy a t,  t a ’lim   s o h a la rin i  b o sh q a rish n i  qam - 
ra b   oladi.
Ish la b   c h iq a rish n i  b o sh q a rish   v a z ifa la rin in g   h u d u d iy   ta rk ib ig a  
re s p u b lik a ,  v ilo y a t,  s h a h a r,  tu m a n   m iq y o sid a g i  m e n e jm e n t  v a z i­
falari  k ira d i.  Ish la b   c h iq a ris h n in g   b o s h la n g 'ic h   b o 'g 'in i  -   k o rx o ­
n an i  b o sh q a rish   m u h im   vazifad ir.  M e n e jm e n t  v azifalari  b o sh q a ru v  
ta s h k ilo tla ri,  b a ja ru v c h ila r  v a   b o s h q a ru v   a p p a ra ti  v azifalarin i  b el­
gilab  b erad i.
M e n e jm e n t ja ra y o n in i  b a ja rila d ig an   v a z ifa lar  b o 'y ic h a   ta h lil  e tish  
h a r  bir  v a z ifad a  ish   h a jm i,  b o sh q a ru v c h i  x o d im lar  so n in i  a n iq lash , 
v a   n ih o y a t,  b o s h q a r u v   a p p a r a ti  ta rk ib in i  lo y ih a la s h   u c h u n   a s o s  
b o 'lib   x iz m a t  qiladi.  B o s h q a ru v   ta s h k ilo tin in g   a so siy   va  aniq  v a z i­
falari  ajra tila d i.  A so siy   v a z ifa la r  h a r  bir  k o rx o n a  v a  b o s h q a ru v n in g  
b a rc h a   d a ra ja s i  u c h u n   x o sd ir.  U la r  ju m la s ig a   q u y id a g ila r  kiradi:
72

---

a )  m a r k e tin g ;  b)  b iz n e s - re ja ;  d )  ta r t i b g a   so lis h ;  e )  ta s h k il  e tis h ;
f)  r a g ‘b a tla n tiris h ;  g )  n a z o ra t  v a   hisob;  h )  u n d a sh ;  i)  re ja la s h tiris h .
M a r k e t i n g   -   b u   k o r x o n a n i  i s t e ’m o lc h i  b ila n   b o z o r   o rq a li 
b o g 'lo v c h i  e n g   m u h im   b o z o r  m u n o s a b a tla r i  v a   a x b o ro t  o q im la ri 
to 'p la m id ir.  M a r k e tin g   ta rk ib ig a :  b o zo rn i  o 'r g a n is h ,  i s t e ’m o lc h ila r 
b u y u rtm a la rig a   k o 'ra   to v a rla r  tu rla rin i  re ja la sh tirish ,  to v a rla rn i  bo- 
z o rg a   c h iq arish ,  re k la m a ,  to v a r  v a   x iz m a tla rn i  ishlab  ch iq a rish d a n  
i s t e ’m o lc h ig a   y e tk a z is h   b ila n   b o g 'liq   ta d b irk o rlik   fa o liy a ti  k irad i. 
B o zo r  u  yoki  bu  to v a rg a   b o 'lg an   tala b n i  la k m u s  q o g 'o zi  sin g ari  aks 
e ttirad i.  B o zo r  tak lif  e tilg an   to v arn i  yo  qabul  e tad i,  yoki  in k o r  qiladi.
B o z o r  iq tiso d iy o tid a   iq tiso d iy o tn i  b o s h q a ris h   m a rk e tin g n i  ish ­
lab  c h iq a ris h   sik lin in g   s o 'n g g id a   e m a s ,  b o sh id a   b o 'lis h in i  ta q o z o  
e tad i,  ch u n k i  b o sh q a ru v   q aro rlarin i  q ab u l  qilish  aso sid a  ish lab   c h iq a­
rish   im k o n iy atlari  e m as,  balky b o zo r  talab la ri,  x a rid o rla rn in g   m avjud 
v a  istiq b o ld ag i  e h tiy o jlari  y o ta d i.  A g a r  m a rk a z la s h g a n ,  m a ’m u riy - 
buyruqbozlikka  asoslangan  b o s h q a ru v d a   bozorga  ishlab  chiqarishning 
oxirgi  n u q ta si  sifatida  q a ra lg a n   b o 'lsa ,  b o zo r  iq tiso d iy o tig a  o 'tilish i 
bilan  b ozor  talab lari  ishlab  ch iq arish   b o sq ic h in in g   boshidayoq  h isobga 
olinishi  z a ru r.  B o zo r  ish la b   c h iq a rish   k o 'la m in i  belg ilo v ch i,  b u tu n  
m e n e jm e n t  ja ra y o n ig a   t a ’sir  e tu v c h i  k u c h g a   aylanadi.
B iz n e s-re ja   -   b u   ijodiy  lo y ih a la sh tirish ,  istiq b o ln i  b elg ilash d ir. 
B iz n e s-re ja lard a   iq tiso d iy   s tr a te g iy a   b e lg ila n ad i,  k e la ja k d a   riv o jlan ish  
y o 'llari  va  v o sitalari  aniqlanadi,  ta rk ib iy   siy o sa t,  ijtim oiy  rivojlanish 
m iq y o sla ri  b e lg ila n a d i.
T ashkil  e tish   -   bu  boshqariluvchi  tizim n in g   texnikaviy,  iqtisodiy, 
ijtim oiy  v a  boshqa  kichik  tizim larni  ta rtib g a   solish  jarayonidir.  T ashkil 
etish   m aqbul  tu zilm alar  tashkil  etish ,  tizim   tarkibiy  qism lari  o 'rtasid ag i 
qism lari  to 'g 'risid a   qoidalarni  yaratishi,  lavozim   m ajburiyatlari,  barqaror 
iqtisodiy  n o rm ativ larn i  belgilashni  q am rab   oladi.
T a rtib g a   so lish   (k o o rd in a tsiy a   q ilish )  -   bu  m e n e jm e n tn in g   b a r­
ch a  boshqa  vazifalari  u n in g   tex n ik av iy ,  iqtisodiy,  ijtim oiy,  tash k iliy  
m a sala larin i,  h am d a  b o sh q a ru v c h i  tiz im id ag i  tu rli-tu m a n   aloqalarni 
m u v o fiq la s h tiris h   ja ra y o n id ir.  B u  o 'z a ro   u z v iy lik n i  o 'r n a tis h ,  bel­
g ila n g a n   m e ’y o r  v a   n o rm a tiv la rd a n   c h e k la n is h la rn in g   oldini  olish- 
dir.  R a g 'b a tla n tir is h   -   b u   m a n fa a tla rn i  v a   k e n g   d e m o k r a tla s h ti- 
rish ,  in so n   om ili  fao llig in i  o s h iris h   a s o s id a   m a n f a a tla r   v o s ita s id a
73

---

b o sh q arish d ir.  N a z o ra t  v a  h iso b   -   b o sh q a rila d ig a n   tizim   m a ’lum  
m a q s a d g a   e r is h is h g a   q a ra tilg a n   in so n   fa o liy a tin in g   s a b a b la ri  v a 
m ex a n izm in i  o ‘rg an ad i.  U n d a sh   k ish ilar  faolligi  bilan  u la r e g a  b o 'lg a n  
ta jrib a n in g   m o sla sh ish i  n a tija s id a   s h a x siy   v a   g u ru h iy   ex ty o jla rn i 
q o n d irish g a   q a ra tilg a n d ir.  M e n e jm e n tn in g   aniq  m a x s u s   v azifalari 
m e n e jm e n t  m e h n a ti  ta q sim o ti  n a tija si  bo'lib,  aniq  m a z m u n g a   ega- 
dir.  K orxona  m iq y o sid a  b o sh q a ru v n in g   q u y id ag i  m a x su s  vazifalarini 
k o 'r s a tis h   m u m k in :
a)  a so siy   ish lab   c h iq a rish n i  b o sh q a rish :
b)  y o rd a m c h i  ish la b   c h iq a rish n i  b o sh q arish ;
d)  m a h s u lo t  sifatini  b o sh q arish ;
e)  m e h n a t  v a   ish   haq in i  b o sh q arish ;
f)  kadrlar,  t a ’m inot,  m oliya  va  kredit,  jam o a   ijtim oiy  rivojlanishi- 
ni  b o sh q a rish ;
g )  m a rk e tin g n i  b o sh q a rish .
M e n e jm e n tn in g   h a r  bir  so h a si  m a x s u s   tizim   jih a tid a n   m a jm u a  
bo 'lib ,  o 'z   ta rk ib id a   m e n e jm e n tn in g   u m u m iy   v a z ifa la rin i  q a m ra b  
o la d i.  M a s a la n ,  is h la b   c h iq a r is h n i  ilm iy -te x n ik a v iy   jih o z la s h n i 
b o s h q a ris h   v a z ifa si  ta rk ib ig a   re ja ,  ta s h k il  e tis h ,  ta r tib g a   so lish , 
ra g 'b a tla n tiris h ,  n a z o ra t  kiradi.  B a rc h a   v a zifalar  bir-biri  bilan  uzviy 
bog'liqdir.  M e n e jm e n t  vazifalarining  tarkibi  v a  m azm unini  an iq lash g a 
y e ta rli  d a ra ja d a   e ’tib o r  b e rm a slik   b o sh q a ru v   t a ’sirin in g   b o 'sh a sh ib  
k e tis h ig a   sab a b   bo'ladi.  M e n e jm e n t  v a   u n in g   vazifalari  sam a ra d o r- 
ligi  k is h ila rn in g   m e h n a t  in tiz o m i,  ta s h a b b u s k o rlik   v a  o m ilk o rlik , 
y an g ilik k a   intilish   v a   ta sh k ilo tc h ilik   qobiliyati  bilan  u zv iy   b o g 'liq d ir.