Sant Miquel del Ter

FUNDACIÓ FONT PICANT.

Programa Assistencial. Dep. Mèdic.

Centre Socio Sanitari "Sant Miquel del Ter". Telf/fax: [phone]

Susqueda 17166. Osor. E.mail: [e-mail]

______________________________________________________________________________________________

LA INTERVENCIÓ EN DROGODEPENDÈNCIES: XARXA PÚBLICA DE CATALUNYA.
EINES DE MOTIVACIÓ AL CENTRE SANT MIQUEL DE MAIFRÈ (SMM)
Introducció:
Malgrat haver transcorregut més de 20 anys des de la posada en funcionament del Pla Nacional sobre les Drogues no es coneix o no existeix a l’abast dels psiquiatres, psicòlegs, advocats, magistrats, treballadors socials, etc., amb assentament als centres urbans, la informació adequada i suficient sobre estructures i activitats realitzades a les Comunitats Terapèutiques per a Drogodependents (CTD) .
Aquesta exposició pretén donar una visió resumida i global de la Xarxa Pública d’Assistència de la Generalitat (500 places residencials de mitja estada) i en especial d’un dels seus centres: Sant Miquel de Maifrè que ha complert 10 anys en el tractament residencial de persones drogodependents, en la seva majoria alcohòliques de llarga evolució derivades des de les Unitats Externes (CAS – CAPS).
1 – La Xarxa Pública de CTD i Pisos de Reinserció (PR).
L’ha composada des de l’any 2001 i fins a finals del 2005, 18 centres de 10 entitats professionals sense afany de lucre que s’estenen per les zones rurals de Catalunya des del Baix Camp de la província de Tarragona fins l’Alt Empordà de Girona.
Tots els programes de CTD tenen e comú el treball al medi residencial aïllat per la Salut (entesa com una Forma de Vida Lliure Solidària i Feliç) centrat en les activitats d’un Grup (espai socioeducatiu de finalitat terapèutica) on s’estableixen unes regles de convivència i activitat de les que s’exclou el consum de qualsevol substància psicoactiva no indicada per l’equip mèdic de suport. Per aquestes característiques – baixa jerarquització, alta participació, llibertat i transversalitat operativa – les CTD es troben diferenciades d’altres Unitats Residencials de Tractament Psiquiàtric (Hospitals Psiquiàtrics, Unitats de Psiquiatria, Unitats de Desintoxicació, Centres de Dia, etc.).
L’equip interventor de totes les CTD està composat per psicòlegs, educadors, assistents socials, infermers, mestres d’oficis i metges; tots amb experiència demostrada en el sector, els quals, sempre d’acord amb la persona tractada, van elaborant des del moment de l’admissió fins l’alta (mitja de 8-10 mesos) un programa individualitzat que té com a objectiu central la integració bio-psico-social de la persona usuària.
En part per raons socioculturals i històriques, les CTD professionals de Catalunya nascudes a la dècada dels anys 80 s’han fundat o adherit majoritàriament als postulats psicoterapèutics més difosos a finals del segle XX a Espanya, influenciades per les corrents biològic – funcionalistes, la psicoteràpia cognitiu – conductual (EEUU) la psico – farmacologia experimental (Indústria Farmacèutica) i la intervenció policial – social. S’observarà en el “premi – càstig” dominant dels models, els quals en una etapa d’assaig – error, no van tenir capacitat per a distingir-se d’altres ofertes assistencials de caire messiànic, místic o religiós.
Passades dues dècades encara coexisteixen en territori català CTD Professionals (públiques i privades) i CTD de caire confessional – religiós, la qual cosa no deixa de ser una mostra de les contradiccions i mancances assistencials que en matèria de Salut Mental representa el sistema, malgrat la proporció elevada de persones afectades per “dependències a substàncies psicòtropes” a les consultes externes de la sanitat pública i la medicina privada.
2 – La Fundació Font Picant:
Va resultar ser la conjunció entre els interessos d’un programa privat, d’intervenció multidisciplinari en drogodependències, la Càtedra de Psicologia Social de la UAB, l’ INEM (atur juvenil) i diversos ajuntaments propers a Barcelona capital amb el recolzament del d’aleshores Departament de Sanitat de la Generalitat. El seu programa d’intervenció inicial (1985 – Hotel – Balneari de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm) es va centrar en el treball de rehabilitació humana i arquitectònica en convivència amb persones joves excloses “politoxicomanies amb eix en l’heroïna”, fracassades dels programes ambulatoris (Programes Lliures de Drogues), destacant-ne la necessitat d’ “estudi” pel desconeixement que es tenia d’aquestes persones, a les quals – a més de l’addicció múltiple- només se’ls atribuïen conductes delictives i antisocials. Així, el programa assistencial va proposar des dels seus inicis, l’estudi dels fenòmens psíquics subjacents a les conductes, aplicant des del començament (1982) tècniques d’intervenció psicoanalítica (Cervera, Caldera i Uranga) que foren combinats amb intervencions cognitiu – conductuals, incorporades amb naturalitat a la dinàmica de funcionament junt amb les accions socials, l’educació i la formació professional seguint les proposades .

Fig. 1: Recepció de l’Hotel – Balneari de la Font Picant l’any 2001.

3 – El Centro Sant Miquel de Maifrè de la Fundació Font Picant:

3
.1 Situació:

Està situat al vessant de les Guilleries (Osor) molt proper a la plana de Girona (Amer – Anglès) a la ribera Nord del riu Ter, entre els embassaments d’ El Pasteral i Susqueda a 30 minuts dels centres hospitalaris de la província i a 60 minuts de Barcelona.

3.2. Inicis i Estructures:
El projecte data del 1992 (Iniciativa Horizon del FSE) que va tractar de traslladar el centre residencial a un nou destí, incorporant al programa formatiu (Escoles Taller i Programes de Formació Professional) a grups humans externs (immigrants africans) en els treballs de reconstrucció d’uns edificis que havien estat vivendes dels treballadors especialistes durant la construcció de la persa de Susqueda entre 1955 – 1970.
Primer la finca fou llogada i després comprada essent a l’actualitat propietat de la Fundació (Departament de Justícia) havent-ne rehabilitat el 90% de les seves estructures residencials en base al treball – formació de les persones ingressades i externes, (Tallers d’Ocupació – 0,5% IRPF) els quals compten actualment amb 35 habitacions individuals (25 amb bany privat), sales de joc, sala d’informàtica, biblioteca, aules, gimnàs, tallers, serveis auxiliars de bugaderia, cuines, menjadors, etc.; se’ls han incorporat totes les mesures per l’accessibilitat de persones disminuïdes (ascensors, portes, rampes, automatismes) que permeten dins el medi rural i agrest, adaptar a la persona usuària a una vida comunitària confortable, (calefacció centralitzada i sectorial mitjançant bombes de calor).
Fig. 3: Aspecte dels edificis os SMM des del camí d’accés a finals d’estiu del 2005.del 2005.

3.3. Breu ressenya del Programa Assistencial – Programa Formatiu.

Emmarcat dins la Xarxa Pública d’Atenció a Drogodependents del Departament de Benestar i Família de la Generalitat, el centre SMM assisteix a una mitjana de 50 persones per any, a l’actualitat i quasi en la seva totalitat són alcohòliques cròniques procedents de tot Catalunya, les quals han fracassat en successius plans hospitalaris – ambulatoris realitzats i decideixen aïllar-se temporalment del seu entorn sociolaboral habitual. Els grups assistits durant l’últim quinquenni han observat edats entre els 30 i 60 anys amb una mitjana entre 43-45 anys, essent majoritàriament homes divorciats o separats en atur de llarga durada i on prevalen símptomes i signes depressius.
Aquestes persones són derivades des de la Xarxa de CAS – CADO o Unitats psiquiàtriques Hospitalàries, en rares ocasions des dels S.S. Penitenciaris i després de ser visitades i valorades per AASS i Psicòleg Clínic a Barcelona (Centre d’Acollida i Seguiment post – comunitat) ingressen per a una estança no menor a 3 mesos ni superior a l’any, havent de destacar l’existència d’excepcions acordades entre els terapeutes i les persones usuàries.
Un cop ingressat, l’alcohòlic – deprimit és estudiat en la complexa dinàmica comunitària, re – avaluat, re – educat, format, reciclat i tractat dels seus – habituals- múltiples problemes bio – psico – socials fins al moment en el qual ha de deixar assentat un diagnòstic, un tractament posterior, l’alta (terapèutica o voluntària) i un pronòstic per a la continuació del seu tractament des dels Serveis Comunitaris.

Fig. 4: Classe d’Informàtica. Hivern 2004.

Evitant el tedi de llistar horaris, drets, obligacions, intervencions i sistemes de control, similars als que es realitzen a la pràctica de la psicologia clínica, la medicina o el treball social, cal destacar el perfil co – mòrbid dominant en els pacients (homes i dones) alcohòlics crònics ingressats a SMM.

3.4 – El perfil de les persones usuàries:

Si bé el DSM-IV recull com a primers trastorns induïts per l’alcohol a la Intoxicació, la Síndrome d’Abstinència, els deliris per consum o mancança, aquests no s’observen pràcticament a la nostra població perquè ha estat tractada i desintoxicada en Unitats Hospitalàries abans del seu ingrés. Des de l’any 2003 no s’han observat en les persones sota tractament residencial en retorns, malgrat ser pacients amb una mitja de més de 15 anys de dependència a l’alcohol.
El Trastorn Amnèsic Crònic o Persistent com el Deteriorament de la Cognitivitat resulten ser una constant per a les persones que amb independència de l’edat porten decennis consumint alcohol. Els dimensionem mitjançant senzilles proves psicomètriques que encara que resultin evidents per la clínica en un percentatge molt elevat dels casos (superior al 70% dels assistits). En el transcurs dels 2 últims anys es van assistir només a dues persones portadores de la Síndrome de Wernike-Korsakoff confirmats a Neurologia. El trastorn amnèsic ha remès parcialment en la majoria de les persones tractades amb el pas dels mesos, no passa igual amb el deteriorament cognitiu global, molt més persistent pel què fa a la fase de planificació de les tasques.
Trastorns Depressiu – Ansiosos:
El Trastorno depressiu – no classificat durant la fase de desintoxicació hospitalària- resulta ser junt amb els trastorns de la mnèsis i la Cognitivitat, quasi una constant per la immensa majoria dels pacients quan ingressen. Per regla general aquestes depressions – en la seva majoria reactives i ja tractades des de l’hospital – evolucionen bé amb l’abstinència, la psicoteràpia, la resolució progressiva dels problemes sociolaborals i amb la medicació antidepressiva.
L’ansietat observada per a la majoria de les persones que ingressen sol ser “raonable”, no – patològica, i reactiva al procés de canvi operat i ofertat al pacient durant les últimes setmanes de tràmits per la seva incorporació i pel què pugui ser fruit de la post – incorporació. Quan no hi ha altres trastorns de la personalitat, rara vegada l’ansietat evoluciona cap a una angoixa o somatitzacions. Sol caure en lisis amb el seu procés d’adaptació a la nova estructura simbòlica que se li ofereix, nou escenari vital de regles i compromisos que de forma voluntària accepten si bé, degut al seu aprenentatge i costums no sempre aconsegueixen d’entrada complir el nivell que es van proposar.

Per a la gran majoria l’experiència de Comunitat Terapèutica és un punt d’arribada després de molts intents fracassats de rehabilitació, fracassos que promouen desesperança i depressió. A l’haver acordat inicialment un tractament més perllongat, tant en temps com en recursos terapèutics – activitats, es produeix un canvi important envers el que s’ha realitzat fins aquest moment obrint un temps nou en un entorn inicialment de baixa exigència. L’estructura física a la qual s’insereixen té una gran importància, no només des del punt de vista de la dignitat que adquireixen per disposar d’un espai personal propi, sinó també perquè s’integren dins d’un projecte en el que tenen un lloc d’ identificació dins del grup al situar-se formant part d’un taller o pre-taller específic entre tots els possibles, per altra banda és una bona eina per a iniciar la recuperació de l’autoestima.

L’ansietat – excepcionalment extrema- sol reaparèixer quan tenen lloc visites i reunions amb la família o a les primeres sortides de cap de setmana a partir del tercer mes.
A més dels trastorns psicòtics i les psicopaties, en un percentatge considerable i després de superada la fase depressiva, se solen “destapar” trastorns de personalitat subjacents alguns dins l’esfera dels trastorns límits i la majoria dins de les neurosis, trastorns tals com hipomanies, histrionismes, TOCs, paranoidismes, etc. Sol aparèixer a partir del segon o tercer mes d’estança i es tracten mitjançant medicació i psicoteràpia. És poc freqüent observar la separació forçosa del programa per aquests trastorns.

3.5 – El repte motivacional.

Sens cap dubte totes les persones que ingressen a la CTD SMM solen fer-ho passada la Síndrome d’Abstinència amb un alt grau de motivació i independència dels seus estats cognoscitius i particulars.
Aquesta motivació inicial nebulosa, carregada de temors pels fracassos depriments anteriors, ha de ser el centre del treball terapèutic de l’equip assistencial i així des del moment d’un ingrés nou, s’instrumenten en el programa tota una sèrie d’intervencions que van des de les estructures, les funcions auxiliars, les activitats i les accions professionals que tendeixen a aconseguir la seva incorporació saludable dins del grup, aspectes en els que coincideixen la resta de centres de la Xarxa Pública d’Assistència de la Generalitat.
Fig. 5. Dormitori d’acord amb la decoració de tota la primera planta.

Des de fa 20 anys, la proposta assistencial de Font Picant va incloure un programa formatiu de preformació (descobriment d’aptituds, gaudir del treball en grup, etc.) i de formació professional en la modalitat d’ “aprendre – treballant” per a fases avançades de rehabilitació que ha resultat conformar-se en un model no repetit en l’àmbit de Catalunya, tal i com es destaca en el següent esquema:

El quadre pretén demostrar – sistema de retro–alimentació positiva – les interaccions, agonismes o sinergies establertes, quan es combina amb les intervencions estrictament terapèutiques, en les estructures de residència, a l’assistència i la formació, un taller d’ocupació (Cinquena Edició del Taller d’Ocupació “Osor”) de sis mesos de furada i contracte de formació per a les persones usuàries participants (fins a 16 contractes per semestre).

En el model, no només es reforça la motivació externa per la persona resident per un salari (870 € mensuals) ni per l’aprenentatge d’un ofici concret la realització posterior del qual a la pràctica acostuma a resultar controvertida. Es retro – alimentes en tot el personal resident escenaris possibles i es gaudeix dels escenaris realitzats amb la resta de les persones, siguin residents o operadores. La millora de les estructures, dels espais o serveis no és sempre constant, però en totes les edicions del Taller, sempre s’han observat canvis notables de successives ampliacions i inauguracions.

Si bé el programa no abraça els postulats de la psicologia humanista, d’alguna manera hem utilitzat l’esquema motivacional de Maslow, perquè la totalitat dels programes públics per a drogodependents intenten cobrir – i creiem que cobreixen- les necessitats fisiològiques (amb limitacions sexuals) les de seguretat, d’afecte i afiliació que descriu aquest autor, encara que a partir d’allà cap al cim de la piràmide. Les mateixes estretors de l’espai (dormitori compartit, absència d’aules especials i tallers, d’espais per esports i esbarjo, o les limitacions tècniques per al desenvolupament d’activitats més complexes com l’accés a l’educació i Internet) sumat als escassos recursos econòmics dels que disposen per al compliment de les activitats (de dilluns a dilluns durant 24 hores) posen en entredit que els usuaris puguin accedir a cobrir necessitats superiors de real estimació i autorealització durant la seva teràpia de rehabilitació.

La jerarquització de les necessitats exposada pot ser qüestionada, com se sol qüestionar i fins i tot menysprear la piràmide de necessitats per la Salut de la OMS, també empírica, ja que per algun personatge cèlebre i fins i tot reclusos i recluses, coexisteix enmig de les penúries més terribles, el desenvolupament de capacitats superiors i fins i tot de meta – necessitats.