PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DEL TERME MUNICIPAL DE
EL PONT DE BAR
(L’ALT URGELL)
MEMÒRIA
MEMÒRIA SOCIAL
El Pont de Bar, març 2008
ÍNDEX
MEMÒRIA 3
1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació
2. Informació urbanística
3. Descripció i resultats del programa de participació ciutadana
4. Objectius de l’ordenació, anàlisi de les diverses alternatives contemplades i justificació i descripció del model d’ordenació elegit
Quadres annexos 26
MEMÒRIA SOCIAL 30
PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL
DEL TERME MUNICIPAL DE
EL PONT DE BAR
(L’ALT URGELL)
MEMÒRIA
MEMÒRIA
1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació
El municipi del Pont de Bar, situat a l’Alt Urgell, a la vessant nord del de la serralada del Cadí, està format, des del punt de vista de l’estructura urbana, per tres nuclis de població, El Pont de Bar, Bar, Aristot, Toloriu i Castellnou de Carcolze. També, i a un segon nivell, formen part de l’estructura del municipi les cases d'Ardaix i els Arenys, el llogaret dels Banys de Sant Vicenç, les cases de Carcolze, Barguja i Sorveix.
Aquest municipi ha tingut aprovada una figura de planejament urbanístic, les Normes subsidiàries del Pont de Bar, dictades amb urgència per la Generalitat de Catalunya per efecte de les riuades de 1982 i que va permetre recuperar, en lloc segur, aquest nucli urbà, sent per tant, per a la resta del municipi, la primera vegada que es realitzen els treballs necessaris per a l’elaboració d’un planejament municipal.
Dos aspectes recomanen la formulació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). En primer lloc, i amb caràcter general, el fet de completar l’ordenació urbanística del conjunt dels municipis de Catalunya i, en segon lloc, el fet, comú a tots els municipis de muntanya, de les noves pressions que al llarg dels darrers anys s’estan manifestant en forma d’implantació de la segona residència, tant en forma de recuperació de l’edificació existent com en forma d’implantació de nous àmbits urbans, fins i tot en el cas que únicament es manifestin en forma d’actuacions discretes properes als nuclis urbans.
Per tal d’assolir aquests objectius, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, mitjançant la Direcció General d’Urbanisme, ha adoptat la decisió d’encarregar la redacció d’aquest POUM, que constitueix la primera figura urbanística conjunta del municipi del Pont de Bar.
2. Informació urbanística
a. Planejament urbanístic vigent amb anterioritat
Tal i com s’ha exposat, no existeix en aquest municipi cap figura de planejament urbanístic aprovat amb anterioritat a la redacció d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, excepció feta de les Normes subsidiàries del nucli del Pont de Bar.
b. Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del Pla
El territori del municipi del Pont de Bar, pertanyent a la comarca de l’Alt Urgell. resta subjecte a les determinacions del Pla Territorial d’aquesta comarca.
Des del punt de vista sectorial, en l’àmbit conegut com Beneïdor, amb una superfície de 245 hectàrees, resta afectat per les determinacions del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), pertanyent a la Xarxa Natura 2000, formant part de l’espai denominat Pirineu Central Català.
Aquesta superfície no s’ha d’incrementar, atès que els espais proposats per la Generalitat per a l’ampliació de la xarxa no inclouen noves superfícies al municipi en qüestió.
c. Característiques del territori
-
Riscos naturals i geològics
El nucli actual del Pont de Bar se situa a la dreta del riu Segre. Les obres d’urbanització d’aquest nucli s’iniciaren l’any 1985, a conseqüència dels aiguats de novembre de 1982, que afectaren el nucli vell del Pont de Bar, situat a mig quilòmetre aigües amunt, a la riba del riu Segre.
S’estima la possibilitat que la subàrea on estan ubicats els actuals pallers del nucli pugui ser afectada per fenòmens de despreniment, amb un grau MITJÀ de perillositat natural i, en cas de volums importants de roca despresa, puntualment podrien arribar a un grau ALT de perillositat natural. És per això, per tant, que prèviament a la instal·lació de qualsevol estructura o desenvolupament urbanístic dins d’aquesta àrea, es recomana que s’efectuï un estudi geològic detallat del vessant que analitzi l’estabilitat dels blocs, les possibles trajectòries, l’abast i l’energia d’arribada i que determini les mesures correctores més adients (instal·lació de xarxes dinàmiques, etc.).
Aristot està situat sobre un roquer granític, des d’on domina l’estreta vall del riu Segre, a la riba dreta d’aquest, en un dels estreps del turó de Costa-rèvol.
S’estima la possibilitat que en la zona del nucli actual es puguin generar fenòmens de despreniments, la major part dels quals amb pocs metres de recorregut, que podrien assolir un grau BAIX, puntualment MITJÀ, de perillositat natural.
Per tant, atenent la poca alçada del afloraments rocosos i la facilitat d’accés, es recomana realitzar un estudi geològic que identifiqui els punts del vessant més susceptibles de generar inestabilitats i que determini les actuacions locals més adequades per a la subjecció de blocs.
A més, es recomana deixar una distància prudencial entre l’escarpament situat a l’extrem sud del nucli i les bases de les noves edificacions, ja que es podrien veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions locals en forma de despreniments.
El nucli de Bar està situat en un contrafort de la serra del Cadí, vora el torrent de Barguja, al peu del serrat del Puig. El poble s’emplaça sobre un rocam de quarsarenites del cambro-ordovicià, formant un nucli esglaonat adaptat a la carena.
S’estima la possibilitat de fenòmens de despreniments amb un grau de perillositat natural MITJÀ a la part est del nucli actual i un grau de perillositat natural BAIX per a la resta de l’àmbit.
Per tant, en la part est del nucli es recomana efectuar un estudi geològic detallat del vessant rocós que determini les actuacions locals directes més adequades (subjecció de blocs descalçats, sanejament del vessant, etc.).
És convenient mantenir una franja de seguretat entre la base de les noves construccions i els marges superior dels talussos rocosos.
Gran part de les vessants que envolten Toloriu són susceptibles de desenvolupar inestabilitats. Tanmateix, la disposició de la població i absència d’indicis d’inestabilitat, permeten estimar dins l’àmbit d’estudi, un grau de perillositat natural BAIX enfront a inestabilitats de vessant.
Respecte a Castellnou de Carcolze, en tot l’àmbit estudiat, i atenent la poca alçada dels talussos i la facilitat d’accés, es recomana que els estudis geotècnics i projectes constructius previs a les obres considerin i analitzin la possibilitat de despreniments i moviments de massa amb un grau de perillositat BAIX i, puntualment MITJÀ, i adoptin, si s’escau, les mesures correctores adequades.
Respecte als Banys de Sant Vicenç, l’àmbit d’estudi es troba dividit per la carretera N-260. D’una banda, l’àrea situada per sota de la carretera, fins arribar al marge del riu Segre i d’altra banda, l’àrea situada per sobre de la carretera, que inclou, a més dels camps que formen part de la borda d’en Miquel i can Cluet, també els primers revolts de la carretera local que condueix fins a Castellnou de Carcolze.
Al nord de l’àmbit, en els primers revolts de la carretera a Castellnou de Carcolze, s’estima la possibilitat de desenvolupament de despreniments amb un grau de perillositat natural ALT, mentre que a l’àmbit de la borda d’en Miquel s’estima un grau de perillositat MITJÀ.
Per tant, en aquestes àrees es recomana, prèviament a la instal·lació de qualsevol estructura, un estudi detallat del vessant per tal d’establir les mesures de seguretat que siguin més adequades, en funció de l’abast i magnitud dels despreniments i les característiques de l’actuació prevista.
Respecte al risc hidrològic, segons informe de l’Institut Cartogràfic de Catalunya per al Pont de Bar és, en general, baix, excepte en la zona del càmping. Necessita un pla d’autoprotecció i un sistema d’alerta. El desnivell entre l’esplanada del càmping i la llera del riu és d’uns 4 m, que en algun moment podria ser insuficient.
Respecte del torrent de Sant Joan, el camí d’accés a l’Ardaix transcorre paral·lel a la llera, que és estreta, com és habitual en aquest tipus de torrent petit, i en algun moment de crescuda aquest camí podria fer la funció de llera. L’encreuament del camí amb el torrent és un gual amb dos tubs de 30 cm de diàmetre.
Com a territori de muntanya, el municipi del Pont de Bar presenta com a principal característica la gran extensió de sòl ocupat pels boscos i els prats, que assoleixen una superfície propera a les tres quartes parts del territori municipal. Això permet l’existència d’un sector ramader. Els terrenys de conreu, a continuació, abasten el 16% del territori. La resta està constituït per terrenys de matolls, bàsicament en la vessant sud de les muntanyes.
El riu Segre, formant la vall transversal est-oest, divideix el terme municipal en dues vessants, nord i sud. A la vessant nord, en posició elevada es situen els nuclis d’Aristot i Castellnou de Carcolze. També elevats sobre la vall, en la vessant sud, es situen els nuclis de Bar i Toloriu. Al fons de la vall, al costat del Segre s’ubiquen els nuclis del Pont de Bar i els Banys de Sant Vicenç, les cases d’Ardaix i el càmping.
La carretera nacional, seguint el riu, és el principal element generador d’activitat del municipi, tant des del punt de vista de l’activitat turística i d’oci (restauració, hotels, càmping, serveis, etc.) com únic element infraestructural de connexió entre les dues capital pirinenques (La Seu d’Urgell i Puigcerdà) i pas obligat per a les relacions entre els nuclis del municipi.
Com a tantes comarques de muntanya, els espais urbans són, d’una banda, de petita extensió i concentrats, i per una altra, múltiples en el territori, d’acord als criteris antics d’implantació en relació a criteris d’explotació de la ramaderia i els camps.
Cal remarcar la petita quantitat d’edificacions disperses existents en el municipi amb certa entitat. Entre elles cal esmentar Casanet de Dalt, a la vessant nord de la vall, amb característiques de casa pairal fortificada, i la Barbuja, a la vessant sud, dalt de Toloriu, camí del Quer.
Tal i com s’ha expressat anteriorment, el municipi s’estructura urbanísticament a través d’una multiplicitat de nuclis, molts d’ells de característiques semblants.
En efecte, Aristot i Castellnou de Carcolze, situats a la vessant nord de la vall del Segre, són nuclis dominants del territori, dalt de turons defensius, compactes, pràcticament sense intersticis. Les tipologies edificatòries es basen en unitats formades per casa i era, si bé donades les característiques topogràfiques abunda la implantació d’edificacions entre mitgeres. El primer nucli queda dominat pel castell, ja inexistent, amb l’església de Sant Andreu, presentant front sobre la vall. El mateix passa en el segon nucli, si bé amb l’església de Sant Girvé, adossada a l’antic castell.
A la vessant sud de la vall, Toloriu i Bar tenen característiques semblants als anteriors, però en aquest cas s‘envolten de camps i prats planers. Igualment, són nuclis compactes i amb domini del territori des de la seva posició sobre la vall. Pel que fa a la tipologia edificatòria està basada en conjunts tradicionals formats per casa i era. El primer, amb l’església de Sant Jaume presidint la plaça. El mateix fa en el segon la dedicada a Sant Esteve.
Característiques diferents tenen els altres dos nuclis de població, el Pont de Bar i els Banys de Sant Vicenç.
El primer, punt de pas obligatori per travessar el riu Segre és de nova construcció, de promoció pública, al costat del vell nucli, arrasat per l’avinguda del riu l’any 1982. S’estructura mitjançant dues tires d’habitatges amb les seves corresponent eres, situant-se a la part alta, l’Ajuntament i l’església. Just a l’entrada al nucli es va construir una nau per a l’estabulació del bestiar.
Pel que fa als Banys de Sant Vicenç, és un nucli situat al punt on el tronc comú de la carretera d’Aristot i Castellnou de Carcolze s’endinsa en la N-260, format, bàsicament, per dos edificis dedicats a la restauració i hoteleria, a més d’un espai dedicat a aparcament a la vora de la carretera.
-
Infraestructures existents
Les infraestructures existents en el territori són escasses. Cal destacar la carretera N-260 com la de més pes i potència sobre el territori. Juntament amb aquesta cal destacar les carreteres que condueixen des d’aquesta a Aristot i a Castellnou de Carcolze, amb un petit tronc comú inicial, i la que des de la mateixa nacional porta cap a Bar i Toloriu i que segueix fins al Quer, nucli del terme municipal de Cava.
Les connexions elèctriques per al subministrament a cada nucli urbà són aèries fins a l’arribada als centres de transformació.
-
Context territorial supramunicipal
El municipi del Pont de Bar forma part del conjunt de petits municipis de muntanya que s’estenen al llarg de la serralada pirinenca que, en els darrers anys han patit una profunda transformació, tant en el seu sistema econòmic com en el seu sistema social.
En efecte, la tendència a la fixació de la població i l’activitat econòmica en els nuclis urbans importants, capitals comarcals com la Seu d’Urgell, la facilitat d’accés als serveis que aquestes ofereixen a través de la millora de les vies de comunicació, l’abandonament dels conreus i la transformació de la ramaderia, ha provocat un canvi radical en els conceptes en què es basaven els criteris d’implantació urbana històrica en el territori de muntanya.
En l’àmbit urbanístic, això ha provocat un canvi substancial que ha comportat un abandonament successiu dels nuclis urbans per part de la població. Per altra banda, la tendència cap a l’oci de muntanya, cada vegada més consolidat, ha portat les tendències històriques dirigides exclusivament a implantacions de prestigi, com Puigcerdà, a expandir-se als petits nuclis, més tranquils i, fins i tot, més econòmics des del punt de vista de l’adquisició d’una segona o tercera residència.
Aquesta tendència ha provocat, i encara ho farà més, una millora generalitzada del parc d’habitatges existents, provocant un procés massiu de rehabilitació del patrimoni arquitectònic.
Aquest context no és, ni molt menys, exclusiu del Pont de Bar. El mateix procés s’ha donat o s’està donant a Cava, Lles, Aransa, ..., és a dir, a tots el municipis o nuclis urbans situats entre els pols d’atracció de la Seu d’Urgell i Puigcerdà que encara no havien patit aquest procés.
Dit en d’altres paraules s’està produint un procés de concentració de la població fixa i un procés de dispersió de població en busca de l’oci de muntanya. Això comporta una manca de serveis bàsics en el nuclis que no es situen a peu de carretera nacional. Per altra banda, l’estacionalitat de l’ocupació dels habitatges impedeix les iniciatives necessàries per superar aquesta situació.
Aquesta mateixa situació es reprodueix al llarg de la vall del Segre, aigües avall de la Seu d’Urgell.
En l’àmbit territorial supramunicipal, el Pla territorial assigna al Pont de Bar, com a nucli, el paper de nucli de creixement de reequilibri, malgrat que seva topografia impedeix que pugui jugar clarament aquest paper.
Tots els altres nuclis s’acomoden al paper assignat pel Pla territorial com a nuclis de millora urbana i compleció.
d. Característiques de la població assentada sobre el territori
-
Condicions econòmiques i socials
El conjunt de la població censada en el municipi és de 124 habitants, distribuïts entre nuclis de la manera següent:
Nucli de població
|
Habitants
|
El Pont de Bar
|
35
|
Aristot
|
27
|
Bar
|
19
|
Toloriu
|
18
|
Castellnou de Carcolze
|
17
|
Els Banys de Sant Vicenç
|
8
|
Això no vol dir, en cap cas, que la població sigui, efectivament, resident de forma permanent en cada un dels nuclis esmentats.
L’activitat econòmica queda repartida entre sectors d’activitat de la manera següent:
-
Previsió de l’evolució econòmica i social
Al llarg dels darrers anys ja s’ha produït la gran transformació econòmica d’aquest municipi. En efecte, la transformació d’una base econòmica basada exclusivament en la ramaderia i l’agricultura en una base relacionada amb el serveis i la construcció com a motors de l’economia del conjunt de les valls pirinenques.
Els motius d’aquesta transformació els trobarem en els canvis dels sistemes de producció ramadera i, per tant, la possible separació física entre l’espai productiu i l’espai de vida. Això ha propiciat la possibilitat d’ubicació de la població en àmbits urbans dotats de serveis amb fàcil accés a aquests. D’aquesta manera, s’ha produït un trasllat de la població deixant el nuclis de població que no disposen d’una bona accessibilitat, pràcticament sense població fixa.
Tanmateix, el fenomen turístic que s’ha desenvolupat en la muntanya ha consolidat el procés de transformació de l’economia cap als serveis, deixant, des del punt de vista econòmic, com a residual el sector primari. D’altra banda, la població jove treballa i viu en els nuclis urbans centrals de la comarca. Hores d’ara aquest procés sembla que serà el que es seguirà produint en aquest municipi.
Per altra banda, l’abandonament d’un parc important d’habitatges, juntament amb la pressió turística en demanda de segones residències, ha provocat un procés de rehabilitació del parc d’habitatges, que avui dia es pot considerar que es troba en una situació variable en funció dels nuclis, que ha permès mantenir l’edificació i que ha donat un nivell de qualitat a l’espai urbà que permet ser optimista respecte al manteniment de les estructures i tipologies edificatòries existents.
Dels 124 habitants del municipi del Pont de Bar, el 52% són homes i el 48% són dones. Es tracta d’una població altament envellida, com es pot apreciar en la comparació percentual entre els grans grups de població:
0 – 14 anys 7%
15 – 64 anys 60%
més de 65 anys 33%
Més de la meitat de la població activa resident en el municipi treballa fora del Pont de Bar.
-
Tipus de llars i possible evolució futura
En total es comptabilitzen, en les estadístiques, un total de 66 llars principals, amb un règim de propietat quasi exclusivament. El règim de lloguer és pràcticament inapreciable.
Existeixen també 22 habitatges secundaris i 6 de vacants. Això dóna un total de 94 habitatges en el conjunt dels nuclis del municipi.
Dels habitatges principals, el 50% són llars sense nucli, habitades por una o dues persones, i únicament un 22% està format per un nucli format per parelles amb fills.
El 85% des habitatges del Pont de Bar tenen una superfície útil superior als noranta metres quadrats.
Donada la petita dimensió demogràfica del municipi, les tendències de població i l’evolució de les llars ha d’analitzar-se des d’un punt de vista més ampli, en concret, des de les tendències comarcals.
En el conjunt de l’Alt Urgell s’observa una suau tendència a l’increment de la població, deguda, fonamentalment, al saldo migratori, ja que, segons cens del 2001, el creixement natural és negatiu.
Això fa pensar en un petit augment de la demanda d’habitatges, que s’incrementa per l’augment de les llars sense nucli familiar. Hem de pensar que el major percentatge d’habitatges principals està ocupat per una única persona.
D’altra banda, en el municipi del Pont de Bar, el saldo migratori ha estat superior al 3% anual en el període 1996-2001, la qual cosa fa suposar una demanda d’habitatge més elevada, derivada d’aquest procés.
e. Xarxes bàsiques de serveis existents
Per nuclis de població, els serveis existents són els següents:
-
Aigua: Abastament actualment suficient
-
Electricitat: Xarxa d’energia elèctrica
-
Telecomunicacions: Baixa qualitat de senyal
-
Evacuació d’aigües residuals: Depuració d’aigües residuals
-
Evacuació d’aigües pluvials: Superficial
-
Aigua: Abastament per cobrir les necessitats
-
Electricitat: Xarxa d’energia elèctrica
-
Telecomunicacions: No existeix
-
Evacuació d’aigües residuals: No hi ha depuració d’aigües residuals
-
Evacuació d’aigües pluvials: Superficial
-
Aigua: Abastament per cobrir les necessitats
-
Electricitat: Xarxa d’energia elèctrica
-
Telecomunicacions: No existeix
-
Evacuació d’aigües residuals: No hi ha depuració d’aigües residuals
-
Evacuació d’aigües pluvials: Superficial
-
Aigua: Abastament actualment suficient
-
Electricitat: Xarxa d’energia elèctrica
-
Telecomunicacions: No existeix
-
Evacuació d’aigües residuals: No hi ha depuració d’aigües residuals
-
Evacuació d’aigües pluvials: Superficial
-
Aigua: Abastament actualment suficient
-
Electricitat: Xarxa d’energia elèctrica
-
Telecomunicacions: No existeix
-
Evacuació d’aigües residuals: No hi ha depuració d’aigües residuals
-
Evacuació d’aigües pluvials: Superficial
f. Obres i infraestructures
-
Obres i infraestructures programades
Actualment, no hi ha una programació d’infrastructures territorials que afectin el municipi per part d’Administracions supramunicipals.
Les obres d’infraestructura que s’efectuen són les pròpies de millora i conservació dels serveis existents.
-
Política d’inversions públiques que pot influir en el desenvolupament urbà
En aquest sentit, cal remarcar el dèficit estructural en matèria d’abastament d’aigües en els nuclis situats a la vessant nord de la serra del Cadí, concretament a Bar i Toloriu. Com que aquesta no es pot entendre com una problemàtica concreta d’aquests nuclis del municipi del Pont de Bar, sembla convenient que una inversió pública tendent a millorar la dotació d’aigües s’expandeixi sobre d’altres nuclis d’altres municipis que presentin la mateixa problemàtica.
Do'stlaringiz bilan baham: |