Берунийнинг «Хиндистон» асарида юнон эстетикаси тал=ини


I I I - B OB .   B E R U N I Y  « A V E S T O» N I N G   G ’ O Y a VI Y -



Download 412,88 Kb.
Pdf ko'rish
bet3/20
Sana05.01.2021
Hajmi412,88 Kb.
#54962
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   20
Bog'liq
abu rajhon berunijning estetik qarashlari

I I I - B OB .   B E R U N I Y  « A V E S T O» N I N G   G ’ O Y a VI Y -

BADIIY XUSUSIYaTLARI HAQIDA……..48 -72 bet. 

3 -1 .   «A v es to »d a     t ar ix i y  v a  mi f o lo g ik    

obrazlar………………………………………….48 -63 bet. 

3 -2 .   «A v es to »  o b r a zl a rin in g  f a l s af i y    

talqini…………………………………………..64 -72 bet. 

   


XULOSA…………………………………………73 -78 bet. 

 

FOYDALANILGAN ADABIYoTLAR…..79 -81 bet. 

 

 

 

 

 


 

                                                                                                                                                               

 

 



 

K i r is h .  

Abu   Ra yhon   Beruni y  «Hin diston»  kitobining  uchunchi  bobini 

«Hindlarning  aqli y  va   hissiy 

ma v jud  narsala r  haqidagi 

tushunchalari »  deb   ata ydi.  Shu   bobning  boshlanishida  Beruni y 

yu nonlarning  Aflotun   va   Arastudan   avval   o ’tg an   etti   donish mand 

h i k m a t s h u n o s l a r i n i n g   i s m l a r i n i   k e l t i r a d i .   B u   d o n i s h ma n d l a r :  

Afinalik   Salon ,  Prienalik   Bias   (Diogen  La erti y  «Mashhur  yunon 

fa yl asuflarining  ha yotno mala ri »  a sarida   Bias   ema s ,  Biant  deb 

a t a y d i   –   F . B . ) ,   K o r i n f l i k   P e r i a n d r   ( b u   K o r i n f   h o k i m i   b o ’ l g a n ) ,  

M i l e t l i k   S a l i s   ( B e r u n i y   y u n o n c h a   F a l e s   i s m i n i   a r a b i y   n o mi n i  

k e l t i r g a n ) ,   L a k e d e m o n l i k   X i l o n ,   L e s b a s   o r o l i d a n   P i t t i k u s ,   L i n d a s  

o r o l i d a n   K l e o b u l o s d i r .   B e r u n i y   f i k r i c h a ,   b u   d o n i s h ma n d l a r n i n g  

hik matli   so ’zlari   yunonlarda   falsa fa   il mi   pa ydo   bo’lishidan 

a v v a l g i   d a v r n i   t a s h k i l   q i l a d i .   F a l s a f a n i   e s a ,   u l a r d a n   k e y i n  

e t i s h g a n   k i s h i l a r   ( t u r l i   y a n g i l i s h u v ,   x u r o f a t l a r d a n )   t o z a l a b ,  

t a r q a t g a n l a r

1

.  



S h u   b o b d a   B e r u n i y   q a d i m g i   y u n o n l a r d a   b o r l i q   o l a m   v a   o d a m 

h i q i d a   t a s a v v u f i y   q a r a s h l a r i n i n g   q a n d a y   k e l i b   c h i q q a n l i g i   h a q i d a  

gapiradi.  U,  tasavvufga   doir  so’fi ya  so ’zini  boshqa  oli mlar ga 

nisbatan   eng   to ’g ’ri   tushuntiradi:   «Ba ’zil ar  fikricha , -   de ydi   u,–

f a q a t g i n a  

h a q i q i y  

b o r l i q  

b i r i n c h i  

s a b a b c h i d i r .  

C h u n k i  

u  

borliqning  hech   nars aga   zotan   ehti yoji   yo ’q .  Boshqalar  birinchi 



sababchiga  

muhtojl ar….So ’fi yala r, 

ya ’ni 

haki mlarning 

t u s h u n c h a l a r i   a n a   s h u n d a y .   C h u n o n c h i ,   y u n o n c h a   s u f   ( s o f )   s o ’ z i  

bizga   hik mat   dema kdir.  Shuninig   uchun   fa yl asufga   «filosufa », 

ya ’ni   «hik ma tni   su yuv chi»  d eb   ism  b erilgan ».  Be runi y    fikricha, 

                                                 

1

 Беруний. Щиндистон. Т., Фан. 1965 й, сащ. 92. 




 

                                                                                                                                                               

 

ba ’zi  musul mon  ul a molari   bu  so ’zni  (manbaini   yaxshiroq 



tekshirib   o ’tirmay)  so ’fi ya   so ’zining  istiloh  (termi n)  ekanligini 

bil ma y,  t avakkal   qilib,  so ’ffi ya   so ’zi   suffadan  olingan, 

pa yg ’a mb ar  davrida   s ahobalar  doi mo   suhbatlashib   o ’tiradigan 

suffa,  ya ’ni  «ahli   suffa»  so ’zi  bilan   bog ’la ydilar.  Shundan   ke yin 

bu  so ’zni  «suf  attu yus»  (t aka  juni)   so ’zidan  qisqartirilgan  deb 

t u s h u n d i l a r .  

Beruni yning   zamo ndoshi  va   do ’sti   bo ’l mish   atoqli   shoir 

A b u l - F a t h   B u s t i y n i n g   m a n a   b u   s o ’ z l a r i n i   h a m   k e l t i r a d i :   « O d a ml a r  

so ’fi y  so ’zida   tortishib,  qadi mdan   turli  fikrda   bo’ldila r,  uni  su f -

jun   so ’zidan     olingan   dedila r.  Meni mcha ,  so ’fi y  ko ’ngli   pok -sofi y 

deb   bilish   eng   to’g ’ridir».  Albatta ,  Abul -Fath   Busti yning   bu   fikri 

i l m i y   e m a s ,   b a l k i   b a d i i y ,   p o e t i k ,   e s t e t i k   yo n d o s h u v i d i r .   B e r u n i y 

bunda y  talqinni  il mi ylikdan   «yaxshigina   chetga   chiqish»  deb 

b a h o l a y d i .  

B e r u n i y   q a d i m g i   y u n o n l a r n i n g   b o r l i q   h o d i s a l a r i n i   v a   a y r i m  

fozil , etuk  san ’at egal arini  ilohi ylashtirish  odatini ha m t asavvufi y 

q a r a s h l a r   b i l a n   a l o q a d o r   e k a n l i g i n i   t u s h u n t i r a d i .  

Beruni y  fikricha ,  ba ’zi   insonla r  bu   dun yodagi   ha yotida 

oda mla rga   ko ’p  ya xshiliklar  qilgani   tuf a yli ,  o ’lganla ridan  ke yin 

u l a r n i n g   r u h l a r i   h a m   y a x s h i l i k   q i l i s h n i   d a v o m   e t t i r g a n i   u c h u n ,  

oda mla r  ularning   ruhlariga   hurma t   v a   ta ’zi m  bildirib,  ularning 

ha ykalla rini  yasab ,  chiro yli   mayd onlarga   qo ’yganla r.  «Jolinus 

(Gal en)»  Turli   san ’atlarni   o ’rganishga  qiz iqtiradigan  kitobida 

bunda y 


d e ydi:  

«Xalqning 

fazilatli   

a rboblari,  izz atli  v a  sha rafli   bo’lishga   erishgan  (zotla r)…  o ’z 

san ’atlarini  yaxshi  ishlata   bilishlari   sababli   ilohi yl antirilgan. 

S h u l a r   j u m l a s i d a n   A s k l e p i u s   v a   D i yo n i s i u s   ( D i o n i s )   i l g a r i g i  

v a q t d a   i k k i t a   i n s o n   b o ’ l s a l a r   h a m ,   y o   k e y i n c h a l i k ,   y o k i   o ’ s h a  



 

                                                                                                                                                               

 

davrning   o ’zida yoq   iloh   deb   tanilganla r.  Chunki  ikkalovi   ha m  o ’z 



sohasida   eng   ulug ’  sha rafga   ega   bo ’lganlar.  Ularning  biri 

oda mla rga   tabiblik   san ’atini,  boshqasi   esa   tokchilikni   o ’rgatgan ». 

B e r u n i y   y a n a   b i r   o ’ r i n d a   t a b o b a t   u s t o z l a r i d a n   B u q r o t   ( G i p p o k r a t )  

ha m  Asklepi y  ruhidan  ma dad   so ’rab,  xo ’roz  qurbonlik  qilganini 

a y t a d i .   B u   m a r o s i m   m u s u l m o n c h i l i k d a ,   a z i z   a v l i yo l a r g a ,   p i r l a r g a  

a t a b   h a y r - e h s o n   q i l i s h ,   « i s   c h i q a r i s h »   m a r o s i m i n i   e s l a t a d i .  

B e r u n i y     f i k r i c h a ,   Z a v s   ( Z e v s )   h a m ,   Z u h r a   ( A f r o d i t a )   h a m   Q u yo s h  

v a   V e n e r a   s a y y o r a l a r i n i n g   b a d i i y - e s t e t i k   r a m z i - o b r a z l a r i d i r .  

Beruni y  «Hindla rning  aqli y  va   xissi y  mav jud  n arsalar 

haqidagi   tushunchal ari »  haqidagi   shu  bobda   il mi y  tafakkur  va 

d i n i y ,   m i f o l o g i k ,   e s t e t i k   t a f a k k u r i n i n g   o ’ z i g a   x o s   q o n u n i y a t l a r i  

b o r l i g i n i   j u d a   t e r a n   t u s h u n t i r a d i .   B e r u n i y   f i k r i c h a ,   m u s u l mo n  

sharoitida   Alloh   is mi   faq at  ya gona   Tangriga   xos   bo ’lib, 

T a n g r i n i n g   b o s h q a   i s m l a r i   R a h m a t ,   R a h i m ,   J a b b o r ,   R a z z o q ,   O q i l ,  

S o b i r ,   O d i l   k a b i   i s m l a r i   o d a m l a r g a   x o s   f a z i l a t l a r n i   i f o d a l a s h  

u c h u n   i s h l a t a v e r g a n i   k a b i ,   yu n o n l a r d a   f a r i s h t a l a r   h i s o b l a n u v c h i  

Q u yo s h ,   O y ,   S a y y o r a   v a   y u l d u z l a r n i   h a m   i l o h i y   n o m l a r   b i l a n  

atash  


va  

ularga  


sig ’inib , 

qurbonliklar 

qilishlari 

bu 


m a v j u d o t l a r n i n g   X u d o g a   y a q i n l i g i n i   a n g l a t a d i .   X u d o g a   ya q i n l i k  

v a   b u   m o d d i y   o l a m d a n   u z o q l a s h i b ,   f a r i s h t a l a r g a   v a   h a t t o   ya g o n a  

Xudoga  qo ’shilib  ketish   haqidagi  t asavvufi y  qarashla r  ma ’jusi y 

dinlarga:   buddavi ylik  (ruhlarning   qa ytishiga ,  ko ’chib   yurishi), 

z a r d u s h t i yl i k  

( o l o v p a r a s t l a r ) ,  

s o b i y l i k  

( y u l d u z p a r a s t l i k )  

e ’tiqodlarining  shakllanishiga   kuchli   ta ’si r  ko ’rs atgani  sharq 

f a l s a f a s i d a   b i r i n c h i   m a r t a   B e r u n i y   t o m o n i d a n   a q l i y   v a   h i s s i y 

t a f a k k u r l a r i n i n g   b i r - b i r i   b i l a n   q o ’ s h i l i b ,   e s t e t i k   i d r o k ,   e s t e t i k  

o n g ,   e s t e t i k   t a v a k k u r   b u t u n   b o s h l i   d i n i y ,   i j t i m o i y ,   f a l s a f i y 

s i t e m a l a r n i   t a s h k i l   e t i s h i   B e r u n i y   t o m o n i d a n   y u n o n   v a   h i n d  



 

                                                                                                                                                               

 

m i f o l o g i y a s i n i   g e r m e n i v t i k a   yo k i   h a r   t o mo n l a m a   i z c h i l   ( s i s t e ma l i  



anali z) tahlil orqali  tadqiq etilganini ko ’ra miz .  

Bi z  ma zkur  il mi y  t adqiqoti mizda   Beruni yning  «Hindiston» 

a s a r i d a   q a d i m g i   h i n d   x a l q l a r i n i n g   b o y   i l m i y ,   m a ’ n a v i y   m e r o s i d a  

ma v jud   bo ’lgan   turli   axloqi y  i jti moi y,  falsafi y,  badii y,  estetik 

q a r a s h l a r   b u t u n   i n s o n i y a t   ( G r e t s i y a ,   R i m ,   B o b i l   ( V a v i l o n ) ,  

So mi ri yl ar  (Shume rlar),  Kichik  Osi yo ,  O’rta   Osiyo )  xalqlarining 

falsafi y  q arashla ri  bilan   o ’zviy  bog ’liq   ekanl igi  ko ’rsatib 

b e r i l g a n .  




Download 412,88 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   20




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©hozir.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling

kiriting | ro'yxatdan o'tish
    Bosh sahifa
юртда тантана
Боғда битган
Бугун юртда
Эшитганлар жилманглар
Эшитмадим деманглар
битган бодомлар
Yangiariq tumani
qitish marakazi
Raqamli texnologiyalar
ilishida muhokamadan
tasdiqqa tavsiya
tavsiya etilgan
iqtisodiyot kafedrasi
steiermarkischen landesregierung
asarlaringizni yuboring
o'zingizning asarlaringizni
Iltimos faqat
faqat o'zingizning
steierm rkischen
landesregierung fachabteilung
rkischen landesregierung
hamshira loyihasi
loyihasi mavsum
faolyatining oqibatlari
asosiy adabiyotlar
fakulteti ahborot
ahborot havfsizligi
havfsizligi kafedrasi
fanidan bo’yicha
fakulteti iqtisodiyot
boshqaruv fakulteti
chiqarishda boshqaruv
ishlab chiqarishda
iqtisodiyot fakultet
multiservis tarmoqlari
fanidan asosiy
Uzbek fanidan
mavzulari potok
asosidagi multiservis
'aliyyil a'ziym
billahil 'aliyyil
illaa billahil
quvvata illaa
falah' deganida
Kompyuter savodxonligi
bo’yicha mustaqil
'alal falah'
Hayya 'alal
'alas soloh
Hayya 'alas
mavsum boyicha


yuklab olish