Moianès
Introducció
Situada a la Catalunya Central, la comarca del Moianès es crea el 2015 per refermar la tradició històrica i el caràcter propi d'aquest territori d'altiplà.
Està formada per deu petits pobles molt preuats com a destinació d'estiueig i de cap de setmana per gaudir del seu entorn natural, la seva calma i la qualitat de vida.
Què veure
El patrimoni històric d'aquest territori és força extens en el temps, tal i com testimonien les coves del Toll, el principal reclam de Moià. Aquestes són considerades un dels conjunts prehistòrics més rics en fauna del Quaternari. Estan formades per diverses cavitats que sumen 1.148 metres de profunditat i s'hi han trobat molts vestigis d'animals i restes de presència humana durant el paleolític mitjà. Totes les troballes es poden veure exposades al Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, que comparteix edifici amb el Museu-Casa Natal de Rafael Casanova. Aquest darrer ofereix un recorregut per la trajectòria de l'heroi de la defensa de Barcelona del 1714 i de la seva família.
Un altre personatge destacat de la comarca és Enric Prat de la Riba, la casa-museu del qual està ubicada al centre de Castellterçol i ofereix un recorregut per la seva vida i obra a través dels textos i la documentació gràfica exposats. Al mateix municipi, també en destaquen el castell del qual rep el nom, construït per Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós i, per als amants de l'art, l'Espai Franc, un museu municipal amb pintures de l'artista local Josep Franch Clapers, derivades dels moviments d'exili, guerra i camps de concentració de la guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
La comarca acull, a més a més, una joia del romànic català, el monestir de Santa Maria de l'Estany, el claustre del qual destaca per la bona conservació dels seus 72 capitells.
A Santa Maria d'Oló també hi trobem una església romànica, tot i que hi destaca més l'arquitectura modernista amb la presència d'edificis de grans mestres com els arquitectes Ignasi Mas i Morell i Josep Puig i Cadafalch.
Un altre castell rellevant és el de Granera, situat a uns 830 metres d'altitud, al qual puja molta gent la diada de Reis perquè es pot veure com el sol travessa la roca Foradada de Montserrat.
La presència de cases de pagès i de fonts d'aigua són elements força comuns a tota la comarca.
Què fer
La riquesa d'espais naturals d'aquesta comarca, que inclou diverses àrees protegides pel Pla d'Espais d'Interès Natural, la fa un lloc ideal per als amants del senderisme, que poden gaudir de molts itineraris i rutes diferents. Moltes de les rutes es poden fer també en BTT.
L'itinerari principal és el GR-177, conegut com la ronda del Moianès, que recorre la comarca de forma circular, amb uns 109 quilòmetres repartits per etapes, i enllaça els nuclis de població principals de la comarca.
El GR-3, Sender Central de Catalunya, també té pas per la comarca en els municipis de Moià i Monistrol de Calders. Si se segueix una part de cadascun d'aquests dos GR, en el seu recorregut per Moià, es pot arribar al puig Rodó (1.056 metres), el cim més emblemàtic del Moianès i un dels més alts. Prop d'aquest, hi ha el dolmen del puig Rodó.
Pel que fa a Monistrol de Calders, es pot gaudir d'un paisatge únic, ja que el pas de rius i rieres, que s'uneixen al capdavall del poble per formar el riu Calders, i la proliferació de fonts naturals, han afavorit l'aparició de baumes i codros (roques de formes peculiars que sobresurten en el paisatge). Els itineraris adquireixen, a més a més, un caire d'interès històric ja que s’hi troben diferents restes arqueològiques: un dolmen, sepultures ibèriques, restes d'arquitectura romana...
Una altra opció és realitzar la ruta de les Poues de Glaç de Castellterçol, que conserva una dotzena de pous de glaç que es poden visitar. Es tracta de construccions excavades els segles XVII i XVIII, la majoria de pedra, on es conservava el glaç o la neu.
A Sant Quirze de Safaja també hi ha nombrosos camins i corriols per recórrer, que uneixen les cases de pagès. I les fonts, baumes, gorgs i conreus acompanyen la flora i els ecosistemes característics del Moianès en nombroses rutes, una de les quals es pot seguir per ascendir als cingles de Bertí.
Clima
El Moianès es caracteritza generalment per un clima mediterrani d'interior amb estius calorosos i hiverns freds amb freqüents boires i glaçades en algunes zones. Malgrat les temperatures extremades, la oscil·lació tèrmica és present tot l'any condicionada per l'altitud i el relleu.
Les precipitacions es concentren als mesos d'estiu sense sobrepassar gaire els 600 mm anuals (fins a 50 mm de neu).
Situació geogràfica
El Moianès està situat a la Catalunya Central. Forma un altiplà amb una altura sobre el nivell del mar que oscil·la entre els 600 i els 900 metres. Delimita amb les comarques d'Osona, el Bages i el Vallès Oriental.
Activitats econòmiques
L'estructura socioeconòmica actual del Moianès és fruit d'una important transformació que va ocórrer com a conseqüència de les crisis tèxtils de la segona meitat del segle XX i la pèrdua gradual de pes dels sectors agrari i ramader.
Les activitats tèxtils van tenir especial rellevància als municipis de Castellterçol i Moià, amb el treball de la llana, però les dificultats del sector van impulsar el desplaçament econòmic cap al sector dels serveis. Aquest s'encarrega, especialment, de potenciar els elements turístics del territori com ara el paisatge, la natura i la cultura, però també promou els altres sectors econòmics, com la indústria alimentària i ecològica o l'artesania popular.
Moià és el mercat central de la comarca.
Història i tradició
L'establiment d'aquest territori com a comarca independent és molt recent. Tot i pertànyer els seus municipis a comarques diferents, es reconeixia el seu vincle, essent considerat com a subcomarca o comarca natural.
Arran d'una petició del territori, el 1995 es va crear el Consorci del Moianès que, entre altres iniciatives, el 22 de març va promoure una consulta no vinculant als deu municipis implicats. Com que la majoria de vots sobre si el Moianès havia de constituir-se en comarca independent van ser afirmatius, el Parlament de Catalunya n'aprovà la seva creació l'abril del 2015, vigent a partir del mes de maig.
La història que impregna aquest territori és molt extensa, remuntant-se els primers vestigis de població en la Prehistòria. Diversos jaciments en són testimoni. Un dels exemples es troba a Collsuspina, on hi ha unes troballes arqueològiques i restes de tombes i habitatges que situen els orígens de població en època neolítica.
Per trobar els primers municipis documentats per primera vegada, ens hem de remuntar a finals del segle IX i al X. Cap al 1380, la densitat de població no passava dels 3.000 habitants i va arribar al seu màxim, amb 10.713, l'any 1857.
La segona meitat del segle XIX va ser d'absentisme i despoblament fins arribar a 8.145 habitants, xifra que es va mantenir sense gaires alteracions, tot i que començà a disminuir a la segona meitat del segle XX, quan va arribar a 6.936 habitants l'any 1981. El segle XXI s'inicia després d'una recuperació de dues dècades (15.828 habitants el 2000) i un posterior declivi que continua a l'actualitat (13.056 habitants el 2014).
Imprescindibles
· Descobrir la Prehistòria tot visitant les coves del Toll.
· Visitar el monestir de Santa Maria de l'Estany.
· Assistir a la dansa de Castellterçol i ball del Ciri.
Suggeriments
· Realitzar activitats a l'aire lliure als espais naturals de la comarca.
· Pujar als cingles de Bertí des de Sant Quirze Safaja.
· Visitar el mercat de la plaça de Moià el tercer diumenge de cada mes.
· Degustar la gastronomia de Calders.
Castellà
Introducción
Situada en la Cataluña Central, la comarca del Moianès se crea en 2015 para afianzar la tradición histórica y el carácter propio de este territorio de altiplano.
Está formada por diez pequeños pueblos muy preciados como destinos de veraneo y de fin de semana para disfrutar de su entorno natural, su calma y la calidad de vida.
Qué ver
El patrimonio histórico de este territorio es bastante extenso en el tiempo, tal y como testimonian las cuevas del Toll, el principal reclamo de Moià, consideradas como uno de los conjuntos prehistóricos más ricos en fauna del Cuaternario. Están formadas por varias cavidades que suman 1.148 metros de profundidad, donde se han encontrado muchos vestigios de animales y restos de presencia humana pertenecientes al Paleolítico Medio. Todos los hallazgos se pueden ver expuestos en el Museo Arqueológico y Paleontológico de Moià, que comparte edificio con el Museo-Casa Natal de Rafael Casanova. Este último ofrece un recorrido por la trayectoria del héroe de la defensa de Barcelona de 1714 y de su familia.
Otro personaje destacado de la comarca es Enric Prat de la Riba, cuya casa-museo está ubicada en el centro de Castellterçol. Ofrece un recorrido por su vida y obra a través de los textos y la documentación gráfica expuestos. En el mismo municipio también destacan el castillo, del que recibe el nombre, construido por Terçol, hombre de confianza de Wifredo el Velloso y, para los amantes del arte, el Espai Franc, un museo municipal con pinturas del artista local Josep Franch Clapers, derivadas de los movimientos del exilio, guerra y campos de concentración de la guerra Civil española y la Segunda Guerra Mundial.
La comarca acoge, además, una joya del románico catalán, el monasterio de Santa Maria de l'Estany, cuyo claustro destaca por la buena conservación de sus 72 capiteles.
En Santa Maria d'Oló también encontramos una iglesia románica, aunque en el lugar destaca más la arquitectura modernista con la presencia de edificios diseñados por las manos de grandes maestros como los arquitectos Ignasi Mas i Morell y Josep Puig i Cadafalch.
Otro castillo relevante es el de Granera, situado a unos 830 metros de altitud y al que mucha gente sube el día de Reyes porque se puede ver como el sol atraviesa la roca Foradada de Montserrat.
La presencia de casas de campo y de fuentes de agua son elementos bastante comunes por toda la comarca.
Qué hacer
La riqueza de espacios naturales de esta comarca, que incluye varias áreas protegidas por el Plan de Espacios de Interés Natural, la convierten en un lugar ideal para los amantes del senderismo, que pueden disfrutar de muchos itinerarios y rutas diferentes. Muchas de las rutas se pueden hacer también en BTT.
El itinerario principal es el GR-177, conocido como la ronda del Moianès, que recorre la comarca de forma circular, con unos 109 kilómetros repartidos por etapas, y enlaza los núcleos de población principales de la comarca.
El GR-3, Sendero Central de Cataluña, también tiene paso por la comarca, en los municipios de Moià y Monistrol de Calders. Siguiendo una parte de cada uno de estos dos GR, en su recorrido por Moià, se puede llegar al Puig Rodó (1.056 metros), el pico más emblemático del Moianès y uno de los más altos. Cerca de este se halla el dolmen del Puig Rodó.
En cuanto a Monistrol de Calders, se puede disfrutar de un paisaje único, ya que el paso de ríos y arroyos, que se unen al final del pueblo para formar el río Calders, y la proliferación de fuentes naturales, han favorecido la aparición de baumes y codros (cavidades y rocas de formas peculiares que sobresalen en el paisaje). Los itinerarios adquieren, además, un carácter de interés histórico al encontrar diferentes restos arqueológicos: un dolmen, sepulturas ibéricas, restos de arquitectura romana...
Otra opción es realizar la ruta de las Poues de Glaç de Castellterçol, que conserva una docena de pozos de hielo que se pueden visitar. Se trata de construcciones excavadas en los siglos XVII y XVIII, la mayoría de piedra, donde se conservaba el hielo o la nieve.
En Sant Quirze de Safaja también hay numerosos caminos y senderos por recorrer, que unen las casas de campo. Y las fuentes, cuevas, pozas y cultivos acompañan la flora y los ecosistemas característicos del Moianès en numerosas rutas, una de las cuales se puede seguir para ascender a los riscos de Bertí.
Clima
El Moianès se caracteriza generalmente por un clima mediterráneo de interior con veranos calurosos e inviernos fríos, con frecuentes nieblas y heladas en algunas zonas. A pesar de las temperaturas extremas, la oscilación térmica está presente todo el año condicionada por la altitud y el relieve.
Las precipitaciones se concentran en los meses de verano sin sobrepasar mucho los 600 mm anuales (hasta 50 mm de nieve).
Situación geográfica
El Moianès está situado en la Cataluña Central. Forma una meseta con una altura sobre el nivel del mar que oscila entre los 600 y los 900 metros. Delimita con las comarcas de Osona, Bages y el Vallès Oriental.
Actividades económicas
La estructura socioeconómica actual del Moianès es fruto de una importante transformación ocurrida como consecuencia de las crisis textiles de la segunda mitad del siglo XX y la pérdida gradual de peso de los sectores agrario y ganadero.
Las actividades textiles tuvieron especial relevancia en los municipios de Castellterçol y Moià con el trabajo de la lana, pero las dificultades del sector impulsaron el desplazamiento económico hacia el sector de los servicios. Este se encarga especialmente de potenciar los elementos turísticos del territorio como el paisaje, la naturaleza y la cultura, pero también promueve otros sectores económicos, como la industria alimentaria y ecológica o la artesanía popular.
Moià es el mercado central de la comarca.
Historia y tradición
El establecimiento de este territorio como comarca independiente es muy reciente. A pesar de pertenecer sus municipios a comarcas diferentes, se les reconocía su vínculo, considerándola como una subcomarca o comarca natural.
A raíz de una petición del territorio, en 1995 se creó el Consorcio del Moianès que, entre otras iniciativas, el 22 de marzo de 2015 promovió una consulta no vinculante en los diez municipios implicados. Debido a que la mayoría de votos sobre si el Moianès debía constituirse como una comarca independiente fueron afirmativos, el Parlamento de Cataluña aprobó su creación en abril de 2015; entrando en vigor a partir del mes de mayo.
La historia que impregna este territorio es muy extensa, remontándose los primeros vestigios de población a la Prehistoria. Varios yacimientos son testigo de ello. Uno de los ejemplos se encuentra en Collsuspina, donde hay unos hallazgos arqueológicos y restos de tumbas y viviendas que sitúan los orígenes de población en época Neolítica.
Para encontrar la primera documentación sobre los municipios de la comarca hay que remontarse a finales del siglo IX y X. Hacia 1380, la densidad de población no pasaba de los 3.000 habitantes y llegó a su máximo, con 10.713, en 1857.
La segunda mitad del siglo XIX fue de absentismo y despoblación hasta alcanzar los 8.145 habitantes, cifra que se mantuvo sin muchas alteraciones hasta que empezó a disminuir en la segunda mitad del siglo XX, llegando a 6.936 habitantes en 1981. El siglo XXI se inicia después de una recuperación de dos décadas (15.828 habitantes en 2000) y un posterior declive que aún continúa en la actualidad (13.056 habitantes en 2014).
Imprescindibles
· Descubrir la Prehistoria visitando las cuevas del Toll.
· Conocer el monasterio de Santa Maria de l'Estany.
· Asistir a la danza de Castellterçol y baile del Cirio.
Sugerencias
· Realizar actividades al aire libre en los espacios naturales de la comarca.
· Subir los riscos de Bertí desde Sant Quirze Safaja.
· Visitar el mercado de la plaza de Moià el tercer domingo de cada mes.
· Degustar la gastronomía de Calders.
Do'stlaringiz bilan baham: |